Dolors Sabater: “García Albiol és responsable de crear un clima que legitima els insults a Fàtima Taleb”

  • Roger Palà (transcripció: Cristina Barrial) / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 2 febrer 2017
dolors_sabater_portada

Maria Dolors Sabater (Badalona, 1960), professora i pedagoga, activista des de ben jove de tot tipus de moviments socials, s'enfronta a un dels reptes més difícils de la seva vida: ser alcaldessa de la tercera ciutat de Catalunya amb un govern d'esquerres configurat per diferents forces polítiques, des de Podem fins a la CUP passant per ERC i ICV. La confluència badalonina no sembla, de moment, gaire extrapolable a altres llocs de Catalunya, però Sabater creu que és possible si s'aparten actituds partidistes i s'apodera la ciutadania. Aquesta entrevista és la transcripció de les 'Birres Crítiques' que vam fer amb l'alcaldessa de Badalona el passat 19 de gener a La Sargantana Cooperativa.

"Si l'Estat no permet el referèndum, les forces rupturistes d’esquerres faran els passos per exercir l'autodeterminació

A l’agost passat, el regidor badaloní José Téllez publicava un article a CRÍTIC amb el títol ‘Esquerra i independentisme: a Badalona sí que es pot’. Era una resposta a articles anteriors de Jordi Muñoz i de Gerardo Pisarello arran d’un debat sobre la situació de tensió que s’havia viscut entre ‘indepes’ i ‘comuns’. Téllez posava com a exemple Guanyem Badalona en Comú, a la qual van donar suport la CUP però també Podem. Un any i mig després, podem dir que aquest ‘consens de Badalona’ ha fructificat?

Ha fructificat euna cosa tan important com haver tret de l’alcaldia les polítiques xenòfobes i feixistes que no hauria hagut de fer mai l’anterior alcalde, Xavier García Albiol. Per tant, és una oportunitat el potencial que té aquest artefacte i la seva capacitat de sumar sinergies entre cultures polítiques i socials molt diverses de la ciutat. Cal seguir-hi aprofundint. Hem de ser capaços de generar un debat profund que ha d’avivar la construcció de la República catalana.

Això, dir-ho és fàcil, però fer-ho…

No podem permetre que la nostra ciutat, la tercera de Catalunya en nombre d’habitants, quedi fora del debat nacional, de país. Hi ha hagut una reactivació de la democratització política des de les bases, que ha sorgit com a alternativa després de la crisi, amb una nova il·lusió. El que pretenem és que ningú se senti exclòs de les grans decisions de país. Cap veí o veïna, visqui on visqui i hagi nascut on hagi nascut, no pot no sentir-se interpel·lat i ha de tenir accés a la informació perquè no torni a passar que el protagonisme de les grans decisions el tinguin els partits polítics, com va passar durant la Transició.

Hi ha qui diu que el govern de Badalona, on hi participen forces molt diverses com la CUP, Podem, ERC i ICV-EUiA, és possible només per l’antagonisme que suposa no ja el Partit Popular, sinó en concret l’exalcalde Xavier García Albiol. Realment creus que és així?

García Albiol fa de catalitzador. Obliga que els diferents moviments i organitzacions a la ciutat extremin al màxim la capacitat d’entesa i de trobar aquest espai de confluència malgrat les dificultats. És evident que hi ha aquest objectiu comú de retornar a la població un govern que s’adigui amb una ciutat progressista, forjada per gent molt diversa i majoritàriament de classes populars. No volem que Badalona estigui governada per la dreta més pròxima a la FAES, el “laboratori Badalona” del Partit Popular, per veure com poden aprofitar el descontentament de la gent per la crisi econòmica, social i política per obtenir vots a partir de la xenofòbia, a l’estil més purament ‘lepenista’. És evident que això és un catalitzador que fa possible el que no havia passat mai —o potser ens hem de remuntar d’alguna manera a la Transició, quan es van ajuntar forces molt diverses per fer el relleu a l’últim ajuntament franquista.

DSCF3437

FOTO: Jordi Borràs

“Sóc dura amb García Albiol perquè cal ser-ho. El seu comportament xenòfob ha tingut conseqüències en el dia a dia de la ciutat”

Xavier García Albiol ha qualificat el govern de Badalona com a “pacte dels perdedors”, perquè el PP no només va guanyar les eleccions del maig de 2015, sinó que va pujar en vots. Hi ha molts barris populars de Badalona on el PP té encara molta força. Des de l’esquerra, com es fa front a aquest fenomen?

Nosaltres tenim clar que la millor manera de fer-hi front és fer molt bona feina i apoderar la ciutadania amb aquesta idea de cogovernança, des dels tres eixos de radicalitat democràtica, justícia social i consecució de la República catalana barri a barri. Cal retornar a la ciutadania la il·lusió i la confiança que es pot fer política d’una altra manera, revertim desigualtats. La població ha de poder veure que val la pena un altre tipus de política que no sigui l’engany de García Albiol.

Ets dura quan parles de García Albiol: ara dius “engany”; abans has dit “polítiques feixistes”… Realment és així? 

En el context polític de crisi econòmica, política i social s’han destruït moltes de les conquestes socials que havíem aconseguit en el segle XX. Aquesta pèrdua genera dues reaccions en la població. D’una banda, la reacció de protesta i de reafirmament i d’apoderament, com va ser el moviment del 15-M, que a Catalunya conflueix amb la lluita per l’alliberament nacional. D’altra banda, com també s’està veient a Europa de manera molt preocupant, la dreta busca els culpables d’aquesta crisi amb un discurs xenòfob que serveix per guanyar vots. Sóc dura amb García Albiol perquè cal ser-ho. Aquest comportament xenòfob ha tingut conseqüències en el dia a dia a la ciutat, sobretot les persones que ho han patit més per les polítiques de privilegis i discriminacions, per les accions policials qüestionables amb privació de drets d’expressió religiosa, conjuntament amb una retallada dràstica de totes les mesures socials que ajudaven a la cohesió social.

Els darrers dies hem conegut la denúncia per islamofòbia de la regidora Fàtima Taleb, de Guanyem Badalona, que porta més d’un any i mig sent víctima d’assetjament de tall xenòfob. 

Ja al començament del mandat vam demanar a García Albiol que controlés les seves xarxes socials, perquè al seu Facebook, per exemple, ell abriga una sèrie de comentaris i missatges molt pujats de to que no modera, amb amenaces i insults molt greus, que en el seu dia ja vam denunciar. Si ell no és capaç de moderar i censurar aquesta mena de comentaris, vol dir que els legitima. Les agressions que ha patit Fàtima Taleb s’han produït des de l’inici del mandat i ens va semblar que tocava explicar-les obertament, perquè tothom a Badalona ha de saber que hi ha tolerància zero amb la xenofòbia i el racisme. La gestió d’Albiol va emparar comportaments i actituds d’aquest tipus que han calat en alguns àmbits a nivell social i que no són una anècdota. Albiol és responsable de crear un clima que legitima els insults a Fàtima Taleb.

I respecte a l’esclat de tots els casos de corrupció del PP arreu de l’Estat… heu mirat sota l’estora a l’Ajuntament?

Hi anem mirant i sovint tenim la sensació que molta part de la bel·ligerància i oposició que ens fa el Partit Popular a les polítiques que estem fent a la ciutat sovint és perquè ens hem proposat fer-ho a fons. Els interessa que deixem d’anar mirant la lletra petita de la seva gestió i la realitat d’alguns contractes. Ara hem posat en evidència aquesta possible estafa del contracte de neteja per part de Fomento, que està quantificada en molts milions d’euros. Són contractes de molts milions, i que sovint permeten unes decisions arbitràries que no queden documentades, malgrat els concursos públics… A mi, l’endemà d’assumir el càrrec, la gent em deia: “Des que vostè està aquí, la ciutat és més bruta i deixada; vostè ha retallat la neteja”. Jo no havia tocat res del contracte de la neteja: perquè tanta gent em deia això? És una consigna de desgast, hi ha un boicot de l’empresa, o què està passant? Era un clam unànime. Vam insistir sobre els directius de l’empresa concessionària per veure què estava passant i vam descobrir que durant alguns mesos, abans de les eleccions, hi havia hagut uns extres de neteja molt significatius.

“Limpiando Badalona” era l’eslògan de campanya del PP…

[Riu] Cal dir que “limpiando Badalona” és un exemple que, quan el mateix Albiol es passa de frenada, la seva pròpia contundència i irracionalitat li fan de bumerang, perquè arriba un moment en què és insostenible per a la ciutat fer aquest tipus de discursos, fins i tot per la gent potser menys formada políticament o menys conscienciada, fins i tot per molta gent que està contenta amb la seva gestió com alcalde.

DSCF3428

FOTO: Jordi Borràs

“Les crítiques més exigents arriben des dels moviments socials més pròxims. Això és bo, però de vegades es fa dur”

Els grans poders econòmics tenen capacitat per marcar polítiques i agendes. Hi ha marge, des de la política institucional, per enfrontar-s’hi?

Sí, si tenim la valentia política d’anar endavant amb els objectius que ens havíem proposat. Ara, això sí, ho hem de fer de forma seqüenciada, en fases. El primer dia no pots canviar-ho tot. Recordo les primeres setmanes, que havíem de firmar coses amb entitats bancàries que havien estat rescatades amb diners públics i vinculades amb desnonaments. La primera reacció és: “no, no, amb aquesta entitat bancària no hi vull tenir res a veure…”. Però saps que d’avui a demà no pots modificar això. Penso que la gràcia d’aquestes candidatures que volem fer les coses d’una altra manera està en el fet de no acomodar-nos, de no deixar de persistir, encara que hagis de seqüenciar els esforços i pensar una mica més en el mitjà-llarg termini. No ho canviaràs tot en dos dies.

I vosaltres, com a Ajuntament, què podeu fer amb coses com la que dèiem del contracte de la neteja?

Denunciar-ho i perseguir-ho. Al cap i a la fi, som contractants de moltes empreses. El que ens diferencia dels altres partits polítics és la nostra actitud davant dels problemes. Potser no podem canviar d’un dia per l’altre amb la banca ètica, però estem buscant fórmules. També amb la introducció de clàusules socials en els contractes públics.

Heu tingut un bany de realisme, oi?

Evidentment, però jo crec que tots els que estem a les institucions, almenys la gent de Guanyem Badalona en Comú, hi arribem amb molta trajectòria de lluita social. Sabem de la dificultat de canviar la realitat i enfrontar-se als poders hegemònics. Qui ho sap millor que nosaltres, que portem anys i panys lluitant en moviments antiglobalització i antimilitarisme, moviments veïnals o la defensa de la sanitat pública? Evidentment, des d’una altra òptica. Potser de vegades hi pot haver la sensació que des de l’Administració serà més fàcil. Ara, l’aprenentatge de realisme és que des de l’Administració es poden fer algunes coses, però n’hi ha que no es poden fer. L’Administració s’ha de canviar, però el que és segur és que no es pot fer res si no anem conjuntament amb aquesta cogovernança compartida entre moviments socials i institucions. No hem de veure els moviments socials com si fossin un adversari, sinó que hem de fer força junts per canviar les coses.

Però malament si els moviments socials us diuen que sou molt macos i que esteu fent molt bé les coses…

T’asseguro que l’oposició més forta i i exigent al govern municipal ve dels moviments socials més propers, i això és bo, perquè, si hi hagués la temptació de renunciar a perseguir les utopies i els objectius pels quals ens hem embrancat en aquest compromís, no serviria de res. Però tenim molta gent que ens recorda que no podem renunciar ni abaratir el somni ni una mica. També és veritat que de vegades es fa dur, això.

Us cauen moltes cleques… potser?

Sí.

Algunes de merescudes?

N’hi ha unes que són molt injustes o molt pesades, les del desgast pel desgast, les que són d’oposició, perquè és un estil de fer política diferent del clàssic. La gent que ens mira amb les ulleres de sempre no ens entén. La nostra manera de governar és molt de la cultura que portem, associativa i de lluites socials, una cultura cooperativa, de sumar.

FOTO: Jordi Borràs

FOTO: Jordi Borràs

“L’autèntica ‘performance’ del 12 d’octubre, la van fer Llanos de Luna i el PP magnificant un fet que era del tot legal”

Et pot governar l’Ajuntament com si estiguessis en una assemblea?

Hi ha una manera qualitativa molt interessant, que és intentar governar i transformar la institució transversalment, treballant per objectius del bé comú i de programa, sense estar mirant quotes de poder, per exemple, a l’hora de distribuir els pressupostos. És evident que aquesta cultura és un camí nou sense referents dins de la institució i es troba amb moltes resistències, fins i tot a les mateixes organitzacions que també tenen la seva pròpia cultura partidista, malgrat estar en aquest nou moment. Crec que això és una de les coses més complexes i difícils de gestionar, però també de les més apassionants.

El 27-S a Badalona els partits del ‘no’ van imposar-se amb més d’un 50% dels vots. En canvi, la CUP hi va obtenir un 1,6% dels vots. No és, doncs, un context especialment propici per a l’independentisme. El 12 d’octubre de 2016, en canvi, vam veure l’Ajuntament de Badalona desobeint una ordre judicial, amb una estripada d’una resolució que va ser molt mediàtica. Aquest suport tan clar al dret d’autodeterminació… no us fa por, que d’alguna manera, pugui llimar les possibilitats de Guanyem de créixer i consolidar-se en un context com el de Badalona?

Créixer i arribar més enllà ha de portar incorporat fer accessible aquest debat a la ciutadania en general. El PP té la força mediàtica i el poder per judicialitzar la política i polititzar la justícia i per generar relats falsos i manipulats. Es fa una lectura a tot l’Estat sobre la radicalitat d’aquest Ajuntament sense dir, per exemple, que hi havia un acord amb els sindicats i que la decisió estava assumida per totes les forces d’esquerres, sigui quina sigui la seva visió sobre la independència. Vam defensar l’autonomia municipal i el dret a mantenir un acord que ha pres un municipi enfront d’una mala utilització de la justícia per part del PP.

Ara el jutge ha arxivat la investigació dient que, en realitat, vau fer una ‘performance’.

L’autèntica ‘performance’ del 12-O, la van fer Albiol, Llanos de Luna i el PP, que van magnificar un fet que era del tot legal. Amb la sentència queda acreditat que Albiol va fer el ridícul i ens va fer perdre molt de temps. La senyora Llanos de Luna s’hauria pogut moure per investigar la participació del PP en el finançament irregular dels partits… però per això no es mobilitza, i, en canvi, ho fa perquè nosaltres havíem acordat obrir el 12 d’octubre. Vull recordar que l’eslògan que “el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar” ultrapassa la visió de l’alliberament nacional, està compartida per molts moviments arreu de l’Estat. Per tant, la nostra habilitat aquí ha de ser detectar les possibles utilitzacions que en farà el PP per avançar-nos, fixar el nostre relat i desactivar el seu. García Albiol té una gran capacitat mediàtica.

Potser li vau donar munició, per exemple, estripant la resolució judicial que denegava l’obertura de l’Ajuntament…

De munició, no en necessitava. Quan el PP decideix que d’un tema en farà un cas, ja no s’atura. Si no hi hagués hagut l’estripada, haurien magnificat un altre gest com, per exemple, obrir la porta de l’Ajuntament, perquè aquí l’important no és el que fem nosaltres, sinó la capacitat que també tenim tots plegats de culpabilitzar-nos o de buscar responsabilitats, quan la responsabilitat recau en un Partit Popular que està utilitzant la justícia al seu servei. Hi ha també un Estat que està en contra de l’autonomia municipal, del dret a decidir, i que busca qualsevol excusa per envair i posar en pràctica uns comportaments antidemocràtics. I de vegades, en comptes de revoltar-nos contra aquest abús de poder del PP, el que fem és buscar excuses com que no ho hauríem d’haver fet, perquè potser els mitjans se n’aprofitarien…

Però el tauler de joc és el que és i s’han de tenir en compte totes les variables.

És cert que nosaltres hem de ser astuts al màxim per buscar de quina manera podem ser radicalment clars amb el nostre missatge de ruptura democràtica sense ser distorsionats. Necessitem un discurs clar de defensa d’un model econòmic just que erradiqui les desigualtats, i també de defensa de la independència o del federalisme des d’una posició d’exercir el dret a l’autodeterminació. Però també és cert que hem de trobar maneres de fer-ho que no puguin ser utilitzades, per guanyar nosaltres la partida.

Hi ha un titular que li vas deixar a l’Antoni Bassas en una entrevista a l”Ara’: “El que va omplir les places el 15-M i el que surt al carrer l’11-S són reivindicacions que només poden avançar si van juntes i no s’autoexclouen”. Però darrerament veiem a les xarxes i als mitjans una confrontació important entre ‘comuns’ i independentistes…

Per això la ciutadania ha de tenir la capacitat de reivindicar i de recuperar el seu espai popular de base, que no ha de quedar encaixonat pels partits. L’autèntica sobirania popular és a les persones: cada persona té la capacitat de decidir i d’influir en el futur del seu poble. El debat que té sentit, el que realment farà canviar les coses, i ens ho ha demostrat una organització com Guanyem Badalona en Comú, és el que trenca l’encotillament de les estructures partidistes i busca créixer en debat, en conscienciació, en discurs… Jo em reafirmo en el fet que són lluites que han d’anar plegades, i crec que justament en aquest sentit Guanyem Badalona en Comú té molt a oferir i té molt a explicar.

DSCF3355

“El referèndum ha de ser pactat entre les forces catalanes, ha d’aglutinar la diversitat i ha d’aconseguir no trencar la unitat d’acció”

Fa alguns dies, a ‘La Klau Crítica’, vam entrevistar Antonio Baños. Ens va deixar aquest titular: “Podemos és el principal enemic de l’independentisme”. Això és cert?

Jo crec que les sensibilitats que s’agrupen al voltant de sigles i de moviments són molt diverses. La gràcia està a trobar espais de confluència a l’hora de dialogar. No dic que sigui fàcil, però no és impossible. Hi ha més capacitat de sumar aquestes sensibilitats que no quan un es defineix públicament en nom d’una organització o com a polític ha de parlar en nom “de”… Crec que som encara en una situació d’oportunitat de créixer en aquest debat, en aquesta reflexió.

Sergi Picazo fa temps va escriure un article sobre la teoria dels ponts. Tu podries ser una persona pont. Però em fa l’efecte que també hi ha un exèrcit de dinamiters que es dediquen a volar ponts. Com es combat això? 

Doncs tenint la convicció que això és possible i que les persones que creiem en la força dels ponts, i que creiem que les lluites han d’anar plegades, no ens hem de deixar vèncer per aquestes capacitats dinamitadores. Quan el 10 de juliol, després de la sentència de l’Estatut, hi ha la manifestació massiva de “Som una nació, nosaltres decidim”, allò es desborda i a l’Onze de Setembre següent no hi havia eslògans de partits… Era igual el que digués la pancarta de la capçalera; allò es va desbordar de gent que deia uns missatges i era aquesta gent la que donava sentit a tot això.

Com veus el moment actual del procés? Hi ha qui diu que som en una ‘roda de hàmster’ donant voltes infinitament.

Nosaltres tenim clar que som una organització municipalista, tot i ser el referent natural dels ‘comuns’ i d’altres sensibilitats polítiques amb les quals tenim molts vincles. Tota la reflexió al voltant del dret a l’autodeterminació ha de créixer als nostres barris i a la nostra ciutat, malgrat la regressió democràtica que ha fet l’Estat espanyol. Des del municipi mirem de situar-nos per aprofitar el que és el nostre objectiu sempre: que la població de la nostra ciutat s’apoderi, participi, es posicioni, tingui debat… Ara, el Pacte pel Referèndum ha permès reeditar aquesta confluència política pel dret a decidir en una ciutat com Badalona, on, quan van començar les consultes per la independència, no hi havia aquest debat. En aquesta ciutat paradigmàtica de l’àrea metropolitana no només vam aconseguir un impacte pel dret a decidir molt inclusiu, sinó que també vam fer el 9-N amb 50.000 persones mobilitzades malgrat la prohibició i la por. Crec que el referèndum ha de ser pactat entre les forces catalanes, ha d’aglutinar la diversitat i ha d’aconseguir no trencar la unitat d’acció per reivindicar aquest dret.

Com s’exerceix aquest dret, si l’Estat espanyol no vol ni sentir a parlar del referèndum?

Seria molt preferible que aquesta ruptura amb el règim del 78 suposés la conquesta d’un Estat democràtic que permetés i acompanyés els processos d’autodeterminació i d’alliberament dels pobles, en tots els sentits, social, econòmica i nacional. Ara, el que tampoc pot ser és no donar un termini a l’Estat, perquè s’ha d’entendre que en el procés català hi ha un esgotament. Tot té límits. Arribarà un moment, en cas que l’Estat no ho permeti, en què haurà d’haver-hi un altre escenari i un altre acord per fer-ho d’una altra manera.

D’una altra manera que serà sense el suport de l’Estat, és a dir, desobediència…

Som en una situació tan canviant, que no m’agrada fer política ficció. Hem d’anar afermant cada pas que fem  i trobar el màxim acord amb les forces polítiques catalanes. Ara, amb el Pacte pel Referèndum, hem d’aconseguir que aquests ponts per creure que les dues lluites han d’anar juntes creixi i creixi l’apoderament ciutadà sobre la reflexió que això comporta. Perquè, si nosaltres ho hem fet a nivell d’organització local, també es pot fer en moltes altres organitzacions, amb totes les diversitats d’opinions que hi hagi. Fins i tot des d’un autèntic federalisme. Si no tens capacitat per decidir sobre tu mateix, tampoc et pots federar.

Arribarà un moment en què s’haurà de decidir si referèndum unilateral o una altra cosa, la que sigui. Aquí hi haurà un debat en els ‘comuns’…

Estic segura que, arribat el cas, si l’Estat no dóna joc, les forces rupturistes d’esquerres acabaran donant el suport i fent els passos perquè el dret a l’autodeterminació es pugui exercir.

[L’entrevista amb Dolors Sabater, realitzada al gener passat en el marc de les ‘Birres Crítiques’, ha estat actualitzada telefònicament amb comentaris sobre el cas de Fàtima Taleb i la sentència sobre el 12 d’octubre.]

Inicia sessió per poder descarregar l'entrevista en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
Un comentari
  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 3 de febrer de 2017 - 10:42

    Amic Palà,
    Aquesta setmana el Crític ha publicat dues entrevistes, al meu parer, molt diferents. Una, decebedora, no tant per les preguntes, com per la (dura) realitat que hi ha rere el mite, l’entrevista a Otegi. Respostes ja sentides, retòrica ja una mica desgastada, anàlisi poc evolucionada. Probablement sóc injust i acceptaria que em diguessin que sóc un ignar, però l’Otegi m’ha semblat algú ja amortitzat.
    L’altra entrevista, aquesta realment potent, plena de contingut(s) i curulla d’idees inspiradores és aquesta, la conversa que mantens amb la Dolors Sabater. S’hi diuen moltes coses interessants, amb autèntica vocació d’ecumenisme de totes les esquerres rupturistes. Crec que “L’autèntica sobirania popular és a les persones: cada persona té la capacitat de decidir i d’influir en el futur del seu poble” és una de les frases que resumeixen pensament i acció de l’alcaldessa.
    Si em permets, però, voldria comentar una de les tasques ingents que l’actual ajuntament badaloní s’ha proposat. Si el mandat del púgil Garcia Albiol va ser titllat “d’experiment Badalona”, el procés de desfeixistització que actualment Guanyem Badalona en Comú porta a terme és, també, experimental. Per inaudit. Per valent. Per explicar el perill sense eufemismes. Perquè, dissortadament, la vulgarització i assumpció popular de les tesis xenòfobes i la demagògia barroera i cridanera ja campa àmpliament arreu.
    Per exemple, al vostre gremi, amic Palà. I en aquest país tan ufanós. Des d’un lepenisme dur com el de la línia editorial d’algun digital delirant (http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/jo-no-vull-acollir-refugiats-107516.html) passant pel populisme groller que frontereja amb un lepenisme de baixa intensitat d’algun, (auto)ungit, oracle del l’establishment mediàtic del país quan fa editorials sobre violadors reincidents o que sosté un discurs que vol ser anti elit quan presumeix d’ignorància i incultura (http://www.elcritic.cat/entrevistes/jordi-baste-jo-se-fer-radio-jo-no-faig-politica-11911) que l’acosta al trumpisme catch-all.
    Deia que esborrar el pas de Garcia Albiol a Badalona és també un experiment. Perquè, certament, des de les institucions, han estat molt escassos els moviments, accions i/o polítiques valentes, fermes i decidides destinades a desactivar el discurs feixistitzant i a oferir un relat alternatiu i mobilitzador. Ben cert ho saben, per exemple, dos periodistes que ens ofereixen articles modèlics al Crític com els amics Espinet i Sánchez Centellas quan ens il·lustren sobre el desastre que suposen l’extensió electoral i l’acceptació quasi unànime de les tesis del Front National a França.
    Les esquerres transformadores badalonines tenen, ara sí, una feina: Netejar Badalona.

Deixa el teu comentari