Crític Cerca
Investigació

Cinc directius de Ferrocarrils de la Generalitat cobren més del topall legal

Cinc alts directius de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) cobren per sobre del que marca la llei. El 2013, un acord entre CiU i ERC va establir que el màxim que pot percebre un directiu del sector públic no havia de superar el sou d’un conseller, que a principi de 2017 estava fixat en 109.663 euros bruts anuals. Però FGC no ha tingut en compte la limitació, i cinc membres del seu comitè de direcció, començant pel president i pel director general, superen aquest import. Des de Ferrocarrils s’argumenta que, per garantir "un model de sector públic professionalitzat", els salaris dels directius "han de ser competitius amb relació al mercat" i FGC hauria de tenir "certa autonomia de gestió" per poder fixar-los.

18/03/2018 | 19:00

CRÍTIC ja va publicar al maig del 2017 que 11 directius d’empreses públiques de la Generalitat superaven el topall legal dels 109.000 euros. De fet, els més ben pagats eren els alts càrrecs de Ferrocarrils: el director general, Pere Calvet, i el president, Enric Ticó. FGC, però, va negar-se a facilitar en aquell moment la totalitat dels salaris del seu equip directiu, format per 10 persones. Després de recórrer a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), CRÍTIC ha aconseguit la totalitat dels sous. De l’anàlisi de les dades es desprèn que no solament el director general i el president d’FGC cobren un salari fix per sobre d’aquest topall, sinó que tres directius més es troben en la mateixa situació: Albert Tortajada, director d’FGC Infraestructura; Lluís Huguet, director economicofinancer i jurídic, i Albert Solà, director d’FGC Turisme i Muntanya. El sou d’aquests directius, que en tots els casos supera els 109.000 euros, no constava en la informació feta pública al portal de Transparència de la Generalitat.

La limitació dels salaris dels directius públics es remunta a un acord que van subscriure l’antiga CiU i ERC l’any 2013 en el marc de la negociació dels pressupostos de la Generalitat, que establia el sou d’un conseller com a topall màxim. La restricció va seguir vigent amb l’aprovació dels comptes de Junts pel Sí que van aconseguir el vistiplau de la CUP. A dia d’avui, quatre anys després d’aquell pacte, encara no s’ha desplegat un reglament que desenvolupi la normativa. Això vol dir que, a efectes pràctics, la barrera només ha afectat les noves incorporacions del sector públic i aquells directius que, voluntàriament, han decidit abaixar-se el sou.

La limitació dels salaris dels directius públics es remunta a un acord que van subscriure l’antiga CiU i ERC l’any 2013

Aquest, però, no ha estat el cas dels directius de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat, que des del 2015 han vist incrementat el seu salari en un 1% anual. Fonts de Ferrocarrils expliquen que això ho va permetre “una llei estatal definida als pressupostos generals de l’Estat, que servia per a tots els empleats públics d’Espanya”. La Generalitat també va aprovar aquest increment retributiu, que, segons fonts de l’empresa, aquest 2018 no s’ha realitzat.

Tot i això, cal tenir en compte que la informació facilitada per FGC sobre els salaris no inclou les retribucions variables percebudes pels directius en funció d’objectius. “Les variables s’han mogut entre el 0% i el 7%, depenent de l’any”, afirmen simplement fonts de l’empresa. Segons les dades facilitades per FGC, els anys 2012, 2013 i 2017 han estat els únics en què no es van abonar variables. El 2016, però, tots els membres del comitè de direcció a excepció del director general, Pere Calvet, en van percebre.

Els directors de l’Incasòl, de l’Agència de l’Aigua i de l’Agència de Residus també cobren per sobre d’un conseller

FGC no és l’única empresa pública de la Generalitat on hi ha directius que cobren més que un conseller. Segons la informació facilitada pel Departament de Governació, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí; el de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, o el director de l’Incasòl, Francesc Damià Calvet, també perceben remuneracions que superen els 109.000 euros anuals.

En resposta a noves preguntes de CRÍTIC, la secretària d’administració i funció pública del Departament de Governació de la Generalitat, Ester Obach, afirma que el reglament per definir com s’ha d’aplicar la limitació de salaris públics s’estava elaborant durant la legislatura anterior, però l’aplicació de l’article 155 al mes d’octubre passat en va impedir la culminació. Obach explica que la decisió d’acabar el reglament dependrà del nou Executiu.

El president d’FGC, Enric Ticó (en primer terme), i el director general, Pere Calvet. Foto: ACN

Ferrocarrils defensa la seva política retributiva

Juliana Vilert, directora d’FGC d’Organització i Persones, explica a CRÍTIC que Ferrocarrils té una “reputació excel·lent a escala mundial” i això respon al fet que el seu model de sector públic és “competitiu, professionalitzat i dirigit per persones amb idoneïtat professional”. Vilert afirma que “si volem aquest model, al capdavant hi hem de posar directius públics professionals i oferir-los salaris competitius amb relació al mercat“, que, segons opina, “mai ho són en el mateix nivell que en el sector privat”.

Sobre el desenvolupament del reglament que estableixi com s’han d’aplicar les limitacions al sou dels directius públics, Vilert afirma que FGC té “molt interès” que es dugui a terme, perquè en aquests moments “les regles del joc estan encara per definir”. Tot i així, considera que la reflexió sobre els topalls salarials “s’hauria de posar en relació amb el nombre de persones que tenen les empreses, el tipus de servei públic que presten, la complexitat de les decisions que es prenen o els volums pressupostaris que es gestionen”. A parer de la directora d’Organització d’FGC, això serviria per aportar “un cert matís” a l’hora de fixar trams salarials i deixar “una certa autonomia de gestió”.

Tren d’FGC a l’estació de Sabadell. Foto: ACN

FGC es va negar inicialment a fer públics els sous

Tot i l’interès mediàtic i d’alguns partits polítics que van despertar durant mesos els salaris de directius de TMB (CRÍTIC ho va explicar amb detall en aquest reportatge), el cas dels salaris d’FGC ha passat força més desapercebut. La situació, però, és força similar. En la publicitat activa de la web de Transparència, la Generalitat només fa constar els sous dels directors generals i presidents de les empreses públiques. Per tenir-ne una fotografia més completa, al maig del 2017 CRÍTIC va realitzar una petició de dret d’accés a la informació pública, i va demanar una llista de tots els membres del consell d’administració i del comitè de direcció d’FGC durant el període 2007-2017, així com l’evolució dels seus salaris els darrers 10 anys. La petició va ser denegada per l’empresa. FGC afirmava que la llei només obligava a fer públics els sous del director general i del president, i que la difusió de la resta dels salaris podia suposar un perjudici per als directius. Amb aquesta justificació, l’empresa pública de la Generalitat, igual que va fer TMB, es va negar a fer pública la totalitat dels sous.

Davant d’aquesta negativa, al juny del 2017 CRÍTIC va presentar un recurs davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Durant la instrucció del procediment, l’Agència Catalana de Protecció de Dades (ACPD), a petició de la GAIP, va emetre un informe en què certificava que les dades sobre els sous dels directius públics no estaven subjectes a confidencialitat. “El dret a la protecció de dades no impedeix lliurar informació sobre les retribucions percebudes pels membres del consell d’administració i del comitè de direcció, en la mesura que aquests ostentarien llocs de confiança o d’especial responsabilitat dins de l’organització”, afirmava l’ACPD. Finalment, Ferrocarrils va desistir en la seva negativa i va decidir facilitar la informació a CRÍTIC fins i tot abans que la GAIP dictés cap resolució.

El perfil dels directius més ben remunerats

D’aquesta manera, CRÍTIC ha pogut conèixer finalment els noms, els càrrecs i l’evolució dels salaris dels 10 membres del comitè de direcció d’FGC en la darrera dècada. Es tracta d’un comitè molt masculinitzat amb retribucions que oscil·len entre els 82.200 i els 138.900 euros. Cal dir, però, que alguns dels directius d’FGC havien arribat a percebre retribucions encara més elevades. Albert Tortajada, per exemple, cobrava l’any 2008 140.356 euros, el mateix que Calvet, que llavors era director de projectes. També era el cas d’Huguet, que percebia 139.489 euros. A partir del juny del 2010, els seus salaris es van veure reduïts als 119.303 i als 118.556 euros, respectivament.

Pere Calvet, director general d’FGC, encapçala el rànquing dels millor pagats. De fet, Calvet és el directiu més ben pagat de tots els que integren les cúpules de les empreses públiques de la Generalitat. L’any passat va cobrar 138.893 euros bruts, però des del moment que va agafar el càrrec, el 2011, el seu salari anual s’ha situat sempre per sobre dels 136.000 euros. Calvet, enginyer de camins, canals i ports especialitzat en transports, és un directiu d’una trajectòria dilatada en el sector que ha ocupat múltiples responsabilitats dins FGC des del 1999. Entre el 2008 i el 2011 va ser director tècnic d’Ifercat, l’ens administrador de les noves infraestructures ferroviàries de Catalunya. A més, és president de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP).

A poca distància de Calvet s’hi troba el sou d’Enric Ticó, president d’FGC des del 2011. De tots els membres del comitè de direcció, Ticó és l’únic nomenat pel Govern i el seu salari l’any passat es va enfilar fins als 129.652 euros anuals. Des que va prendre possessió del càrrec, el seu sou ha estat sempre superior als 127.000 euros anuals. Ticó, llicenciat en dret per la UB, és el directiu amb un perfil més polític. La seva trajectòria ha estat sempre vinculada a la gestió pública d’infraestructures. Va ser diputat al Parlament per CiU entre el 1984 i el 1988 i, durant el Govern de Jordi Pujol, va ser cap de gabinet del conseller d’Obres Públiques (el 1988 i el 1995) i director general de Ports i Transports, del 1996 al 2003. També ha ocupat càrrecs a Ports de la Generalitat, al Port de Mataró, a l’Autoritat del Transport Metropolità i a Ifercat, entre d’altres.

Albert Tortajada, que forma part de l’empresa pública des de l’any 1991, ocupa el número 3 de la llista dels millor retribuïts. Enginyer de camins per la Universitat Politècnica de Barcelona, entre el 2006 i el 2007 va ser l’assessor del president, coordinador i responsable de l’àrea corporativa de desenvolupament i planificació. A partir de llavors i fins al 2011 va ser nomenat director de Desenvolupament i Planificació i, des del 2011, ocupa la direcció d’FGC Infraestructura. Per aquest darrer càrrec va cobrar 121.701 euros l’any passat, però en la darrera dècada ha percebut 1,5 milions d’euros públics per la seva tasca dins l’empresa.

Tanquen el ‘top 5’ de la cúspide els sous de Lluís Huguet, director economicofinancer i jurídic des del 1999, i d’Albert Solà, director d’FGC Turisme i Muntanya des del 2007. L’any passat van cobrar 120.949 euros i 116.142 euros, respectivament. Huguet, economista d’una trajectòria dilatada, format en escoles de negocis com l’ESADE, l’EADA o l’IESE, desenvolupa la seva activitat professional a FGC des del 1993. Abans, havia ocupat càrrecs del Grupo Vitalicio i a Bioibérica SA. Solà, que va estudiar a l’EADA, a l’ICT i a l’ESADE, va ser oficial de la primera explotació de la Molina des de finals dels anys setanta i la seva trajectòria sempre ha estat vinculada a la gestió del turisme de muntanya.

Hi ha cinc persones més –tres homes més i dues dones– que integren el comitè de direcció d’FGC. Les seves retribucions anuals es troben per sota del topall que estableix la llei per als directius de l’Administració, tot i que no a gaire distància, en alguns casos. Les dues dones que integren el comitè són les que tenen els salaris més baixos, de 82.208 euros anuals cada una.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies