• Roger Palà / Laura Aznar
  • dijous, 27 juliol 2017

L’exconseller d’Interior Jordi Jané, destituït per Puigdemont arran de la seva manca d’implicació en el procés sobiranista, va condecorar l’any 2016 el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, el magistrat de Barcelona que investiga els preparatius del referèndum previst per a l'1 d’octubre. Des del març del 2017, Ramírez Sunyer instrueix una investigació que ha implicat l'escorcoll del Teatre Nacional de Catalunya i la declaració d’una desena d’alts càrrecs del Govern i funcionaris, a més del coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Ni el Departament d’Interior ni la Direcció General de la Policia han volgut concretar a CRÍTIC les raons de la concessió de la medalla al polèmic magistrat.

El magistrat va rebre una medalla a proposta de l’exdirector general de la Policia Albert Batlle, que ha dimitit pel seu desacord amb l’1 d’octubre

A l’abril del 2016, el Departament d’Interior va fer entrega d’un total de 235 medalles en el marc del Dia de les Esquadres. La majoria de les condecoracions, entregades pel president Puigdemont, van servir per reconèixer la tasca de membres dels Mossos d’Esquadra. Però també hi va haver una seixantena de medalles per valorar la col·laboració d’integrants d’altres policies, de la judicatura i de la societat civil. Una d’aquestes medalles va ser per al magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, un jutge de dilatada trajectòria que encapçala el Jutjat d’Instrucció núm. 13 de Barcelona.

La condecoració a Ramírez Sunyer va passar en el seu moment inadvertida. Però aquest magistrat no és un jutge qualsevol. Es dona el cas que el magistrat, amb un currículum farcit d’actuacions polèmiques contra els moviments socials explicades a la ‘Directa’ com l’empresonament del casteller Sergi Rubia pels fets de Can Vies o diverses actuacions contra militants anarquistes, està instruint des del març del 2017 la causa derivada de la querella de Vox per les polèmiques declaracions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal sobre els suposats preparatius secrets del Govern per dur a terme el referèndum. Aquesta investigació, coneguda en el món sobiranista per ‘la causa del 13’, amb referència al número del jutjat de Ramírez, havia passat inicialment inadvertida, però amenaça de convertir-se en un dels principals fronts judicials del procés.

La nota de premsa dels Mossos sobre la concessió de les medalles del 2016 no explica els motius concrets pels quals Ramírez es trobava entre els condecorats. Segons la policia catalana, les medalles s’entreguen per reconèixer la tasca “en la millora de la seguretat pública del nostre país”. Fonts d’Interior consultades per CRÍTIC expliquen que les condecoracions les atorga sempre el conseller d’Interior “a proposta del director general dels Mossos”. Aquest seria també el cas de la medalla a Ramírez Sunyer.

L’exdirector general dels Mossos Albert Batlle, l’exconseller d’Interior Jordi Jané i el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Foto: ACN

Ni Interior ni els Mossos concreten les raons de la medalla

CRÍTIC ha preguntat tant a la Direcció General de Policia com al Departament d’Interior quines van ser les raons específiques de la concessió de la medalla a Ramírez Sunyer, però cap dels dos organismes ha sabut concretar-les. Fonts de la Direcció General expliquen que la concessió “és una decisió interna presa per un grup de treball, que es reuneix mesos abans de l’entrega per decidir quines seran les felicitacions en els diferents àmbits”. Segons aquestes fonts, “existeixen uns criteris”, però no són públics: “els determina la gent que forma part d’aquest grup de treball”.

Es dona el cas que al gener del 2016, tres mesos abans de la concessió de la medalla, el mateix magistrat condecorat per Interior va decidir no admetre a tràmit una querella interposada contra Albert Batlle i Artur Mas per part d’una entitat espanyolista. La no-admissió de la querella ha estat confirmada a CRÍTIC per fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La querella l’havia interposat al setembre del 2016 l’Asociación Pro Justicia Siglo XXI, liderada per l’advocat Emilio Rodríguez Menéndez. L’entitat va querellar-se contra Mas i Batlle per un suposat delicte d’omissió de perseguir delictes, pel fet de no intervenir quan, al maig del 2015, el públic del Camp Nou va xiular l’himne d’Espanya a la final de la Copa del Rei.

El magistrat Ramírez Sunyer va obrir inicialment diligències contra Batlle i va derivar el cas de Mas al TSJC. La querella de la xiulada va generar titulars cridaners a poques setmanes de les eleccions plebiscitàries del 27-S, però va tenir un recorregut molt limitat. Fonts del TSJC expliquen que finalment “no es va admetre a tràmit al no fer-se efectiva la fiança imposada a la part querellant, i al no donar-se els requisits procedimentals necessaris”. Aquestes mateixes fonts expliquen que va ser el Jutjat núm. 13 qui, en el cas de Batlle, va decretar la no-admissió, que va fer-se efectiva “al gener del 2016”. Només tres mesos després, Ramírez Sunyer era condecorat per Interior.

Sobre el poc temps transcorregut entre la inadmissió de la querella contra Batlle i la concessió de la medalla a Ramírez Sunyer, fonts de la Direcció General de Policia afirmen que “les medalles no es decideixen un mes abans” de la seva concessió. “Generalment es condecora algú pels mèrits aconseguits l’any anterior a l’entrega de la medalla. A finals de l’any anterior o principis de l’any en què s’atorga la condecoració, s’activen les reunions del grup de treball i es trien les persones condecorades”, afirmen aquestes fonts. “Quan la comissió que decideix els condecorats tria els noms, és molt difícil canviar-los”.

Joan Ignasi Elena surt de declarar de la comandància de la Guàrdia Civil. Foto: Rafa Garrido / ACN

L’impacte polític de la ‘causa del 13’

La ‘causa del 13’ està sota secret de sumari, però durant els últims mesos n’han transcendit algunes dades. El procediment va iniciar-se arran d’una querella de Vox per les declaracions de Santi Vidal sobre els hipotètics preparatius del Govern per al referèndum, que van costar-li la dimissió. El procediment ha anat agafant volada: és en el marc d’aquesta investigació que la Guàrdia Civil va personar-se al Teatre Nacional de Catalunya per recollir informació relativa a l’acte de Junts pel Sí de presentació de la Llei de referèndum del 4 de juliol.  L’institut armat també ha pres declaració durant els últims dies a una desena d’alts càrrecs i treballadors del Govern català.

En el marc de la ‘causa del 13’, però, només hi ha oficialment tres persones que tinguin la condició d’investigats: l’exsenador Vidal; Carles Viver Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis per l’Autogovern, i Josep Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda del Govern català. “Són les persones contra les quals es dirigia la querella que va donar inici a aquestes diligències”, han explicat fonts del TSJC en un comunicat. Tanmateix, també han passat a declarar per dependències de la Guàrdia Civil en el marc d’aquesta causa el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells, o el director de Comunicació del Govern, Jaume Clotet. També ho ha fet el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

Segons el TSJC, les declaracions les ha ordenat la Guàrdia Civil “com a policia judicial”. L’ampliació de la investigació als responsables del Pacte, un organisme no dependent del Govern, deriva del fet que l’Executiu va registrar inicialment el domini de la web d’aquest ens.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari