• Text: Laia Altarriba / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 6 setembre 2016

El descens d'alumnes va provocar una reducció de línies de l'escola pública en benefici de la concertada durant els governs d'Artur Mas: mentre que la pública ha patit una retallada del 6,75% d'aules, a la concertada la reducció ha estat del 2,24%. Els tripartits també van mantenir la correlació entre els dos sistemes dins la xarxa educativa, tot i que amb un saldo més favorable a la pública. A més a més, des del 2010 el pressupost destinat als centres públics s'ha reduït en prop de 900 milions, el 19,44%, mentre que l'aportació als concertats ha patit una tisorada molt menor, de només 50 milions, el 4,58%. Els sindicats posen com a exemple les polítiques que es porten a terme a les Illes i al País Valencià per afirmar que, si hi ha voluntat, es poden retallar els concerts en benefici de l'escola pública.

El Govern català concentra el gruix de la reducció d'alumnes, d'aules i de pressupost de les línies de P3 sobre els centres públics. La tisorada patida per la concertada és molt més matisada

El curs escolar a Catalunya arrencarà d’aquí a molt pocs dies. Al segon cicle d’infantil (és a dir, a P3, P4 i P5) ho farà amb una pèrdua de 10.616 alumnes. I això es traduirà en 115 aules menys de P3 als centres de primària respecte al curs anterior. D’aquestes aules que es retallen, 61 grups són a escoles públiques i 54 a centres concertats, tot i que aquesta darrera dada encara és provisional. Les dades, les va facilitar la mateixa consellera, Meritxell Ruiz, a la Comissió d’Ensenyament del Parlament el passat 19 de juliol, quan va justificar la retallada de línies a P3 per la davallada de la natalitat.

Efectivament, ens trobem en un cicle demogràfic recessiu pel que fa al nombre de naixements, i això implica que cada curs arriben menys alumnes al sistema escolar. Però des dels sindicats asseguren que el Govern de Junts pel Sí ha optat pel tancament d’aules, en comptes d’aprofitar el context per reduir les ràtios a infantil, una demanda en la qual fa anys que insisteix el sector per tal de garantir una millor atenció a l’alumnat. Unes ràtios que actualment estan en 25 infants a la pública i 19 a la concertada.

A la demanda d’una reducció de les ràtios a les escoles públiques, s’hi suma la crítica pel fet que la reducció de línies de P3 sigui superior als centres públics que als concertats. En concret, segons els càlculs fets per CRÍTIC a partir d’un informe del Síndic de Greuges, des del curs 2011/2012 i fins al 2015/2016 la pública ha patit una retallada del 6,75% d’aules, mentre que a la concertada la reducció s’ha quedat en el 2,24%; pel que fa a l’alumnat, la davallada ha estat del 6,62% a la pública i de l’1,71% a la concertada. Paral·lelament, entre el 2010 i el 2015 els centres públics han patit una tisorada del 19,44% del pressupost, segons el càlcul fet per la USTEC amb les dades del Departament d’Ensenyament, mentre que la retallada a la concertada ha estat menor, només del 4,58%.

El delegat sindical de la USTEC Àlex Juanmartí critica aquesta realitat i alerta que enguany qui surt més perjudicada és, novament, la pública, i lamenta que es bandegi l’oportunitat de tendir a la progressiva eliminació dels concerts en favor de l’oferta pública. És a dir, que, en un moment de reducció d’alumnes, proposen que s’opti per reduir els concerts i mantenir els grups de centres públics.

Ràtios i processos de matriculació

L’argument per tancar una unitat escolar de P3 és que no s’arriba a la ràtio establerta per mantenir-la oberta. Però tant la xifra com el procés són diferents si es tracta d’una aula d’un centre públic o privat. Precisament, Josep Lluís Alcázar, delegat sindical de la CGT al Baix Llobregat, apunta a aquesta diferència com una de les responsables del major tancament de línies a la pública.

Pel que fa a les públiques, abans que comenci el període de preinscripcions, la conselleria parla amb els serveis territorials i fa una previsió de la demanda que hi haurà per al curs següent i anuncia els centres on tancarà aules i aquells en què n’obrirà de noves. Ho fa preveient en quins centres no s’arribarà a la ràtio de 25 alumnes per aula i en quins sí que s’assolirà. És per això que al març la consellera Meritxell Ruiz ja va informar que es tancarien 67 unitats, tot i que finalment han acabat sent 64.

En canvi, pel que fa als centres privats, tot i que s’hi fan previsions, la decisió del Govern de concertar més o menys aules no es tanca fins a finals de setembre, i això vol dir que aquestes escoles tenen temps fins aleshores per aconseguir arribar a la ràtio de 19 alumnes que la Generalitat els exigeix per concertar una aula. Això significa mig any més que les escoles públiques amb la matrícula viva.

Així que Josep Lluís Alcázar, amb relació a la dada que va donar al juliol la consellera del tancament de 54 unitats concertades, respon que no se la creu, que “ho posaria com a mínim amb un interrogant”. I lamenta que el model educatiu del Govern de Junts pel Sí, igual que el dels anteriors, “privilegia i beneficia la concertada sobre la pública“.

Durant la compareixença parlamentària de Meritxell Ruiz al juliol, la consellera va explicar que sí que havien reduït la ràtio als centres públics: a 22 alumnes. Però només en centres amb el que s’anomena “entorns de màxima complexitat”. Àlex Juanmartí li dóna la raó, però alerta que això només representa al voltant del 7% o del 8% dels centres de Catalunya. A més, hi afegeix que hi ha escoles que no volen ser reconegudes com a màxima complexitat perquè això les estigmatitzaria. El que proposa aquest representant de la USTEC és que “si la reducció de ràtio es pot fer en centres de màxima complexitat, augmentem pressupost i fem-ho en tots els centres del país per interès general”. 

CRÍTIC s’ha posat en contacte amb la conselleria per preguntar per què no s’aprofita la reducció d’alumnat per fer baixar les ràtios. Des del Departament s’emparen en la legalitat: “La ràtio als centres educatius està establerta per normativa”. I sobre la possibilitat de reduir els concerts en lloc d’eliminar línies de l’escola pública, també es remeten al que diu la llei: “L’Administració no pot retirar un concert si no és pel motiu que les lleis preveuen i disposen (Decret 56/1993, de 23 de febrer). Com que existeix la ‘llibertat d’elecció’ entre centres públics o centres altres que els creats pels poders públics, que forma part de la ‘llibertat d’ensenyament’, serà aquest dret fonamental el que determini si un concert s’ha de seguir mantenint o no”.

La mobilització atura tancaments de línies

Tot i que la conselleria faci públiques al març les línies que tanca a la pública, el mapa final sempre varia una mica. La raó és la mobilització de mestres, famílies i veïnat, que en algunes ocasions s’organitzen per impedir que els tanquin una aula, i de vegades ho aconsegueixen.

L'escola Montpedrós, de Santa Coloma de Cervelló / MARC FONT

L’escola Montpedrós, de Santa Coloma de Cervelló / MARC FONT

Aquest curs passat ho hem vist en diversos municipis. Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO, explica el cas de Berga: “Hi havia quatre grups de P3 en escoles públiques i quatre en concertades. Davant la davallada d’alumnat, calia eliminar una línia. El Departament va decidir retirar-la de la pública. Però finalment la pressió popular i del mateix Ajuntament va fer rectificar el Govern, que va oferir les quatre línies de pública, i es van omplir totes, cosa que significa que tancarà una línia de concertada”. Per a Pulido, la conclusió és clara: “On hi ha hagut mobilitzacions no s’han tancat tantes aules. La lluita dóna fruits”.

Josep Lluís Alcázar, de la CGT, explica diversos casos del Baix Llobregat. Per exemple, a Cornellà la Generalitat havia anunciat que es tancarien quatre unitats. Davant d’aquesta notícia, la comunitat educativa va sortir al carrer per intentar impedir-ho i el resultat va ser que no s’ha tancat cap d’aquestes aules, però sí una d’una altra escola que no era prevista. També a Viladecans la mobilització va impedir l’eliminació d’una línia de l’escola Mediterrània. Alcázar, però, aporta un altre exemple negatiu: “A Santa Coloma de Cervelló la Generalitat acaba de tancar l’escola Montpedrós, un centre de tota la vida, tot i les mobilitzacions en contra de les famílies. L’argument és que faltava un centre de secundària, i han reconvertit l’escola en institut. Però, alhora que han tancat aquest centre de primària públic, el Govern acaba d’autoritzar una nova escola privada a la població, Akua, que a les reunions amb les famílies asseguren que en dos anys es convertiran en concertada”.

Més exemples: Àlex Juanmartí aporta informació d’un cas que coneix bé. El de l’escola Martí i Pol, de Sant Feliu de Llobregat. Després que el Govern anunciés que tancaria una de les dues línies del centre, famílies, docents i veïnat es van activar i han fet molt soroll, i han aconseguit mantenir la doble línia. En aquest cas, el delegat de la USTEC remarca que es tracta d’una escola on cada any la preinscripció està al voltant dels 50 alumnes, cosa que vol dir que tenen prou demanda per omplir les dues línies.

Barcelona, canvi de tendència?

Més de la meitat dels concerts d’aules de P3 que la consellera va anunciar al mes de juliol que es retallarien corresponen a la ciutat de Barcelona. Si això es confirma i es manté la línia els propers cursos, significaria un canvi de tendència a la ciutat, que actualment és un dels principals bastions de l’escola privada catalana. A diferència de la resta de Catalunya, en la correlació pública-concertada hi surt perdent clarament la pública des de fa anys: el curs 2005/2006 el nombre de places de P3 a la pública es quedava al 45,14% del total a Barcelona, mentre que la concertada representava el 54,86%; una dècada després, la pública es manté al 45,82% i la concertada al 54,18%.

Segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona, aquest organisme tenia previst començar el curs amb la reducció de 30 grups concertats a P3. El principal gruix de la retallada, era previst fer-lo als districtes de l’Eixample (eliminació de vuit concerts), Sarrià – Sant Gervasi (set grups menys) i Sants-Montjuïc (cinc menys). El resultat és que enguany hi haurà 302 grups concertats a la ciutat, gairebé el 10% menys que el curs anterior. Pel que fa a la pública, arrenca amb 260 aules.

Una dada interessant a la ciutat de Barcelona, malgrat el resultat en acabar el procés de matriculació, és l’augment progressiu que hi ha hagut de sol·licituds per a la pública. Fa 10 anys, la demanda era molt desigual: només el 39% de les famílies demanaven plaça a una escola pública en primera opció; en canvi, per al curs que ara comença, la meitat de les famílies (el 49,55%) sol·liciten un centre públic.

10 anys de canvis que no han transformat la correlació pública-concertada

El passat 15 de juliol, el Síndic de Greuges va fer públic un informe sobre segregació escolar on també analitza l’evolució de les places públiques i concertades al cicle infantil (P3, P4 i P5) del sistema escolar català. L’informe mostra que entre el 2005 i el 2015 hi ha hagut una lleugera tendència a l’alça de les places i unitats a infantil: de 205.952 alumnes el curs 2005/2006 a 236.614 alumnes el 2014/2015; i de 9.173 unitats el 2005/2006 a 10.183 el 2014/2015.

Però cal posar la lupa sobre les dades per entendre l’evolució que hi ha hagut i descobrir que hi va haver un primer període fins al curs 2011/2012 de creixement de l’alumnat i de les línies. Però que a partir d’aleshores la reducció del nombre d’alumnes al sistema ha anat acompanyada d’una disminució progressiva del nombre d’unitats, unes retallades que han perjudicat molt més l’escola pública que la concertada.

2005-2012: augmenta la pública però la doble xarxa es manté

Entre els cursos 2005/2006 i 2011/2012, l’alumnat al cicle d’educació infantil va créixer sense aturar-se; l’augment va ser pràcticament del 25%. Dos factors van fer-ho possible: l’augment de la natalitat i l’arribada de nova població immigrada. Aquest creixement, però, va alterar molt poc (al voltant de quatre punts) la correlació entre les places a la pública i a la concertada, inherent al sistema educatiu català des que es va posar en marxa la dècada dels anys vuitanta. En concret, el curs 2005/2006 la distribució era del 64,50% de l’alumnat en centres públics i del 35,50% en centres privats. En acabar el cicle de creixement, el 2011/2012 la correlació era del 68,32% de pública ‘versus’ el 31,68% de privada. El mateix va succeir pel que fa al nombre d’aules de cicle infantil: la proporció inicial era del 66,94% d’unitats públiques i del 33,06% d’unitats privades, i al final del període la proporció era del 70,68% de públiques ‘versus’ el 29,32% de concertades.

La major part d’anys d’aquest període governaven els tripartits. Però el seu mandat havia començat el 2003, així que per saber què va succeir a llarg dels governs conjunts del PSC, ERC i ICV-EUiA cal remuntar-nos al 2003-2004. Aquell curs va començar amb 190.990 alumnes al cicle infantil, dels quals un 62,67% estava matriculat en centres públics i un 37,32% en centres concertats. El darrer curs en què va governar el tripartit va ser el 2010-2011. Al llarg dels set cursos, hi va haver un inversió significativa de recursos per part de la Generalitat per fer créixer la pública, cosa que va augmentar el percentatge en cinc punts: els alumnes al cicle infantil van créixer fins al 67,72% del total. Les aportacions a les escoles privades concertades també van créixer, tot i que en menor percentatge. El resultat va ser que el model de doble xarxa pública-concertada es va mantenir, però amb un saldo més favorable a la pública.

2012-2015: reducció de l’alumnat i major retallada de la pública

El 2011/2012 va ser el curs que ha tingut més alumnes al cicle infantil (249.230 nens i nenes de P3, P4 i P5) i en què hi va haver més aules (10.768). També va ser el curs en què la proporció pública-concertada va ser més beneficiosa per a la pública (el 70,68% ‘versus’ el 29,32%). Però, d’aleshores ençà, els governs presidits per Artur Mas van reduir aules (i de retruc alumnes) d’una manera que ha perjudicat més la pública que la concertada.

Mirat amb detall, el nombre d’alumnes ha passat de 249.230 alumnes (el 2011/2012) a 236.614 (2014/2015). Això significa 12.616 alumnes menys, una caiguda del 5,06%. Si ens fixem en la doble xarxa pública-concertada, s’hi veu que la distribució del descens ha estat desigual: del total d’alumnes que s’ha reduït, 11.269 s’han perdut a la pública (-6,62% dins la pública) i només 1.347 a la privada (-1,71% dins la privada). Dit d’una altra manera, el descens d’alumnes s’ha repartit de la manera següent: el 89,32% en places públiques i el 10,68% en privades.

La mateixa tendència es pot observar pel que fa a la retallada en el nombre d’aules, que han passat de 10.768 a 10.183. I, novament, la retallada s’ha concentrat principalment sobre l’oferta pública: de les 585 unitats retallades, 514 ho han estat a la pública (el 87,86%) i només 71 a la privada (el 12,14%). Si mirem què ha succeït a cada titularitat, la pública ha patit una retallada del 6,75% de les aules d’infantil, mentre que a la concertada la reducció ha estat del 2,24%.

El Govern de Puigdemont, amb Meritxell Ruiz al capdavant de la conselleria d’Ensenyament, sembla que continua la mateixa tendència del seu predecessor, ja que, com explicàvem al principi, a falta de les dades definitives, el curs començarà amb 61 aules menys d’infantil a la pública i 54 menys a la concertada.

Pressupost també desigual

Evidentment, les propostes de reducció de ràtios a la pública que proposen els sindicats de mestres comportarien un cost addicional per als pressupostos de la Generalitat. I d’on podrien sortir aquests diners? La proposta és revertir les dures retallades que l’educació ha patit als pressupostos de la Generalitat des del 2010, i que ha perjudicat molt més l’escola pública que la concertada.

En concret, segons ha calculat el sindicat USTEC a partir de les dades de la conselleria, els centres públics han patit una tisorada del 19,44% del pressupost entre el 2010 i el 2015 (el 2016 hi ha hagut pròrroga pressupostària), ja que han passat de 5.317 milions d’euros a una partida de 4.442 milions. En canvi, la retallada a la concertada ha estat molt menor, només del 4,58%, i és que ha caigut de 1.070 a 1.020 milions d’euros.

Manel Pulido, de CCOO, contrasta la retallada de diners per a l’educació amb l’evolució de la resta del pressupost de la Generalitat, que des del 2010 només ha caigut el 0,1%. Això el porta a concloure que “l’educació no ha estat una prioritat per al Govern“.

Les Balears i el País Valencià demostren que sí que es pot

La Conselleria d’Educació del Govern Balear va anunciar la setmana passada que, com ja havia decidit per a l’any anterior, deixa de concertar els centres que segreguen l’alumnat pel sexe. Un tribunal li ha tombat la decisió del curs 2015/2016 i l’ha obligat a pagar de manera cautelar aquella subvenció. Tot i la sentència cautelar, enguany el Govern ha reiterat el no-pagament de la subvenció per al 2016/2017 fins que un tribunal li torni a dir el contrari. Aquesta mesura va en la línia de l’anunci que va fer al juny passat el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà: “El negoci d’alguns empresaris amb la concertada s’ha acabat“, posicionament que s’ha concretat en la denegació de concerts si hi ha places a la pública.

Pels sindicats principatins, aquestes iniciatives dels altres governs dels Països Catalans mostren que, si hi ha voluntat política, sí que es poden reduir els concerts. Però lamenten que el Govern de Puigdemont va en la línia contrària. Això va quedar demostrat a l’abril passat, quan el Parlament de Catalunya va aprovar una moció amb els vots favorables del PSC, de CSQEP i de la CUP (i, per error, també els de Ciutadans) que instava el Govern a “rescindir els concerts amb els centres educatius que segreguen per sexe”. La moció va provocar un fet excepcional, ja que els diputats de Junts pel Sí van votar de maneres diferents: la majoria en contra, juntament amb el PP, mentre que els diputats d’ERC (excepte Junqueras, que hi va votar negativament) i alguns independents van abstenir-s’hi. Tot i que el text va tirar endavant, la consellera Meritxell Ruiz va avisar que no obeiria la decisió perquè “l’Administració no pot retirar unilateralment els concerts quan les escoles compleixen els requisits”. I per a aquest curs els concerts amb els centres de l’Opus Dei que segreguen continuen en vigor.

Àlex Juanmartí respon a la consellera amb els exemples de les Balears i del País Valencià: “L’argument que ha donat el Govern balear per retirar els concerts és que prioritzen l’escola pública. Demostren que es pot fer. I demanem la mateixa valentia al Govern de Puigdemont”.

*L’apartat dedicat al període 2005-2012 ha estat modificat amb posterioritat a la publicació original de l’article, amb l’afegit de noves dades.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
4 comentaris
  • Subscriptor Elena Parreno 6 de setembre de 2016 - 13:04

    De les 15 famílies que èrem a l’escola bressol, només nosaltres hem optat per la pública, i hem entrat gràcies a un ‘bolet’, que suposa la massificació de l’escola. La resta de mares i pares varen optar per la privada per la dificultat de tenir plaça a la pública. Percebeixo certa intenció deliberada de l’administració en que les famílies corrin a la privada per tenir plaça assegurada. És massa pervers.

  • Subscriptor Xavier Riu Sala 6 de setembre de 2016 - 17:10

    Molt interessant article. Només faria una esmena a les agrupacions d’anys que es fan per valorar l’acció dels governs. El “tripartit” va governar del 2003 al 2010. Si per analitzar la seva despesa s’agafa, com es fa, del 2005 al 2012, no es recull l’important augment inicial dels pressupostos per a l’ensenyament públic que hi va haver i, per contra, s’inclouen les fortes retallades del govern de CiU dels anys 2011 i 2012. Es poden discutir moltes coses de l’acció del “tripartit” en educació, jo ho faig, però és indiscutible l’augment de pressupost i de professorat dedicat a l’ensenyament públic d’aquest país… que després hem perdut en bona part en els governs d’Artur Mas.

    • Subscriptor Laia Altarriba 7 de setembre de 2016 - 11:15

      Gràcies per l’aportació! Ens hem centrat en el període 2005-2015 perquè és del que hi ha dades tant del nombre d’alumnat com del nombre d’unitats a l’informe del Síndic, i ens interessava especialment el nombre d’aules, ja que és el que estan tancant. Prèviament a 2005 només n’hi ha d’alumnat. De totes maneres, és interessant l’aportació que fas i hem afegit les dades d’alumnat des de 2003 per tal de veure l’evolució durant el tripartit. Salut!

  • Subscriptor Blanca-Llum 8 de setembre de 2016 - 23:52

    TV3 anuncia l’inici del curs escolar: dóna consells als pares per començar “bé” el curs (alguns de sentit comú, d’acord, però així explicats i, sobretot, explicats des d’un mitjà públic, tenen un regust moralista que no és aguantador). Mentre TV3 dóna aquests consells, es veuen, de fons, unes imatges del Betània-Patmos. Patètic.

Deixa el teu comentari