Crític Cerca
Investigació

Quant ens costen el Congrés i el Senat? ‘Tablets’, salaris de 5.000 euros i molta opacitat

El Congrés dels Diputats i el Senat tenen un pressupost total de més de 136 milions d’euros per a aquest 2015, una xifra que, malgrat la crisi i les retallades, supera la de l’any passat. La partida dedicada a sous és la més important: els sous dels diputats suposen una despesa de 18,8 milions d’euros i els sous dels senadors es queden en 13 milions d'euros. Però el Congrés i el Senat també dediquen importants partides a pagar els telèfons mòbils, els ordinadors i les 'tablets' dels diputats, el vestuari dels treballadors, els viatges a l'estranger o els principals contractes públics amb empreses com Iberdrola, Gas Natural, Apple, Telefónica o Vodafone. El Congrés i el Senat subvencionen cada any amb 52,7 milions els partits polítics en funció dels seus escons. El PP és, doncs, el partit més subvencionat.

19/12/2015 | 00:10

Panoràmica del Senat / SENAT
Panoràmica del Senat / SENAT

El Congrés dels Diputats preveu per al 2015 un pressupost de 84.243.490 euros. Un lleuger augment d’un 0,33% respecte a l’any anterior. La partida més significativa és la de “despeses de personal”, amb 35 milions d’euros, d’on surten els sous dels “alts càrrecs”, que superen els 13,5 milions d’euros i els 5,29 milions d’euros destinats a retribucions complementàries dels parlamentaris. Ras i curt, els salaris dels diputats del Congrés arriben oficialment als 18,8 milions invertits. Tot i que, afegint-hi dietes i plusos, la xifra pot arribar als 27 milions d’euros. El sou base d’un diputat ras és de 2.814 euros bruts el mes. Tanmateix, dels 350 diputats del Congrés només 21 cobren únicament el sou base. Així, la mitjana salarial de la majoria de diputats s’acaba situant en aproximadament uns 5.500 euros el mes, fins a un total de 77.000 euros l’any. El 2010 es va retallar la remuneració dels diputats un 10% i es manté congelada des d’aleshores.

Als pressupostos de la Cambra Baixa apareixen empreses privades com Apple, Iberia i Watium o fundacions com la d’Iberdrola, actualment presidida per l’antic president del Congrés del partit socialista, Manuel Marín. Els pressupostos de la Cambra Baixa tampoc no estan mancats de polèmiques per algunes despeses com els 10.000 euros destinats a “productes farmacèutics o material sanitari”, els 166.394,80 per a vestuari i el quasi mig milió d’euros per a dietes.

El Senat té un pressupost anual de 51.900.420 euros per al 2015, cosa que suposa també un tímid increment respecte a l’any anterior. La dinàmica és la mateixa que a la Cambra Baixa i les despeses de personal, a les quals es destinen 21.323.240 euros, són la partida general més voluminosa. Les “retribucions bàsiques i altres remuneracions dels senadors” es converteixen, alhora, en la despesa més significativa: suposa uns 13,4 milions d’euros.

Cal destacar, també, altres partides com el transport, que suposa més de 4,1 milions d’euros, i els més de 8,5 milions d’euros destinats al concepte “altres indemnitzacions”. Les reunions i conferències que es fan al Senat tenen un pressupost de 518.000 euros; les dietes arriben als 276.000 euros, i els serveis de comunicació, fins als 443.000 euros. La Cambra Alta manté convenis amb empreses com Renfe, Adif o Iberia; i adjudica contractes a d’altres com Iberdrola i Watium –encarregades de subministrar el gas natural i l’energia elèctrica als edificis del Senat–, Vodafone, Telefónica i moltes d’altres.

2.814 euros mensuals més plusos i dietes

El sou base dels 350 diputats i dels 261 senadors és el mateix: 2.814 euros mensuals. A aquesta base salarial s’hi afegeixen una sèrie d’indemnitzacions i dietes addicionals segons la circumscripció per la qual han estat escollits, les comissions que presideixen o els càrrecs que ocupen. La primera compensació que reben els representants és en concepte d’allotjament i manutenció, destinada a cobrir aquelles despeses que els pugui originar la vida a la capital de l’Estat. Aquesta indemnització suposa que els diputats i senadors no electes per la circumscripció de Madrid rebin una compensació econòmica de 1.824 euros, mentre que els representants de la capital percebin una quantitat menor i exempta de tributació, que correspon a 870 euros. Això significa, per tant, que el salari mensual mínim que acaben percebent els diputats i senadors és de 3.684 euros.

62 diputats amb pis a Madrid cobren allotjament

Quadre penjat del general Prim, amb el president del Congrés Jesús Posada / CONGRÉS DELS DIPUTATS
Quadre penjat del general Prim, amb el president del Congrés, Jesús Posada / CONGRÉS DELS DIPUTATS

La majoria de representants, tant els senadors com els diputats, reben la indemnització més alta del concepte “allotjament i manutenció”. En el cas dels diputats, un 89% van ser escollits per una circumscripció diferent de Madrid. Aquesta condició dota, per tant, aquests 314 parlamentaris de percebre la compensació més ostentosa, que és de 1.824 euros mensuals. Però… feta la llei, feta la trampa. ‘El Confidencial’ denunciava en un article que “62 diputats amb habitatge a Madrid segueixen cobrant 1.800 euros el mes per allotjament”. Aquesta seixantena de parlamentaris tindria un o diversos habitatges en propietat a la capital. 34 d’aquests parlamentaris eren diputats populars, 25 socialistes, un de CiU, un de Coalició Canària i un d’UPyD. Sempre segons ‘El Confidencial’, el cas més sonat va ser el de la parlamentària del PP i actual presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Elvira Rodríguez, que, sent propietària de cinc habitatges a la capital, va cobrar la dieta d’allotjament i manutenció. Cristóbal Montoro, propietari de tres habitatges a Madrid, també va cobrar la indemnització. L’associació Democracia Real Ya (DRY) va presentar una querella contra aquells parlamentaris que havien cobrat de forma indeguda, suposadament, aquestes dietes. Per una polèmica similar, la ministra britànica de Cultura, Maria Miller, va presentar la dimissió. Aquí la querella va ser arxivada perquè el Tribunal Suprem considerava que els fets denunciats “no eren constitutius d’il·lícit penal”.

3.000 euros en despeses de representació

A part del sou base i de la indemnització per concepte d’”allotjament i manutenció”, tant els diputats com els senadors que tenen càrrecs (portaveu, president de comissió, secretari, etc.) cobren un extra per despeses de representació. En el cas del Congrés dels Diputats, les dietes per representació oscil·len entre els 700 i els 3.328 euros. A més, alguns dels càrrecs també reben una compensació per “despeses de lliure disposició” que va des dels 662 euros fins als 2.728. Els membres de la Mesa del Congrés també reben un complement per formar-ne part que oscil·la entre els 944 i els 3.064 euros, segons la taula salarial del règim econòmic del Congrés.

Al Senat, les dinàmiques són semblants i les xifres es mouen entre els mateixos llindars. El règim econòmic dels senadors és, doncs, similar al dels diputats malgrat que la seva rellevància política és clarament menor. El complement mensual de “despeses de representació” és, en funció del càrrec que ocupin els senadors, d’entre 698 i més de 3.000 euros. Ser portaveu d’un grup parlamentari suposa, per exemple, un plus de 2.667 euros mensuals. Els representants que ocupin seient a la Mesa del Senat també perceben uns complements que, en aquest cas, oscil·len entre els 944 i els 3.064 euros. A més, alguns membres de la Cambra Baixa disposen d’un altre suplement en concepte de “despeses de lliure disposició”.

Tanmateix, tal com va denunciar un reportatge d'”ElDiario.es”, els portals de transparència del Congrés i del Senat no detallen els motius concrets de les importants partides en “despeses de representació” i “despeses de lliure disposició” sense necessitat d’haver de retre comptes de la destinació d’aquests diners.

Els diputats que més cobren

El president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, és el que més cobra a la Cambra Baixa. A la retribució base de 2.814 euros mensuals, cal afegir-hi els 1.824 euros pel plus de desplaçaments i 9.121 euros pels seus càrrecs en despeses de representació, de lliure disposició i pel fet de ser membre de la Mesa, i 1.431 euros més pel fet de presidir una comissió. Així, els 15.190 euros bruts mensuals, un sou que superaria els 200.000 euros anuals. Aquestes dades estan confirmades pel projecte de transparència “Qué hacen los diputados”.

En un nivell inferior se situen els diputats i diputades amb un sou anual de 105.914 euros, un sou que és encara superior al del mateix president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que es queda en uns 76.000 euros anuals. L’elit dels diputats, la formen Jaime Javier Ferrero (PSOE), Celia Villalobos (PP) i els catalans Jordi Jané (CiU) i Dolors Montserrat (PP).

Al tercer nivell s’hi troba Josep Antoni Duran i Lleida, un dels representants catalans al Congrés dels Diputats amb el salari més alt. El parlamentari de CiU, a més de la retribució bàsica i de la indemnització provincial d’uns 1.800 euros, cobra 1.400 euros més com a president de la Comissió d’Exteriors. Així doncs, el parlamentari català cobra, segons “Qué hacen los diputados”, 6.069 euros el mes.

150 €/dia per viatges a l’estranger

Reunió en comissió al Senat / SENAT
Reunió en comissió al Senat / SENAT

Els salaris acaben aquí. No ho fan, però, les dietes, els reemborsaments ni altres privilegis. Tant el Congrés com el Senat cobreixen, per norma, les despeses de transport col·lectiu (avió, tren, etc.) dels parlamentaris per realitzar activitats de naturalesa política, sectorial o de representació de les institucions. L’Estat, a més, paga les despeses d’aparcament que els parlamentaris tinguin en estacions de tren o en aeroports. El procés és fàcil, l’Estat costeja el bitllet, pagant directament a l’empresa transportista o reemborsant la despesa al parlamentari, sempre amb una presentació prèvia de la factura. En el cas que els representants prefereixin fer els desplaçaments en el seu propi automòbil, la corresponent cambra abonarà 0,25 € per quilòmetre i, alhora, els imports dels peatges de les autopistes.

A part dels desplaçaments, l’Estat sufraga també altres necessitats dels diputats i dels senadors. És per això que, durant els viatges de naturalesa política, els parlamentaris reben 150 euros diaris quan són a l’estranger i 120 euros quan són dins el territori nacional. Aquest plus salarial ha de servir als parlamentaris, fonamentalment, per costejar-se les necessitats de descans i els àpats, a més d’altres imprevistos.

3.000 euros en taxis

Cada parlamentari que ocupa seient a les cambres de representació espanyola posseeix una targeta personal per moure’s amb taxi per la Comunitat de Madrid. Aquesta té un límit màxim de 3.000 euros anuals, una xifra que els diputats i els senadors no acostumen a assolir, i pot ser usada durant els 365 dies de l’any i a qualsevol hora. En els darrers 3 anys, durant la legislatura del Partit Popular, aquesta despesa ha patit escasses variacions. De fet, al Senat la xifra total sempre ha superat els 300.000 euros. Prenent les dades de l’any passat com a referència, perquè el pressupost del 2015 és estimat –atès que el cost final dependrà de l’ús dels beneficiaris–, cada senador, segons explica el projecte ‘El BOE nuestro de cada día’, gasta realment una mitjana de més de 1.200 euros en taxis cada any.

5,12 milions en viatges de diputats

Les arques públiques de l’Estat espanyol han gastat, enguany, més de 5,12 milions d’euros en viatges per als diputats del Congrés. Segons les darreres dades publicades per la Cambra Baixa, aquests més de 5 milions d’euros es reparteixen en dues grans partides pressupostàries: els 3,79 milions d’euros usats per als desplaçaments dins el territori nacional i els 1,33 milions restants destinats als viatges a l’estranger. Aquestes xifres suposen que cada diputat tingui un cost mitjà, fins ara, de 14.640 euros.

El problema s’esdevé quan aquestes dades no es poden comparar amb períodes o legislatures anteriors, ja que no va ser fins al 18 de novembre de 2014 que la Mesa del Congrés va aprovar un sistema de control sobre els viatges dels diputats. Encara així, actualment els informes del Congrés es limiten a donar dades globals, no desglossades ni per grup parlamentari ni per diputats.

‘Kit tecnològic’: telèfon, ordinador i ‘tablet’

Hemicicle del Congrés dels Diputats / CONGRÉS
Hemicicle del Congrés dels Diputats / CONGRÉS

Deixant de banda els sous i les dietes, els diputats i senadors també són beneficiaris d’un ‘kit tecnològic’ que els facilita un telèfon mòbil (iPhone o Blackberry), un ordinador i una tauleta i, a més, se’ls paga la connexió ADSL de casa seva. El 14 d’octubre, el BOE publicava l’anunci de licitació del Congrés per contractar el subministrament d’ordinadors i ‘tablets’ per a la nova legislatura de la Cambra Baixa. El preu màxim a pagar per aquests serveis superava el milió d’euros, dividit en dues partides; més de 600.000 euros pels ordinadors i 438.746 euros per les tauletes, que, com s’estableix en la licitació, han de ser obligatòriament d’Apple i no de qualsevol altre sistema operatiu.

Fixant-nos ara en la Cambra Alta, el Senat ha formalitzat un contracte de serveis de comunicacions mòbils amb Vodafone superant l’oferta de Telefónica. Segons la informació recollida al BOE, aquest acord, que s’estima en 2.155.625 euros sense incloure-hi l’IVA, permetrà, segons el ‘El BOE nuestro de cada día’, que 300 persones, entre les quals s’inclou els senadors, disposin de telèfon mòbil i tauleta de gamma alta, cadascuna de les quals es va pressupostar en 785 euros.

A més, segons els portals del Congrés i del Senat, tots els representats disposen d’un despatx propi o, si de cas hi manca, compartit. Determinats diputats i senadors compten, també, amb personal de confiança per ajudar-los en les seves funcions. La resta de parlamentaris de les cambres representatives tenen també assignats assistents.

52,7 milions en subvencions per als partits

Els grups parlamentaris amb representació al Congrés dels Diputats reben 52,7 milions d’euros per despeses de funcionament, idèntica quantia que en els exercicis del 2013 i del 2014. De fet, aquesta xifra suposa un descens considerable en comparació de l’any 2011 –últim any de legislatura del PSOE de Zapatero–, en què la subvenció va ser de 82,3 milions d’euros. Aquest any, els més de 52 milions d’euros estan repartits de forma molt desigual, fet que incrementa les diferències econòmiques entre els partits polítics i, alhora, dota algunes formacions –les que aconsegueixen millors resultats– de més recursos.

El PP, que en la legislatura actual té una representació de 186 diputats al Congrés dels Diputats, rep una subvenció de 25,25 milions d’euros. Això suposa, per tant, que un únic partit polític s’emporti pràcticament la meitat dels recursos. El PSOE, que en les eleccions de 2011 va aconseguir pràcticament 7 milions de vots –gairebé un 29%–, ha rebut unes subvencions per despeses ordinàries de més de 14 milions d’euros. Fet i fet, les dues forces polítiques hegemòniques del bipartidisme espanyol reben un 75% dels recursos públics destinats a les despeses de funcionament dels partits polítics.

Les 18 formacions restants, entre les quals destaquen sobretot IU, el PSC, UPyD i CiU, es reparteixen la resta del pastís, un 25%. D’aquesta manera, la tercera força política al Congrés dels Diputats, IU, rep poc més de 2,4 milions d’euros; el PSC, pràcticament 2,1 milions; UPyD, 1,98 milions, i CiU s’emporta 1,75 milions d’euros.

2,7 milions per seguretat al Congrés

Les despeses en seguretat sumen cada any uns 2,7 milions d’euros. El PP s’emporta 1.296.741 euros, pràcticament la meitat de la partida. D’altra banda, el PSOE rep 719.778,08 euros, més de cinc vegades més –pràcticament sis– del que percep el tercer partit polític, que és IU. Això significa, per tant, que els dos partits polítics amb més trajectòria política a l’Estat espanyol aglutinen, també en aquest cas, més d’un 74% de la subvenció.

subves congres

El PP i el PSOE, un 77% de les subvencions del Senat

El Senat també ajuda a finançar els grups parlamentaris que hi són presents. Les dues ajudes a formacions polítiques amb representació a la Cambra Alta sumen 6,87 milions d’euros. D’aquests pràcticament 7 milions, el PP se n’emporta 3,7, i el PSOE, segon partit polític amb representació al Senat, 1,6 milions. La qüestió diferencial, però, és que els grups parlamentaris que es formen són molts menys –sis, tenint en compte que un és el Grup Mixt– i que, per tant, el pastís es reparteix entre menys mans. Encara així, la dinàmica de les subvencions que el Senat publica al seu portal és la mateixa. Entre els populars i els socialistes s’emporten un 77% d’aquestes dues subvencions. A més, una altra dada molt a tenir en compte és que la ràtio mitjana per senador ascendeix a 25.836 euros.

subves-senat

El sistema de subvencions estipulat per l’Estat premia els resultats electorals. Aquesta condició ha contribuït a enfortir el bipartidisme, atès que al voltant d’un 75% del pastís se’l reparteixen entre el PP i el PSOE. Ara, però, amb la incursió de dues formacions verges al Congrés i al Senat, Podem i Ciutadans –les enquestes pronostiquen que entraran a les Corts amb força–, l’escenari polític pot canviar i, per tant, també el repartiment de subvencions variarà molt.

Iberia, Renfe i la Fundació Iberdrola als convenis

Tant el Congrés com el Senat firmen acords amb institucions o empreses que incorporen un seguit de condicions i drets, teòricament, per aconseguir un tractament més favorable i, de retruc, reduir la despesa. Un dels convenis històrics és amb Renfe. Aquest contracte, amb vigència des del 1990 i amb una duració indefinida, estableix un sistema de pagament –una targeta de crèdit nominativa– per als viatges que els diputats i els senadors facin amb ferrocarril, amb l’objectiu de simplificar i facilitar el procés de facturació i de cobrament. Així, Renfe emet una factura mensual on incorpora el llistat dels viatges efectuats pels parlamentaris, aplicant un 10% de descompte a l’import facturat.

Un altre dels convenis recollits al Portal de Transparència és amb Iberia. El contracte amb l’aerolínia, vigent des del novembre de 2008, estipula descomptes aeris en les tarifes dels desplaçaments oficials dels parlamentaris, siguin diputats o senadors. D’aquesta manera, els representants polítics tenen un descompte d’un 20% en les tarifes oficials dels vols per territori nacional i un 25% quan siguin internacionals, sempre que viatgin en classe Business. L’acord econòmic, a més, es prorroga per períodes anuals successius si cap de les dues parts interessades no denuncia el conveni.

Al Portal de Transparència apareix, també, el nom de la Fundació Iberdrola. Segons s’indica al contracte, la fundació del grup energètic va executar les obres d’il·luminació de la façana del Congrés dels Diputats per un import màxim de 130.000 euros.

Els altres convenis subscrits pel Congrés dels Diputats i pel Senat mostren que la gran majoria d’acords en vigor són amb empreses o institucions universitàries o culturals de la Comunitat de Madrid. Així, a part dels convenis esmentats anteriorment, també n’hi ha d’altres amb les universitats Carles III, la Politècnica i la Complutense; amb Correus; amb la Casa de la Moneda; amb el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia; amb el Museu Nacional d’El Prado; o amb la mateixa Comunitat de Madrid, per cobrir l’assistència sanitària dels parlamentaris.

Llum, aigua, gas i combustibles

La partida de “subministraments” és heterogènia i incorpora despeses de diversa índole, com el vestuari o els productes farmacèutics, tot i que resulten especialment significatives d’altres com la llum, l’aigua, el gas i els combustibles. Entre les dues cambres representatives, aquests conceptes suposen un cost superior als 3,5 milions d’euros. El Congrés i el Senat pressuposten 2.675.000 i 828.700 euros per a llum, aigua, gas i combustibles respectivament. Així doncs, la despesa de la Cambra Baixa és molt superior, multiplicant per tres, la que preveu el Senat.

altres despeses

“Opacitat” per norma

El ‘BOE nuestro de cada día’ denunciava recentment que un 60% dels contractes dels ministeris adjudicats el 2013 i el 2014 es van realitzar sense concurs. La contractació pública, segons el portal digital, topa de cara amb un dels principis de la Llei de contractes del sector públic (LCSP) on s’esclareix que “l’adjudicació es realitzarà ordinàriament, utilitzant el procediment obert o el procediment restringit”. Per regla general, els contractes consultats al BOE vulneren la Llei de contractes del sector públic.

De fet, a la pàgina web oficial del Senat s’explica que els “contractes menors” –aquells amb un import inferior als 50.000 euros quan es tracti d’obres i de 18.000 quan aquests acords siguin de serveis o de subministraments– no necessiten un concurs públic oficial. Així doncs, es poden adjudicar directament a qualsevol empresa considerada amb capacitat suficient d’obrar i que estigui habilitada, professionalment, per dur a terme la prestació. S’ha de comentar, però, que la Cambra Alta adverteix que “per regla general, el Senat sol·licita pressupostos, com a mínim, a tres empreses quan se superen determinades quantitats”. No s’especifiquen, tampoc, aquests mínims.

La manca de transparència, en consultar els pressupostos, és evident, ja que les partides engloben termes generals i no acostumen a ser gaire específiques. Les despeses es queden, sovint, en el llindar de la superficialitat. Resulta contradictori, però la transparència no regna al Portal de Transparència.

Medicaments, missatgers i protocol

Els pressupostos no estan mancats de polèmica. El Congrés dels Diputats recull en la previsió econòmica per a aquest 2015 algunes despeses com els 10.000 euros destinats a “productes farmacèutics o material sanitari”, els 83.000 en concepte de “postals i missatgeria” i els 101.338 euros per a “atencions protocol·làries i representatives”.

També criden l’atenció d’altres com el milió d’euros dedicat als serveis de telecomunicacions, els més de 2,8 milions d’euros per a “estudis i treballs tècnics” o, per la seva significació econòmica, els més de 8,5 milions d’euros destinats al concepte “altres indemnitzacions”.

La Cambra Baixa disposa, a més, segons el Portal de Transparència, de 31 vehicles oficials en règim de lloguer. Aquests són usats pels portaveus i els membres de la Mesa del Congrés. Resulta impossible, però, conèixer algunes dades com la despesa que suposa cadascun, les motivacions polítiques de cada viatge o els quilòmetres de recorregut.

Al portal oficial del Congrés apareixen, també, dues subvencions de caràcter especial: 22.204 euros per a l’Associació d’Exdiputats i Exsenadors i una quantia màxima de 4.667 euros anuals per a la Xarxa IPEX d’Intercanvi Electrònic d’Informació.

Als pressupostos del Senat també hi apareixen partides com ara els 3.000 euros per a productes alimentaris, els 11.200 en “productes farmacèutics i material sanitari” o el més de mig milió d’euros en reunions i conferències. Hi ha despeses en l’apartat “postals i telegràfiques”, 10.000 i 3.000 euros respectivament, i en “serveis de telecomunicacions”, amb una despesa de 443.000 euros.

El Senat també fa contribucions econòmiques a tercers, entre les quals destaquen un seguit de beques, un premi al periodisme parlamentari i una subvenció de 6.000 euros a la Fundació contra el Terrorisme i la Violència Alberto Jiménez-Becerril.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies