• Text: Blanca Blay i Caralp Mariné / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 19 maig 2015

Un dels principals negocis en joc durant aquestes eleccions municipals és el de la recollida d'escombraries i la neteja dels carrers. S'emporta, de mitjana, un 10% dels pressupostos dels ajuntaments. És un negoci sucós. I, alhora, un negoci desconegut per a la ciutadania. La guerra d'interessos dels 'Senyors de la Brossa' és duríssima. Fomento de Construcciones y Contratas és l’empresa líder a Catalunya: neteja 8 dels 12 ajuntaments més poblats. FCC, juntament amb Sacyr, ACS i Ferrovial, han estat multades per 'repartir-se' les licitacions públiques del mercat de la brossa a l'Estat espanyol.

Els 'lobbies' productors i envasadors Ecoembes i Ecovidrio pressionen els ajuntaments per mantenir l'actual política de reciclatge dissenyada durant el Govern d'Aznar

Un petit camió cisterna passa silenciosament per l’estret carrer de Sant Domènec del Call, al barri de Ciutat Vella de Barcelona. Una persona condueix el vehicle, que neteja la plaça amb aigua. Al camió, de color blanc, s’hi pot llegir en un extrem, en petit: FCC, Fomento de Construcciones y Contratas. Una parella passa pel costat i esquiva el camió per evitar ser ruixats i riuen. Potser no saben que darrere d’aquest servei hi ha un gran negoci controlat gairebé tot per quatre empreses amb un passat tacat per les males pràctiques i que mou milions d’euros que paguen ciutadans com ells a través dels impostos municipals.

La partida de recollida de residus i neteja viària arriba a suposar per a alguns municipis catalans més del 10% del pressupost i, en molts casos, més enllà d’un servei, és també un negoci. El ‘mercat’ se’l reparteix un nombre reduït d’empreses privades de l’IBEX 35, com ara Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), CESPA (Ferrovial), Urbaser (ACS) o Valoriza (Sacyr), totes multades a principis d’any per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) per “repartir-se els clients i les licitacions públiques” a tot l’Estat. I Catalunya no n’és l’excepció. Entre els municipis catalans més poblats també s’acumulen aquests quatre noms. De fet, segons un estudi fet per CRÍTIC, FCC és l’empresa concessionària en 8 dels 12 ajuntaments més poblats de Catalunya.

Taula_residus

Aquests vuit ajuntaments dominats per FCC són l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Tarragona, Mataró, Reus, Girona, Cornellà de Llobregat i Barcelona. Tots tenen contractada una part o la totalitat dels serveis de recollida, selecció o gestió de residus, neteja viària o clavegueram amb FCC. Només els sis primers pagaran a FCC almenys 96,4 milions d’euros aquest 2015. Per exemple, a l’Hospitalet l’Ajuntament pagarà aquest any 29,1 milions d’euros pels serveis de manteniment de clavegueram, recollida de residus i neteja viària que fa aquesta empresa en aquest municipi. Només l’import de la recollida, de gairebé 12 milions, ja suposa un 5,27% del pressupost municipal. En el cas de Mataró, aquesta xifra —per a la recollida i neteja viària i de platges— és de 7,7 milions, un 12% del total del pressupost. El consistori mataroní va signar l’any passat un contracte amb la mateixa empresa per un termini de vuit anys per 55, 4 milions d’euros.

A Badalona, FCC és l’empresa que fa tant la recollida —partida a la qual l’Ajuntament destina 10 milions d’euros aquest 2015— com la neteja viària —10,4 milions d’euros més. El mateix passa a Tarragona i a Reus. A la capital del Tarragonès, de fet, FCC monopolitza la recollida i el transport de residus municipals, la neteja viària, la neteja i el manteniment de les platges urbanes i també la gestió de les deixalleries de la ciutat. Té un cost de 19,1 milions d’euros. A la ciutat veïna, Reus, l’Ajuntament té previst destinar 11,3 milions d’euros a la neteja viària i la recollida d’escombraries, un 12% del total del pressupost municipal d’aquest 2015. A Girona, FCC és el soci privat de la societat mixta que hi ha darrere la marca Girona+neta, que s’encarrega de la recollida de residus i la neteja viària. El contracte signat preveu que el consistori destini aquest any prop de 8,5 milions d’euros a aquests serveis, una quantitat que podria arribar fins a 10 milions anuals en els pròxims anys. Com a mínim, l’empresa en serà l’adjudicatària fins al 2020, ja que es va signar un contracte per vuit anys de durada el 2012.

Barcelona, un negoci a quatre bandes

Camió de les escombraries / JORDI BORRÀS

Camió de les escombraries / JORDI BORRÀS

Una màquina de raspalls escombra el carrer de Galileu, al barri de les Corts. I, tot i que el carrer és ple de gent que passeja amunt i avall, el que ningú no deu saber és que aquell petit camió és de Ferrovial. A Barcelona, el pastís, que és el més gran de tots pel volum d’habitants i de turistes, se’l reparteixen entre quatre empreses. Com? A cada empresa se li atribueix una zona. FCC s’encarrega de la recollida de residus i la neteja viària als barris de Gràcia, de l’Eixample i de Ciutat Vella; Urbaser ho fa als barris de Sant Martí, de Sant Andreu i a les platges; CLD és responsable del servei a Nou Barris, a Horta i al Guinardó, i Ferrovial a Sant Gervasi, a Sants-Montjuïc i a les Corts.

El pressupost que l’Ajuntament de Barcelona destinarà el 2015 a aquestes quatre empreses pels diferents serveis és de 256,5 milions d’euros, prop d’un 10% de la despesa municipal. Malgrat la insistència de CRÍTIC, l’Ajuntament de Barcelona no ha facilitat quant paga a cadascuna d’aquestes quatre empreses. El contracte a quatre bandes es va iniciar al novembre del 2009 per un període de vuit anys. Ara bé, com que el plenari municipal ha aprovat la pròrroga del contracte per dos anys més, aquest finalitzarà el 2019.

Una de les grans contractes de l’Ajuntament de Barcelona, que suma un import global de 100 milions d’euros fins a l’any 2023, ha estat adjudicada, tancada i lligada en les últimes setmanes just abans de les importants eleccions municipals del 24 de maig. Tal com va informar CRÍTIC, el manteniment del clavegueram de Barcelona queda adjudicat a FCC Fomento de Construcciones y Contratas per un import exacte de 103.512.021 euros “en ser considerada l’oferta més avantatjosa”. Es va imposar davant d’altres gegants com Acciona Agua, l’UTE Agbar-Aquambient, SAU-ACSA i Benito Arnó.

A banda d’aquests vuit municipis, queden entre els 12 més poblats, ajuntaments com el de Terrassa, el quart municipi de Catalunya en nombre d’habitants, que destaca pel fet de ser l’excepció. La recollida de residus i la neteja la fa una empresa municipal de gestió 100% pública: Eco-equip. En total, el consistori té prevista per al 2015 una aportació de 17,7 milions d’euros. També té una empresa pública municipal l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, sota el nom de CORESSA. Des d’aquesta alcaldia, expliquen que “les empreses públiques no facturen l’IVA als seus propis ajuntaments, el que ja és una avantatge de partida”. 

També hi ha el cas de Sabadell, el cinquè amb més població, on l’empresa SMATSA, filial del grup Vendex, és qui s’ocupa d’aquest servei. Segons dades del consistori, aquest es gastarà 10,5 milions d’euros per a la recollida de residus, el transport, la neteja viària i el servei de deixalleria. I a Lleida l’empresa concessionària per a aquests serveis és Ilnet, una unió temporal d’empreses (UTE Ilnet). Per la neteja viària, el servei de deixalleria i la recollida de residus l’Ajuntament té pressupostats 12,2 milions d’euros per a aquest exercici.

Multes milionàries per a l’oligopoli dels residus

Contenidors de rebuig i d'orgànica / JORDI BORRÀS

Contenidors de rebuig i d’orgànica / JORDI BORRÀS

Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, quan l’empresa no és FCC, sol ser una de les altres ‘grans’ de l’IBEX 35 l’encarregada de realitzar aquests serveis. És un negoci potentíssim, i molt desconegut. En són exemple els municipis de Santa Coloma de Gramenet (Ferrovial), Sant Cugat del Vallès (Valoriza), Viladecans o el Prat de Llobregat (Urbaser). Aquestes empreses, juntament amb FCC, es troben entre les sancionades el 26 de gener per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). L’organisme va multar amb 98,2 milions 39 empreses i 3 associacions perquè duien a terme una pràctica concertada global del repartiment del mercat. Les principals empreses de la llista són les que s’emporten sancions més elevades: ACS (23,2 milions), FCC (16,8 milions), Sacyr (15,2 milions) i Ferrovial (13,6 milions). Malgrat això, des de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) asseguren, en declaracions a CRÍTIC, que “a Catalunya el mercat és molt competitiu, i no es té constància” que es reparteixin els clients o les licitacions públiques. Segons l’ARC, es produeix “més aviat el contrari” perquè, diuen, a les licitacions “es produeix una concurrència important d’empreses”. Per la seva banda, Víctor Mitjans, del projecte Retorna, no creu que “això representi cap incentiu per canviar aquestes pràctiques”, ja que, segons explica a CRÍTIC, la multa de la CNMC només representa un 3% de la facturació anual d’aquestes empreses.

Qui hi ha darrere FCC, Ferrovial, Sacyr i ACS?

És tard, i el camió de la brossa recorre els carrers de Girona per recollir les escombraries dels contenidors que s’han acumulat durant tot el dia. Una senyora baixa a llençar la brossa i, quan s’apropa al contenidor, un dels treballadors la saluda i l’ajuda a tirar-hi la bossa. Segurament el que aquesta senyora no sap és que l’empresa que és darrere d’aquest servei, a la qual ella destina una part dels seus impostos, està controlada per un dels homes més rics del món.

FCC neix el 1992 de la fusió de les empreses Construcciones y Contratas (1944) i Fomento de Obras y Construcciones (1900). Des de fa un parell de mesos, el seu accionista principal és el multimilionari mexicà Carlos Slim, que, segons la revista ‘Forbes’ seria el tercer home més ric del món. Amb l’entrada de Slim, la magnat espanyola Esther Koplowitz —Medalla d’Or al Mèrit Científic de la ciutat de Barcelona l’any passat— passaria a ser la segona major accionista de l’empresa. El 2013, l’empresa va apartar José Mayor Oreja —germà de l’exministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja— de la cúpula directiva d’FCC per la seva vinculació amb el ‘cas Bárcenas’. La gestió de residus domèstics i industrials, la neteja viària o el manteniment de parcs i jardins és només una de les tres grans línies de negoci de l’empresa, que, a banda, també opera en el sector del subministrament d’aigua i la construcció d’infraestructures. Només el 2014 va facturar 6.334 milions d’euros.

CESPA (Ferrovial) està presidida per Rafael del Pino Calvo-Sotelo, nebot de l’expresident del Govern espanyol Leopoldo Calvo-Sotelo, i segona fortuna d’Espanya després d’Amancio Ortega (Inditex). Rafael del Pino presideix l’empresa fundada el 1952 pel seu pare, que tenia el mateix nom, i que es va convertir en un dels homes més rics d’Espanya cap a l’any 2000. La família controla un 43% de les accions de l’empresa, que en els últims anys ha absorbit diverses empreses estrangeres i espanyoles.

Valoriza (Sacyr), fundada l’any 1986, està controlada per una elit empresarial en la qual destaquen Manuel Manrique —president i conseller delegat de l’empresa i també vicepresident de Repsol— i Demetrio Carceller —que, a més de ser el vicepresident de Sacyr, també és conseller de Gas Natural i president de Damm. Manrique va ocupar el 2011 el lloc de president que ocupava Luis del Rivero. Tots dos van ser imputats pel ‘cas Bárcenas’ per pagar, suposadament, 200.000 euros al PP de Castella – la Manxa a canvi de l’adjudicació dels serveis de neteja de Toledo. A més, com es va destapar en la investigació del ‘cas Gürtel’, tenien comptes oberts a la banca privada Coutts de Zuric, a Suïsa. El 2012, Sacyr va nomenar l’exadvocada de l’Estat Elena Otero-Novas Miranda com a secretària general del Consell de Sacyr.

El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, és també president de l’empresa Urbaser (ACS). Per aquest últim càrrec Pérez va guanyar 4,57 milions d’euros el 2014 a més a més d’una aportació al seu pla de pensions d’1,36 milions d’euros. El grup ACS va començar la seva activitat l’any 1983 quan un grup d’enginyers va adquirir Construcciones Padrós. El Govern va indemnitzar ACS amb 1.350 milions d’euros pel ‘cas Castor’, uns diners que es repercutiran en la factura del gas que paguen els ciutadans durant els pròxims 30 anys.

Un model de reciclatge “fet a mida” pels ‘lobbies’

Treballadors de la neteja en un barri de Barcelona / JORDI BORRÀS

Treballadors de la neteja en un barri de Barcelona / JORDI BORRÀS

A l’avinguda de Pi i Maragall, al barri de Gràcia, prop de la plaça de Joanic una noia s’atura davant dels cinc contenidors alineats l’un al costat de l’altre: el groc, el blau, el verd, el gris i el marró. Aboca una bossa plena de residus de plàstic al groc. El que no sap és que només els envasos que hagin pagat la taxa del punt verd haurien d’anar-hi; si no, el reciclatge de tots aquells plàstics llençats que no són envasos l’acabarà pagant ella amb els seus impostos i no les grans productores i envasadores, com diu la directiva europea 2008/98/CE.

Amb el model implantat a l’Estat espanyol, dissenyat pels productors, qui es fa responsable de tots els residus que van a parar on no toca, com ara llaunes a les papereres d’una platja, no són ells sinó els municipis. Tot allò que va a al contenidor gris i al marró ho acaba pagant l’Ajuntament, sigui el tipus de residu que sigui. Segons un estudi del projecte Retorna que recull dades de més de 30 ciutats catalanes, del total de residus que van a parar al contenidor gris un 77% són envasos. És per això que el reciclatge d’aquests recaurà sobre el municipi i no sobre el productor.

El model actual neix l’any 1997, durant el Govern d’Aznar, quan el ‘lobby’ dels productors s’organitza en dues grans associacions, Ecoembes i Ecovidrio, que, segons denuncia Víctor Mitjans, des de Retorna, van “fer-se la llei a mida”. “Les administracions podrien haver escollit altres models, com, per exemple, un contenidor no exclusiu per a envasos”, explica. A Ecoembes, per exemple, hi ha més de 12.000 empreses adherides, entre les quals s’hi poden trobar grans productors com ara Coca-Cola Iberian Partners SA o Cacaolat SL.

Un portaveu d’Ecoembes, Antonio Barrón, admet a CRÍTIC que, tot i que és cert que els envasos que van on no toca corren a cost del municipi, és l’únic sistema que es pot aplicar al 100% dels envasos i ho justifica dient que en 35 països europeus funciona un sistema equivalent. Campanyes com la d'”Envàs, on vas?” són pagades per les empreses productores per tal de promoure una selecció de residus que teòricament té l’objectiu d’augmentar el reciclatge dels residus. Teòricament. El que és segur és que ho fan perquè hi estan obligades per la llei.

És de nit. El silenci domina els carrers en ciutats com Tarragona, Badalona o Santa Coloma de Gramenet i, mentre els seus ciutadans dormen tranquil·lament, l’únic soroll que se sent és el d’un camió aturat que buida els contenidors en l’espera que acabi l’últim torn.

Inicia sessió per poder descarregar el reportatge en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.
6 comentaris
  • Subscriptor Oleguer Sagarra 19 de maig de 2015 - 9:39

    Gràcies crític per il·luminar-me els matins amb periodisme seriós, informat, amb fonts revisables i sobretot, crític amb el poder. En resum, periodisme digne en ple s.XXI. Seguiu així!

  • Subscriptor JCN 19 de maig de 2015 - 10:07

    per canviar-ho tot!!
    Quina vergonya, negocis fets a mida a tort i a dret.
    Bon article companys!

  • Ethernet 19 de maig de 2015 - 11:20

    Bon article, però m’agradaria fer-hi un comentari crític.
    En tot l’article s’està obviant un fet fonamental: reciclar és una responsabilitat individual del ciutadà, independentment de qui es faci càrrec de la gestió. “Tot allò que va a al contenidor gris i al marró ho acaba pagant l’Ajuntament, sigui el tipus de residu que sigui”. Raó de més perquè el ciutadà sigui conscient dels seus actes i actuï en conseqüència, no? Si el propi article diu que el 77% dels residus que van al contenidor gris són envasos! Ho sento, però això NO és culpa de FCC, Sacyr, ACS o Ferrovial, sinó del ciutadà que no separa els residus com és convenient.
    La campanya “Envàs, on vas?” es va fer per informar a la ciutadania que al contenidor groc només hi anaven envasos i no els residus plàstics (la noia de Pi i Maragall, doncs, ja ho hauria de saber!), i es va fer no perquè les empreses volguessin (a elles ja els hi va bé, perquè el que no recuperen ho facturen), sinó com a conseqüència de l’aplicació de la directiva 2008/98/CE.

    Personalment, preferiria que la gestió dels residus urbans la fessin empreses mixtes o públiques com els casos de Terrassa o Lleida. I també és cert que existeixen alternatives (el contenidor no exclusiu per envasos, contenidors que et tornen diners cada cop que introdueixes un envàs de vidre, etc.). Però escriure un article d’investigació per denunciar uns fets on els ciutadans en som en gran part responsables, i no fer-hi ni una sola menció, trobo que li dóna un biax.

  • jordimassaguerpla 19 de maig de 2015 - 16:03

    A mi també m’agradaria fer-hi un comentari crític.

    No sí si m’agrada que grans empreses i multimillonaris estiguin al radera de la recollida d’escombraries, però tampoco trobo que n’hi hagi per fer-ne un article tan extens. Que han estat multades per pràctiques oligopolístiques, doncs molt malament per aquestes empreses, fatal! Però no veig que demostris que aquestes pràctiques estiguin relacionades amb les ciutats que comentes.

    De moment tot el que demostres és que unes empreses s’enriqueixen amb uns serveis públics …. bé en això podem estar-hi d’acord o en contra, però al final és un model més de dretes o més d’esquerres, no és cap delicte ni trobo que hagi de ser denunciable… a menys que puguis demostrar que realitzen una mala pràctica, que s’enriqueixen indegudament en els contractes que comentes.

    Bé, fins aquí el meu comentari crític.

  • Subscriptor Víctor Garcia Becher 19 de maig de 2015 - 19:07

    Segons un estudi del “Tribunal de Cuentas”, organisme gens sospitós d’esquerranisme, va determinar que la gestió de neteja viaria i recollida d’escombraries, si es gestiona amb concessions a empreses privades sortia un 70% més car que si es feia des de el propi municipi en casos extrems, però sempre el cost era més baix si ho feia l’ajuntament.
    http://www.publico.es/actualidad/limpieza-viaria-privatizada-sale-71.html

Deixa el teu comentari