• Joan Aleix Mata / @joanaleixmata
  • dimecres, 15 juny 2016

L'esclat del 'cas Mercuri' va marcar l'inici de la fi del bustisme, que es confirmaria en les eleccions del 24 de maig de l'any passat, quan el PSC es va enfonsar i va perdre més de la meitat dels regidors. Des d'aleshores, la ciutat afronta una nova etapa, amb un govern d'esquerres en el qual participen quatre formacions. L'ambiciós programa de l'executiu d'ERC —que té a la capital vallesana la seva alcaldia més important—, de la Crida, d'Unitat pel Canvi i de Guanyem, però, és molt lluny de complir-se. Ha canviat l'estil, s'han fet gestos significatius i s'han aprovat mesures importants, però la profunda transformació promesa no ha arribat de moment a la ciutat

S'ha avançat en àmbits com la participació o les polítiques socials, però entitats com la PAHC consideren que la tasca feta és insuficient, malgrat el canvi de to dels responsables municipals

El 27 de novembre de 2012, Manuel Bustos, diversos càrrecs municipals i alguns empresaris van ser imputats per un presumpte cas de corrupció. L’operació Mercuri va destapar una suposada trama en la qual s’atribuïa a l’aleshores alcalde delictes contra l’Administració pública, malversació de fons, omissió del deure de perseguir delictes i tràfic d’influències. Bustos va renunciar a l’alcaldia al febrer de 2013, després de 14 anys al càrrec. S’intuïa la fi de l’hegemonia socialista a la ciutat —que s’havia iniciat el 1999—, i en un vídeo de campanya de la Crida per Sabadell, David Fernàndez ja l’avisava: “No hi ha res a fer, Manel”.

L'exalcalde Manuel Bustos / AJUNTAMENT DE SABADELL

L’exalcalde Manuel Bustos / AJUNTAMENT DE SABADELL

La nit del 24 de maig, la previsió es va confirmar: el PSC va perdre vuit regidors —passava de 13 a 5—, i, tot i continuar com a força més votada, quedava fora del poder. L’alternativa? Un govern d’esquerres, en primera instància integrat per ERC i la Crida, que només sumava 8 d’un total de 27 regidors del ple municipal. Més endavant, a la tardor, s’hi van integrar la segona força més votada, Unitat pel Canvi (UxC), i la candidatura ciutadana Guanyem, per assolir la majoria absoluta de 14 regidors. Malgrat que les eleccions havien deixat un panorama polític atomitzat, una gran part de les forces havien assumit la consigna de no mantenir el PSC al govern. El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, havia arribat a dir en campanya que fer-los fora era una qüestió de “salut pública”. D’aquest escenari en va sortir l’acord definitiu entre les quatre forces, que es comprometia a impulsar un “projecte de canvi profund i transformació”.

El pacte va assolir-se després d’anys de divisió de l’esquerra sabadellenca, des del final del llarg mandat d’Antoni Farrés (1979-1999). “Vivim aquest mandat com un encàrrec ciutadà d’encetar una etapa nova. Ens havíem de posar d’acord”, afirma Joan Berlanga, regidor i portaveu d’Unitat pel Canvi. En aquest sentit, Berlanga es mostra satisfet per l'”oportunitat de fer polítiques d’esquerra real” i esdevenir un “laboratori del municipalisme de política transformadora”, amb un govern amb majoria absoluta “a l’esquerra del PSC”. Amb aquest punt de partida, l’equip de Districte 11 i CRÍTIC analitzen l’acció del nou consistori i el grau de compliment del Pla de xoc d’emergència social i l’Acord de govern (2015-2019) durant aquest primer any.

El llegat del govern anterior

Tant el portaveu del PSC, Josep Ayuso, com el representant de la secció de l’Ajuntament de la UGT, Josep Antoni Pozo, afirmen que no han notat canvis “més enllà de modificacions de personal”. El govern admet que un dels grans esforços d’aquest primer any ha estat “endreçar l’Administració“, i Maties Serracant, regidor de la Crida, creu que es tracta d’un procés llarg que “pot durar tota la legislatura”. Carles Benito, de la secció sindical de CCOO al consistori, recorda que la dificultat per formar un govern amb majoria ha reduït el temps de govern “real” i “productiu” a sis mesos, i això ha comportat una “sensació d’inestabilitat i provisionalitat”. El president de la comissió gestora del PSC a Sabadell, Pol Gibert, també es posiciona en aquest sentit i ho atribueix a la “falta d’experiència del govern”, en què 12 dels 14 membres no tenien experiència prèvia com a regidors.

L'actual alcalde, Juli Fernàndez (ERC) / AJUNTAMENT DE SABADELL

L’alcalde actual, Juli Fernàndez (ERC) / AJUNTAMENT DE SABADELL

Pel que fa a l’aspecte econòmic, aquest any s’ha derogat el Pla d’ajust pel qual el Ministeri d’Hisenda havia intervingut econòmicament l’Ajuntament per haver superat, el 2011, el límit d’endeutament. El regidor de Nova Economia i Recursos Humans, Albert Boada, expressa que el deute s’ha reduït, tot i que se situa en el 64% del pressupost, i l’exercici del 2015 va acabar amb superàvit, fet que el líder de l’oposició, Josep Ayuso, atribueix a una “bona gestió” de l’executiu anterior. D’altra banda, les remunicipalitzacions de serveis no han avançat com el govern esperava. Fins ara només s’ha pogut tirar endavant en el servei de la grua municipal, i la decisió ha estat criticada per l’oposició i pel sindicat UGT. Tot i així, l’alcalde, Juli Fernàndez (ERC), afirma que s’està treballant conjuntament amb altres municipis —Badalona, Cerdanyola, Ripollet i Barberà— per col·laborar i avançar en les remunicipalitzacions.

El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell, Manuel Navas, aprecia la “voluntat de fer canvis” del consistori, tot i que apunta que serà difícil “canviar les dinàmiques” d’una ciutat “molt endeutada” i “amb un llast de corrupció important”. El periodista i director del diari ‘iSabadell’, Jordi de Arriba, també comenta que en els anys de Manel Bustos s’havia fomentat una “cultura clientelar”. En aquest sentit, hi ha un consens ampli per part de les forces municipals a “passar pàgina” de la presumpta trama corrupta. En la legislatura anterior es va aprovar una moció perquè l’Ajuntament es personés com a acusació particular en el ‘cas Mercuri’. El PSC hi va votar en contra i Josep Ayuso, el seu portaveu, no hi veu marge per a la crítica: “Com tot govern, hi ha coses que s’han fet bé i coses que s’han fet malament”. Hi afegeix que el ‘cas Mercuri’ ha de quedar als jutjats i que no han de ser els polítics qui “facin de jutges”.

Renúncia “temporal” del segon tinent d’alcalde

El 30 de maig va renunciar temporalment a les seves competències de govern Maties Serracant, fins aleshores segon tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme i Habitatge. Serracant (Crida) va prendre la decisió després de ser denunciat per Ayuso, titular d’Urbanisme en el mandat passat, i Maite Morao, una funcionària que va ser cap de l’àrea precisament amb el polític socialista. Les denúncies —són dues de separades— acusen l’Ajuntament de prevaricació per haver cedit un espai per a ús esportiu de Can Balsach —una antiga fàbrica de propietat municipal— al Casal Popular El Tallaret, que aglutina diverses entitats i associacions. “Vam demanar explicacions al govern en més de tres ocasions i no van rectificar”, assegura Ayuso.

La decisió de cedir l’espai no l’ha pres el govern actual, sinó que la va aprovar el ple durant el mandat anterior i per unanimitat. En concret, es va acordar la “cessió de tots els espais lliures del sector nord de l’antiga fàbrica de Cal Balsach al casal El Tallaret de la Creu Alta abans del final de la legislatura actual”. L’acord establia que calia una modificació del pla general de la ciutat per adaptar la qualificació urbanística de l’espai, que era esportiva, a l’ús associatiu. “La normativa és subjecte d’interpretació, i els tècnics de l’Ajuntament van assegurar que era compatible tirar endavant el projecte amb l’ordenació actual”, assenyala Serracant. Actualment a Can Balsach ja hi ha un centre cívic.

El cas ha suscitat polèmica i indignació entre els membres del govern, que hi veuen vinculació política i ànims de revenja per la recent imputació d’Ayuso i de Morao per l’anomenat ‘cas de Ca n’Alzina’, que va saltar a la llum en el mandat passat després d’una denúncia de l’Entesa per Sabadell, el grup del qual era regidor Serracant. En el cas s’investiguen diverses irregularitats amb les llicències d’una finca en sòl no urbanitzable on hi havia un negoci d’hípica. Amb l’entrada al govern, Serracant va convertir-se en el cap de Morao; però, un cop es va conèixer que estava investigada, es va procedir a rellevar-la del càrrec. La versió de Morao, però, és que va ser substituïda pel fet de no voler tirar endavant el procés de cessió de Can Balsach sense fer-ne la modificació urbanística.

L’ombra de Bustos

El ‘cas Can Balsach’ ha fet tornar a posar el focus sobre l’aparell administratiu del consistori, ja assenyalat durant el bustisme. Diversos membres del govern, com ara el regidor Ramon Vidal, asseguren que s’han trobat una estructura funcionarial “en determinades ocasions hostil”. “Va ser un error pensar que la burocràcia era neutra”, afirma el regidor Albert Boada. El periodista Jordi de Arriba afirma que, durant l’etapa socialista, la “maquinària administrativa estava dissenyada a mida del bustisme”. Membres del govern actual i entitats socials asseguren que tenen constància que determinades persones de l’aparell funcionarial podrien estar bloquejant o entorpint deliberadament polítiques de l’Ajuntament.

Tant De Arriba com la regidora de Participació, Glòria Rubio —que s’ha convertit en la segona tinenta d’alcaldia arran de la renúncia de Serracant—, asseguren que un dels concursos de selecció de personal podria haver estat filtrat, perquè “diverses respostes dels aspirants eren calcades”. En el passat, el sindicat CCOO ja havia portat als tribunals processos de contractació de personal que el jutge va declarar nuls. Segons De Arriba, “tots els guanyadors estaven vinculats al PSC”.

En canvi, Josep Antoni Pozo (UGT) critica l’actitud del govern en aquest aspecte i assegura que hi ha funcionaris que se senten “atacats”. Josep Ayuso creu que són “excuses del govern” i afirma que els administratius són “professionals”. Carles Rossinyol (CiU) també es posiciona en aquesta línia: “El sistema està dissenyat per evitar la xarxa clientelar”. Finalment, el regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez (ERC), creu que hi pot haver “dificultats lògiques” en el funcionament de l’Administració a causa del “canvi de paradigma” en les “noves formes de treballar”.

Reestructuració de l’Administració

Els regidors Gabriel Fernández, Joan Berlanga i Ramon Vidal / AJUNTAMENT DE SABADELL

Els regidors Gabriel Fernàndez, Joan Berlanga i Ramon Vidal / AJUNTAMENT DE SABADELL

Una de les reformes més rellevants del primer any de mandat s’ha fet en l’estructura administrativa del consistori. Segons Albert Boada, l’Administració anterior havia funcionat amb “un alt nombre de càrrecs eventuals” —en van arribar a tenir 21—, és a dir, assessors de confiança del govern. Tot i així, Boada assegura que aquests “exercien com a directius, malgrat que en principi no és legal”. L’advocat Raül Garcia Barroso, membre de la Crida i de l’organització Sabadell Lliure de Corrupció, assegura que entre aquests càrrecs de confiança col·locats pel PSC n’hi havia diversos imputats pel ‘cas Mercuri’. Alguns ja no treballen per a l’Ajuntament, com ara l’excap d’Urbanisme Manuel Somoza, l’excoordinador d’Espai Públic Xavier Izquierdo o bé l’exgerent d’Economia Josep Abellan. Barroso alerta, però, que encara hi ha personal administratiu a l’Ajuntament investigat per la mateixa trama, com l’actual cap de l’Assessoria Jurídica, Marcel Galofré, o l’intendent i l’inspector de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran i Antoni Cortés, respectivament.

De Arriba critica la lentitud amb què el Departament de Recursos Humans ha actuat contra aquestes persones i el fet que algunes encara continuïn al càrrec. La regidora de Transparència, Elena Hinojo admet que es podrien haver obert expedients informatius amb “més celeritat”. Barroso lamenta que el govern ha estat “tou” i critica que fins ara el consistori s’ha fet càrrec dels honoraris de la defensa jurídica d’aquestes persones. “Estem destinant milers d’euros a defensar presumptes corruptes que han actuat en contra dels interessos del mateix Ajuntament”, assegura. Boada afirma que sobre aquest fet no s’hi pot fer res perquè està garantit pel Conveni de treballadors “mentre es mantingui la presumpció d’innocència”.

Mesures per evitar la corrupció i millorar l’eficiència

Des d’altres àrees de govern també s’ha actuat per redefinir l’Administració. Una de les mesures ha estat l’elaboració d’un procés participatiu intern per als treballadors municipals amb la finalitat de detectar les deficiències de l’organització i que sigui el propi personal dels diversos àmbits qui proposi vies per solucionar-les. D’altra banda, la Regidoria de Participació ha elaborat un reglament de cessió de locals per a entitats, ja que, segons Glòria Rubio, fins ara “no hi havia res d’escrit” sobre quins criteris i condicions se seguien per adjudicar un local. Josep Ayuso explica que abans s’obria un expedient per a cada cas concret, fet que garantia una “cobertura juridicoadministrativa”. Des del govern expressen que amb aquesta decisió s’ha volgut “democratitzar els criteris”.

Per la seva part, la Regidoria de Transparència, en col·laboració amb l’Oficina Antifrau de Catalunya, ha tirat endavant el Pla d’integritat, que, segons Hinojo, té com a objectiu “buscar eines per limitar els riscos de corrupció entre els treballadors i els càrrecs municipals”. Aquests han participat fins ara en una sèrie de sessions de sensibilització i a partir del juliol es farà una revisió de l’estructura de l’organització per detectar els àmbits on hi pot haver riscos. A finals d’any es decidiran les mesures concretes a aplicar. El sindicat CCOO i l’associació Sabadell Lliure de Corrupció han valorat positivament la proposta.

En canvi, encara falta per implementar l’auditoria econòmica. El govern està negociant amb altres forces municipals l’abast d’aquest estudi. Carles Rossinyol (CiU), que presideix la Comissió Extraordinària de Transparència, assegura que no serveix per trobar nous casos de corrupció i que, per tant, no cal auditar un període ampli de govern. Pel que fa a la Policia Municipal, el govern ha dissolt la Unitat d’Intervenció (els antiavalots), i, segons el tècnic d’ERC Àlex Callao, s’ha potenciat el “contacte més directe i proper amb els ciutadans” a través de la policia de proximitat.

“Obrir” l’Ajuntament i “normalitzar” la política

Els regidors Marisol Martínez i Gabriel Fernández i l'alcalde, Juli Fernàndez / AJUNTAMENT DE SABADELL

Els regidors Marisol Martínez i Gabriel Fernàndez i l’alcalde, Juli Fernàndez / AJUNTAMENT DE SABADELL

Una de les principals premisses que s’havien marcat el nou govern i les forces de nova política en general era el d’aconseguir normalitzar la política en l’àmbit ciutadà. El regidor d’Unitat pel Canvi Ramon Vidal afirma que calia obrir les institucions a la gent. Això passava per, entre altres coses, establir un codi ètic que, malgrat ser un dels apartats més rellevants del programa, encara no s’ha acabat de redactar. Segons Elena Hinojo, regidora de Transparència, el document pretén establir els principis i valors que han de regir l’activitat dels càrrecs i treballadors municipals. Inclou aspectes com la limitació de mandats, la reducció salarial dels càrrecs electes o la supressió de dietes, de regals o de vehicles oficials.

Tot i que el document pot ser modificat en futurs mandats, Hinojo espera “crear una cultura ètica” que reculli el compromís de totes les forces polítiques. En aquest sentit, també es va obrir al novembre el Portal de Transparència, on es fan públiques dades com ara la declaració de béns i activitats dels alts càrrecs de l’Ajuntament, les agendes dels membres del govern, les contractacions de béns i serveis i les subvencions adjudicades pel consistori. Pol Gibert, president de la Comissió Gestora del PSC a Sabadell, li treu importància i recorda que tant les dades de l’activitat de l’Ajuntament com el codi ètic són obligatòries en aplicació de la Llei de transparència, en vigor des del gener.

Un altre dels eixos prioritaris del consistori ha estat el de fomentar la participació de la ciutadania en els assumptes de la ciutat. L’acord de govern fa referència a la voluntat de “descentralització” dels espais de decisió i la reformulació dels òrgans de barri i sectorials, però aquesta aposta no es començarà a posar en marxa fins a finals d’any. La regidora de Participació, Glòria Rubio, afirma que ha de ser la mateixa ciutadania qui en decideixi la funció i la forma, i fins i tot “que es puguin consolidar més enllà del govern i funcionin per si sols”.

Durant aquest primer any s’han tirat endavant el procés participatiu per repensar i redefinir la Festa Major o l’auditoria ciutadana “Posem Llum a l’Ajuntament”. L’objectiu d’aquesta era obrir el debat a la població per analitzar què havia passat al consistori els últims anys i què es podia fer per millorar la gestió dels recursos municipals. A la tardor es preveu que el govern faci públics els compromisos que assumeix de les propostes sorgides de les jornades de debat.

El portaveu de Ciutadans (C’s), Adrián Hernández, considera que el canvi del govern actual pel que fa a participació és “ambiciós” però que no ha aconseguit ampliar la base social que hi participa. En aquesta línia també es posiciona l’alcalde, Juli Fernàndez: “La ciutadania no està acostumada a fer servir aquests espais, però tenim l’oportunitat i la voluntat de generar-los”. Glòria Rubio afirma que caldrà seguir fent feina de formigueta i recalca que “és molt important que la gent senti que aquests processos són útils”. On ja s’ha garantit que s’escoltarà la veu de la ciutadania és en els pressupostos de l’any 2017. La Regidoria de Participació acaba d’engegar el projecte “Construint ciutat”, que pretén destinar un milió d’euros a les propostes socials presentades per la ciutadania que rebin més avals populars. Gibert (PSC) afirma que ja s’havia fet un projecte similar durant alguns anys de l’etapa socialista. La diferència és que ara serà la ciutadania qui farà les propostes.

Més compromís social

Segons el periodista Jordi de Arriba, un altre dels “fets tangibles” que es poden valorar és el repartiment de fons pressupostaris, de caràcter “més social que el de les últimes legislatures“. El regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez, ha volgut remarcar la dimensió de les conseqüències de la crisi: “El 2015 van passar més de 12.000 expedients de famílies per Serveis Socials. Això és gairebé la quarta part de la població”. Enguany, una de les prioritats ha estat reforçar les partides destinades a cobrir el Pla de xoc d’emergència social, que han pujat un 15% fins a arribar als 16 milions.

Una de les mesures més rellevants i que Fernàndez considera “única” a Catalunya ha estat la creació del Servei d’Urgències i Emergències Socials (SUES). Es tracta d’una unitat especialitzada encarregada de donar una resposta immediata i temporal a problemes com ara un desnonament o un tall de subministrament. “El funcionament seria el mateix que en l’àmbit sanitari: segons la gravetat, anirem a urgències o al metge de capçalera”, explica Fernàndez. Fins ara, el que es feia davant d’aquests problemes era obrir un expedient a Serveis Socials, un procés força lent per culpa dels nombrosos tràmits burocràtics. La Regidoria també treballa en l’elaboració d’un Pla estratègic d’acció social (PEAS), que preveu traçar i consensuar amb els diversos partits i entitats de la ciutat les línies i els objectius de les polítiques socials dels pròxims 10 anys. “El Pla de xoc pretén atacar els efectes immediats de la pobresa; el PEAS, les seves causes”, afirma Fernàndez. Altres fets destacats són l’augment de les beques de menjador o l’increment de prestacions socials.

Pobresa energètica

L’Ajuntament de Sabadell es va convertir fa dues setmanes en el primer consistori de Catalunya que inicia el procés per sancionar les empreses subministradores que incompleixin la Llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’habitatge i la pobresa energètica, la 24/2015. La legislació estableix que, abans de procedir a un tall de subministrament, l’empresa ha de notificar-lo prèviament a l’Ajuntament. Aquest ha d’elaborar un informe de vulnerabilitat sobre les persones que en quedaran afectades i, si es determina que es troben en risc d’exclusió social, el tall no es pot efectuar.

Tot i que s’han rebut alguns informes —una cinquantena—, l’Ajuntament i entitats tenen constància que s’han continuat executant talls sense notificació prèvia i s’ha vulnerat la legislació en més de 240 casos —en especial, per part de l’elèctrica Endesa; amb l’empresa d’aigües CASSA es va arribar a un acord per establir un protocol i s’han aturat tots els talls en compliment de la 24/2015. Fins ara no s’ha arribat a sancionar les empreses que incompleixen la legislació perquè no hi ha cap reglament municipal que ho articuli. El govern treballa en el desplegament del règim sancionador, emparant-se en el Codi de consum de Catalunya, que permet a les administracions locals tramitar multes de 10.000 a 100.000 euros a les empreses que incompleixin la llei. Marisol Martínez, regidora de Comerç i Consum, no ha volgut establir un termini per fer efectiva l’entrada en vigor de la normativa, ja que considera que es tracta d’un procés pioner i complex.

Una acció de la PAH de Sabadell / Afectades HIpoteca Sabadell

Una acció de la PAH de Sabadell / Afectades Hipoteca Sabadell

Habitatge

Pel que fa a habitatge, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell considera que hi ha hagut un “canvi de to” respecte al govern anterior i valoren positivament algunes accions com l’aturada de la majoria dels desnonaments de tipus hipotecari i els de l’empresa pública d’habitatge VIMUSA. Tot i així, consideren que la tasca feta és insuficient, ja que asseguren que segueixen aturant de mitjana entre tres i quatre desnonaments a la setmana i “hi ha una situació d’emergència”. “Tenim la ILP 24/2015, la Llei d’habitatge del 2007 i la normativa europea que emparen el dret a l’habitatge. Entenem que sota aquest marc hi ha marge per garantir-lo”, assegura Albert Jiménez, de la PAHC.

Tot i així, des de l’Ajuntament afirmen que, amb la suspensió de la 24/2015 per part del Tribunal Constitucional —els articles que preveuen la cessió forçosa d’habitatges buits i lloguer social obligatori—, l’actuació de l’Ajuntament queda molt reduïda. “No tenim cap altra eina que no sigui aquesta llei”, afirma l’alcalde, Juli Fernàndez. Per la seva banda, Maties Serracant reconeix que durant aquest any el parc públic gairebé no ha augmentat: “Només cinc o deu pisos que ens ha cedit la Generalitat” i assegura que són molt lluny d’on els agradaria ser. La Regidoria calcula que aproximadament 200 famílies van quedar perjudicades per la suspensió de la ILP i es troben en l’espera d’una solució per part de l’Administració. En aquest sentit, Juli Fernàndez afirma que utilitzaran “tots els mecanismes coercitius i negociadors per ampliar el parc públic d’habitatges”.

Un d’aquests mecanismes podria ser el desplegament de l’Ordenança fiscal sancionadora, aprovada pel PSC en el mandat anterior. La normativa, emparada en la Llei catalana d’habitatge, que permet sancions a pisos buits, preveu una taxa de 450 euros per cada pis propietat de grans tenidors que acumuli més de dos anys buit i posteriors sancions que poden arribar als 9.000 euros si el pis no es mobilitza. L’entrada en vigor d’aquesta ordenança, que es preveu per abans de l’estiu, era una de les demandes de la PAHC, que considera que l’objectiu de les sancions no ha de ser només recaptatori, sinó també d’assenyalament a les entitats que “estan deixant la gent al carrer”.

Sobre la cessió de pisos buits, Serracant comenta que no poden emprendre accions unilaterals, però que “s’està negociant amb les entitats financeres per establir convenis”. Paral·lelament, segons l’exregidor d’Urbanisme, des del Consell Comarcal del Vallès Occidental s’està estudiant si sota l’empara de la normativa europea es poden executar cessions forçoses. “En cas que l’informe sigui positiu, la idea és aplicar-les encara que la 24/2015 estigui suspesa”, afirma.

Salut

Entre les mesures més destacades, i criticades per l’oposició, d’aquest primer any de govern trobem el préstec de 4,1 milions d’euros que l’Ajuntament ha fet al Consorci Sanitari Parc Taulí (CSPT) per ampliar el seu servei d’urgències en 96 nous llits. Des de l’època del segon tripartit, l’hospital s’ha vist notablement afectat per les retallades i, segons el CSPT, des del 2008 s’ha reduït en més de 100 el nombre de llits disponibles per a pacients d’urgències i llarga durada. Juan Delgado, de la Plataforma Assembleària de Treballadores i Treballadors del Taulí (PATT), expressa que actualment “l’atenció, sobretot a urgències, és indigna” i, segons fonts del Comitè d’Empresa del Taulí, la ràtio de llits per cada 1.000 habitants a Sabadell és d’1,74, mentre que la mitjana catalana se situa en 3,5.

Una gran part de l’oposició ha criticat la mesura. El portaveu de C’s, Adrián Hernández, creu que la ciutadania ha vist bé la decisió perquè hi havia un “problema greu”, però critica la “improvisació amb què s’ha pres” i la titlla de “pròpia de Bustos”. Carles Rossinyol (CiU) la considera una “barbaritat” i creu que aquesta xifra es podria haver destinat a “millorar el passeig”. Els socialistes Pol Gibert i Josep Ayuso critiquen que l’Ajuntament inverteixi en “àmbits que no són competència seva” i Sabadell assumeixi la totalitat del préstec quan el Taulí ofereix servei a nou municipis de la comarca. En canvi, el regidor de Salut, Ramon Vidal, considera que “calia donar un impuls per recuperar uns serveis sanitaris i urgències dignes, que en els últims anys havien estat menystinguts per la Generalitat”.

Nova política?

Després del primer any de mandat, diverses veus asseguren que el canvi no ha estat tan profund com s’esperava. El periodista Jordi de Arriba creu que “si una cosa se’ls pot criticar, és que, tenint majoria absoluta i havent venut un programa de transformació de la ciutat, s’han limitat a anar tirant”. De Arriba creu que s’han fet “esforços” i hi ha “voluntat política”, però no hi ha hagut un “canvi de paradigma: han congelat els preus dels serveis públics. Però congelar no és transformar”. El regidor Ramon Vidal considera que “costa adaptar-se a noves formes de treballar” i que no li agradaria quedar-se en un “camí de transició” que no impliqués una transformació. El primer tinent d’alcaldia, Joan Berlanga, creu que cal més implicació ciutadana perquè hi hagi un “canvi real”. I Josep Ayuso considera que l’obertura de les institucions depèn de la classe política, “però també de la ciutadania”.

En aquest sentit, Manuel Navas (FAVS) creu que no tothom està disposat a “destinar temps a anar a reunions i estudiar propostes”, i que molta gent “no sap què és la participació”. La secció sindical de CCOO a l’Ajuntament afirma que “sempre és interessant repensar altres formes de fer”, però alerta que cal anar amb compte perquè “sovint generen moltes expectatives de canvi que poden provocar decepcions i qüestionar la participació”. La regidora de la Crida Glòria Rubio opina sobre la via institucional que a vegades hi ha “molts entrebancs”, però que l’experiència al govern els està sent útil “per ser conscients de què es pot fer i què no des dels ajuntaments”.

A l’últim, la PACH reclama al govern que vagi més enllà en algunes de les seves polítiques: “Els governs del canvi es publiciten com la palanca dels moviments socials a les institucions. Com a discurs, està molt bé, però ha d’implicar un canvi de pràctiques. No es pot entrar a gestionar millor el que hi ha”. Per a Albert Jiménez, membre de la plataforma, si volen ser “representants de l’element popular” i assumir la “mentalitat de l’activista”, això implica “assumir riscos legals, econòmics i repressius, com els moviments socials portem anys fent”.

‘Fact checker’ del nou govern de Sabadell

Acció social

1. Atenció a les situacions d’emergència social  

Servei d’Urgències i Emergències Socials (SUES)SI

La Regidoria d’Acció Social ha impulsat una unitat especialitzada per donar una solució immediata a situacions d’emergència social, com ara un desnonament o un tall de subministrament, i treballar per detectar nous casos de manera proactiva.

Increment prestacions d’urgència SI

El govern ha incrementat en més de 100.000 euros les prestacions de serveis socials, sobretot pel que fa a subministraments, però també d’altres aspectes com l’alimentació o els medicaments.

2. Emergència alimentària

Millora i increment dels programes d’alimentació infantil a l’estiuSI

A l’agost passat es va aprovar un pla pilot i aquest estiu es duran a terme tres projectes de menjador per a infants en els barris amb més necessitat.

Increment de les beques de menjadorSI

El govern va decidir utilitzar els fons de contingència per cobrir 205 casos de famílies que s’havien quedat sense beques de menjador.

Diversificació de la resposta a través del Rebost SolidariMITGES

La Regidoria d’Acció Social preveu fer revertir el model “caritatiu” del Rebost Solidari i avançar cap a un model més proactiu on les prestacions socials vagin lligades a plans de reinserció laboral, entre d’altres. Aquest model es troba actualment en fase d’estudi.

Estudi per doblar les beques de menjador a secundàriaMITGES

Mentre que a primària es concedeixen més de 3.000 beques de menjador, en passar a l’educació secundària la xifra es redueix a prop d’un centenar. L’estudi ja s’ha fet, però no es preveu que s’apliqui fins al desembre.

3. Dependència

Llista d’espera zero en el servei d’atenció domiciliàriaSI

El govern ha destinat una partida de 164.000 € per acabar amb la llista d’espera.

Millora en la qualitat del serveiMITGES

Actualment s’està treballant en les bases del pròxim concurs per incloure clàusules de tipus social i facilitar les oportunitats a les empreses menors.

4. Pobresa energètica

Aplicació de la Llei 24/2015MITGES

S’ha iniciat el procés per desplegar el règim sancionador per a empreses que incompleixin la llei, però encara no s’ha aplicat ni s’ha establert un termini per fer-lo efectiu.

Protocol amb CASSASI

El govern va arribar a un acord amb l’empresa subministradora d’aigua per aturar tots els talls en aplicació de la Llei 24/2015.

Protocol d’aplicació de la Llei de subministrament elèctricMITGES

Segons marca la llei, l’empresa subministradora ha de notificar-ho a l’Administració, i aquesta ha d’elaborar un informe de vulnerabilitat de les persones afectades, abans d’efectuar el tall. Tot i així, la Regidoria té constància que les elèctriques, i en especial Endesa, s’han saltat la normativa en més de 200 casos.

5. Habitatge

Rehabilitació d’habitatges Sabadell SostreMITGES

La Regidoria preveu rehabilitar aquests pisos per incrementar el parc de lloguer d’habitatge (habitatge d’emergència social i de lloguer assequible) per a gent sense sostre. La rehabilitació està en curs actualment.

Ordenança de mobilització de l’habitatge buitMITGES

L’ordenança s’ha desplegat pel que fa a la inspecció i detecció de pisos buits, però hi falten les taxes sancionadores i les multes coercitives per a pisos de grans tenidors que no es mobilitzin. La Regidoria d’Habitatge espera que entri en vigor abans de l’agost.

Decret 1/2015NO

Amb aquest decret es garanteix que els habitatges propietat de grans tenidors han d’estar en condicions d’habitabilitat. D’aquesta manera, és més fàcil que les entitats bancàries els mobilitzin o l’Administració els pugui tenir en compte per ampliar el parc d’habitatge. De moment, no hi ha previsió per part del consistori per fer-lo efectiu.

ILP 24/2015: cessió d’habitatges buitsNO

La llei està suspesa; per tant, l’Administració no disposa d’eines per emprendre accions de manera unilateral. El govern va reservar una partida de 125.000 euros per negociar convenis amb les entitats bancàries per disposar 50 habitatges en lloguer assequible. Fins ara, les negociacions no han prosperat.

Pisos dels mestresNO

La Regidoria preveia posar a disposició amb un lloguer assequible com a mínim 20 habitatges, gràcies a la rehabilitació dels anomenats ‘pisos dels mestres’. La mesura no ha pogut tirar endavant, segons la Regidoria, per un problema urbanístic.

6. Ocupació

Programes d’ocupació per a majors de 45 anysSI

L’Ajuntament ha focalitzat les dotacions extres procedents d’altres administracions a fer revertir aspectes com l’atur de persones majors de 45 anys que no reben cap tipus de prestació.

Inicia sessió per poder descarregar l'article en format PDF i EPUB. Si encara no ets usuari de CRÍTIC, registra't ara.

Deixa el teu comentari