10 cites imprescindibles amb el teatre compromès en la recta final de la temporada

El periodista cultural Jordi Bordes (II Premi Anna Pérez Pagès i redactor d’El Punt Avui i de Recomana) suggereix una desena d’obres amb un fort component social i polític o que no s’escapen del joc d’imaginar, fent una repassada per les cartelleres dels teatres d’aquest segon trimestre del 2026, principalment a Barcelona. Alguns muntatges passejaran després per festivals i programacions municipals d’estiu. A l’escena, quadres que retornen a la cruesa de les execucions de la Guerra Civil, temes que evidencien la fragilitat de la salut mental, sobretot entre els joves, i presència de veus que confronten l’orgullós Occident davant d’un món carregat de conflictes, que es dessagna. Desgranem-les d’una a una.

‘El sonall’

• Companyia: Projecte Ingenu.
• Dies i lloc: del 9 al 26 d’abril, al Taller de Pintura del TNC.
• Itinerari: espectadors 360º; rescatar passats.

Projecte Ingenu desenterra el sonall amb què va ser enterrada Catalina Muñoz el setembre del 1936. Era un joc del seu fill de nou mesos. En la construcció d’un parc infantil, 83 anys després, va aparèixer la fossa comuna amb el sonall. Els arqueòlegs van trobar l’avi, de més de 80 anys, que va ser orfe des dels nou mesos, sense mare i sense el seu sonall. La companyia torna a presentar un espectacle instal·latiu en el qual es desplega la trama alhora que el públic transita al voltant d’uns mòduls, mentre hi ha música, vídeo, dansa i acció a la vegada i en directe. El grup, dirigit per Marc Chornet, ja va experimentar el format a El dia que va morir l’últim panda (Fira Tàrrega, 2022). Alba Collado convida a desenterrar una trama juntament amb els arqueòlegs que, més que rescatar la memòria, graten dins de l’oblit, un parèntesi que s’ha allargat vuit dècades.

‘El fill’

• Direcció: Ferran Utzet.
• Dies i lloc: del 8 de maig al 7 juny, a l’Espai Lliure.
• Itinerari: el rural despoblat; rescatar passats.

Ferran Utzet puja en escena una obra de teatre de Jon Fosse, Premi Nobel de Literatura el 2023. L’autor noruec parla de la despoblació rural des del punt de vista d’una parella ja adulta, que comprova com marxen els més joves del poble. El retorn del seu fill serà molt diferent del que havien imaginat. Utzet és un tastaolletes de petites històries, sovint arrelades a l’entorn d’Irlanda, amb títols com La presa, Dansa d’agost i Traduccions/Translations. En les mirades retrospectives, hi aboca la seva preocupació social, com aquella adaptació simbòlica dels treballadors que es titulava Sopa de pollastre amb ordi, o de les limitacions socials a La nostra ciutat.

‘Sklenka melta’

• Direcció: Vivian Friedrich.
• Dies i lloc: el 23 i el 24 de maig, a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors.
• Itinerari: reescriure oportunitats.

Vivian Friedrich explora les capacitats del vidre, un material que la seva família ha treballat a l’obrador durant dècades. Si Anna Ferrer a Pa trenca la relació amb el forn familiar a Menorca, Friedrich desplaça la seva habilitat de fer peces de vidre a jugar-hi a l’escena. Amb una poètica calmada, demostra la fragilitat i alhora la rigidesa del vidre, tot proposant equilibris inversemblants, gaudint de quan s’infla i pren forma, de quan es deforma i també de quan es trenca. Ensenya el plaer estrany de trepitjar vidre amb els peus nus. La poètica exalça el treball artesanal d’obrador, que es pateix parets endins. Com Joan Català destil·la l’ofici de ferrer del seu pare a l’escena i el fa preciós, compartit, a 5.100 m/s, Sklenka melta ensenya unes arrels i un material que tothom utilitza des de ben petit i del qual quasi ni ens n’adonem. El vidre sembla estàtic, però també pot ser dúctil com una columna vertebral.

‘Retorn a Haifa’

• Direcció: Àlex Rigola.
• Dies i lloc: del 19 de març al 26 d’abril, al Heartbreak Hotel Teatre.
• Itinerari: rescatar passats.

Àlex Rigola es nega a callar. Davant del genocidi israelià a Palestina, l’empipa que les finestres de solidaritat a la cartellera catalana siguin puntuals, de recitals d’un sol dia. Per aquest motiu, ha adaptat la narració de Ghassan Kanafani a la seva sala de Sants. Retorn a Haifa explica com una mare i un pare palestins, que van fugir de la seva ciutat natal durant l’ocupació israeliana del 1948, tornen a Haifa per veure la seva antiga llar. Kanafani, com a activista, va ser un autor palestí que va dedicar l’art i el periodisme a denunciar les injustícies que patien els palestins. Els agents secrets del Mossad israelians van assassinar-lo el 1972.

‘L’albada’

• Direcció: Oriol Broggi.
• Dies i lloc: al juny, a la Biblioteca de Catalunya (dates a concretar).
• Itinerari: rescatar passats

Jaume Viñas és un actor que també escriu i dirigeix. Habitualment, comèdies, però també s’endinsa en drames de víctimes, com podria ser La pista (un musical sobre els concursos de ball eterns que menystenien els seus participants) o recupera l’execució feixista de 13 noies republicanes (Las trece). Ara construeix una peça en què Alba, la protagonista, provarà de reconstruir el passat, des de la Guerra Civil fins als Jocs Olímpics. La burocràcia mirarà d’aturar-li els peus. Ara, Oriol Broggi aixeca un muntatge ambiciós, d’11 intèrprets, 5 anys després que Viñas li proposés aquesta aventura valenta.

‘Fasting girls’

• Direcció: Marta Azparren.
• Dies i lloc: del 4 al 17 de maig, a la Sala Joan Brossa.
• Itinerari: reescriure oportunitats.

Marta Azparren proposa a Fasting girls una conferència performativa que reflexiona sobre les imatges i l’aliment a partir de documentació real. El cànon de bellesa social, limitat a unes proporcions determinades, contrasta amb la realitat i provoca alts i baixos emocionals i de salut a moltes persones. L’espectacle dura el temps en què una persona amb trastorns de conducta alimentària amaga una part del menjar per la por d’ingerir un aliment que l’allunya del seu ideal, ja distorsionat, de la bellesa. Azparren ho contrasta amb les persones que eren exposades amb dies sense menjar (i controls de pes periòdics) en restaurants on els comensals menjaven desproporcionadament, als Estats Units del crac del 29. La dramaturga actualitza aquest contrast vomitiu amb les imatges que es pengen endrapant quantitats ingents de menjar com una proesa mediàtica que busca engrandir el nombre de seguidors a les xarxes.

‘Inútil (un cactus i altres desastres)’

• Dramatúrgia i direcció: Alícia Serrat.
• Dia i lloc: del 7 al 31 de maig, al Maldà.
• Itinerari: reescriure oportunitats.

Clàudia Nogués ha transformat la seva síndrome d’impostora en un espectacle musical de bracet de la directora i dramaturga Alícia Serrat. Inútil (un cactus i altres desastres) parla de les persones que sembla que tinguin la felicitat i l’èxit al seu abast, però que no abandonen les inseguretats fins a caure atrapades en la depressió i en l’autocrítica constant. Nogués, que ja havia actuat en peces de la seva companyia Com un Llum (Safareig, anàlisi semàntica de l’amor), ara es posa al centre d’aquest musical de petit format, confitura amb música acompanyada per la també cantautora Anila Padrós i l’actor Pau Oliver (L’alegria que passa…).

‘L’últim àtom’

• Autoria i direcció: Jordi Oriol
• Dies i lloc: del 29 de maig al 21 de juny, al Teatre Goya.
• Itinerari: destil·lat surrealista.

Jordi Oriol entra al laboratori provant de descompondre L’últim àtom amb Clara Segura, Joan Carreras, Paula Malia i Carles Pedragosa. Oriol s’endinsa novament en el joc del llenguatge que arriba a extrems de deliri surrealista. En aquesta ocasió, la peça agafa aire de tragicomèdia perquè dos germans s’enfronten a la pèrdua de memòria del pare. Tot allò que deixa d’anomenar-se deixa d’existir? Indi Gest, el col·lectiu d’artistes liderats per Oriol i Pedragosa, sap treure petroli de la descomposició de les paraules amb peces com Europa bull, La nit del músic alt, o La mala dicció.

‘Permagel’

• Autoria: Eva Baltasar.
• Adaptació i direcció: Victoria Szpunberg.
• Dies i lloc: del 8 d’abril al 17 de maig, a l’Espai Texas.
• Itinerari: reescriure oportunitats.

Permagel és una novel·la amb estrella. L’èxit del text ha sorprès la mateixa autora, Eva Baltasar, en rebre distincions com el Premi Llibreter de Literatura Catalana i el Premi Ojo Crítico de Narrativa, i, fins i tot, ser finalista del Médicis Étranger. Ara, Victoria Szpunberg (L’imperatiu categòric) n’ha fet una adaptació teatral que interpretarà Maria Rodríguez Soto (totes dues van coincidir des del muntatge La marca preferida de las hermanas Clausman, el 2010). Permagel incomoda i commou amb una veu directa carregada d’humor negre. La protagonista es planteja temes tabú que van des del desig lèsbic i la masturbació fins a abismes com el suïcidi o la maternitat.

‘Alan, el musical’

• Direcció: Mar Puig i Mateu Peramiquel.
• Dies i lloc: el 19 i el 26 d’abril, al Teatre Poliorama.
• Itinerari: rescatar passats.

Alan Montoliu es va suïcidar a 17 anys a Rubí, víctima de la transfòbia a què era sotmès diàriament. La companyia WeColorMusic, que s’inspira en situacions reals veïnes, va estrenar Alan, el musical el 2023 i encara roda. Ara, després d’haver celebrat una producció als Estats Units, es presenta novament al Teatre Poliorama. La trama recull l’esforç de la família perquè Alan es pogués desenvolupar sense traves. Però als instituts patia una persecució que va resultar impossible. Al muntatge, es pot empatitzar amb les emocions del protagonista i una misteriosa Mia, com si fos una germana petita, que es cola a la seva habitació i li pot parlar de tot allò que desitja i de tot el que tem. Alan Montoliu, 10 anys després de la seva mort, s’ha convertit en un símbol de la lluita contra l’LGBTIQ+fòbia. Va ser el segon menor trans a Catalunya a qui van canviar el nom al Registre Civil.