Realment és insostenible que es publiquin tants llibres?

En els darrers mesos s’han publicat diverses notícies o articles d’opinió que clamaven al cel per una suposada sobreproducció de llibres, sobretot, de títols nous. En parlava l’escriptora Mercè Ibarz a VilaWeb, la periodista Alba Mármol a Públic, el periodista Eloi Latorre a la Directa, i fins i tot la revista Barcelona Metròpolis hi va dedicar un dossier al número 136, del mes d’octubre de 2025. El més sucós, però, va ser un titular a TV3 arran d’un estudi presentat al XXVII Congrés de Llibreries, celebrat a València enguany i promogut per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL). Et titular afirmava que, de la meitat dels llibres que es publiquen, no se’n ven cap exemplar. El diari El País també va titular de manera similar un extens reportatge aquest mes d’abril. El mateix El País publicava, setmanes abans, un reportatge sobre les llibreries, on ja apuntava un dels problemes principals de la supervivència de les llibreries: el preu del lloguer.

Arran de totes aquestes xifres, he acceptat la invitació dels amics i amigues de CRÍTIC per escriure aquest text, on miraré d’aportar la mirada del que ens preocupa i ens ocupa a Pol·len Edicions i a l’Institut de l’Ecoedició: l’impacte ambiental del sector editorial en paper. Disculpeu-me, perquè majoritàriament faré servir dades de l’Estat espanyol.

A l’Estat espanyol es publiquen 239 títols nous al dia; no hi ha ningú que pugui llegir-los tots, i potser no cal

Segons dades de la Federació de Gremis d’Espanya, l’any 2024 (el darrer del qual es tenen dades definitives) a l’Estat espanyol es van publicar 87.542 títols, amb un tiratge total de 210 milions d’exemplars. Si fem un càlcul ràpid i dividim el nombre total d’exemplars pel nombre total de persones que viuen en aquest indret del món, ens surt a 4 llibres per persona i any, és a dir, un llibre per trimestre. No em sembla tant, la veritat. Però anem a la gran varietat de títols. 87.542 títols nous en un any són 239 títols nous al dia. No hi ha ningú que pugui llegir-los tots, i potser no cal. Tampoc no hi ha cap llibreria que tingui espai per mostrar-los tots. I hi insisteixo: potser no cal.

En l’informe que es va presentar a València, però, i que us recomano que llegiu i que visioneu la brillant conferència amb la qual es va presentar, en realitat s’hi diuen dues coses molt importants i que no va recollir bé el titular de TV3 (ja sabeu aquella dita que diu que “no deixis que la realitat espatlli un bon titular”): la primera, que és la que dona peu al titular, és que cada llibreria només aconsegueix vendre la meitat dels títols que mostra. Això no té res a veure amb el fet que, de la meitat de títols, no se’n vengui cap, ja que, el que una llibreria no ven, ho pot vendre una altra i la dada mostrada no canvia, perquè es parla d’una altra cosa. I la segona, i molt més rellevant i que invalida el titular, és que a les llibreries independents, l’any 2025 es van vendre 525.220 títols diferents, molt per sobre dels 229.633 que es van vendre a les cadenes de llibreries. Si es venen gairebé mig milió de títols diferents, i cada any es publiquen uns 80.000 títols nous, és impossible que de la meitat dels llibres que es publiquen no se’n vengui cap.

Aquestes xifres em suggereixen una proposta d’enfocament en el debat: potser el problema no és que es publiquin massa llibres, sinó que no hem trobat la manera que aquests llibres arribin a totes les persones que gaudirien llegint-los. Hi ha persones que llegeixen molt més que un llibre al trimestre, però n’hi ha que no en llegeixen cap a l’any, i això sí que em sembla un problema.

I aleshores em plantejo dues preguntes: com ens ho podem fer perquè la gent llegeixi més? I per què el preu del metre quadrat és tan elevat que impossibilita a les llibreries disposar de prou espai per mostrar un fons i unes novetats sense haver-los de renovar constantment?

El llibre ecològic no existeix

A vegades, el qüestionament de la quantitat de llibres que es publiquen s’ha fet des de la crítica al seu impacte ambiental. En CO₂ equivalent, les emissions associades a aquests 210.000 milions d’exemplars són de 84.000 tones, uns 400 grams per llibre. 84.000 tones són moltíssimes; però, per entendre la seva dimensió, cal comparar-les amb les d’altres activitats. Per exemple: 84.000 tones és el que emeten 24 jets privats en un sol any. O és el que emet Google en 46 hores de funcionament. El pont aeri Barcelona-Madrid contamina 5.888 vegades més que tota la indústria del llibre a l’Estat. La primera conclusió d’aquesta comparació és que, en relació amb altres activitats, la indústria del llibre no és especialment alta en emissions. Però això no ens treu que calgui prendre mesures per minimitzar-les.

Imprimir un llibre en català a Taiwan multiplica per vuit l’impacte ambiental respecte a si l’imprimim a Catalunya

I aquí tenim un problema, perquè… el llibre ecològic no existeix. Com la gran majoria de les activitats productives de la humanitat, fer un llibre en paper sempre tindrà un impacte ambiental negatiu, però entenem que el seu impacte sociocultural és positiu; per això, sempre crec que és millor fer un llibre que no fer-lo. Joseba Sarrionandia diu que “un llibre, entre moltes altres coses, és memòria enquadernada”, i, ara i sempre, ens cal memòria.

El que sí que podem fer, i ja ho fem, és calcular aquest impacte ambiental, minimitzar-lo i comunicar-lo al públic lector. Només per posar-ne un exemple: imprimir un llibre en català a Eslovènia en duplica l’impacte ambiental. I imprimir-lo a Taiwan, el multiplica per vuit. Si una editorial catalana que ara publica a Taiwan decideix traslladar la seva producció a Catalunya, en només aquesta decisió, ja compliria la demanda de les Nacions Unides de reduir les emissions en un 7,6% cada any durant 8 anys.

I l’’e-book’, no té impacte ambiental?

Anem a un altre àmbit de comparatives: la digitalització. És l’e-book una alternativa ambientalment amigable? Ja fa temps que gairebé la totalitat dels llibres es poden considerar digitals, ja que en el seu procés s’han utilitzat dispositius electrònics per produir-los, i aquí es tracta de saber, també, quin és l’impacte dels dispositius de lectura electrònica. Segons un estudi del Reial Institut de Suècia, per igualar l’impacte ambiental de la lectura en dispositius electrònics a la lectura en paper, hauríem de llegir, en dispositiu, 33 llibres de 360 pàgines cada any, en un dispositiu que duri 15 anys. Al nostre país, ara sí que parlo de Catalunya, hi ha algunes persones que sí que llegeixen aquest volum de llibres, però no n’he conegut cap que tingui un dispositiu que li hagi durat 15 anys.

Fa un temps, a Jornal.cat explicava que, tirant llarg, per fabricar un llibre en paper, calen 8 elements de la taula periòdica i hi intervenen fins a 10 empreses, les quals totes poden ser al nostre país. Per fabricar un iPhone, per exemple, calen més de 70 elements de la taula periòdica, hi intervenen més de 800 empreses, situades en més de 24 països. La despesa en transport de les peces ja és absolutament astronòmica. L’anomenada digitalització (sense la qual no podríeu llegir aquest article) també ha de calcular el seu impacte i intentar minimitzar-lo.

Que hi hagi molts títols publicats no em sembla un problema, sinó un fet positiu: se’n diu bibliodiversitat

I m’agradaria tornar a l’origen de l’article. Per Sant Jordi veurem llistes dels llibres més venuts, però això és irrellevant al costat d’una xifra molt més important que és la quantitat de llibres diferents que s’hi vendran. Se’n diu bibliodiversitat. Que hi hagi molts títols, doncs, no em sembla un problema. Si persones com Yayo Herrero, Joseba Sarrionandia, Lali Miró o Jeanette Winterson publiquessin un llibre cada any, doncs millor. Jo, almenys, me’ls llegiria amb molt de gust.

I, per acabar, dues propostes: la primera, limitar, per a tothom, els preus del lloguer, i així les llibreries podrien disposar de més espai. I la segona, una mica més controvertida, seria la possibilitat que les editorials treballéssim amb pressupostos d’emissions, no per compensar-les, sinó per establir topalls de contaminació anuals. Si amb aquests topalls apliquéssim criteris d’ecoedició, podríem produir més varietat.