20/05/2026 | 06:00
Barcelona és una ciutat diversa. Als seus barris hi conviuen persones de 183 nacionalitats, s’hi parlen més de 300 llengües i hi són presents desenes de conviccions i tradicions religioses. Aquesta diversitat forma part de la identitat contemporània de la ciutat, però no vol dir necessàriament tenir les mateixes oportunitats, rebre el mateix tracte o poder exercir els drets en les mateixes condicions.
En un moment en què els discursos racistes guanyen espai en el debat públic, alimentats sovint per l’auge de l’extrema dreta, la desinformació i la normalització dels discursos d’odi, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el Pla antiracista 2026-2036. Es tracta d’un full de ruta a 10 anys que vol situar la lluita contra el racisme al centre de les polítiques municipals. “El racisme és un problema global i en auge, i també és un problema real i viu a la nostra ciutat”, diu Jaume Muñoz, cap del Departament de Drets Humans i No-discriminació de l’Ajuntament. Per això, el Pla vol ser una eina per transformar la institució per dins, intervenir sobre les desigualtats que es produeixen a la ciutat i projectar Barcelona com a actor internacional en la defensa dels drets humans. “És un Pla que abraça des de la feina a peu de carrer fins a l’àmbit internacional amb més de 100 accions previstes”, detalla Muñoz.
El Pla antiracista 2026-2036 és un full de ruta a 10 anys que situa la lluita contra el racisme al centre de les polítiques municipals
La iniciativa s’ha presentat aquest 18 i 19 de maig a les jornades “El lideratge de les ciutats per la justícia racial: Fòrum de Barcelona 2026”, organitzades amb la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme (ECCAR), i amb el suport de la UNESCO. El Pla vol anar més enllà de les declaracions institucionals i impregnar la planificació urbana, els serveis municipals, la recollida de dades, l’atenció a les víctimes, la formació del personal públic i la relació amb les entitats i comunitats afectades.
El racisme no és només una actitud individual
El problema no és només que hi hagi persones racistes; és que hi ha formes de desigualtat que es reprodueixen en el funcionament ordinari de la societat. Per això, les respostes han d’intervenir sobre les condicions que fan possible que aquestes desigualtats persisteixin. Com que no és una tasca fàcil ni ràpida, el Pla antiracista treballa amb un horitzó de 10 anys per implementar-se: “La proposta és per generar un canvi cultural. S’hi busca crear processos a mitjà i llarg termini perquè siguin canvis reals i sostinguts en el temps”, explica Jaume Muñoz.
A més, el Consell Assessor Antiracista que va crear-se l’any passat per acompanyar i assessorar la redacció del Pla antiracista i que és format per una vintena de figures expertes en l’àmbit del racisme, la interculturalitat i la igualtat, “també tindrà un paper fiscalitzador”, diu Muñoz. Diara Ballo, que forma part d’aquest Consell Assessor, assegura que la seva tasca “és aportar mirada crítica i propostes perquè el Pla pugui tenir una implementació més connectada amb la realitat de la ciutat i de les comunitats afectades pel racisme”.
El Consell Antiracista fa una proposta perquè “el Pla tingui una implementació més connectada amb la realitat de la ciutat”, diu Diara Ballo
El Pla vol treballar el racisme en diverses dimensions: estructural, institucional i social. El racisme estructural té a veure amb les desigualtats arrelades en les estructures socials i econòmiques. Es manifesta, per exemple, quan determinats col·lectius tenen més dificultats per accedir a un habitatge digne, a una feina estable o a uns ingressos suficients. El racisme institucional apareix quan normes, pràctiques administratives o funcionaments dels serveis públics produeixen efectes desiguals sobre persones racialitzades. I el racisme social és el que es fa visible en la vida quotidiana: prejudicis, estereotips, mirades de sospita, comentaris ofensius o tractes diferenciats en una botiga, en una escala de veïns, en un equipament, en un centre educatiu o en una entrevista de feina.
Una realitat que les dades ja mostren
L’Observatori de les Discriminacions identifica el racisme i la xenofòbia com el principal motiu de discriminació registrat a Barcelona des del 2018. Els casos han augmentat any rere any fins als 314 registrats el 2024. L’informe de l’Observatori també mostra que el racisme intersecciona amb altres motius de discriminació, sobretot amb el gènere, la salut i l’aporofòbia. Pel que fa als agents discriminadors, una part rellevant dels casos es produeix en la relació amb l’Administració pública, mentre que la resta s’atribueixen a persones particulars i a entitats o empreses privades.
Aquestes xifres, però, només mostren una part de la realitat. Segons l’Enquesta de relacions veïnals i convivència ECAMB 2024, un 31,69% de la ciutadania ha patit almenys un episodi de discriminació durant l’any anterior, però menys del 10% ho va comunicar a algun servei de l’Administració, entitat social o cos policial. Tot i que el gènere és el principal motiu de discriminació, el racisme és el tercer més freqüent: el pateixen sobretot persones nascudes a l’estranger, però també persones nascudes a Espanya. A més, Diara Ballo subratlla que “hi ha una dimensió emocional del racisme de la qual encara es parla poc: l’impacte que té en la identitat, l’autoestima, la salut mental i la sensació de pertinença de moltes persones en condició de racialització, especialment des de la infància”.
El racisme i la xenofòbia són el principal motiu de discriminació registrat a Barcelona des del 2018
Les desigualtats també apareixen en les condicions materials de vida. Segons el Padró municipal de gener de 2025, un 35,4% de la població de Barcelona és nascuda a l’estranger. Però aquesta presència no es tradueix en igualtat de condicions: la població nascuda a l’estranger percep salaris un 21,7% inferiors de mitjana. Les persones estrangeres també tenen rendes més baixes i més risc de pobresa, i els mecanismes de protecció social redueixen molt menys la pobresa en aquest col·lectiu que entre la població espanyola. En habitatge, la desigualtat és especialment clara: les llars on només viuen persones d’origen estranger destinen el 41,6% dels ingressos a l’habitatge, davant del 18,5% de les llars formades només per persones d’origen espanyol.
L’Informe d’oportunitats educatives a Barcelona 2024 també constata segregació escolar a tots els nivells educatius i grans diferències entre districtes. A les escoles bressol municipals, la presència d’alumnat de nacionalitat estrangera va del 9,2% a Sarrià – Sant Gervasi al 47,7% a Ciutat Vella. Són dades que mostren com les desigualtats socials, territorials i d’origen s’acumulen des de la primera infància.
Quan el racisme travessa la vida quotidiana
Les dades ajuden a dimensionar el problema, però el racisme es concreta en experiències quotidianes: dificultats per llogar un pis, desconfiança en espais de consum, tractes diferents en una oficina pública, invisibilització de referents culturals o exotització de llengües, de noms, d’accents, de pràctiques religioses o de trets físics. Ballo també destaca que “una de les formes més habituals és el racisme quotidià i institucional subtil: comentaris normalitzats, prejudicis inconscients, exclusions silencioses o tractes diferents que moltes vegades passen desapercebuts perquè formen part de la quotidianitat”.
En l’àmbit polític, la representació de les persones racialitzades continua sent limitada en molts espais de presa de decisions. Això condiciona quins problemes arriben a l’agenda pública i qui té autoritat per definir les polítiques que l’afecten. En l’àmbit econòmic, les dades sobre salaris, renda, pobresa i habitatge mostren que el racisme no només opera en el terreny simbòlic: incideix directament en les condicions de vida, la salut i les oportunitats de futur. I, en l’àmbit físic i psicològic, la discriminació sostinguda pot generar estrès crònic, ansietat, por, inseguretat i malestar emocional. Les agressions verbals o físiques són la part més visible d’un problema que també opera de manera silenciosa: haver d’anticipar el prejudici o justificar constantment la pròpia presència.
Sis eixos per convertir el compromís en política pública
El Pla antiracista de Barcelona 2026-2036 es desplega en sis eixos perquè no es quedi només, com demana Diara Ballo, en “protocols, discursos o accions simbòliques: el temps d’aprenentatge ja ens l’hem passat i toca posar-ho en acció tangible”. El primer és la transformació institucional: incorporar l’enfocament antiracista de manera transversal en l’acció municipal i prevenir el racisme institucional, i, tal com destaca el cap del Departament de Drets Humans i No-discriminació de l’Ajuntament, Jaume Muñoz, “el Pla també formarà el personal municipal per tal d’evitar que qualsevol persona que s’adreci a un servei municipal rebi cap mena de discriminació”.
El Pla desplegarà l’enfocament antiracista de manera transversal en l’acció municipal per prevenir el racisme institucional
El segon eix és el de dades i coneixement. Sense dades, moltes desigualtats queden invisibilitzades. El Pla vol construir coneixement sobre la realitat del racisme a la ciutat i estudiar la recollida de dades d’autoidentificació etnoracial amb enfocament de drets humans. El tercer eix posa el focus en la participació i la societat civil. El Pla preveu promoure la diversitat en els espais de participació i donar suport a iniciatives comunitàries de convivència intercultural als barris.
El quart eix és la prevenció, sensibilització i canvi cultural. Per això, Muñoz destaca “l’impuls de campanyes adreçades al conjunt de la ciutadania”, però també la feina que es farà “amb col·lectius i projectes específics des del Pla de barris fins a l’Institut Barcelona Esports”, amb activitats vinculades a la memòria històrica i patrimonial del racisme, sensibilització en l’àmbit esportiu i reconeixement de la diversitat cultural, religiosa i espiritual com a valor de ciutat. El cinquè eix aborda la protecció, atenció i reparació. El Pla vol garantir l’accés efectiu als serveis municipals d’atenció a víctimes de racisme, reforçar protocols davant incidents racistes, incorporar la mirada interseccional en l’atenció a persones en situació de vulnerabilitat, millorar l’acompanyament psicosocial i assegurar l’accessibilitat lingüística i cultural dels serveis.
Finalment, el sisè eix és el de projecció, aliances i incidència. Barcelona vol reforçar el seu posicionament com a ciutat referent en polítiques antiracistes, compartir bones pràctiques i incidir en espais internacionals des d’una mirada de drets humans i justícia global. En un context en què moltes ciutats europees viuen tensions semblants, el municipalisme apareix com un espai clau per defensar drets davant l’auge de discursos excloents.
La idea és que en tots els eixos hi participin persones racialitzades en la seva definició. La membre del Consell Assessor Antiracista, ho considera necessari perquè “les persones en condició de racialització aportem experiència viscuda, coneixement situat i una comprensió molt concreta de les necessitats, barreres i realitats que moltes vegades no apareixen en els espais institucionals”. I, a més, hi afegeix: “És una qüestió de reparació democràtica i de redistribució real del poder”.
Un Pla amb tres mirades: interna, externa i internacional
El Pla antiracista, diu Ballo, “hauria de garantir transformacions reals en les pràctiques institucionals, mecanismes de seguiment i rendició de comptes, i sobretot espais de participació on les persones no només siguin escoltades, sinó que tinguin capacitat real d’incidència”. Per això, s’articula a partir de tres mirades complementàries. La primera és la mirada interna, orientada a revisar les pràctiques, els processos i la cultura organitzativa de l’Ajuntament. La segona és la mirada externa, centrada en les polítiques que afecten la vida a la ciutat: serveis, espai públic, habitatge, educació, cultura, participació, comunicació i atenció a les víctimes.
La tercera és la mirada internacional, que vol reforçar el paper de Barcelona en xarxes i aliances globals contra el racisme. Aquesta dimensió connecta el Pla amb el marc europeu i internacional. La Comissió Europea va adoptar el gener del 2026 la nova Estratègia contra el racisme 2026-2030, que planteja combatre totes les formes de racisme, incloent-hi el racisme estructural, i reforçar les polítiques d’igualtat, la protecció de les víctimes, la lluita contra els delictes d’odi i la cooperació amb la societat civil. L’objectiu de mirada llarga, diu Jaume Muñoz, és que d’aquí a 10 anys s’aconsegueixin “unes institucions que no discriminin i una ciutat cohesionada dins la seva riquíssima diversitat”.
