Neix un nou observatori per analitzar l’impacte de les migracions a Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha creat l’Observatori de les Migracions i el Refugi, una nova eina per analitzar amb dades l’impacte de la diversitat a la ciutat i combatre els discursos d’odi. El projecte, impulsat per l’Àrea de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica i desenvolupat per l’Institut Metròpoli, pretén aportar informació actualitzada i contrastada sobre les dinàmiques migratòries i les condicions de vida de la població d’origen divers.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil, ha destacat la importància de la creació de l’Observatori “per tal de disposar de dades reals i de la seva anàlisi per poder formular millors respostes als reptes que es plantegen per a la gestió pública, per fer polítiques que incorporin les persones nouvingudes a la nostra ciutat”. En la mateixa línia s’expressa la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes: “Conèixer els fluxos migratoris de la ciutat ens ajuda a planificar, a donar unes millors condicions d’acollida a aquestes persones, a combatre prejudicis”.

El primer informe, corresponent a l’any 2025, ofereix una radiografia de la població migrant i refugiada a Barcelona i analitza àmbits com la demografia, la pobresa, el mercat laboral, l’educació i la percepció ciutadana.

Una ciutat cada cop més diversa

L’informe confirma la importància demogràfica de les migracions a Barcelona. El 31,3% de la població resident ha nascut a l’estranger (dades de 2023), mentre que l’any 2000 aquest percentatge era del 5%. Les nacionalitats més nombroses són l’argentina (el 8,1%), la colombiana (el 7,4%) i la peruana (el 6,8%).

El 31,3% de la població resident a Barcelona ha nascut a l’estranger

Prop de dos terços de la població nascuda a l’estranger viu als districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc, Sant Martí i Nou Barris. L’estudi també observa una major paritat de gènere dins la població migrada i una forta concentració en franges d’edat laboralment activa: entre 25 i 39 anys, les persones nascudes a l’estranger són majoria (entre el 54% i el 60% segons el tram d’edat). Fuertes defineix aquest grup com el “motor demogràfic de la ciutat”.

Treball i desigualtats estructurals

El 29,5% de la població assalariada a Barcelona té nacionalitat estrangera. Tot i això, les persones migrants es concentren en sectors professionals de baixa qualificació i d’elevada precarietat, com el treball domèstic o l’hostaleria. En aquest últim àmbit, gairebé la meitat dels assalariats (el 47%) són de nacionalitat estrangera. El 60,5% de les treballadores de la llar i les cures són estrangeres, en un sector altament feminitzat i amb poca cobertura de drets socials. En aquest sentit, Raquel Gil destaca que, entre les mesures públiques per garantir el dret a rebre i proporcionar cures en condicions dignes i per reconèixer-les com un bé públic essencial, hi ha la Mesura de govern “Barcelona cap al dret a la cura (2025-2030)”, que es va aprovar a l’abril i que preveu un centenar d’accions en aquesta direcció.

L’informe alerta que les crisis econòmiques afecten amb més intensitat la població d’origen estranger, amb una major exposició a l’atur i a la temporalitat. També hi ha una bretxa de rendes: la població estrangera amb ingressos per sota del llindar de la pobresa (menys del 60% de la mediana) és del 54,2%, enfront del 45,8% de la població espanyola.

Les crisis econòmiques afecten amb més intensitat la població migrada, amb una major exposició a l’atur i a la temporalitat

Pel que fa a la protecció social, la diferència és encara més gran. La taxa de risc de pobresa o exclusió (AROPE) cau del 44% al 39% entre la població d’origen estranger després de rebre transferències públiques, mentre que entre la població autòctona es redueix del 44,5% al 12,7%. Segons Fuertes, a la nostra societat la protecció social de més protecció econòmica és la que té relació amb rendes de treball —com l’atur o la jubilació—, i això deixa fora moltes persones migrades, que reben ajuts d’emergència que sovint només donen cobertura a les necessitats bàsiques”.

L’habitatge, el gran focus de desigualtat

L’informe identifica l’habitatge com un dels principals mecanismes de reproducció de la desigualtat entre població autòctona i migrant. De mitjana, les llars d’origen estranger destinen el 41,6% dels seus ingressos a cobrir les despeses d’habitatge, mentre que les llars autòctones hi dediquen el 18,5%.

L’alt cost dels lloguers és la causa principal d’aquesta diferència. Més del 70% de la població migrant viu de lloguer, davant del 20% entre la població nascuda a l’Estat. Aquesta situació genera vulnerabilitat residencial i limita la capacitat d’estalvi i d’arrelament. Com subratlla Fuertes, “les persones estrangeres accedeixen majoritàriament al mercat de lloguer, i això fa que la major part dels ingressos es destinin a poder pagar l’habitatge i els subministraments”.

Talent desaprofitat i desigualtats educatives

L’Observatori destaca també l’alt nivell educatiu de la població estrangera: el 43,3% de les persones amb nacionalitat estrangera tenen estudis superiors, en comparació amb el 33,9% de les persones amb nacionalitat espanyola. No obstant això, la manca de reconeixement de títols acadèmics i altres barreres administratives impedeixen aprofitar plenament aquest talent.

L’alumnat d’origen estranger té una presència elevada en l’educació obligatòria, però només el 12% accedeix a la formació professional

A les aules, tot i que, com destaca Fuertes, són un “factor de socialització important”, la desigualtat es reflecteix en la trajectòria dels joves. L’alumnat d’origen estranger té una presència elevada en l’educació obligatòria, però només el 12% accedeix a la formació professional, mentre que el 44,8% participa en programes de formació i inserció (PFI), orientats a la incorporació ràpida al mercat laboral. Això indica una segregació formativa que pot consolidar desigualtats futures i, per això, per a la comissionada, “cal posar la mirada en aquest tema per generar-los més sortides”. En aquest sentit, Fuertes cita el Prometeus, impulsat per Barcelona Activa mitjançant el Pla de barris, un programa que prepara, informa, motiva, orienta i acompanya l’alumnat de secundària cap a l’educació superior.

Diversitat ben valorada, però amb reptes de percepció

Tot i les desigualtats, la percepció ciutadana de la diversitat és àmpliament positiva. El 94% de les persones d’origen estranger i el 87,7% de les de nacionalitat espanyola valoren favorablement la pluralitat d’orígens que conviuen a Barcelona.

Tanmateix, l’informe assenyala que aquesta convivència conviu amb visions contradictòries: la migració es percep tant com una font de riquesa econòmica i cultural com una possible amenaça social. La comissionada Sonia Fuertes assegura que les dades “contradiuen plenament” la imatge “que les persones migrades reben molt i aporten poc”. Els autors de l’informe alerten de la “distorsió mediàtica i política” que alimenta la idea que les persones migrants abusen de les ajudes públiques o arriben irregularment en proporcions molt superiors a les reals.

Dades per fer polítiques més justes

Amb la creació de l’Observatori, Barcelona fa un pas endavant per fonamentar les polítiques d’inclusió en dades verificables i per donar resposta a les desigualtats que encara afecten una part significativa de la seva població. “El que ens diu l’informe —segons Raquel Gil— és que les persones fan un procés migratori a la recerca d’oportunitats i, per tant, molt vinculat al mercat de treball.” L’objectiu ara és que aquesta recerca d’oportunitats es tradueixi també en igualtat de drets i condicions de vida.

Amb l’Observatori de les Migracions i el Refugi, el consistori vol refermar la seva tasca per fer difusió de dades de manera entenedora i facilitar l’accés a aquestes a la ciutadania, a fi de fer una institució no només més transparent i responsable, sinó que també millora la qualitat democràtica de la ciutat.