29/05/2026 | 07:00
L’Informe Fènix, impulsat per un grup d’economistes i acadèmics catalans, ha obert un debat necessari sobre el futur econòmic de Catalunya. El document alerta que el creixement dels darrers anys s’ha basat massa en sectors de baixa productivitat i salaris baixos, i defensa la necessitat de transformar el model productiu del país.
El diagnòstic de l’informe posa damunt la taula qüestions rellevants: la precarització laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu i una economia excessivament dependent de sectors intensius en mà d’obra. Però el debat no és només quins sectors econòmics volem potenciar, sinó també quina manera de fer economia volem construir. I és aquí on el cooperativisme de treball té molt a dir.
Fa dècades que les cooperatives de treball demostren que és possible generar activitat econòmica competitiva sense renunciar a la qualitat laboral, l’arrelament territorial i la democràcia empresarial. En un moment en què es parla tant de productivitat i de sostenibilitat, el cooperativisme aporta experiències reals que combinen eficiència econòmica amb impacte social positiu. Les cooperatives de treball tenen algunes característiques especialment rellevants davant els reptes actuals. La primera és que posen les persones al centre de l’activitat econòmica. Les decisions no depenen exclusivament del retorn financer immediat, sinó també de l’impacte sobre les persones sòcies treballadores, l’entorn i la comunitat. Això es tradueix sovint en salaris més equilibrats, més estabilitat laboral i menys desigualtats internes.
En moments de transformacions profundes com l’actual, les cooperatives impulsen models més sostenibles i menys extractius
També són empreses fortament arrelades al territori. Quan les persones treballadores participen en la propietat i la governança, hi ha menys incentius per deslocalitzar o prendre decisions especulatives a curt termini. Això ajuda a mantenir activitat econòmica, ocupació i cohesió social allà on les cooperatives neixen i creixen.
En paral·lel, el cooperativisme de treball està demostrant una gran capacitat d’innovació en sectors estratègics. A Catalunya hi ha cooperatives industrials, tecnològiques, culturals, energètiques, de cures, educatives o de comunicació que competeixen amb normalitat en mercats altament exigents. El cooperativisme no és només una resposta social a la precarietat; és també una forma empresarial moderna, resilient i preparada per afrontar reptes complexos.
A més, les cooperatives tenen una mirada especialment útil en un moment de transformacions profundes com l’actual. Davant l’emergència climàtica, la digitalització o la crisi de l’habitatge, moltes cooperatives estan impulsant models més sostenibles i menys extractius. Cooperatives energètiques que aposten per renovables, cooperatives d’habitatge en cessió d’ús que ofereixen alternatives a l’especulació immobiliària o cooperatives de cures que busquen dignificar un sector històricament precaritzat.
L’èxit econòmic no es pot mesurar només pels beneficis o pel volum de creixement, sinó també per la qualitat de vida o la cohesió social
Per això sorprèn que en molts debats econòmics encara es parli poc dels models empresarials. Perquè no n’hi ha prou a tenir sectors més productius si la riquesa es concentra en poques mans o si el treball continua precaritzat. El model d’empresa també importa. El cooperativisme de treball planteja una idea senzilla però profunda: l’empresa ha de servir per generar prosperitat compartida. Això no significa renunciar a la competitivitat ni a l’eficiència. Significa entendre que l’èxit econòmic no es pot mesurar només en termes de beneficis o volum de creixement, sinó també en qualitat de vida, cohesió social i capacitat de construir comunitat.
També cal abordar amb prudència alguns dels plantejaments de l’Informe Fènix sobre immigració. El repte no és buscar culpables, sinó transformar un model econòmic que massa sovint necessita salaris baixos per mantenir determinades activitats. El cooperativisme fa temps que defensa que dignificar el treball i repartir millor la riquesa és compatible amb una economia dinàmica i oberta. Catalunya necessita un debat valent sobre el seu futur econòmic. Però aquest debat quedarà incomplet si no incorpora una pregunta fonamental: quin paper volem donar a l’economia social i cooperativa?
Potser el gran repte no és només construir una economia més productiva. Potser és construir una economia més democràtica, més arrelada i més justa. I aquí el cooperativisme de treball no és una nota al marge. És una part imprescindible de la resposta.
