Friccions

Hi haurà un dia en què qualsevol idea, qualsevol pensament que ens passi pel cap, es materialitzarà i adquirirà aquella forma que, fins aleshores, només haurà existit en la nostra ment. Ens convertirem en l’artista, en el creador que sempre hem estat i que sempre hem volgut ser. I les nostres obres seran comparables a les de qualsevol dels grans genis de la nostra cultura. La democratització de la producció cultural i de la tecnologia serà definitiva i, com Pangloss, finalment podrem viure en el millor dels mons possibles. No sé si aquest és un bon resum del mite central de les grans tecnològiques de la intel·ligència artificial (IA) generativa, però segur que s’hi apropa.

En poc més de tres anys, la IA s’ha introduït en el discurs de gairebé tota la societat i la seva integració afecta i afectarà una gran majoria dels sectors productius, en particular els de les indústries creatives. Quan a finals de 2022 vam pensar en el +RAIN Film Festival, que enguany celebra la quarta edició, encara érem molt lluny de la realitat que experimentem avui dia. Els models d’imatge, de vídeo i de so tenien aquell punt que ara considerem lent i rudimentari i imaginàvem les solucions obertes com la gran esperança d’un futur en què el cinema i, per extensió, l’audiovisual fet amb IA, complementaria les formes de creació existents i sorgirien noves narracions, estètiques i autories.

Amb la IA no podem ser ingenus ni girar-nos-hi d’esquena, però hem de continuar l’exploració de la seva capacitat per a la innovació estètica-narrativa

L’objectiu del festival continua intacte, encara que l’evolució del sector tecnològic ens generi cada cop més dubtes i ens faci entendre l’oposició creixent a la tecnologia. Hi contribueixen la falta de compromisos ètics, l’impacte en l’economia i en les formes de treball, la necessitat de fugir de sectors concentrats i que les comunitats siguin tecnològicament sobiranes, i l’afectació dels centres de dades en l’ecosistema i en la vida quotidiana, entre d’altres. Deia Neil Postman que el canvi tecnològic sempre beneficiava uns i perjudicava uns altres, que tenia característiques ecològiques, d’afectació a gairebé tota la societat, i que sempre anava acompanyat d’una percepció de màgia i de mite, com si la tecnologia ens fos donada i no construïda. Amb la intel·ligència artificial passa exactament el mateix. I no podem ser ingenus ni girar-nos-hi d’esquena, a la vegada que hem de continuar insistim en l’exploració de la capacitat per a la innovació estètica-narrativa i en el sorgiment de nous talents i de noves formes de crear.

Anterior Següent

L’objectiu de la reducció de la fricció creativa a la mínima expressió és només un dels mites impulsats pel sector de les tecnològiques, assedegades d’inversions i de control. Un control que té múltiples dimensions i un alt impacte en la forma en què construïm realitat. Al +RAIN hem vist reconstruccions de la memòria, individual i col·lectiva, exercicis que haurien estat difícils si no impossibles sense aquesta tecnologia; però també som conscients, i enguany en parlarem, del poder dels deepfakes en la reconstrucció fraudulenta de la història i en el poder de manipulació dels continguts generats amb IA. S’han convertit en un instrument de manipulació política amb conseqüències imprevisibles per al funcionament democràtic. És una fricció diferent, amb unes dimensions social, cultural, econòmica, ecològica i política evidents, però que ens obliga a estar alerta quan construïm discurs sobre la capacitat narrativa de la intel·ligència artificial.

Al +RAIN Festival, les friccions són i seran un element consubstancial del procés creatiu

Al +RAIN, les friccions són i seran un element consubstancial del procés creatiu. No imaginem, ni desitgem la consumació de l’eina definitiva, la que farà que tot el que imaginem es faci realitat en fraccions de segon. Imaginem noves autories que tensionen la tecnologia, que n’exploren la potencialitat i la capacitat per innovar i que, a la vegada, són crítiques amb els elements desestabilitzadors i generadors de desigualtat. Som conscients de les tensions entre els beneficis i les amenaces, entre els reptes i les oportunitats que ens ofereix la tecnologia. I hi convivim, afegint la nostra mirada crítica exigible a un festival organitzat des d’una universitat pública que se sent compromesa amb la seva comunitat. En un món de friccions sistemàtiques que, segons alguns, són les que ens fan realment humans, el +RAIN es configura com l’espai de discussió i construcció dels escenaris de futur d’una convivència entre societat i tecnologia cada cop més complexa.