29/06/2026 | 07:00
Les biblioteques de Catalunya mai no havien tingut tanta presència mediàtica com en els últims mesos. Les vagues i les manifestacions de les bibliotecàries per reclamar millors condicions laborals i un conveni de sector han posat aquest servei social i cultural bàsic a la primera línia. Denuncien que són un “servei premium amb plantilla low cost”. Però no tothom té accés a una biblioteca pública en bones condicions. Catalunya té 947 municipis, i 603 no tenen una biblioteca física. Més de 400 municipis ni tan sols tenen accés al Bibliobús. Tot i això, s’ha de dir que el 95,8% de la població de Catalunya té accés a algun servei bibliotecari dins del seu municipi.
El portaveu d’Esquerra Republicana Gabriel Rufián va dir fa uns mesos: “Jo prefereixo omplir TikToks que biblioteques, perquè el meu fill mira TikTok”. Poc després, en un acte organitzat per CRÍTIC, l’activista i exdiputat de la CUP David Fernàndez sortia en defensa de la importància de les biblioteques públiques als barris i pobles de Catalunya. Tot això ha posat al centre del debat la importància d’aquests espais i la rellevància social de la lectura com a eix essencial per al coneixement.
Quantes biblioteques hi ha per municipi?
CRÍTIC analitza la distribució del sistema bibliotecari català: la distribució, les mancances i la realitat territorial. Es garanteix el dret d’accés a la lectura i el coneixement? Actualment, segons dades públiques de la Generalitat, hi ha un total de 442 biblioteques actives i 15 bibliobusos a tot Catalunya. Totes les dades d’aquest article estan extretes del Cercador d’estadístiques de biblioteques públiques de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya.
L’Albagés, a Lleida, és el municipi amb menys població (343 habitants) que té una biblioteca a Catalunya. Als antípodes es troba Barcelona, que, amb 40 biblioteques, és el municipi amb un nombre més elevat. És una xifra lluny de la segona posició, on hi ha l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa, amb set biblioteques cada ciutat. Justament, aquests municipis són també alguns dels més poblats del país. Però les dades no sempre són el que semblen.
Analitzem la quantitat de biblioteques per cada 10.000 habitants, que permet conèixer la seva proporció respecte a la població d’un territori. Aquí, Barcelona té només 0,23 biblioteques per cada 10.000 habitants, una de les proporcions més baixes de Catalunya, tot i ser la ciutat amb el nombre més elevat i amb els espais de més dimensions i més volum bibliogràfic del país. Més enllà de la capital, hi ha més de 400 municipis que no tenen biblioteca, ni tan sols un espai, encara que sigui petit, per poder fer encàrrecs de llibres a la resta de la xarxa. La majoria d’aquests pobles, poc poblats en la seva immensa majoria, es troben a les comarques de Ponent, del Pirineu o de l’interior de les comarques tarragonines.
Cal remarcar, però, que, a escala logística, els municipis més grans, com pot ser la ciutat de Barcelona, compten amb més recursos i, per tant, amb unes biblioteques més grans, amb més serveis i personal. En canvi, hi ha municipis petits que, tot i tenir una biblioteca, disposen d’un equipament petit, sense recursos, amb una persona treballadora pluriocupada i serveis justos.
En proporció d’habitants i biblioteques, hi trobem municipis com Corbera d’Ebre, que té una biblioteca, 1.024 habitants i una proporció de 9,76 biblioteques per cada 10.000 habitants. O Cervià de Ter, amb també una biblioteca, 1.030 habitants, i una proporció de 9,70. Però també aquestes dades cal posar-les en context. Corbera d’Ebre està envoltat de municipis amb una o cap biblioteca, per la qual cosa el servei cobreix una part de la població dels municipis pròxims.
Des d’una perspectiva econòmica, no hi ha una relació directa entre el nivell socioeconòmic d’un municipi i la presència de biblioteques. Si analitzem la renda familiar disponible bruta (RFDB), l’indicador principal per mesurar els ingressos econòmics dels residents d’un territori, veiem que Salt és el municipi de què tenim dades socioeconòmiques més baixes; però, tot i això, té dues biblioteques públiques. En canvi, altres municipis de població similar, però molt més rics, com Sant Just Desvern o Sant Quirze del Vallès, només en tenen una.
Tot i així, sí que és una variable amb influència en els drets culturals. L’expert en el tema, i director del curs de sostenibilitat cultural de la Universitat Oberta de Catalunya, Nicolás Barbieri, assegura en un article de divulgació que “el codi postal és més important que el codi genètic” també quan es tracta de drets culturals. Després d’analitzar les dades de l’Enquesta de Drets Culturals de Barcelona, afirma que “entre dues persones amb el mateix nivell d’estudis, aquella que viu en un barri de renda alta tendeix a participar més en la cultura legitimada”.
Quin territori cobreix el bibliobús?
La discriminació principal en la distribució de biblioteques públiques a Catalunya és entre municipis de ciutat i municipis rurals d’interior. La presència de biblioteques en entorns rurals és molt limitada. Per salvar aquesta diferència en la garantia del dret d’accés a la cultura, en aquest cas als llibres i a la documentació, existeix el servei de bibliobús. Segons la definició institucional, un bibliobús és “una biblioteca mòbil que recorre periòdicament una ruta preestablerta de pobles d’una àrea geogràfica concreta”. En concret, el servei de bibliobús està dirigit per a municipis de 300 a 2.700 habitants que no poden disposar d’una biblioteca estable i pot oferir els mateixos serveis.
La discriminació principal en la distribució de biblioteques és entre ciutats grans i els pobles rurals d’interior
Actualment, a Catalunya hi ha 13 bibliobusos que gestiona la Diputació de Barcelona: Cavall Bernat, El Castellot, Guilleries, La Mola, Montau, Montnegre, Montserrat, Pedraforca, Puigdon, Serra de Rubió, Serra de Bellmunt, Tagamanent i Serra del Cadí.
També hi ha dos bibliobusos que depenen directament de la Generalitat de Catalunya i que cobreixen les demarcacions de Lleida i de Tarragona arribant a les comarques de les Garrigues, del Segrià i de la Ribera d’Ebre. Són el Bibliobús Pere Quart i el Garrigues-Segrià.
Quina inversió farà la Generalitat en biblioteques?
Des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya asseguren a CRÍTIC que “en els propers quatre anys el Govern de la Generalitat destinarà 40 milions d’euros per a la construcció i millora de les biblioteques públiques”. Entre aquestes polítiques es preveu l’obertura de nous centres.
La Generalitat promet destinar 40 milions d’euros per a la construcció i la millora de les biblioteques públiques
Segons el Departament de Cultura, per decidir on s’estableixen les biblioteques es tenen en compte dos elements principals: “Els paràmetres de biblioteca pública (2018) i el Mapa de Lectura Pública de Catalunya (2014)”. Així, “els estàndards bibliotecaris es defineixen segons el nombre d’habitants i les característiques del municipi i els requeriments en serveis i recursos que han d’oferir les biblioteques. Els recursos dimensionats són: el fons, l’edifici i l’equipament (punts públics d’accés informàtic i punts de lectura), els recursos humans i les hores setmanals de servei”.
És important tenir en compte que el sistema bibliotecari català és complex i disseminat. Hi ha establiments que depenen dels municipis, d’altres que estan regulats per les diputacions, i alguns, directament per la Generalitat. Per això, tot i que existeix un marc d’actuació per part del Govern, l’aplicació directa pot dependre d’altres administracions.
La Generalitat ha anunciat que “a través de la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques està en procés d’iniciar el Pla d’equipaments i serveis culturals de Catalunya 2025-2035 (PESCCAT), que té com a objectiu definir i revisar el marc d’actuació i els paràmetres dels equipaments culturals a Catalunya”. En aquest sentit, és prevista també “la revisió dels actuals paràmetres de biblioteca pública” que, val a dir-ho, “són paràmetres de mínims i que cada administració titular de l’equipament ha d’ajustar en funció del servei que vol dur a terme”.
L’expert Nicolás Barbieri fa un apunt sobre les polítiques culturals: “Una política de drets culturals (una política pública) comporta entendre el sector cultural més com un instrument que com la finalitat última d’aquestes polítiques”. Hi afegeix: “Si el marc de drets culturals ha de suposar un gir en la lògica de legitimació de les polítiques culturals, posant la ciutadania en el centre i com a titular d’uns drets fonamentals, cal establir mecanismes de garantia d’aquests drets. Una qüestió que ens porta a la darrera reflexió d’aquest article”.
Per què estan en vaga les biblioteques?
Tot i que les biblioteques són el segon servei públic millor valorat de la ciutat de Barcelona, després dels bombers, i el primer si només tenim en compte els serveis culturals, les treballadores del sector a la capital catalana senten que són “un servei premium amb plantilla low cost”. Ho explica a CRÍTIC Irene Lameiro, bibliotecària i delegada sindical de la CGT. Per aquest motiu, les biblioteques de Barcelona van començar un seguit de mobilitzacions i d’aturades intermitents la setmana de Sant Jordi i han declarat una vaga indefinida que dura des del 26 de maig.
Les bibliotecàries de Barcelona estan en vaga indefinida des del 26 de maig per reclamar millores salarials i laborals
Reclamen tenir un conveni propi que permeti unificar criteris a totes les administracions i que en aquest es revisin les jornades horàries i les categories professionals de les treballadores, ja que “en la història del Consorci de Biblioteques no hi ha hagut cap promoció interna d’auxiliars de biblioteca”. En resum, reclamen “reconeixement mínim professional, equiparació en reconeixement i retribució a la resta del personal de l’Ajuntament i no ser treballadores de segona”.
Apunten també a una discriminació per raó de gènere en tant que sector feminitzat i, per tant, invisibilitzat i silenciat i, en aquesta mateixa línia, reclamen que s’aprovi un protocol contra la violència masclista, que tampoc no existeix per a les bibliotecàries.
Denuncien que són “un servei bàsic d’una societat democràtica”, però que la inversió és justa. Exemplifica que “les biblioteques són refugis climàtics, però no hi ha estiu en què pràcticament totes treballin almenys una setmana a 30 graus”.
Quant llegeixen els catalans?
Segons dades d’hàbits lectors del Gremi d’Editors 2024, el 96,9% de la població de 14 anys o més llegeix algun tipus de material, en qualsevol format o suport, imprès o digital, almenys un cop el trimestre. El 94,5% dels lectors declaren que llegeixen almenys una vegada la setmana, i la premsa és la matèria amb un nombre més gran de lectors freqüents. Pel que fa als llibres, en específic, un 73,9% de la població catalana llegeix llibres almenys un cop el trimestre.
Respecte a l’accés a la literatura, un 8,6% dels lectors van adquirir la seva última lectura en préstec a la biblioteca, un percentatge que s’ha incrementat respecte a les dades dels últims anys, el 2023 era d’un 7,2%, i el 2022, d’un 1,8%.
L’estudi també apunta que el percentatge total de lectors disminueix a mesura que augmenta l’edat, excepte en el cas de revistes i de diaris. També s’extreu que el percentatge total de lectors no varia significativament segons la província, tot i que Lleida i Barcelona són les províncies que presenten una proporció més gran de lectors de llibres.
Les últimes dades posen de manifest que la xarxa de biblioteques de Catalunya té més de tres milions d’usuaris registrats, cosa que representa el 42,1% de la població total. A més, el fons de la xarxa, que es va unificar el 2021 compta amb més de 15 milions d’exemplars: 80%, llibres, i 20%, materials audiovisuals i d’altres formats.
L’accés a la cultura és un dret fonamental i democràtic; de fet, el dret a la cultura i a la informació està recollit de manera implícita en els drets culturals internacionals. Barbieri apunta que “la dimensió d’accés, és a dir, l’assistència i el gaudi d’activitats i productes culturals generats per institucions o organitzacions formals, és només una de les dimensions en què s’exerceixen els drets culturals”, i que cal protegir-les totes. La lectura s’entén com a essencial per accedir al coneixement i, per això, hi ha un ampli consens sobre la importància de garantir-ne l’accés.
