El Tour i el llegat que no ha estat

De l’època de l’alcalde Maragall en podem extreure una gran lliçó sobre com transformar una ciutat: els grans esdeveniments només tenen sentit si deixen un llegat. És a dir, cal aprofitar-los per accelerar transformacions que, d’una altra manera, triguen anys. No cal ni recordar què van significar els Jocs Olímpics: el mar, les rondes, la mobilitat, l’habitatge, la nova Barcelona. Finançament europeu, de l’Estat, de la Generalitat, negociació i política. 

Fins i tot el Fòrum de les Cultures, amb més o menys fortuna, responia a aquesta mateixa lògica de convertir la cita en el motor per estendre la ciutat cap a la Diagonal. Allò que semblava una lliçó assumida per a tothom resulta que els socialistes l’han oblidada. La Copa Amèrica en va ser un primer avís. El Grand Départ del Tour de França ho acaba de confirmar.

Quina oportunitat per demostrar que Barcelona es creu, d’una vegada, que és una ciutat pedalable

La pregunta sobre el Tour és quins projectes de ciutat i quines polítiques públiques ens deixarà, més enllà de comptar pernoctacions o d’un impacte econòmic sempre dubtós. El Tour arriba a Barcelona, i l’únic que sabem fer és posar-nos de Festa (o de Festa Major!). És la màxima expressió de l’efímer: allò que ens ho fa passar bé i, l’endemà, només deixa records… i els gots per recollir.

Aquest és el llegat que no ha estat.

Quina oportunitat per revolucionar la mobilitat ciclista, com han fet París, Londres o Nova York. Per accelerar carrils bici estratègics com els del passeig de Maragall, la plaça de Catalunya o l’avinguda de Madrid; per impulsar programes perquè els infants vagin a l’escola amb bicicleta; per fer viable una xarxa d’aparcaments segurs per a tota mena de bicis. En definitiva, per demostrar que Barcelona es creu, d’una vegada, que és una ciutat pedalable.

Però també quina oportunitat per repensar l’esport a la ciutat: dedicar l’Arrabassada al ciclisme els matins del diumenge o aprofitar l’impuls del Tour per invertir en equipaments com el mateix Velòdrom d’Horta. Quan la cita s’acaba i no queda cap transformació al darrere, vol dir que s’ha confós la festa amb el projecte de ciutat. 

Ara només queda recollir els gots.