Com pot l’economia social i solidària frenar l’extrema dreta?

L’extrema dreta ha fet de la immigració, la inseguretat, l’antifeminisme i la desconfiança envers les institucions alguns dels seus principals camps de batalla. Els seus discursos, però, no creixen en el buit. Ho fan sobre malestars reals: la precarietat, la crisi de l’habitatge, la pèrdua de vincles comunitaris o la sensació que ningú no respon a les necessitats materials de la gent. Davant aquesta situació, com s’ha d’abordar, des del cooperativisme i l’economia social i solidària (ESS), l’ascens dels discursos d’odi, del racisme, de l’autoritarisme i de la política de la por? 

L’economia social i solidària com a subjecte polític

La Xarxa d’Economia Social i Solidària de Catalunya (XES) va posar aquest debat al centre del I Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya (CESC), celebrat el maig del 2026, amb una ponència específica sobre com afrontar el neofeixisme des de l’ESS. Per a Josep Maria Navarro, soci de la XES i un dels redactors del document, el punt de partida és entendre com “la crisi econòmica, la de l’habitatge o la climàtica creen inseguretat i incertesa per a molta gent, cosa que l’extrema dreta aprofita per colar missatges absolutament manipulats”.

L’extrema dreta no es combat només amb comunicats, “sinó millorant les condicions materials de vida de les persones”, diu Navarro

Per fer-hi front, el document proposa una estratègia concreta: que l’ESS deixi de ser només un conjunt de pràctiques econòmiques alternatives i “es reconegui com a subjecte polític”. Per a Navarro, moltes cooperatives i entitats de l’economia solidària ja treballen quotidianament en espais on es disputen les condicions de vida —barris, pobles, projectes comunitaris, iniciatives laborals, cures, habitatge—, però sovint “els falta fer explícit que aquesta feina també forma part d’una estratègia antifeixista i antiracista”. Aquesta mirada connecta amb una idea central: l’extrema dreta no es combat només amb comunicats o discursos morals, “sinó millorant les condicions materials de vida de les persones i reconstruint vincles”. 

Cooperativisme i antifeixisme: passar del discurs a l’organització 

Per això, la ponència proposa que l’ESS reforci el suport als sindicats de llogateres, a la PAH, a les xarxes de suport mutu, a les lluites feministes i antiracistes, a les iniciatives juvenils, a les cooperatives d’habitatge, a les economies comunitàries i als projectes impulsats per persones migrants i racialitzades. No es tracta, diu Navarro, “que les cooperatives deixin de fer la seva tasca”, sinó que entenguin que donar feina digna, prestar serveis amb criteris socials o arrelar-se al territori “també pot ser una forma de disputa política”.

La idea de fons és que, si l’extrema dreta intenta construir presència als barris, a les associacions veïnals o als espais on hi ha malestar, l’ESS també hi ha de ser. No només per respondre a cada provocació, sinó per demostrar que hi ha alternatives reals i quotidianes. Navarro defensa que cal “tenir un discurs propi assenyalant els èxits i les aportacions que fa la comunitat solidària, per exemple, en la creació de llocs de treball”.

Regularització de persones migrants: un camp de batalla pels drets 

Un dels terrenys on aquesta disputa és més clara és l’accés a drets per part de les persones migrades. Un dels exemples més recents és el procés extraordinari de regularització obert pel Govern espanyol, al qual s’han acollit més d’un milió de persones i que ha posat en evidència fins a quin punt l’accés als drets continua depenent de superar barreres administratives, econòmiques i jurídiques.

El procés de regularització no és només un procediment administratiu, sinó una condició per accedir a drets bàsics

Mar Soriano, advocada i sòcia de la cooperativa IACTA, que ha acompanyat moltes persones en el procés, explica que s’han trobat molts obstacles a l’hora de regularitzar-les. “Moltes vegades, les persones es veuen abocades a haver de tenir una advocada perquè són procediments complicats, no es facilita l’accés a una informació clara, ni a un procediment que sigui senzill i que sigui accessible”, exposa. Soriano també subratlla que el procés “ha posat molt la mirada en un perfil concret de persona, especialment un home jove amb disponibilitat per accedir al mercat laboral, però ha deixat fora de la mirada moltes dones monomarentals que tenen més dificultats per accedir al procediment”.

Tot i això, IACTA valora la regularització com una conquesta del moviment migrant i antiracista. “Celebrem la grandíssima feina feta pel col·lectiu Regularització Ja!, que han aconseguit aquest fet històric que, davant de la situació a la resta d’Europa, ho veiem com un focus de llum”, diu Soriano. Per a ella, en un context marcat per la “deriva de l’extrema dreta”, aquest procés posa sobre la taula una qüestió fonamental: la regularització no és només un procediment administratiu, sinó una condició per accedir a drets bàsics.

Sostenir drets enfront del racisme institucional 

Soriano creu que la mirada de l’ESS és important perquè implica posar al centre la persona i no el benefici econòmic. “En aquest procés ens hem trobat moltíssimes gestories, advocats, que han vist en aquest procediment una possibilitat de benefici econòmic, deixant de banda el més important”, explica. Per a IACTA, l’acompanyament jurídic ha d’anar lligat a la denúncia de les vulneracions de drets. “No només acompanyem i assessorem, sinó que també posem la mirada en les problemàtiques, detectem i denunciem allò que no s’està fent i que s’hauria d’estar fent per complir els drets de les persones”. Aquesta és una de les aportacions més clares que pot fer l’ESS davant l’extrema dreta: sostenir drets concrets allà on el racisme institucional els bloqueja.

Treball digne contra el relat de l’odi

Si IACTA mostra com l’ESS pot combatre el racisme institucional des de l’acompanyament jurídic, Top Manta n’és un altre exemple des de l’autoorganització econòmica i laboral. Fa una dècada, uns 200 venedors ambulants de Barcelona es van organitzar per tenir veu pròpia i defensar els seus drets. Dos anys després, van crear la marca de roba social i solidària Top Manta, amb un taller de serigrafia i un altre de costura, per millorar les condicions de vida del col·lectiu, treure companys i companyes del carrer i denunciar les injustícies del sistema.

Lamine Sarr: “El moviment antiracista necessita tenir escoles antiracistes on puguem formar gent més jove per preparar el relleu”

Des de l’inici del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, més de 200 persones han pogut deixar la manta i regularitzar la seva situació administrativa. Actualment, una quinzena de persones treballen directament al taller de costura i serigrafia del col·lectiu. Per a Lamine Sarr, portaveu de Top Manta, la forma cooperativa no va ser una decisió casual: “Era la forma que millor ens permetia continuar l’objectiu que ja tenia el projecte, que era ajudar la gent, per exemple, persones que no tenien la seva situació regularitzada”.

Top Manta desmunta, des de la pràctica, un dels relats habituals de l’extrema dreta: el que associa migració amb delinqüència, dependència o amenaça. La cooperativa mostra que l’autoorganització migrant pot generar feina, regularització i aportació social. Però els obstacles continuen sent molts. “Hi ha problemes administratius quan volem regularitzar una persona, perquè es demanen moltes coses: complir els requisits, treballar, obtenir els antecedents penals del país d’origen i cancel·lar-los abans d’arribar aquí. És un tràmit molt llarg”, diu Sarr.

Espais, aliances i formació 

Més enllà de la realitat concreta del projecte, Top Manta també aporta una reflexió estratègica sobre com combatre l’extrema dreta. Per a Sarr, el primer és no acceptar sempre el marc que imposen els discursos reaccionaris. “Crec que, per combatre l’extrema dreta, cal evitar la seva trampa”. Segons ell, parlar només de migració i fronteres és quedar atrapat en el terreny de joc de l’adversari.

Per això, proposa treballar en dues línies. D’una banda, visibilitzar el paper social i econòmic de les persones migrants. “La millor manera de combatre l’extrema dreta és visibilitzar tota la feina que fan les persones i els col·lectius migrants, les activitats que duen a terme i la importància que tenen en el desenvolupament econòmic d’aquest país”. Això també interpel·la el conjunt de l’ESS: no n’hi ha prou a reconèixer projectes com Top Manta com a experiències valuoses; cal donar-los suport material, comprar-los, intercooperar-hi i facilitar-los espais centrals de venda.

De l’altra, Sarr subratlla la importància de la formació: “En aquests moments, el moviment antiracista necessita tenir escoles antiracistes on puguem formar gent més jove per preparar el relleu”. Perquè, alerta, “no hi ha prou connexió entre les persones que fa molts anys que lluiten; hi ha d’haver joves que prenguin el relleu”.

Més drets, més vincles i més comunitat

La XES, IACTA i Top Manta parteixen de llocs diferents, però apunten cap a una mateixa idea: l’economia social i solidària pot ser una eina contra l’extrema dreta si transforma les condicions que alimenten la por i el malestar. Això vol dir defensar la regularització i els drets de les persones migrants, denunciar el racisme institucional, crear llocs de treball dignes, intercooperar amb projectes impulsats per persones racialitzades i construir espais comunitaris on l’odi no trobi terreny fèrtil. Davant la política de la por, l’ESS té una resposta possible: més drets, més vincles i més comunitat.