20/07/2026 | 07:00
En temps d’onades de calor recurrents, el que abans era un luxe ha esdevingut una necessitat: accedir a una piscina. Però viure en un lloc o un altre condiciona avui aquesta possibilitat. Desenes de municipis arreu de Catalunya estableixen quotes diferenciades que poden arribar a triplicar-se per a persones no empadronades. Es tracta d’una pràctica que la síndica de greuges va fer pública el 2025 després d’acumular 23 queixes d’arreu del territori en dos anys. “Tots els usuaris han de pagar el mateix import pel mateix servei. La diferència de quotes basada en l’empadronament no té empara legal i és una discriminació”, subratlla la síndica.
El setembre de 2025, la síndica va demanar a tots els ajuntaments que revisessin “les ordenances fiscals relatives a les piscines municipals perquè, a partir de l’estiu vinent [aquest 2026], ja no s’apliquin tarifes diferents segons si s’està empadronat al municipi o no”. La realitat és que molts d’ajuntaments han fet cas omís de l’advertència. Del començament del 2026 ençà, la síndica de greuges ha rebut 14 queixes per tarifacions diferenciades als municipis de Balaguer, Castellnou de Bages, Vilanova de la Barca, Quart, Castellar del Vallès, la Secuita, Albatàrrec, Cassà de la Selva, la Riera de Gaià i Sant Vicenç dels Horts. N’hi ha, però, molts més.
A Sant Vicenç dels Horts, l’abonament mensual familiar passa de 70 a 360 euros en cas de no estar-hi empadronat
En una recerca ràpida, CRÍTIC observa que alguns dels municipis més rics de Catalunya duen a terme aquesta pràctica. A Matadepera, un abonament familiar passa dels 61 als 129 euros per a persones no empadronades. A Tiana, directament només poden comprar l’abonament persones empadronades a Tiana i a Montgat. I, a Teià, poden pagar a meitat de preu l’abonament de 120 euros les persones que tinguin relació amb el municipi: empadronades, propietàries, alumnat i treballadores.
Què faig si el meu municipi no té piscina pública?
No és, però, una pràctica exclusiva de municipis benestants. Sant Vicenç dels Horts, Breda i Cornellà del Terri són altres exemples de municipis amb tarifes per a la piscina pública diferents en funció del padró. A Sant Vicenç dels Horts, l’abonament mensual familiar passa de 70 a 360 euros en cas de no estar-hi empadronat. A Breda, un abonament familiar pel qual fa uns anys es pagaven 124 euros ha pujat a 238 per a no empadronats. I, a Cornellà del Terri, l’abonament familiar passa de 100 a 300 euros en cas de no estar-hi empadronat.
Badalona no té cap piscina pública descoberta, i l’Hospitalet només en té dues per als seus 292.000 habitants
Així doncs, cada municipi estableix la seva quota diferencial. “Més enllà de les consideracions de justícia, això és una forma de segregació provocada per la ubicació en el territori”, apunta Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona. La raó és que la densificació i el nivell de renda determinen el nombre i la qualitat dels equipaments dels quals disposa un municipi. De les ciutats més poblades, crida l’atenció el cas de l’Hospitalet de Llobregat, amb només dues piscines municipals descobertes per a 292.000 habitants. Badalona, amb una població de prop de 231.000 habitants, no disposa de cap piscina municipal descoberta. Pel que fa a les capitals de província, a Barcelona hi ha catorze piscines municipals a l’aire lliure; Lleida en té sis; Tarragona, dues, i Girona, una.
Els preus diferents a les piscines vulneren el principi d’igualtat?
L’augment de fins al 60% de la tarifa per a persones no empadronades en un municipi provoca que moltes no puguin accedir a una piscina descoberta per motius econòmics. “Aquesta pràctica vulnera el principi d’igualtat recollit a la Constitució“, apunta la síndica. I recorda que la Llei reguladora de les hisendes locals “només permet establir tarifes reduïdes per criteris objectius, com la capacitat econòmica”.
Brugué explica que les dinàmiques de tarifació diferent per padró “fan que s’apleguin determinats perfils en determinats llocs i que té condicions de renda”. “Hi ha llocs que es poden permetre millors equipaments i altres llocs no”, apunta. I conclou que es tracta d’una dinàmica de segregació: “El que no volen és que ‘a les piscines que són per a nosaltres vinguin ells’, els del poble del costat, sobretot si són diferents o tenen un estatus socioeconòmic diferent”.
Brugué: “Aquesta voluntat de no trobar-se amb els altres és un símbol de comunitats tancades”
Com apunten alguns geògrafs, “la desigualtat econòmica genera segregació territorial, i la segregació territorial genera desigualtat econòmica“. “Funciona en ambdues direccions”, rebla Brugué.
Alerta també d’una altra cara de la segregació, que és no permetre que la gent es trobi en els espais públics. “Quan en determinats espais hi ha determinats tipus de persones i no d’altres, es fa molt difícil que hi hagi una mirada comuna, un interès públic comú, perquè als altres no tens possibilitat de veure’ls, de conèixer-los ni de saber qui són; hi ha una falta de reconeixement”. Aquesta voluntat de no trobar-se amb els altres és, per a l’expert, “un símbol de comunitats tancades”.
Què va passar amb la piscina pública de Breda?
En alguns dels casos de municipis que apliquen tarifes diferents, es tracta de pobles amb una escola o institut que acull infants de pobles petits dels voltants. Amb l’arribada de l’estiu, aquests infants no poden gaudir de la piscina amb els amics i les amigues. Això és perquè les seves famílies no poden costejar el preu disparat per a persones no empadronades.
L’any passat, famílies de Sant Feliu de Buixalleu, Sant Llop i Riells del Montseny en aquesta situació van engegar una recollida de signatures. Demanaven que es mantinguessin els preus de la piscina per a persones no empadronades a Breda, però que viuen en urbanitzacions properes i tenen molta relació amb el poble. “No es reconeix tot el que hem aportat durant anys”, lamenta una veïna.
El Tribunal Suprem va dictar que el fet d’estar empadronat en un municipi no justifica un tracte preferencial
A la consulta per correu electrònic d’una família sobre el tema, el mateix alcalde, Dídac Manresa, va respondre que era coneixedor de la recomanació de la síndica. “No tenim previst modificar les ordenances fiscals referents a les piscines municipals”, va concloure. Aquesta família també va presentar una instància a l’Ajuntament de Breda el març d’aquest any. Sol·licitava que l’alcalde els comuniqués “si respectarà el dictamen del Tribunal Suprem, com ho han fet altres ajuntaments de la província de Girona”.
Feia referència a una sentència de 2023, en què el Suprem va dictar que el fet d’estar empadronat en un municipi no justifica un tracte preferencial. La resposta de l’alcalde va ser que la modificació de l’Ordenança de piscines responia “a criteris de sentit comú”. Es referia al fet que “qui contribueix amb el manteniment i sosteniment de les arques municipals són les persones que viuen i paguen impostos al municipi”.
Reacció de Vox a Sant Cugat del Vallès
El debat obert sobre les tarifacions diferents a les piscines municipals ha provocat la reacció de Vox a Sant Cugat del Vallès. El grup municipal ha presentat una moció per al ple d’aquest juliol. Vox demanarà a l’Ajuntament que estudiï fórmules jurídiques que permetin donar un accés prioritari als veïns empadronats a les piscines municipals. L’objectiu de la formació és trobar fòrmules compatibles amb la sentència del Suprem que puguin reduir les tarifes a les persones residents.
Moltes de les piscines municipals d’arreu de Catalunya han comptat amb suport en el seu finançament també de les diputacions o d’altres ens públics. En aquest sentit, Brugué considera clau parlar de “cooperació intermunicipal”. De la mateixa manera que alguns municipis poden acordar compartir un polígon industrial o un abocador, els ajuntaments poden mancomunar piscines públiques, sobretot en temps d’onades de calor i d’emergència climàtica.
