23/07/2026 | 07:00
La calor mata, però no mata tothom igual. A Catalunya, hi ha qui té accés a una bona refrigeració i qui pateix pobresa energètica. Hi ha qui pot accedir a zones verdes o a refugis climàtics i qui no en té cap a prop. Hi ha qui pot suportar les nits tropicals i qui es fon en dies tòrrids. I hi ha qui per l’edat o per la situació social és més vulnerable a la calor. Quedeu-vos aquesta dada: un 71% dels habitatges de rendes altes tenen aire condicionat. En el cas de les llars amb ingressos baixos, la xifra cau fins al 39%. La capacitat de fer front al canvi climàtic depèn cada cop més de la butxaca.
Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe titulat Qui pot protegir-se de la calor, elaborat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona, l’IDRA. La renda determina, en última instància, l’accés a elements de refrigeració, però no és l’únic factor. L’edat, el gènere o el tipus d’habitatge també són definidors de la vulnerabilitat davant la calor extrema, fins al punt que els perfils que tenen un major risc de mort en una onada de calor són, sobretot, les dones grans de renda baixa, que viuen soles, en pisos antics i mal aïllats, i sense aire condicionat.
Com ens protegim de la calor extrema? Com fem que aquesta protecció arribi a tothom? Què es pot fer des de les administracions públiques per afrontar aquesta situació? En parlarem en aquest capítol especial que fem amb el suport de la Diputació de Barcelona amb Marc Serra, president de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona; també amb Eva Vilaseca, investigadora i coautora de l’informe de l’IDRA i membre de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial; amb Héctor Tejero, director de l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic del Ministeri de Sanitat, i Ariadna Aragoneses, professora interina i membre de la plataforma Aules que Cremen. El programa està presentat i dirigit per la periodista Laura Aznar.
