13/10/2025 | 06:00
Hi ha moltes diferències entre viure a l’Hospitalet de Llobregat o a Santa Coloma de Gramenet i viure a Sant Just Desvern o Sant Cugat del Vallès, i una d’aquestes diferències és l’accés a zones verdes urbanes. L’Hospi i Santa Coloma són precisament els municipis més densament poblats de Catalunya i tenen un dels pitjors percentatges de zona verda per habitant de Catalunya. L’accés a les zones verdes no és un tema menor: científics experts de l’ICTA o del CREAF asseguren que impacta directament en la salut física i mental dels seus habitants.
Si prenem els 50 municipis amb més densitat de població de Catalunya, l’Hospitalet, amb 22,39 habitants per quilòmetre quadrat, i Santa Coloma de Gramenet, amb 17,17, lideren el rànquing. Tots dos són a la comarca del Barcelonès, a tocar de la capital. En canvi, són a la cua quan es tracta de metres quadrats de zona verda per habitant: un 4,35% i un 5,41%, respectivament. Per contra, localitats pròximes a aquestes, de major renda per capita, mostren una realitat oposada: Sant Just Desvern (Baix Llobregat) té 2,6 habitants per quilòmetre quadrat i un percentatge de zona verda del 39,06%, i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a l’altra banda de la serra de Collserola, amb un terme municipal molt gran, té 2 habitants per quilòmetre quadrat i un 31,4% de metres quadrats de zona verda per habitant.
Ciutats més denses, ciutats menys verdes
Un altre cas significatiu és el de Barcelona, la capital i el tercer municipi més densament poblat de Catalunya, amb un percentatge de zona verda per habitant d’un 8,26%, lluny de municipis com Salou (Tarragonès), que, amb una densitat de 2,01 habitant per quilòmetre quadrat, té un 19,08% de zona verda. És interessant com la dinàmica es repeteix també amb Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) enfront de Badia del Vallès (Vallès Occidental) i Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).
No és una regla general, però els municipis més benestants solen tenir també més proporció de zona verda per habitant
Si hi afegim la variable de l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST), un indicador que té en compte diverses característiques socioeconòmiques de la població, veiem que Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès són al capdavant de Catalunya. És a dir, tenen els millors nivells de benestar socioeconòmic. Tot i que la relació entre la proporció de zona verda i l’IST no és determinant, sí que hi ha casos destacables, com ara Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat. Si agafem els 50 municipis amb més densitat de població de Catalunya i els classifiquem segons el seu IST, aquestes dues ciutats queden a la cua.
Així doncs, tot i que no sigui una regla general, sí que és destacable que els municipis més benestants siguin també els que tenen més proporció de zona verda per habitant, mentre que els menys benestants siguin els que tenen menys zona verda.
La desigualtat verda: entre Sant Cugat del Vallès i Salt
Municipis com Salt (Gironès) i Canovelles (Vallès Oriental), per exemple, són representatius de la relació entre el nivell de benestar i el percentatge de zona verda en tant que ocupen les posicions finals en tots dos gràfics. Això vol dir que tenen un IST baix al mateix temps que un percentatge de zona verda per habitant reduït. També Badia del Vallès, amb un IST de 85,1 i un 8,92% de zona verda, i Pineda de Mar (Maresme), amb un 89 i un 5,37%, reafirmen que els municipis menys benestants tenen menys percentatge de zona verda per habitant.
La investigadora del CREAF – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mariona Ferrandiz, explica que existeix una regla de distribució que, si s’apliqués, es compliria amb els criteris d’equitat i justícia social en relació amb zones verdes, que actualment, i com mostren les dades, no existeix. Es tracta de la regla 3-30-300. “Des de la finestra de qualsevol edifici de la ciutat s’haurien de poder veure tres arbres. Cada edifici hauria d’estar envoltat d’un 30% de cobertura arbòria i cada habitant hauria de tenir accés a un parc, com a molt, a 300 metres de casa seva”, aclareix Ferrandiz.
Si ho interpolem a la ciutat de Barcelona, un estudi liderat pel CREAF i per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 2023 va demostrar que els barris de Barcelona amb rendes per capita més baixes tenen més verd urbà. La raó és que els barris menys adinerats i més densament poblats tenen més rotondes i places florides, arbres als carrers, escocells i petits espais enjardinats que compensen la manca de grans infraestructures verdes, que sí que hi ha als barris benestants. Per això, cal tenir presents les funcions i els beneficis que aporta cada tipus de zona verda per tal de fer-ne una distribució plenament equitativa.
La gentrificació verda
Quan les zones verdes “estan ben distribuïdes, contribueixen a l’equitat social”, assegura Ferrandiz, des del CREAF. “En cas de comunitats més desafavorides i que tenen menys possibilitats de sortir de la ciutat, poden permetre tenir contacte amb la natura. A més, promouen la cohesió social i relacions comunitàries. Està demostrat que les zones verdes, si són agradables i ben dissenyades, fan que hi hagi més contacte entre persones i contribueixen a combatre l’aïllament social”.
L’investigador de l’ICTA-UAB (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals) Ricard Segura afirma a CRÍTIC que “la distribució de les zones verdes s’ha de dur a terme dins d’un plantejament integral de la ciutat, que en garanteixi una distribució equitativa i eviti desigualtats territorials”. Per exemple, “cal evitar que la creació de noves zones verdes afavoreixi processos de gentrificació en les àrees residencials properes, incrementant els preus de l’habitatge i expulsant els residents amb menys recursos”. Aquest fenomen ha estat estudiat a la ciutat de Barcelona per investigadors de l’ICTA, i s’ha anomenat “gentrificació verda” (green gentrification).
Arbres que fan baixar la temperatura de la ciutat
L’arbrat d’ombra pot servir per proporcionar espais de confort durant episodis de calor, i els parcs de més de 10 hectàrees ajuden a reduir la temperatura de l’aire entre un i dos graus. En aquest sentit, Ferrandiz remarca la “multifuncionalitat de les zones verdes” i exposa que amb espais “relativament grans es pot dedicar una zona a la biodiversitat, més tancada a les persones; un altre espai al lleure, i un que proporcioni refugi climàtic”. Aquest és el cas del nou parc de les Glòries a Barcelona, amb 9.000 metres quadrats de verd, distribuïts en diferents espais separats. Ara bé, no tots els municipis poden tenir grans zones verdes, perquè potser ja no disposen de terrenys lliures d’edificació.
Les zones verdes a les ciutats impacten positivament en la nostra supervivència i qualitat de vida
Ricard Segura explica que “les zones verdes tenen un paper fonamental a les ciutats com a refugi de la biodiversitat”, a més de proveir de manera directa i indirecta “al benestar humà”, tot impactant en “la nostra supervivència i qualitat de vida”. Aquestes aportacions s’anomenen serveis ecosistèmics, i Segura els esmenta com a exemples de les zones verdes, la reducció de la temperatura de l’aire, la disminució de la contaminació atmosfèrica i del soroll, i la captura de diòxid de carboni de l’atmosfera que contribueix a reduir les emissions d’aquest gas d’efecte hivernacle, entre d’altres.
La investigadora Ferrandiz apunta també a la millora del cicle de l’aigua perquè “al tenir menys superfície asfaltada o cimentada, s’afavoreix la infiltració d’aigua al sòl, es redueix el risc d’inundacions i s’afavoreix el creixement dels mateixos arbres”. Tots dos investigadors remarquen la importància dels espais verds per a la salut física i mental de les persones. Segura afirma que “s’ha observat que la presència de zones verdes i el contacte amb la natura redueixen l’estrès propi de l’entorn urbà”.
