Crític Cerca
Opinió
Anna Ramon

Anna Ramon

Responsable de comunicació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

Què carai està passant amb els arbres que cauen?

Contra l'alarmisme per la caiguda d'un 0,06% dels exemplars que hi ha a Barcelona, us expliquem 10 avantatges socials i ecològics que ens aportaria tenir més arbres dins les ciutats

04/12/2023 | 06:00

Un arbre desplomat sobre un aparcament de bicicletes, davant l'escola Josep Maria Jujol, de Gràcia, al setembre passat / ACN

A Barcelona sembla que els arbres hagin decidit caure tots de cop. Des del principi de l’any han caigut uns 170 arbres dins de la ciutat, números semblants als dels darrers dos anys, en què en van caure 203 el 2022 i 131 el 2021 (per la tempesta Glòria, durant el 2020 en van caure 880). Aquest nombre s’ha de contrastar amb el nombre total d’arbres que gestiona l’Ajuntament de Barcelona dins la ciutat (sense comptar-hi l’espai natural de Collserola), uns 300.000 exemplars. Així doncs, només cau un 0,06% dels arbres de Barcelona cada any.

Els arbres cauen de forma aleatòria, en diferents barris i són de tota mena d’espècies, un patró que els responsables de l’Ajuntament de Barcelona situen dins de la normalitat. Què pot fer, doncs, que un arbre caigui així de la nit al dia sense avís previ? En primer lloc, hem de pensar que el verd de la ciutat és una natura que estem fent créixer en un test petit. Com a casa, són arbres que pateixen els extrems, quan hi ha poca o molta aigua, o molt de vent, o que són més propensos a patir algunes plagues. Quan fas créixer natura en un test, cal extremar les precaucions, i per això els serveis de manteniment de parcs i de jardins són cabdals en totes les ciutats. Cal vigilar l’alçada, per exemple, perquè un arbre massa alt pot caure si té poca terra que el suporta, fomentar espècies on la capçada quedi prop de terra, perquè no es desestabilitzin massa en moments de tempestes o de vents forts. Igualment, cal fer-ne un seguiment intern, per comprovar que no tinguin plagues, com ara la dels escarabats barrinadors, que els estiguin debilitant per dins. A banda de ser una natura confinada en un espai petit, cal tenir en compte que el canvi climàtic els debilita com a la resta d’arbres de l’entorn: més calor, manca d’aigua i més plagues d’insectes, perquè la calor les activa i poden multiplicar-se més de pressa. La sequera i les plagues poden ser un còctel mortífer per als nostres arbres, molt més per als que són urbanites.

Tenir arbres a les ciutats comporta molts menys riscos que no tenir-ne, malgrat que hi hagi accidents de tant en tant

Amb tots aquests riscos, les persones que llegeixin aquest article poden pensar: és una bona idea, doncs, tenir tants arbres dins la ciutat? I la resposta és ben clara: tenir arbres a les ciutats comporta molts menys riscos que no tenir-ne. Evidentment, les caigudes d’exemplars, o les espècies que provoquen al·lèrgies, s’han de controlar i mantenir a ratlla. Però no oblidem que tenir arbres compensa de llarg els accidents nefastos que podem tenir de tant en tant.

Els arbres a les ciutats, una navalla suïssa útil que salva vides

Estudis científics de molt alt nivell (i amb autors de centres catalans) demostren cada any que els arbres a les ciutats ens aporten multitud de beneficis. El 2022 Europa va registrar 61.000 morts per calor (11.000 de les quals, a l’Estat espanyol i 1.700 a Catalunya), la majoria de les quals, de gent gran i, en un 63%, de dones. La calor mata, i cada cop mata més. Tenir ombra i arbres que refresquin l’ambient, doncs, és una qüestió crucial en els espais habitables més calorosos que hem creat, les ciutats. Són nuclis urbans fets de ciment, d’edificis folrats de materials que absorbeixen la radiació solar de dia i emeten calor lentament a les nits, cotxes i motors o edificis molt alts que no deixen córrer l’aire. Tant és així que diferents estudis de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han determinat que les ciutats han de tenir, com a mínim, un 30% de verd urbà per salvar vides. Amb aquest percentatge, per exemple, s’evitaria el 15% de les morts prematures que provoca l’efecte illa de calor dins la ciutat. En un estudi que van fer en 93 ciutats europees, això representava estalviar unes 2.600 morts anuals. De fet, el mateix institut de recerca publicava el 2022 un estudi fet a Portland (Estats Units), que afirmava que els beneficis de plantar arbres superen amb escreix el cost de manteniment: el cost anual de plantar i mantenir els arbres urbans en cadascuna de les 140 zones censals de Portland oscil·laria entre 3.000 i 13.000 dòlars, mentre que generaria uns 14,2 milions de dòlars anuals en vides salvades.

Deu avantatges que ens aporten els arbres dins de les ciutats

  1. L’efecte càntir, un efecte refrescant que es dona quan un arbre transpira aigua. En el moment que l’aigua absorbida per les arrels s’evapora per les fulles, la humitat evaporada refresca l’aire. És el que passa dins d’un càntir, que manté l’aigua freda quan s’evapora l’aigua a través de la terrissa.
  2. Creen microclimes. Està demostrat científicament que la capacitat de fer ombra i l’efecte càntir refresquen els carrers d’una ciutat uns 1,3 graus. Això és clau per lluitar contra l’efecte illa de calor, un fenomen (mortal) que crea bombolles de calor de fins a 4 graus més per culpa de l’asfalt, dels materials i l’alçària de les edificacions o dels cotxes.
  3. A l’hivern, els arbres redueixen la velocitat del vent, un fet que atenua la baixada de la temperatura i rebaixa notablement el consum energètic en calefacció dins de les llars.
  4. Els arbres són uns hàbitats preferits per la fauna urbana, sigui com a refugi per viure-hi, com a lloc de pas cap a un altre territori (entre espais verds i forestals) o aportant aliment. Als carrers i a les vies urbanes podem trobar-hi ocells, i als arbres de dimensions més grans, amb capçades ben frondoses i de més edat, trobarem petits rèptils o ratpenats a les cavitats.
  5. Els arbres tenen la capacitat de filtrar l’aire. Hi ha espècies d’arbres que són capaces de filtrar els contaminants. Com s’ho fan? El diòxid de nitrogen sembla que podria entrar pels porus de les fulles, les partícules en suspensió que es desprenen del desgast dels frens i de les rodes, quedarien atrapades a la vegetació més enganxosa, sobretot en aquella amb molta resina o amb fulles peludes i amples. Segons un estudi de l’ICTA, l’arbrat viari de Barcelona va absorbir el 2015 28.000 kg de substàncies contaminants, una quantitat encara petita respecte al total que emet la ciutat.
  6. Els arbres esmorteeixen el soroll que reben els habitatges. El fullam ajuda a fer rebotar el so i que no arribi dins les cases.
  7. El terra no asfaltat i els arbres milloren el drenatge de l’aigua i esmorteeixen els efectes dels aiguats. A Barcelona, per exemple, tant el Pla director integral de sanejament de Barcelona (PDISBA) com el Pla Clima tenen accions per augmentar la superfície verda permeable de la ciutat.
  8. Qualitat de l’espai. Els arbres són elements de colors, textures i vida que fan les ciutats més boniques i habitables.
  9. Salut física, ja que la natura dins la ciutat fomenta l’activitat física i relacional, redueix afectacions circulatòries, obesitat, etc., amb l’estalvi consegüent en la despesa sanitària pública.
  10. I salut mental: veure arbres per la finestra ens fa feliços i augmenta el rendiment escolar. Ens fa feliços veure arbres per la finestra de casa, de l’hospital i de l’escola. I això ho saben a l’Hospital d’Olot, per exemple, que té un bosc adaptat al seu costat perquè les persones ingressades puguin sortir-hi. A més, cada nadó que neix en aquest hospital rep un plançó d’un arbre per anar fent créixer aquest bosc.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies