Sis propostes per aconseguir la revolució verda a les ciutats

Avançar cap a ciutats més sostenibles, no només energèticament, sinó també pel que fa a la presència de la natura i a la preponderància del transport col·lectiu no contaminant, és una exigència de l’emergència climàtica que no podem defugir a Catalunya. Aquesta és la principal conclusió del debat “Revolució verda a les ciutats”, fet el 22 de març passat al Palau Robert de Barcelona, en el marc d’una nova edició de l’Ateneu CRÍTIC, organitzat per aquest mitjà de comunicació i la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya.

El debat es va fer l’endemà de la inauguració, al mateix Palau Robert, de l’exposició “Somia la ciutat”, que mostra respostes innovadores, optimistes i sorprenents que, arreu del món, s’assagen davant els problemes que comparteixen la gran majoria de ciutats. La mostra s’estructura en tres àmbits: revolució digital, revolució en la identitat i revolució verda. L’Ateneu CRÍTIC es va centrar en aquesta darrera i va comptar amb la participació de Marta Morera, directora de l’ICAEN; Marina Cervera, arquitecta i paisatgista; Irene Navarro, ambientòloga i coordinadora del PEMB, i Albert Sagrera, president de Batec. Per fer possible aquesta “revolució verda”, les quatre persones participants van fer algunes propostes concretes. A continuació, us en destaquem sis, tot resumint-vos a la vegada el contingut del debat, que també podeu visionar íntegrament en aquest enllaç:

1. Reduir el consum energètic: menys combustibles fòssils i més energies renovables

Marta Morera, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), dependent del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, va ser qui va obrir el foc, tot explicant les propostes del Govern català en matèria energètica per als pròxims anys, a partir de la Prospectiva energètica de Catalunya a l’horitzó 2050 (PROENCAT). Morera va dir que aquest document detalla fins a 20 estratègies completes que cal executar de forma coordinada des de tots els departaments de la Generalitat per arribar al 2050 amb els deures fets. “D’aquí al 2050, si volem ser climàticament neutres, hem de reduir un terç la demanda energètica, no només deixant de consumir combustibles fòssils i aconseguint que bona part de l’energia provingui de les renovables, sinó també canviant els hàbits per no malbaratar tanta energia”, va detallar la directora de l’ICAEN. Això ho hem de fer sobretot en la indústria i en el transport, com a àmbits principals, però també en el consum particular que fem en els habitatges”.

Marta Morera: “D’aquí al 2050, si volem ser climàticament neutres, hem de reduir un terç la demanda energètica de Catalunya”

Marta Morera hi va afegir que l’eficiència energètica és consumir menys per estar millor i en va posar un exemple: “El confort d’un habitatge o d’un equipament no és tenir la calefacció molt alta i les finestres obertes; és tenir la temperatura òptima que necessitem en cada moment a l’interior d’aquell espai”. La directora de l’ICAEN creu que la clau d’aquesta reducció del consum d’energia és “prendre consciència”, tant individualment cada ciutadà i ciutadana com col·lectivament les empreses i organitzacions, que hem de posar el bé comú de salvar el planeta per davant del dret particular de fer servir el nostre cotxe privat en qualsevol moment i per anar a qualsevol lloc.

2. Tendir cap a edificis i construccions més sostenibles

Una segona acció concreta per arribar al 2050 amb la reducció d’un terç del consum energètic és el de la rehabilitació d’habitatges. Marta Morera creu que aquest és un àmbit en el qual hi ha molt marge de millora, tot i que és complex de gestionar. “L’objectiu és acabar tenint edificis d’energia positiva, és a dir, que produeixin més energia que la que consumeixen”, explica. “I això passa per augmentar-ne l’aïllament tèrmic i per fer servir materials més sostenibles”. Morera va anunciar l’augment de les ajudes oficials que ja s’estan donant des de les institucions per a la rehabilitació energètica d’edificis. També va insistir a propiciar el boca-orella per fer entendre a les comunitats de propietaris que les quotes de finançament de les obres poden ser inferiors a l’estalvi que aquestes generen en les factures elèctriques dels habitatges. “Fins que no vegis que l’edifici veí ho fa i que sí que li surt a compte, potser no et decideixis a fer-ho”.

Marta Morera: “Hem d’anar cap als edificis d’energia positiva, que en produeixin més que no pas en consumeixin. Hi ha molt marge de millora en aquest camp”

3. Fer que la natura torni a envair les ciutats

L’arquitecta i paisatgista Marina Cervera, que és directora executiva de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, va introduir una nova proposta, que s’integra més en l’àmbit de l’urbanisme i la planificació que no pas en el de l’energia, però que també és bàsic per a la “revolució verda” de les ciutats. Cervera, que té un dels seus projectes a l’exposició “Somia la ciutat”, va advocar pel fet que la natura tingui una capacitat veritablement transformadora de les grans urbs. Creu que la vegetació —i fins i tot certa fauna— ha de tornar a envair els espais urbans, a través del que s’anomenen infraestructures verdes o nature resolutions. Poden ser accions d’intervenció urbanística, com les superilles a Barcelona o els low traffic neighbourhoods a Londres. També poden ser grans peces arquitectòniques, com el futur aeroport de Singapur, concebut com un gran hivernacle, un bosc dins d’un edifici, o intervencions a escala de ciutat, com fan a París, amb un pla de reintroducció de petits invertebrats.

Marina Cervera: “Tenim poc temps per reaccionar; hem d’aconseguir que la natura transformi les ciutats del futur”

“Cada ciutat busca la manera d’aplicar aquesta revolució verda a la seva idiosincràsia”, va explicar Marina Cervera. “Es poden provar coses amb més o menys encert; podem equivocar-nos, però no podem deixar d’actuar en la direcció que ens marquen les directrius europees i mundials per descarbonitzar el planeta. Tenim poc temps per reaccionar”. La paisatgista i arquitecta entén que hi hagi reticències als canvis, perquè fa molts anys que vivim en ciutats concebudes per als cotxes i per a l’asfalt i ens sembla que no pot ser de cap altra manera. “El món canvia, no podem quedar-nos ancorats en concepcions caducades”, va afirmar.

4. Millorar l’eficiència del transport públic

Més propostes per a la “revolució verda”: canviar la mobilitat dins de les ciutats, especialment de les grans ciutats metropolitanes, com és el cas de Barcelona. Aquesta línia va ser la que va propugnar Irene Navarro, ambientòloga i coordinadora del gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). Navarro va advocar per reduir la mobilitat per millorar la nostra qualitat de vida. Uns entorns propers i pacificats, amb els equipaments més bàsics a prop i la majoria de desplaçaments a peu o amb bicicleta —la ciutat dels 15 minuts—, són bàsics per aconseguir-ho. Però també cal pensar en els desplaçaments per anar als centres de treball, als grans hospitals o als grans equipaments culturals, i, en aquest cas, l’única solució passa per un transport públic no contaminant i reforçat, que faci atractiu prescindir del vehicle privat. “El transport públic ha de ser eficient i ha de fer possible la ciutat dels 45 minuts, és a dir, no tardar més de tres quarts d’hora per poder arribar a tot arreu, també als polígons on es concentren molts llocs de treball”, va dir la coordinadora del gabinet tècnic del PEMB.

Irene Navarro : “Les transicions han de ser justes; no ens podem permetre més desigualtats socials i vulnerabilitats de les que ja tenim”

Preguntada sobre el fet que algunes mesures per reduir el trànsit privat a les ciutats, com ara les zones de baixes emissions (ZBE), semblen penalitzar clarament les persones amb menys capacitat econòmica per canviar de cotxe, Navarro va admetre que cal pensar en mesures complementàries, com projectes de mobilitat col·lectiva a demanda o canvis d’horaris en determinades feines, per substituir desplaçaments amb vehicle privat per d’altres en transport públic. “El dret a la qualitat de l’aire ha d’estar per damunt del dret a usar el meu vehicle contaminant, però les transicions com aquesta han de ser justes. No ens podem permetre més desigualtats i vulnerabilitats de les que ja tenim”.

5. Propiciar les comunitats energètiques

Albert Sagrera, president de Batec, Pol Cooperatiu per la Transició Energètica, projecte d’intercooperació d’entitats cooperatives i associatives de l’economia social i solidària amb l’objectiu de ser un referent en la transició energètica cap a un model sostenible, just i democràtic, va introduir una nova proposta: propiciar la creació de comunitats energètiques. “La gent les impulsa ara perquè és una manera d’apuntar-se a les energies renovables, especialment per a la fotovoltaica”, explicava Sagrera, “però nosaltres volem que vagin més enllà d’això, que siguin comunitats de recursos, per exemple, de gestió de l’alimentació o dels residus, i, a llarg termini, comunitats de vida, en el sentit més ampli”.

Albert Sagrera: “Les comunitats energètiques són llavors que faciliten la transició ecosocial, però haurien d’anar més enllà i esdevenir comunitats de vida”

El president de Batec és crític amb la visió triomfalista de certes administracions, ja que creu que no s’estan abocant prou recursos econòmics per fer possible la transició energètica en els terminis temporals que cal complir. També es va mostrar reticent a només substituir unes fonts d’energia per unes altres. “El més urgent és reduir el consum energètic, però alhora hem de repensar què necessitem com a societat, quin és el nivell de confort que considerem òptim i com volem obtenir-lo. Hem de repensar la manera de viure que tenim a les ciutats”, rebla Sagrera.

6. Deixar de contraposar món urbà / món rural i començar a treballar plegats

Va planar durant tot el debat la qüestió de les protestes que certes iniciatives en l’àmbit de la transició energètica han aixecat en alguns punts del territori, en el sentit que la ciutat “exporta” al camp les molèsties que grans instal·lacions eòliques o fotovoltaiques provoquen en espais fins ara dedicats a l’agricultura o a la ramaderia, com exemplifica molt bé la multipremiada pel·lícula Alcarràs, de Carla Simón. La directora de l’ICAEN, Marta Morera, va dir que els grans parcs són tan importants com els petits, perquè el consum de grans instal·lacions industrials o d’equipaments complexos com els hospitals no pot funcionar si no és amb una gran potència. Però tot seguit hi va afegir: “Com més instal·lacions petites puguem posar en marxa, com més cobertes puguem cobrir de plaques solars, menys necessitarem els grans parcs i més equilibri territorial tindrem”.

Morera va explicar que s’estan posant en marxa les 41 oficines comarcals de transició energètica per debatre en cada territori quines necessitats hi ha i quines es poden satisfer des de la proximitat. D’altra banda, la màxima representant de l’ICAEN va respondre a aquells que es mostren molt estrictes en la conservació del paisatge: “Nosaltres hem nascut amb un paisatge alterat per l’home, per exemple, amb assentaments urbans o camps de conreus, entre d’altres, i ens hi hem acostumat. A les generacions actuals no les sobtarà veure molins de vent integrats al paisatge, perquè ells ja hauran crescut veient-los i apreciaran que ajudin a combatre l’enemic principal, que és el canvi climàtic, que aquest sí que transforma el paisatge irremeiablement”.

Albert Sagrera, de Batec, no va estar gaire d’acord amb aquest plantejament: “El territori és la gran màquina que tenim per tancar cicles des del punt de vista biosfèric. Hem de vigilar que no ens l’estiguem carregant, perquè durant milers d’anys hem aconseguit transformar els residus en recursos d’una manera senzilla i sense generar impacte sobre el territori”. De la seva banda, Irene Navarro, del PEMB, va demanar deixar de contraposar l’àmbit urbà i l’àmbit rural, i començar a treballar plegats, perquè cada espai té la seva funció i l’un no pot viure sense l’altre.

Marta Morera: “La revolució verda depèn de nosaltres. Si no som capaços de fer-la ara, ja no hi serem a temps”

Marina Cervera va vaticinar un canvi de mentalitat per superar l’antropocè, entès com el període de la història en què l’activitat humana ha començat a generar efectes massius a escala mundial sobre la natura: “Aquesta posició preponderant de l’home sobre els animals i la natura ha de canviar; hem de relacionar-nos de manera diferent amb els ecosistemes”. Marta Morera va pronunciar una frase que el moderador del debat, Roger Palà, va considerar un bon toc d’alerta per a tothom com a conclusió final: “La revolució verda depèn de tots nosaltres. Si no som capaços de fer-la ara, ja no hi serem a temps“.