14/11/2022 | 06:00
La gestió dels espais naturals de la ciutat de Barcelona viu grans canvis. La política que segueix des de fa alguns anys l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPJ), integrat en l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, aposta per una gestió més ecològica del verd urbà i per la naturalització d’alguns dels espais verds existents. Alhora, es vol incrementar significativament la superfície natural dins de la ciutat abans del 2030 —un metre quadrat per habitant més, és a dir, unes 160 hectàrees en total (des del 2015)— i es vol fer participar molt més la ciutadania en la cura i preservació dels parcs i dels jardins.
Què vol dir gestió ecològica del verd? Izaskun Martí, directora de Serveis i Planificació de l’IMPJ, en dona les claus: “Les actuacions que fem a l’espai públic són més respectuoses amb el medi ambient en tots els sentits: des de deixar d’actuar amb productes químics sobre les plantes fins a usar vehicles elèctrics per al manteniment dels espais verds. Això és el que entenem per una gestió ecològica”. Per aquest motiu, des del 2017 s’han deixat d’utilitzar productes com el glifosat i altres herbicides químics per al control de les herbes espontànies als escocells dels arbres i en altres espais vegetals. No només suposa un respecte més gran cap al medi ambient, sinó que també repercuteix en una millora per a la salut general de la ciutadania, ja que hi ha col·lectius molt sensibles als productes químics.
I què significa la naturalització dels espais verds? “Canviar el tipus de jardineria que s’havia fet tradicionalment”, explica Izaskun Martí. “Hem deixat d’imitar els parcs clàssics dels països del nord, amb molta gespa i parterres molt delimitats, i ens apropem més al tipus de natura mediterrània que tenim al nostre entorn”. Això no és aplicable a tots els espais naturals. Hi ha jardins històrics, com el parc del Laberint d’Horta o el parc de la Ciutadella, on no és tan fàcil aplicar aquests criteris, però en molts d’altres sí que és possible anar substituint les gespes sempre segades arran per prats més naturals, amb flors a la primavera i èpoques de l’any menys esplendoroses. “Hem d’acostumar la ciutadania que aquests prats no sempre estaran verds: a l’estiu s’agostaran i potser a l’hivern hi haurà uns mesos en què estaran més pelats, però és que això també passa als espais naturals del nostre entorn”, hi afegeix la responsable de l’IMPJ.
El model de gestió dels parcs i jardins —i de tot el verd urbà de Barcelona— es fonamenta en l’aplicació de criteris de sostenibilitat que tenen com a eixos principals la racionalització de les tasques de manteniment, l’optimització del reg i la selecció d’espècies vegetals que s’adaptin al clima de la ciutat. D’aquesta manera, s’aconsegueix un verd urbà més natural i més ben adaptat a l’entorn, útil i agradable per als usuaris dels espais verds públics, acollidor de biodiversitat vegetal i animal i que no requereix un manteniment costós.
Alguns d’aquests espais són considerats d’especial interès per a la biodiversitat: combinacions d’arbres, arbustos i herbes, plantats en un sòl ric en matèria orgànica i fauna edàfica i que, per tant, ofereixen refugi i aliment a diverses espècies d’animals. En la mateixa línia, s’ha creat l’Observatori de la Biodiversitat de Barcelona, que fa el seguiment de l’estat i de l’evolució de la natura urbana per conèixer-ne la riquesa, avaluar l’estat de conservació de les espècies, dels hàbitats i dels espais naturals i prioritzar les tasques de gestió i de conservació.
Un metre quadrat de verd més per habitant entre el 2015 i el 2030
Un dels reptes més importants que s’ha marcat l’Ajuntament és incrementar la superfície total de zones verdes dins de la ciutat. Des del 2015 se n’han creat a una mitjana de 10 hectàrees cada any, aprofitant sobretot la reurbanització de determinats barris o sectors. “Volem fer ara un salt endavant important”, explica Izaskun Martí, directora de Serveis i Planificació de l’IMPJ, “perquè en els vuit anys que queden per arribar al 2030 pretenem que el total de noves àrees verdes arribi a les 80 hectàrees més. És un repte molt gran; però, de moment, l’estem complint”. Aquests objectius d’increment del verd estan calculats per obtenir un metre quadrat de verd més de mitjana per habitant.
El pla Natura Barcelona 2030 defineix les línies estratègiques d’increment, de gestió i de manteniment de les zones verdes
Una gran part de les noves zones verdes seran amb la vegetació naturalitzada i abans del 2030 també es preveu incrementar en 10 els refugis de biodiversitat. Això és el que marca el pla Natura Barcelona 2030, un instrument estratègic i participat, que defineix les línies estratègiques d’aquesta dècada pel que fa a l’increment de zones naturals, a la gestió i el manteniment d’aquestes i a la promoció de la participació ciutadana en aquesta nova filosofia de natura i ciutat més integrades. Com a document complementari, l’Ajuntament va presentar recentment la Carta del verd i de la biodiversitat, una guia que recull com s’han de dissenyar els nous espais verds de la ciutat seguint els criteris que hem explicat abans, adreçada tant als professionals que redacten els nous projectes d’urbanització com al veïnat involucrat en processos de participació pública relacionats amb els espais verds i en la cura de la natura urbana.
“Mans al verd”, impuls a la corresponsabilitat ciutadana
L’Ajuntament no vol fer en solitari aquest camí cap a la nova ciutat verda. Per això, el programa “Mans al verd“, creat a l’octubre del 2020, uneix diferents iniciatives, algunes ja en marxa i d’altres de nova creació, que volen implicar la ciutadania, les entitats i les empreses de Barcelona en la promoció i la conservació de la biodiversitat i dels espais verds. És una mena de paraigua comú de diversos projectes, alguns de ja existents, com ara la Xarxa d’Horts Urbans, l’Estratègia d’agricultura urbana, el Centre de Formació del Laberint i la Biblioteca de Parcs i Jardins, ubicats els dos darrers al Laberint d’Horta i especialitzats en jardineria, horticultura i biodiversitat, amb projectes que s’estan engegant ara, com poden ser el programa “Cuida l’escocell”, la cessió d’espais municipals per a ús comunitari per al foment del verd i de la biodiversitat, l’espigolament de tarongers per fer melmelada solidària o els convenis amb entitats socials per fer manteniment als parcs.
La implicació de la gent és bàsica per cuidar i gestionar millor els espais verds
Tot aquest programa està dirigit per Andrea de Llobet, cap del departament de “Mans al verd”. “L’objectiu és implicar cada cop més la ciutadania en tot allò que té a veure amb la natura i la gestió dels espais verds”, explica. “No ens en sortirem si treballem d’esquena a la gent. La participació d’amplis sectors de la ciutadania barcelonina és bàsica. Per exemple, ja tenim uns 200 escocells dels arbres apadrinats, és a dir, que són plantats, regats i cuidats per persones o entitats que volen una ciutat més agradable a la vista per a tothom”. Es refereix al programa “Cuida l’escocell”, que va començar a finals del 2021 amb la intenció que cada persona o entitat social pugui tenir cura de fins a tres escocells, els espais no pavimentats de les voreres al voltant de les soques dels arbres. Els participants s’han de comprometre a fer-ne el manteniment com a mínim durant un any, seguir les indicacions de la Guia tècnica de plantació d’escocells i renovar anualment l’apadrinament.
“Malauradament, hi ha un problema de vandalisme que dificulta que tots els escocells apadrinats arribin a lluir plenament”, aclareix Andrea de Llobet, “però estem fent esforços per marcar millor els escocells amb rètols i recomanem quines plantes són menys susceptibles de ser robades o destruïdes. Creiem que en els pròxims anys creixerà ràpidament el nombre d’escocells a partir de la implicació de la ciutadania amb les entitats i els equipaments”.
Espais d’agricultura urbana amb un model agroecològic
Pel que fa a la Xarxa d’Horts Urbans, formada per 15 espais ja en funcionament des de fa temps, es tracta d’una activitat destinada a les persones més grans de 65 anys, amb l’objectiu d’incorporar-les a activitats de millora ambiental a través del conreu d’hortalisses, tot seguint els principis de l’agricultura ecològica. Els valors socials d’aquests horts són evidents, ja que afavoreixen la creació d’un teixit de noves relacions i milloren la qualitat de vida de les persones que els treballen, però també ho són els valors ambientals per a la ciutat, ja que esdevenen espais verds públics amb l’horta com a protagonista.
Per tal d’ampliar aquests espais de gestió ciutadana, l’Ajuntament de Barcelona ha tret a concurs públic l’adjudicació de set solars per a ús comunitari: pot ser per fer-hi un hort urbà, però també un jardí o un espai de biodiversitat. Aquestes parcel·les, que sumen un total de 17, se cedeixen a entitats socials, no a particulars, i per un període de quatre anys, no prorrogable. Aquests dos programes segueixen les directrius de l’Estratègia d’agricultura urbana, un instrument que planifica les actuacions necessàries per aconseguir millorar i augmentar la superfície agrícola a la ciutat amb un model agroecològic. Actualment s’està fent un mapa general d’horts, tant privats com públics. Alhora, s’han incrementat els consells a la ciutadania per saber crear i mantenir petits horts a les terrasses o als jardins, com, per exemple, unes càpsules de vídeo recopilades en el programa “Sembra natura“.
Arbres: més de 8.400 exemplars per als escocells buits
Fins a finals del 2023 es plantaran a la ciutat més de 8.400 arbres, dins de l’actuació anomenada “Cap escocell sense arbre“. Per assolir aquesta xifra, en la campanya de plantació que comença ara, les brigades de Parcs i Jardins disposaran d’un servei de suport que forma part de les actuacions del pla de manteniment “Cuidem Barcelona”. Aquesta acció s’afegeix a la plantació de més de 55.000 plantes i flors d’aquesta última primavera.
“Cap escocell sense arbre” és una actuació extraordinària de plantació d’arbres que s’allargarà tot l’any que ve
Durant el darrer trimestre del 2021, ja es va fer una revisió de l’arbrat de tota la ciutat per tractar de disminuir el nombre d’escocells buits. Es van comptar gairebé 9.000 escocells buits, bona part dels quals formaran part de la campanya de plantació, mentre que gairebé 500 d’aquests escocells es pavimentaran perquè al subsòl hi ha serveis o altres impediments que fan inviable la plantació d’arbres.
“Cal tenir en compte que aquesta actuació és extraordinària”, explica Izaskun Martí, directora de Serveis i Planificació de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, “perquè cada any ja plantem una mitjana de 2.500 arbres a la ciutat. Però alhora se’n moren molts, per plagues, per cops, per caigudes o trencaments provocades per ventades… i, quan desapareix un arbre gran, el procés per substituir-lo per un de nou, més jove, és llarg i complicat, ja que cal treure la soca amb les arrels, amb una maquinària específica, sense tocar cap infraestructura bàsica del subsòl”. A més, als arbres joves cal destinar-hi molts esforços perquè sobrevisquin els quatre primers anys, quan són més vulnerables.
En definitiva, Barcelona vol ser una ciutat més integrada a la natura que l’envolta, menys dura urbanísticament. Cal tenir en compte que la ciutat té el privilegi de comptar amb el parc de Collserola al costat, amb més de 8.000 hectàrees de natura —i amb accions atrevides engegades recentment, com ara la recuperació de la pastura amb un ramat mixt de cabres i d’ovelles—; de disposar de diversos quilòmetres de platges dins del terme municipal, amb sorra i aigües netes, i de tenir ben a prop dos corredors biològics com són els rius Besòs i Llobregat, a banda i banda del pla de Barcelona.
Gaudir del contacte amb els elements naturals ben prop de casa és un factor que la ciutadania de la capital catalana sempre ha tingut com a propi. Segons l’Enquesta de serveis municipals que fa l’Ajuntament trimestralment, la percepció que té la ciutadania dels parcs i jardins de la ciutat és cada vegada més positiva. El verd urbà no és un caprici: és riquesa vegetal, diversitat botànica, i alhora, un suport per a la biodiversitat animal de moltes espècies: ocells, insectes, amfibis i petits rèptils. El camí per trencar la dicotomia espai urbà – espai natural ha començat a Barcelona.
