06/07/2022 | 06:00
Quan parlem de superilles, ens venen de seguida al cap dues de les actuacions urbanístiques del darrer mandat municipal a Barcelona, les implementades als barris del Poblenou i de Sant Antoni. Ara l’aposta de l’equip de govern d’Ada Colau ha variat lleugerament: no es tracta d’omplir la ciutat de superilles, sinó que totes les grans obres de transformació urbana que es facin comparteixin els mateixos valors d’aquelles iniciatives pioneres. Això vol dir recuperar l’espai públic per a l’ús ciutadà; incorporar més vegetació; reduir la contaminació; fomentar la mobilitat sostenible, i afavorir el comerç de proximitat.
El pla Superilla Barcelona, que agrupa totes les actuacions que ja estan transformant la ciutat, permetrà recuperar un milió de metres quadrats per a la ciutadania en els pròxims dos o tres anys. L’objectiu principal d’aquest pla és adaptar la capital catalana als reptes del segle XXI, especialment a l’emergència climàtica, i convertir-la així en una ciutat més saludable, inclusiva i diversa. Les primeres actuacions del pla Superilla ja fa mesos que estan en marxa: són les de la Via Laietana, la primera fase de connexió del tramvia per la Diagonal, el parc de la plaça de les Glòries o l’eix de Francesc Pi i Margall, a Gràcia. Aviat, en començaran d’altres d’importants, com els eixos verds de l’Eixample, de la Rambla o la recuperació del Port Olímpic.
Es vol fer la ciutat més resistent al canvi climàtic, traient protagonisme al trànsit rodat i reduint la contaminació de l’aire
Totes aquestes obres volen guanyar espai per a la vida veïnal, afavorir les relacions ciutadanes del dia a dia, i treure protagonisme al trànsit rodat. També s’aconsegueix reduir la contaminació de l’aire que respirem, es fomenta el comerç de proximitat i es va transformant la ciutat per fer-la més resistent al canvi climàtic, que implica onades de calor cada cop més freqüents i llargues durant més mesos de l’any. Aquest model urbà ja l’estan aplicant altres grans ciutats del món, com ara París, amb la seva idea de “la ciutat dels 15 minuts”, que planteja que qualsevol veí hauria de cobrir les seves necessitats bàsiques a un quart d’hora de casa, ja sigui a peu o amb bicicleta.
Quines obres ja estan en marxa?
L’inici d’aquesta transformació urbana ja es comença a percebre als carrers. Deixant de banda les actuacions del Poblenou i dels voltants del mercat de Sant Antoni, ja plenament consolidades i amb bons indicadors de disminució de contaminació i de recuperació de l’activitat comercial, en els últims mesos han començat algunes obres per estendre el model Superilla a tota la ciutat.
Via Laietana. Aquesta avinguda, que travessa Ciutat Vella des de la plaça d’Urquinaona fins al port, era una de les que menys s’adaptaven a la nova idea de Barcelona: suportava un alt volum de trànsit i de soroll, tenia les voreres molt estretes i sense arbres i, per tant, no convidava gens a passejar-hi ni a descobrir els nombrosos monuments que conté a banda i banda, ni tampoc entrar als comerços que allotja. L’objectiu amb el qual es treballa és convertir-la en una avinguda que convidi al passeig, amb voreres més amples, nous espais d’estada i incorporar-hi el màxim de vegetació. L’actuació a la Via Laietana també pretén que aquesta avinguda deixi de ser una barrera i fomenti la connexió entre els barris del Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
Les obres permetran ampliar les voreres perquè totes siguin de més de 4 metres. Es mantindran els dos carrils bus-taxi de baixada i pujada, i les bicis disposaran d’un carril segregat del trànsit de pujada i podran circular pel carril bus de baixada. Es potenciaran quatre grans espais d’estada al llarg del carrer: l’espai que es crearà a la unió entre la Via Laietana i el carrer de les Jonqueres (que es pacificarà), una gran plaça a Antoni Maura (que permetrà unir la catedral i el mercat de Santa Caterina), la plaça de l’Àngel (a l’altura dels carrers de Jaume I, de la Princesa i de l’Argenteria) i la nova plaça d’Idrissa Diallo (en la confluència amb el passeig d’Isabel II).
Tramvia / Diagonal. El model Superilla Barcelona també aposta per la mobilitat sostenible, i un exemple d’això són les obres de connexió del Trambesòs i del Trambaix per la Diagonal. Això permetrà, a més, transformar el tram central de la Diagonal —el que va des de la plaça de Francesc Macià fins a les Glòries— en un espai més amable. La primera fase de les obres ja ha començat i va des de la plaça de les Glòries fins al carrer de Girona, amb tres parades de tramvia que és previst posar en marxa a principis del 2024.
Glòries. La posada en marxa dels túnels soterrats per al trànsit rodat que circula per la Gran Via a l’altura de la plaça de les Glòries ha permès alliberar la superfície d’aquest espai, que ara iniciarà la seva transformació definitiva en un gran parc. També s’hi construirà un intercanviador que integrarà les línies T4, T5 i T6 del tramvia, així com diverses línies de busos urbans i interurbans i la connexió amb la parada de metro de Glòries (L1). El projecte també inclou la urbanització d’un nou tram del parc de les Glòries, just davant del Museu del Disseny, entre els carrers de Cartagena i de Badajoz i, finalment, el de l’espai de la Gran Via alliberat al trànsit, des de les Glòries fins a la rambla del Poblenou, on té l’entrada i la sortida el túnel per la banda Besòs.
A finals d’any també començaran les obres de l’espai central del parc, tota la zona que queda sobre els túnels soterrats. S’actuarà sobre 4,3 hectàrees de superfície. S’hi plantaran prop de mig miler d’arbres nous i s’hi implantaran més de 9.000 metres quadrats de verd. En aquest àmbit, es completarà la trobada dels eixos de la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via, que passaran a convertir-se en camins i itineraris per als vianants. En aquest espai central de la plaça, hi haurà els principals nodes d’activitat del parc, que inclouran una àgora sensorial, un jardí d’immersió, un umbracle, una gran àrea de jocs, un parc d’aigua i una àrea d’esbarjo per a gossos.
Eixos verds i places de l’Eixample. Aquest estiu començaran les obres que transformaran alguns carrers de l’Eixample en eixos verds, on els vianants tindran prioritat absoluta i gaudiran d’espais per a l’estada amb més vegetació, zones de joc… Es tracta d’una part dels carrers del Consell de Cent, de Rocafort, del Comte Borrell i de Girona. A les confluències d’aquests tres darrers i el d’Enric Granados, amb el del Consell de Cent, hi haurà unes places d’uns 2.000 metres quadrats, que suposaran un guany d’espai ciutadà importantíssim.
L’Eixample és el districte de la ciutat amb una pressió més elevada del trànsit (350.000 vehicles travessen diàriament de manera horitzontal la ciutat, gairebé el doble que el trànsit que passa per la ronda Litoral o la ronda de Dalt), que té més escassetat d’espais verds i que té més problemes de contaminació i de soroll. A la llarga, un de cada tres carrers de l’Eixample haurien d’esdevenir eixos verds, i els habitants del districte haurien de tenir una plaça o un eix verd a 200 metres com a màxim de casa seva, i així milloraria de forma significativa l’oferta d’espais de trobada i de gaudi en aquest veritable cor de la ciutat.
La inversió municipal en transformacions urbanístiques i noves infraestructures arriba als 525 milions d’euros
Pi i Margall, el Port Olímpic, la Rambla, la Meridiana… El model Superilla Barcelona s’estén a tota la ciutat i impregna totes les actuacions: al carrer de Pi i Margall, que uneix la plaça de Joanic amb la ronda del Guinardó, al districte de Gràcia, ja han començat les obres per convertir el que fins ara era una avinguda molt ampla amb molts carrils de circulació desaprofitats en un eix verd, amb una gran presència de vegetació i d’espais de descans. El Port Olímpic ha iniciat també la seva transformació, recuperant espai per a la ciutadania i en un futur serà un pol de l’anomenada economia blava (negocis vinculats a l’aigua i al mar). L’emblemàtica Rambla, entre la plaça de Catalunya i el monument a Colom, també iniciarà pròximament la seva transformació per fer-la més humana i per garantir que continuï sent tot un símbol de la ciutat. A la Meridiana ara tot just acaben les obres d’un nou tram (entre els carrers de Mallorca i de Josep Estivill) i a l’octubre s’engegaran les d’un altre (entre els carrers de Josep Estivill i de Felip II), fent de la que tradicionalment havia estat una mena d’autopista urbana un passeig molt més amable i pacificat.
Inversió prevista i generació de llocs de treball
La inversió municipal en transformacions urbanístiques i noves infraestructures suposa destinar-hi 525 milions d’euros i generar més de 8.000 llocs de treball, que activen la recuperació econòmica després de la crisi provocada per la Covid-19. Tal com explica el pròleg del llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona per explicar el pla Superilla, “la Barcelona del segle XX va ser la de les grans transformacions urbanístiques i socials. Ara, el que cal és ajustar una ciutat ja construïda, complexa i molt consolidada, per fer-la capaç d’afrontar els reptes de les urbs globals davant de les emergències climàtica, residencial i socioeconòmica. Cal refer la ciutat per assegurar que els seus habitants avancin cap a un hàbitat comú que els garanteixi una millor manera de viure-hi”.
