Crític Cerca
Espai Crític

Refugis climàtics enmig de la ciutat

Barcelona té una xarxa de més de 200 equipaments, des de patis d'escola fins a biblioteques, equipats per fer front a les onades de calor, que seran cada cop més freqüents

11/07/2022 | 06:00

49 parcs i jardins de la ciutat formen part de la Xarxa de Refugis Climàtics en aquests moments / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Els efectes de l’emergència climàtica que pateix el planeta són cada cop més evidents. Un d’aquests és l’augment de la freqüència i de la intensitat de les onades de calor, que són episodis de tres o més dies seguits en què les temperatures són molt més altes que les habituals per a l’època de l’any. Per fer-hi front d’una manera efectiva, el Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 de l’Ajuntament de Barcelona preveu la creació d’una Xarxa de Refugis Climàtics formada per diversos equipaments municipals on la població més vulnerable pugui aixoplugar-se durant les pitjors hores en aquests moments de calor extrema. Aquest estiu ja en funcionen més de 200 i l’objectiu és aconseguir que el 2030 el 100% de la ciutadania barcelonina tingui algun d’aquests refugis climàtics a menys de cinc minuts a peu de casa seva.

Les raons d’aquesta política són també de salut. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat i de la morbiditat, especialment en els col·lectius més vulnerables. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) estima que, durant el període 1992-2015, el nombre de morts naturals de persones de més de 25 anys atribuïbles a la calor extrema va ser de 980 homes i de 2.729 dones (a Barcelona els riscos de mortalitat associats a la calor són majors en les dones que en els homes), amb una mitjana d’unes 150 morts l’any. A més, les onades de calor provoquen descompensació de malalties cròniques, deshidratació o esgotament, fet que també implica un augment dels ingressos hospitalaris. Tots aquests efectes sobre la salut són immediats o acostumen a passar pocs dies després de cada episodi d’altes temperatures.

“El 95% de la població de Barcelona ja té un refugi a menys de 10 minuts de casa seva”

“El canvi climàtic avança més de pressa del que calculàvem”, explica Irma Ventayol, directora de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, “però ens estem anticipant als seus efectes i mirem de buscar alternatives viables, que, d’altra banda, no són cares, perquè els equipaments ja els tenim: només cal adequar-los per a aquesta funció”. La coordinació entre departaments municipals ha estat bàsica per crear i estendre aquesta Xarxa de Refugis Climàtics, que va néixer el 2019. Un any després, el 2020, just passat el confinament de la Covid-19, ja hi havia una setantena de refugis, i aquest any s’ha arribat a la xifra de 202. Això vol dir que el 95% de la població de Barcelona ja té un refugi a menys de 10 minuts de casa seva.

La campanya de refugis climàtics, prevista per activar-se anualment del 15 de juny al 15 de setembre, enguany es va haver d’activar dos dies abans per les altes temperatures de la primera quinzena de juny, tot i que, com explica Irma Ventayol, “tècnicament, Barcelona no ha estat cap dia en fase d’alerta per calor”. Cada any s’identifiquen, es preparen i s’activen nous espais per poder oferir una cobertura territorial equitativa i socialment justa, de manera que s’arribi a la població vulnerable, tot prioritzant els barris amb menys cobertura. Aquest 2022, gràcies a la coordinació amb l’Institut Municipal d’Educació, s’han incorporat dues escoles més de les 11 que ja es van estrenar l’any passat com a refugis climàtics, i, en col·laboració amb els districtes, s’han identificat i afegit nous equipaments de proximitat lligats al territori donades les seves característiques: accessibles a persones amb mobilitat reduïda, amb bones condicions tèrmiques, amb accés a lavabos, punts d’aigua per beure, capacitat d’acollida, cadires…

Cartell amb el símbol dels Refugis Climàtics / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Què és un refugi climàtic?

Els refugis climàtics són espais ciutadans, interiors o exteriors, que proporcionen confort tèrmic a la població, tot i mantenir els seus usos habituals. El confort tèrmic s’aconsegueix si la temperatura no supera els 26 ºC i hi ha disponibilitat d’aigua i llocs per seure. Un parc, amb arbres frondosos que fan ombra, bancs ben situats i fonts públiques, es considera un refugi climàtic. Però també una biblioteca, un centre cívic, un complex esportiu i fins i tot una escola poden ser considerats com a tal, si tenen un seguit de requisits bàsics.

Estan especialment pensats per a persones vulnerables a la calor, és a dir, persones que, o bé per la seva situació socioeconòmica, o bé per la seva condició, salut o edat, pateixen de manera més directa els efectes de les temperatures extremes, com, per exemple, els nadons, els més grans de 75 anys, els malalts crònics, les persones de baixos ingressos en situació de pobresa energètica, etc. Aquests espais no estan pensats per a persones que requereixen atenció mèdica, que han d’anar al seu centre de salut corresponent.

“Ens queda pendent de fer una gran campanya d’informació sobre els refugis climàtics”, explica Irma Ventayol, directora de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, “però enguany hem incrementat la incidència divulgativa cap als col·lectius més proclius a ser-ne usuaris, amb el repartiment de fullets a tots els equipaments que en formen part, als punts d’assessorament energètic, als CAP i a les farmàcies, i fins i tot al Servei de Teleassistència”. L’Enquesta òmnibus de l’octubre del 2021 va revelar que el 18% de la població ja coneix la Xarxa de Refugis Climàtics, en el segon any de funcionament, i que una quarta part de les persones que la coneixen han fet servir alguns dels equipaments com a refugi durant els dies de molta calor.

La xarxa és formada actualment per 49 parcs i jardins, 64 equipaments de proximitat (com ara centres cívics o casals), 39 biblioteques, 27 complexos esportius, 13 escoles i 10 equipaments d’altres tipus. En el cas dels parcs, no tots els de la ciutat hi estan inclosos: han de tenir una presència elevada de verd urbà, tenir una superfície superior a mitja hectàrea, ser accessibles a persones amb mobilitat reduïda i disposar de fonts d’aigua i de seients abundants.

Pel que fa als llocs tancats, han de tenir una bona accessibilitat, proporcionar zones de descans (cadires), disposar d’aigua gratuïta i ser segurs i confortables. Justament les biblioteques són els espais més ben valorats pels usuaris com a refugis climàtics, ja que disposen d’aire condicionat i de més serveis per passar-hi l’estona: butaques o cadires, taules, revistes, llibres, material audiovisual…

Pati d'una escola on s'ha intervingut per crear espais de frescor / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Les escoles poden esdevenir també refugis?

En el marc del projecte Urban Innovation Actions, a l’estiu del 2020 es va actuar a través del Consorci d’Educació de Barcelona en 11 escoles per transformar-les en refugi climàtic. Es van dur a terme actuacions en els patis (més ombra, més verd, despavimentació, instal·lació de punts d’aigua…) i en els edificis (mesures passives d’eficiència energètica com ara proteccions solars, ventilació encreuada, millora d’aïllaments…). Aquesta acció va tenir un cost total de 5 milions d’euros, 4 dels quals provenien de la UE. També va incloure un projecte participatiu amb la comunitat educativa, un projecte pedagògic i un projecte de recerca per avaluar l’efectivitat de les propostes. Un dels productes resultants d’aquest projecte va ser un catàleg de solucions per aplicar a altres escoles.

A través de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, aquests patis varen ser oberts al públic durant l’estiu del 2021 i es van afegir a la Xarxa de Refugis Climàtics. Aquest projecte ha guanyat el premi 2022 de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, que es lliurarà al mes d’octubre vinent al congrés que es farà a Corea del Sud. La resolució del jurat fa esment de la doble proposta del projecte, Acció Climàtica i Cures a persones vulnerables.

“És una qüestió de justícia climàtica”, afirma Irma Ventayol, de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

El Consorci d’Educació de Barcelona, en col·laboració també amb Ecologia Urbana, va intervenir en 12 patis de centres educatius, i en alguns es van implantar mesures del catàleg de solucions abans esmentats. Nou d’aquests 12 patis s’ha considerat que compleixen els requisits per ser escola refugi. Aquest estiu s’intervindrà en 15 patis més, dels quals entre 7 i 10 podrien ser considerats també patis amb criteris de refugi climàtic de cara a l’estiu del 2023.

La incorporació de les escoles és prioritària per ampliar el ventall de refugis climàtics en els pròxims anys”, afirma Irma Ventayol, “ja que d’escoles n’hi ha en tots els barris i, a més, cal intervenir-hi per millorar-ne el confort. El problema és que no totes tenen les condicions necessàries: algunes, perquè els edificis són antics i no tenen les condicions d’aïllament i de ventilació; d’altres, perquè els patis són en terrats sense opció de plantar-hi arbres ni jardineres, molt adequats per fer esport a l’hivern però gens per refugiar-se en cas de calor extrema. Però, tot i això, n’hi ha moltes que sí que, amb una intervenció relativament senzilla, poden adaptar-se i entrar a formar part de la Xarxa”.

La pobresa energètica també implica patir calor

Les persones que pateixen pobresa energètica, que no poden tenir a casa seva un nivell de confort tèrmic adequat, ni a l’estiu ni a l’hivern, són les que més interès poden tenir a conèixer els refugis climàtics que hi ha al seu barri. Per això, prop de 300 professionals del Servei d’Atenció Domiciliària, del programa Radars i del nou projecte Vila Veïna han rebut formació específica sobre pobresa energètica i resiliència climàtica en els últims dos anys a través de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament i en col·laboració amb l’Àrea de Drets Socials i la xarxa de ciutats C40, una xarxa que agrupa prop d’un centenar de ciutats del món amb l’objectiu de fer front al canvi climàtic.

“És una qüestió de justícia climàtica“, conclou Irma Ventayol, que accepta la contradicció que suposa lluitar contra la calor utilitzant equipaments que fan servir l’aire condicionat. “La salut és prioritària: passa per davant de tot, i, si podem salvar vides de persones vulnerables oferint-los estar unes hores més fresquetes en una biblioteca pública, no ens dol fer-ho. Tant de bo tothom tingués casa seva en condicions òptimes per resistir-hi dins una onada de calor, però sabem que no és així”. Queden vuit anys per al 2030; però, a la velocitat que evoluciona el clima del planeta —i en especial, el de l’àrea mediterrània on ens trobem—, segur que els pròxims anys haurem de referir-nos molt sovint a aquesta Xarxa de Refugis Climàtics que ja comença a veure’s com a indispensable en un final de primavera i inici d’estiu sec i calorós com el que estem vivint aquest 2022.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies