21/08/2026 | 07:00
El Govern està impulsant el Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi. Quines mesures concretes hauria d’incorporar aquest Pacte perquè tingui un impacte real?
El Pacte s’articula al voltant de cinc grans objectius estratègics. El primer és abordar les causes estructurals dels discursos d’odi i reforçar el compromís institucional amb la seva erradicació. El segon, impulsar la prevenció i la sensibilització a través de la promoció del pensament crític, l’acció comunitària i la construcció de nous relats basats en el respecte.
També volem enfortir el marc normatiu millorant els mecanismes de detecció, denúncia i sanció dels discursos d’odi. Alhora, és prioritari millorar l’atenció i la reparació a les víctimes, garantint respostes integrals, accessibles i basades en els drets humans. Finalment, el Pacte preveu la creació d’una arquitectura de governança sòlida, estable i participativa, que permeti assegurar-ne la implementació efectiva, el seguiment i la rendició de comptes.
“El Departament d’Igualtat i Feminisme ha recollit 206 denúncies per LGBTI-fòbia, un increment del 30% en relació amb l’any anterior”
Catalunya ha signat un acord pioner amb el Govern espanyol per monitorar els discursos d’odi en línia en català i en castellà. Hi ha un augment d’aquests discursos contra les persones LGBTI+?
Sí, especialment a les xarxes socials i en entorns digitals, i això afecta de manera directa les persones LGBTI+, però també les dones, especialment les joves, les persones migrades i altres col·lectius vulnerables. Els discursos d’extrema dreta estan monopolitzant certes xarxes, emparades per la manca de control i la permissivitat que fan les empreses que les gestionen. El que més ens preocupa és la normalització d’aquests discursos i la rapidesa amb què es propaguen. Per aquesta raó vam signar amb l’OBERAXE l’acord pioner per monitorar els discursos d’odi en línia en català.
En quins àmbits considera que encara hi ha més desigualtats estructurals per a les persones LGBTI+ a Catalunya?
El nostre país té un marc normatiu de reconeixement de drets i llibertats al col·lectiu, i això ha fet que estiguem encapçalant el Rainbow Map europeu. Hi ha àmbits, però, on existeixen desigualtats evidents. En l’àmbit educatiu es produeix assetjament i discriminació, especialment contra joves. En el laboral, moltes persones continuen amagant qui són per por del rebuig. Les persones trans encara pateixen moltes dificultats d’accés al mercat laboral i situacions de precarietat. Per això vull posar en valor les recomanacions per a les empreses per lluitar per entorns més segurs per a les persones LGBTI+.
També els discursos d’odi que fa l’extrema dreta i amplifiquen les xarxes socials són el caldo de cultiu per a les faltes de respecte o agressions al col·lectiu. Enguany el Departament d’Igualtat i Feminisme ha recollit 206 denúncies per LGBTI-fòbia, un increment del 30% en relació amb l’any anterior.
“No podem acceptar que els algoritmes amplifiquin missatges discriminatoris o violents sense control”
Quin paper creu que han de tenir institucions, clubs esportius, escoles i plataformes digitals en la construcció d’una cultura democràtica?
Les institucions públiques hi hem de ser al capdavant, però també fem aliances amb actors tan importants com LaLiga, perquè l’esport té una enorme capacitat de generar referents i valors. També hem reforçat el treball als centres educatius, amb eines i guies de drets humans. Educar en el respecte, la igualtat i la diversitat és la millor eina de prevenció davant l’odi i la intolerància. Les plataformes digitals també han d’assumir la seva responsabilitat. No podem acceptar que els algoritmes amplifiquin missatges discriminatoris o violents sense control. Tots som agents educadors i tenim responsabilitat en la lluita contra els discursos d’odi.
