25/09/2026 | 07:00
El preu de l’habitatge, arribar a final de mes, la massificació turística, la crisi climàtica, les dificultats per moure’s amb transport públic o la sensació que el futur serà pitjor que el present. Bona part dels malestars que travessen la societat són avui també un terreny de disputa política. Com es poden construir respostes a aquests problemes que no passin per la por, l’odi o la cerca de culpables? I com poden les esquerres tornar a imaginar un futur capaç de generar esperança?
Aquest és el punt de partida de la tercera edició de l’Escola de la Fundació Sentit Comú, que enguany pren el nom d’Escola d’Imaginació Política i se celebrarà els dies 3 i 4 d’octubre al Bloc4 de Can Batlló, a Barcelona. Sota el lema “El malestar del món no es cura amb odi, es transforma amb imaginació”, la trobada reunirà una quarantena de persones provinents de la política, l’activisme, de la recerca, de la cultura i dels moviments socials.
Per a Ada Colau, presidenta de la Fundació Sentit Comú, recuperar la imaginació implica sobretot passar de l’espectador a l’acció col·lectiva. “Aquesta escola ens convida a prendre les regnes, a passar de consumidors a agents, de clients a ciutadans”, explica. L’objectiu és “imaginar accions concretes, tangibles, amb capacitat d’intervenir el present i dissenyar altres futurs”.
La Fundació planteja l’Escola com un espai obert i plural, adreçat tant a activistes de Catalunya en Comú i de Barcelona en Comú com a qualsevol persona interessada en la transformació social. Més que transmetre coneixements, la voluntat és generar pensament crític i creatiu, teixir aliances i imaginar nous relats i accions polítiques.
Disputar els malestars a l’extrema dreta
Enmig d’una crisi climàtica, econòmica, social i geopolítica que la Fundació interpreta com els símptomes d’un canvi d’època, l’objectiu és pensar com afrontar el futur “amb valentia i esperança” i tornar a situar el desig al centre de l’acció política. L’anàlisi que en fan és que hi ha una paradoxa al centre del moment actual: el descontentament social augmenta, però són sovint les forces reaccionàries les que aconsegueixen donar-hi una sortida política, amb discursos simples, certeses davant la complexitat i identitats tancades davant la diversitat.
Ada Colau: “Quan surts de l’algoritme i tornes a connectar amb la gent, no et poden dictar la resposta des de la pantalla”
Colau considera que la sensació d’inseguretat, d’aïllament i de desconfiança afavoreix “l’individualisme i el campi qui pugui” i assenyala el paper que hi tenen l’ecosistema mediàtic i les xarxes. Davant d’això, reivindica recuperar els espais de trobada: “Quan et trobes en persona, quan surts de l’algoritme i tornes a connectar amb gent que comparteix els teus problemes i angoixes, llavors no et poden dictar la resposta des de la pantalla”, assegura. La pregunta que travessa l’Escola és, doncs, com convertir aquests malestars en nous horitzons de transformació. I el programa ho farà a partir de problemes molt concrets.
De l’habitatge a la crisi climàtica
L’Escola començarà el dissabte 3 d’octubre amb una obertura a càrrec de la mateixa presidenta de la Fundació, Ada Colau, i de l’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens. A partir d’aquí, giraran entorn de problemàtiques actuals. L’habitatge, per exemple, apareixerà a la taula “Un problema com una casa en flames”, amb Xavi Martínez, assessor en polítiques públiques d’habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Jaime Palomera, antropòleg i director de l’Àrea d’Habitatge i Ciutat de l’IDRA (l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona), i Teresa Pardo, veïna del Besòs i el Maresme i membre de SOS Besòs.
La crisi climàtica serà el punt de partida de “L’estiu més fresc de la resta de la vida”, que reunirà l’ambientòleg i divulgador Andreu Escrivà; l’exdiputat i actual director d’Acció Ambiental i Energia del Prat, Joan Herrera, i la politòloga Cristina Monge, en una conversa moderada per la diputada de Sumar Júlia Boada. El feminisme també tindrà un espai propi amb “Imaginar un món postfeminista”, amb l’investigador Alberto Cordero; la directora de Genera, Laura Macaya, i l’exregidora de Feminismes de Barcelona Laura Pérez.
Què mengem, què paguem i què vol dir ser català?
El programa també baixa a qüestions molt quotidianes. La taula “Aquí donem duros a quatre pessetes” abordarà el cost de la vida i les alternatives econòmiques amb Laura Bosch, sòcia fundadora de Foodcoop BCN; Álvaro Porro, director d’Economia Social i d’Impacte de Barcelona Activa, i Marc Talavera, coordinador del projecte Singulars. Una altra conversa posarà damunt la taula els debats sobre identitat i llengua. “La catalanitat la fas o te la fan” reunirà el politòleg Moha Lalouh, la jurista i activista antiracista Òmnia l’Bakkali Tahiri i el comunicador Dani Ruiz, amb la moderació de la regidora Salma Laghzaoui.
Ernest Cañada, Erik Harley i Janet Sanz són alguns dels ponents de l’Escola que parlaran de ciutat, turisme i transformació urbana
La jornada de dissabte inclourà també “Una tendresa molt ben esmollada”, sobre infància i polítiques socials, amb Ona Lorda, responsable d’incidència i polítiques d’infància de Save the Children; Íñigo Macías, coordinador d’investigacions d’Oxfam Intermón, i Miguel Ángel Manzano, cap del servei de política social de la Diputació de Barcelona. I a “Una falguera brollant sota l’asfalt”, Ernest Cañada, Erik Harley i Janet Sanz parlaran de ciutat, turisme i transformació urbana des de mirades diferents. Cañada coordina Alba Sud i és docent a la Universitat de Barcelona; Harley és investigador, divulgador i artista, i Sanz treballa actualment en polítiques d’innovació urbana a la xarxa internacional Metropolis.
Cultura, tecnologia i imaginaris
Una de les particularitats del programa és que la imaginació política no es tracta només des de la política institucional. La cultura tindrà un paper destacat a “L’última biblioteca a la fi del món”, amb la gestora cultural Laia Ramos i el gestor i investigador cultural Diego Salazar, moderats pel músic i investigador Daniel Granados.
La idea de fons és que imaginar altres futurs no depèn només d’elaborar programes polítics, sinó també de disputar les imatges, els relats i les expectatives sobre què és possible. Aquest plantejament ja apareixia en l’edició anterior de l’Escola, quan Sentit Comú reivindicava la necessitat de tornar a generar “utopies concretes” i horitzons compartits. Ara, però, la proposta vol aterrar aquests imaginaris en conflictes socials concrets.
Joventut i futurs després de l’“apocalipsi”
El diumenge 4 d’octubre, després d’una sessió inicial titulada “Imaginar el demà, actuar avui. Com guanyem un nou cicle transformador?”, el programa es concentrarà en dues converses paral·leles. La primera, “Agafar un tren l’endemà de l’apocalipsi”, reunirà Xavier Codina, mànager de Ciutat i Territori d’Anthesis; Josep Maria Olivé, membre de la Junta Directiva de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic i de l’Aliança Ibèrica pel Ferrocarril, i l’arquitecta Emma Vives, especialista en accessibilitat i disseny universal.
L’altra taula afrontarà una de les discussions que més han crescut en els últims anys: si les noves generacions s’estan desplaçant políticament cap a la dreta. A “Joves de dretes i altres monstres imaginaris”, el sociòleg Lionel Delgado, el filòsof i periodista cultural Eudald Espluga i l’escriptora Sara Torres discutiran fins a quin punt existeix realment aquesta dretanització i quins imaginaris polítics estan construint els joves.
Imaginar respostes per al cicle que ve
La voluntat de la Fundació amb l’Escola és que les converses sobre habitatge, cost de la vida, crisi climàtica, transport, feminismes, llengua o joventut ajudin a construir noves mirades i narratives capaces de respondre als malestars socials i d’alimentar projectes transformadors en els pròxims mesos.
Ada Colau: “La revolució és necessària per posar les nostres vides al centre i no ha de ser cap sacrifici, sinó una explosió de gaudi col·lectiu”
Entre els resultats que Colau espera de l’Escola hi ha, en primer lloc, “aliances insospitades”: posar en contacte moviments i àmbits que no sempre comparteixen espais, des de l’habitatge i els feminismes fins a l’antiracisme, la cultura o l’urbanisme. “Totes podem aprendre les unes de les altres. En aquest cas, sumar multiplica”, resumeix. Hi afegeix un segon objectiu: “fomentar l’optimisme” i reforçar la idea que “associades, de manera col·lectiva, podem recuperar els béns comuns i conquerir nous drets universals”. I, finalment, subratlla un objectiu transversal: “Mentre ho fem, hem de poder divertir-nos i gaudir. La revolució és necessària per posar les nostres vides al centre; però, si ho fem bé, la revolució no ha de ser cap sacrifici, sinó una explosió d’alegria i de gaudi col·lectiu”.
Amb aquesta tercera edició, la Fundació Sentit Comú continua el fil iniciat amb “Per un futur nostre”, el 2023, i “Canvi d’època: desitjos i oportunitats de transformació”, el 2025. Si l’any passat l’Escola posava l’accent en la necessitat de recuperar horitzons compartits, enguany la pregunta és com convertir els malestars del present en propostes capaces de generar desig, esperança i alternatives a les respostes reaccionàries.
