13/11/2026 | 07:00
Una biblioteca és molt més que un lloc on anar a buscar llibres: és un espai d’acollida, de cultura i de comunitat. Més d’un segle després de la creació de les primeres biblioteques populars a Catalunya, aquests equipaments continuen sent un puntal de la vida cultural i social del país. Però, malgrat la seva importància, les biblioteques també necessiten ser defensades. El cinquè capítol de Cap al vespre posa al centre les bibliotecàries i les seves reivindicacions laborals, amb la participació de Laura Solà, delegada de la CGT a la Diputació de Barcelona i directora de la biblioteca de Volpelleres, del moviment Defensem Biblios.
Les biblioteques públiques catalanes tenen una història que va molt més enllà del préstec de llibres. El projecte de la Mancomunitat, impulsat a principis del segle XX, volia fer arribar la cultura i el coneixement a tots els racons del territori. El 1918 es van inaugurar les primeres quatre biblioteques populars, a Valls, a Sallent, a les Borges Blanques i a Olot, amb una concepció que entenia aquests espais com a serveis públics oberts a tothom.
Més d’un segle després, les biblioteques continuen ampliant les seves funcions. Són espais d’estudi, d’accés a internet, d’acompanyament digital i de trobada, amb activitats per a infants, gent gran i clubs de lectura. També són llocs d’acollida, especialment per a persones que necessiten un espai compartit, recursos o una porta d’entrada a la comunitat. La il·lustradora Rocío Quillahuaman explicava que, quan va arribar a Catalunya, el primer carnet que va tenir va ser el de la biblioteca, abans que el DNI o la targeta sanitària.
La conversa amb Laura Solà recupera aquesta dimensió social de les biblioteques i aborda les mobilitzacions de les professionals, que reclamen millores en les seves condicions laborals. La vaga de les bibliotecàries posa sobre la taula una contradicció: mentre les institucions reivindiquen el valor cultural i comunitari d’aquests equipaments, les treballadores denuncien un malestar acumulat durant anys i unes condicions que no sempre corresponen a la responsabilitat i la diversitat de tasques que assumeixen.
Què significa avui ser bibliotecària? Quines funcions desenvolupen aquests equipaments més enllà de la lectura? I què hi ha darrere de les reivindicacions laborals del sector? El cinquè episodi de Cap al vespre reflexiona sobre el valor de les biblioteques com a serveis públics i sobre la necessitat de defensar les professionals que les fan possibles.
Per escoltar la conversa sencera amb Laura Solà sobre les biblioteques, les condicions laborals de les bibliotecàries i les mobilitzacions del sector, podeu trobar el cinquè capítol de Cap al vespre a YouTube i a Spotify.
Aquest pòdcast és possible gràcies al suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), s’ha enregistrat al BCN Media Hub amb Aleix Alari al control tècnic i compta amb una sintonia creada per Matías Rossi.
