Cinc exemples que demostren el neomasclisme de Ciutadans

Lluny de desaparèixer, el masclisme ha mudat i ha adoptat noves formes per provar de “reconquerir l’esfera pública”, en paraules de Maria de la Fuente, directora de l’Observatori de l’Institut per a l’Estudi i la Transformació de la Vida Quotidiana (IQ). El vell masclisme justificava les desigualtats de gènere en la “defensa de valors religiosos o familiars conservadors” i argumentava que els “diferents rols eren necessaris en una societat ordenada”. El nou, també anomenat ‘neomasclisme’, en canvi “s’ancora en el miratge de la igualtat”, és a dir, en el fet de negar “que hi hagi desigualtat a la nostra societat” en funció del gènere, apunta De la Fuente a l’article ‘El neomasclisme ja té qui el representi‘.

Segons aquesta idea, no hi ha experiències femenines “desvaloritzades fins a la seva total invisibilitat” i no és cert que l’home “segueixi sent la norma”. Per tant, la situació de desavantatge de les dones “és casual, inexistent o senzillament justificada per la seva pròpia incapacitat”. Nega que sigui un fenomen estructural. Ciutadans s’ha convertit en el “perfecte emissor” polític d’aquest discurs, i en l’àmbit de gènere aplica el mateix ‘laissez faire’ que defensa en els àmbits econòmic, lingüístic o de memòria. CRÍTIC recull cinc exemples que demostren el neomasclisme de la formació presidida per Albert Rivera, ja sigui a través de propostes programàtiques, actituds o frases dels seus dirigents o posicionaments a les institucions dels seus càrrecs electes.

En contra de les quotes

Ciutadans s’ha manifestat repetidament contrari a les quotes per pal·liar les desigualtats de gènere. El seu programa de 2008 deia explícitament que estaven en contra de qualsevol política de quotes, mentre que en el de 2015, a l’apartat sobre Polítiques d’Igualtat i de Conciliació de la Vida Laboral i Familiar, es parla de mèrits i de “promoure activament la igualtat entre homes i dones dins de les empreses i les administracions públiques”, però en cap cas no s’aposta per fixar una quota mínima. Aquesta piulada que Albert Rivera va fer el 8 de març de 2015 defineix l’ideari del partit sobre el tema:

Las mujeres del siglo XXI en España no piden cuotas, piden igualdad de oportunidades, no piden permiso, piden paso. #FelizDiaDeLaMujer .

— Albert Rivera (@Albert_Rivera) 8 de març de 2015

En entrevistes a mitjans, Rivera s’ha mostrat contrari a les quotes de gènere, com també va fer el secretari d’Organització del partit, Fran Hervías, poc abans del 20-D. Segons ell, “les quotes de gènere són sexistes” i amb les llistes electorals cremallera “no es valora la meritocràcia a l’hora d’escollir els candidats”. No hi ha dubte que el partit compleix el que diu Hervías, ja que el 26-J només tindrà 15 dones com a cap de llista, cosa que el situa a la cua dels partits estatals amb representació al Congrés.

Acabar amb l’asimetria penal de la Llei de violència de gènere

La proposta contra la violència de gènere que Ciutadans va presentar de cara a les eleccions estatals del passat 20 de desembre va retratar el pòsit neomasclista del partit taronja. La formació va apostar per acabar amb “l’asimetria” penal entre homes i dones que incorpora la Llei de violència de gènere, aprovada el 2004. A la pràctica, la mesura suposaria eliminar l’agreujant per als homes que cometen delictes de violència de gènere, que va incorporar-se a la llei i va ser validat pel Tribunal Constitucional el 2008.

Al programa electoral del 20-D, C’s sempre parla conjuntament de violència de gènere i violència intrafamiliar, i diu que “pot afectar tothom”, tot i que acostuma a afectar més les dones. “Per casualitat, suposem”, ironitza Maria de la Fuente. Set anys abans, quan el partit va concórrer per primera vegada a les eleccions generals, al programa es negava l’existència de la violència masclista i només es parlava de “violència domèstica”.

De cara als comicis del 26-J, Ciutadans ha modificat la redacció, conscient que aquest punt li va suposar un fort desgast que contribuiria al desinflament que va patir durant la campanya electoral. Ara ja no explicita la voluntat de posar fi a l’asimetria penal i parla de promoure un “pacte d’Estat contra la violència de gènere” (punt 102 del programa. Ara bé, el vicesecretari general de C’s, José Manuel Villegas, va reconèixer la setmana passada que “no ha canviat res. No hi ha canvis en els posicionaments de fons del partit; sí en la redacció”. De fet, el programa és el mateix que per al 20-D, però més resumit “per fer-lo més eficient des del punt de vista comunicatiu”.

En aquest àmbit, els regidors de Ciutadans a l’Ajuntament de València no van donar suport a l’octubre a una moció contra la violència masclista. L’argument? Que hi apareixien termes com “violència patriarcal o terrorisme masclista”.

Rivera nega que l’avortament sigui un dret

“L’avortament no és un dret; és un fracàs de la societat en general”, va afirmar Albert Rivera al març de 2015. Mentre que el programa de 2008 advocava per la despenalització de l’avortament, el de 2015 exposa que la legislació en aquesta qüestió s’ha de basar “en un compromís raonable entre interessos legítims en conflicte, establint certes limitacions temporals i d’intervenció de facultatius perquè la interrupció de l’embaràs es consideri ajustada”.

Per a Maria de la Fuente, aquesta redacció apunta més a una “restricció del dret a l’avortament”. L’experta hi afegeix que les declaracions d’Albert Rivera sobre el tema són més pròpies del vell masclisme que del nou, perquè “situen les dones en un pla d’inferioritat, en aquest cas com a víctimes sense capacitat i autonomia per prendre les decisions que més convingui”.

Banalització del sexisme

Els quatre regidors de Ciutadans a l’Ajuntament de Granada van impedir al juliol de l’any passat que prosperés una moció de reprovació contra l’aleshores alcalde de la ciutat, José Torres Hurtado (PP), per unes paraules clarament sexistes. En un acte d’entrega de diplomes als estudiants del municipi amb millors resultats a la selectivitat, Torres Hurtado va proclamar que “les dones, com més despullades, més elegants” i que els homes “com més vestits, més elegants”. Les paraules van suposar la presentació d’una moció de reprovació per part del PSOE, que va comptar amb el suport dels regidors de Vamos Granada —on participa Podem— i d’IU i el rebuig dels del PP. Els de C’s van abstenir-se i van evitar que prosperés.

Maria de la Fuente apunta que “des d’un punt de vista del neomasclisme, les relacions humanes no estan marcades per les desigualtats socials, i en concret, per les desigualtats de gènere. Per tant, un insult sexista o misogin no reforça la degradació a un conjunt de població —la meitat, per ser més exactes— que ja es troba en una posició de manca de poder i de reconeixement, sinó que es queda en una mera anècdota”. La directora de l’Observatori IQ conclou que els “comentaris sexistes i misògins reforcen el poder patriarcal en qualsevol esfera, però especialment a l’esfera de la representació política, on tota la població ha de ser considerada com a inclosa i representada”. Des de l’abril, Torres Hurtado ja no és alcalde de Granada, després de dimitir per un escàndol de corrupció. Però això ja és una altra història.

Els fitxatges que menteixen amb les denúncies falses

Toni Cantó i Marta Rivera són dos dels diputats més mediàtics de Ciutadans. Entre altres qüestions, tenen en comú haver-se incorporat al partit taronja els darrers anys i haver alimentat un discurs que assegura que hi ha moltes denúncies falses per violència de gènere. Encara com a diputat d’UPyD, Cantó va reunir-se amb l’Asociación de Afectados por la Ley de Violencia de Género, un col·lectiu masclista. Després de la trobada, va generar una tempesta política i mediàtica en assegurar a Twitter que “la majoria de les denúncies per violència de gènere són falses”.

Cantó no va aturar-se a mirar les dades oficials, que desmenteixen absolutament aquest discurs i mostren com les denúncies falses són absolutament residuals. Posteriorment va haver de rectificar. Marta Rivera també ha fet piulades en la mateixa línia que Cantó.