Guernica Facundo: “Les cooperatives han de jugar amb les regles econòmiques hegemòniques i alhora intentar canviar-les”

Guernica Facundo Vericat (Tarragona, 1975) és una persona força coneguda en l’àmbit de l’emprenedoria i l’economia social a Catalunya. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, diplomada en Gestió i Administració Pública i postgraduada en Gestió Aplicada al Desenvolupament Local. Després de treballar a l’administració pública, ha estat cofundadora d’empreses vinculades al camp del desenvolupament econòmic, social i local. Defensora ferma de les dones emprenedores, és autora de “El libro rojo de las mujeres emprendedoras” (Libros de cabecera). Actualment és coordinadora de LabCoop, cooperativa dedicada a l’acompanyament de nous projectes d’emprenedoria social.

Acumules molts anys en el món de l’economia social i solidària. Per què vas decidir implicar-te en aquest sector?

Professionalment parlant, no fa tant de temps que estic implicada en l’àmbit de l’economia social i solidària. Vaig començar aproximadament fa uns set anys, quan es va crear Ecos Grup Cooperatiu el 2011 i vaig participar en l’organització de l’Assemblea constituent a Barcelona de Ripess Europa, entre altres projectes. Prèviament havia treballat per i en organitzacions de l’àmbit de l’economia social com ONG’s i altres associacions, és a dir, entitats que no tenien una activitat econòmica basada en la venda de productes i serveis, sinó activitats de cooperació i desenvolupament o bé del camp social, en gran part subvencionades. Abans d’això, havia estat treballant a l’administració pública i finalment em vaig establir pel meu compte seguint la meva trajectòria natural gràcies a la gent amb qui m’he relacionat. D’aquesta manera, el procés per arribar professionalment a l’àmbit de l’economia solidària sorgeix per les relacions personals: comencem a compartir espai físic amb Arç Cooperativa, primer com a petita col·laboració, però després ens conviden a formar part del procés de creació d’Ecos.

Com ha afectat el cooperativisme al teu àmbit personal?

L’ha afectat d’una manera bestial. Em vaig establir com a autònoma el 2007 i de seguida el meu company i jo vam muntar una SL. Quan vam entrar en contacte amb Arç i amb Nusos vaig començar a descobrir aquest món. Es va produir un triple procés paral·lel. El primer, de desconstrucció de la SL, començant per acomiadar les meves companyes, després veient que allò no tenia futur. El segon va ser la participació en la construcció del grup cooperatiu i conèixer cada vegada més entitats cooperatives i el seu format. Per últim, vaig viure personalment la crisi econòmica, cosa que va provocar una transformació molt gran del meu consum. Vaig passar de tenir cotxe privat a fer ‘car sharing’; de ‘car sharing’ a anar en bici i transport públic; de tenir una casa en propietat a estar de lloguer; de desconèixer la figura jurídica cooperativa a treballar-hi i a promoure-la; de consumir energia de Cepsa a ser sòcia de Som Energia i compartir el meu codi de sòcia per distribuir-la. El mateix amb la telefonia i la salut. Un canvi radical.

Com has afrontat al llarg de la teva trajectòria les derrotes o les crisis?

Jo diria que hi ha un primer moment de replegament per afrontar una situació crítica, tant en l’àmbit personal com en el professional: un moment de plegar veles, anar a mínims i de veure noves perspectives. No he passat per cap situació crítica absolutament desesperant. Sempre he pogut trobar escletxes. Per exemple, davant la impossibilitat de pagar el préstec del pis, vaig estar fent allotjament turístic durant un any. Sempre he mirat de buscar escletxes, no per tapar, sinó per donar-li la volta a la situació.

Cap al final de la creació d’Ecos, ens adonem que passen diverses coses alhora. En primer lloc, part de la gent que està creant el grup té molta experiència (Arç, L’Apòstrof, ETCS…), i algunes d’aquestes persones estan bastant habituades a veure que hi ha persones que tenen ganes de començar nous projectes. En segon lloc, la gent està a les places, està cabrejada per infinitat de motius: no hi ha feina i alguns comencen a dir: “si ens volem proveir del nostre propi treball, voldríem fer-ho d’una altra manera, amb uns altres valors, uns altres principis i unes altres pràctiques”, i per tant el format cooperatiu és atractiu. Un tercer element molt important és que per culpa de la crisi es tanca l’únic recurs que el sector cooperatiu tenia per donar suport a la creació de noves cooperatives: Aracoop, en aquell moment una cooperativa que estava formada per la Federació de Cooperatives de Treball, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Generalitat. La Generalitat no tenia diners i ho va deixar. Les altres dues entitats, en comptes de sostenir el recurs, el tanquen, amb la qual cosa molta gent amb ganes de fer coses es va quedar sense aquesta via.

A més, començava a haver-hi tot un seguit de programes, majoritàriament d’entitats públiques però també bancàries, que promovien l’emprenedoria social des d’uns valors i uns paradigmes que no tenien en compte ni l’experiència ni la realitat de l’economia solidària. En aquell moment algunes cooperatives vam aixecar el dit i vam decidir crear un projecte que es diria LabCoop i que es dedicaria a donar suport a la gent que estava emprenent socialment i col·lectivament. LabCoop com a tal no es constitueix fins al 2013, tot i que el 2012 utilitzàvem la marca i fèiem cursos i activitats, però ho fèiem amb el paraigua d’Ecos. Quan ja vam començar a veure la dimensió del projecte, vam voler fer el salt a constituir-nos i vam formar la cooperativa, que és filla d’Ecos: LabCoop és sòcia del grup i el grup és soci de LabCoop, una qüestió formal, però simbòlica.

“L’èxit d’un projecte cooperatiu hauria de ser aconseguir cobrir les necessitats que les persones s’han plantejat des del seu inici”

Donada la teva experiència, quins punts claus consideres que garanteixen l’èxit d’un projecte cooperatiu?

Èxit en quins termes?

Rendibilitat?

Crec que la rendibilitat i el fet de tirar endavant són coses diferents.

Per què?

El sistema econòmic hegemònic entén l’èxit, en primer lloc, com a resultats econòmics elevats. En segon lloc, està el creixement exponencial. Quan es diu que un projecte econòmic ha tingut molt d’èxit és perquè van començar sent dues persones i ara són 30; van començar facturant 10.000 euros i ara en facturen 100.000. Tenint en compte això, ens hauríem de preguntar què hauria de ser l’èxit en l’àmbit de l’economia social solidària. Per a mi, l’èxit d’un projecte cooperatiu o d’economia social i solidària hauria de ser obtenir o aconseguir cobrir les necessitats que les persones s’han plantejat des del seu inici. Si s’han proposat canviar pautes de consum enèrgic i ho han aconseguit, generant ocupació d’una certa qualitat i facilitant el consum a un cert nombre de gent, parlem d’èxit.

I com ho aconsegueixen?

Generalitzar és difícil, perquè justament partim de l’àmbit petit, local, de la idiosincràsia pròpia d’un grup de persones, comunitat o territori. Suposo que per aconseguir-ho caldria poder partir d’unes necessitats de treball, consum i provisió de serveis. Després, caldria veure si les has assolit sent fidel als principis i pràctiques de l’economia solidària o havent renunciat a algunes d’elles. Em refereixo a pràctiques d’equitat, d’igualtat d’oportunitats de gènere, de sostenibilitat ambiental, de qualitat laboral i de contribució a la comunitat, entre altres. Si aconsegueixes cobrir aquestes necessitats sense haver de renunciar a aquests principis, estarem parlant d’èxit en una mesura que no és tan clara com el nombre de llocs de treball creats i el volum de facturació (molt més reduccionista). També considero que una part de l’èxit s’assoleix quan aquells projectes són replicats per algú altre.

Perquè són exemplars…

Exacte. Es tracta de veure com podem traslladar pràctiques cooperatives de consum i de treball en sectors estratègics i altament capitalitzats. La gent de Som Energia, Som Mobilitat i Som Connexió m’explicava que s’estan ajuntant per reflexionar al voltant del concepte de cooperativa “Som” i sota quins principis i valors és lícit utilitzar-lo, explorant així com s’autoreplica, que no vol dir fer exactament el mateix sinó utilitzar l’exemple per poder extrapolar-lo a altres realitats.

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, de la qual Labcoop i el Grup Ecos en són membres, agrupa més de 3.000 empreses cooperatives de treball. Creus que el sector està en un bon moment?

M’agradaria pensar que sí: considero que hi ha elements que així ho indiquen. Les dades diuen que hi ha un creixement progressiu. També és cert que hem fet una mica de “trampa”: avui dia es pot constituir una cooperativa amb dues persones sòcies quan fins al 2015 en necessitaves tres. Justament s’ha fet per promoure la seva creació. En general, crec que hi ha un interès més gran en el format cooperatiu. Projectes grans com Som Energia i Fiare, per exemple, hi contribueixen, encara que abans ja hi havia projectes grans com Abacus. A més, ens hem tret un cert llast que s’arrossegava des de la dictadura: treballar o ser soci duna cooperativa era ‘hippie’, poc rigorós, poc professional i ineficient (“si entre tots hem de decidir-ho tot, al final no es fa res”). La post-dictadura es va encarregar d’estigmatitzar-nos. Aquest llast ens l’hem anat traient de sobre gràcies a la feina de formigues d’un gran nombre de cooperatives al llarg dels anys i gràcies, també, a la recent mobilització ciutadana arran la situació de crisi.

També gràcies a la recerca d’alternatives, oi?

Sí. D’altra banda, algunes de les grans cooperatives que ja existien, com Abacus, han començat a fer bandera de la seva realitat i la seva forma de ser. Abans Abacus no es feia dir “Abacus Cooperativa”. Fa pocs anys que la paraula “cooperativa” apareix a la seva marca. El tercer factor és que tenim un context polític que afavoreix aquest teixit econòmic: hi ha un gran consumidor a la nostra societat que és l’administració pública. Quan l’administració pública comença a valorar i a promoure la provisió de servei públic a través del format cooperatiu, el sector creix.

“Un consell per a una dona emprenedora? Obre’t i busca la teva estabilitat personal i emocional, perquè segur que et donarà bons resultats en tots els àmbits”

Com has dit, LabCoop és membre del grup cooperatiu Ecos, format per empreses del sector de l’economia social i solidària. CRÍTIC  també n’és membre. Quins avantatges creus que suposa formar-ne part?

El Grup Ecos es crea per tres motius principals. El primer: donar-nos suport mutu. Es crea el 2011, en un context on la majoria de nosaltres, cooperatives petites, teníem pèrdues. Moltes proveíem serveis en l’àmbit de l’economia social i l’administració pública. Per tant, vam voler fer pinya. Un segon motiu és que som entitats que fa molt de temps que funcionem i hem de poder treure pit i fer més visible allò que fem. L’últim motiu és crear projectes nous. En primer lloc, vam decidir compartir espai. Vam adquirir un local més gran del que necessitàvem per poder compartir amb altres entitats amb els mateixos valors, encara que no fossin del grup. El fet de compartir espai físic ha creat un munt de sinergies i connexions que d’altra manera no haguessin estat possibles. A més, ha generat molta més visibilitat de la que ens esperàvem. Hi ha hagut un poder d’atracció pel caldo de cultiu que implica: és un espai fèrtil. Dins d’ell es van crear LabCoop, FemEscala, Quèviure i MésOPCIONS entre altres. També hi ha fermesa professional: les sòcies d’Ecos treballen amb l’objectiu de proveir-nos d’un lloc de treball de qualitat i tothom n’és conscient. Hi ha una coherència entre el que fem i el que diem, un compromís social i polític envers la Xarxa d’Economia Solidària. Ecos té una dimensió política i intenta cuidar aquesta coherència entre el compromís polític i el sosteniment econòmic.

En una entrevista al diari ‘Ara’ vas dir que “una visió compartida i fonamentada en valors i pràctiques com les de l’economia social no sempre són fàcils de protegir davant les exigències dels mercats”. Com s’aconsegueix portar a terme aquest repte?

El drama és que com a cooperativa has de jugar amb les regles econòmiques hegemòniques i alhora intentar canviar-les. Per a mi, la manera de fer-ho és, en primer lloc, sent molt conscient de quines són les línies vermelles que no vols traspassar, ja sigui a escala laboral, de condicions materials o de qualitat del servei. També cal fer-ho en les relacions empresarials: de qui et vols proveir i a qui li vols vendre. Per exemple, decidir no posar-li pegues a proveir-te o a treballar per no sé qui, perquè estàs en un sector d’activitat on es fa difícil fer-ho d’una altra manera. Som Connexió el que fa actualment és comercialitzar entre les sòcies serveis de Vodafone i d’Orange. Aquest és un límit que es permet perquè l’objectiu és aconseguir la suficient massa crítica per poder ser una operadora més, fet que implica passar per aquesta fase. Un altre exemple: imagina que s’ha creat un projecte per poder conciliar la vida personal i els interessos formatius. Aquest seria el límit que no s’hauria de traspassar. Si resulta que el projecte porta cap a una situació en què es requereix treballar 60 hores setmanals, vol dir que ens estem equivocant. L’única manera de superar les exigències del mercat hegemònic és sent molt conscient de cap a on et porta i de quins són els límits que no vols infringir.

En la teva obra ‘El libro rojo de las mujeres emprendedoras’, confirmes que les dones emprenem de manera diferent als homes. És difícil ser dona en el món de l’emprenedoria? Quins reptes addicionals implica?

Vaig escriure el llibre en el període 2010-2011, un moment molt diferent del d’ara. La intuició em diu que avui potser l’escriuria de forma diferent, tot i que hi ha companyes de cooperatives que em diuen que encara està molt bé i és actual. Tot i això, segueixo pensant que emprenem diferent per motius diversos, però en especial perquè culturalment se’ns assignen uns rols i unes càrregues socials diferents. És veritat que en l’àmbit del cooperativisme i de l’economia solidària trobes homes que emprenen o que desenvolupen la seva activitat professional i cooperativista de manera més integral, holística i humana. Malgrat això, una de les característiques que crec que les dones tenim per aquest bagatge social i cultural és que, en general, diferenciem poc entre les nostres esferes de la vida. Generalitzar fa de mal dir, però en un àmbit més mercantilista i capitalista, les dones fem el que podem i els homes marquen un límit molt més taxatiu entre les esferes laborals i personals. He de dir que m’agrada la sensació de ser sempre tu a tot arreu: arrossegues la teva vida al teu lloc de treball igual que s’arrosseguen els teus interessos professionals dins del teu espai vital.

Encara que no ens agradi reconèixer-ho, els rols es reprodueixen a tot arreu. També en l’àmbit cooperatiu i de l’economia social i solidària, tot i que potser amb menys virulència. Això sí, són elements més fàcils de detectar i de parlar. Quan algú els assenyala són percebuts amb menys hostilitat, però existeixen i als espais de visibilitat segueixen havent-hi majoritàriament homes i les veus més reconegudes acostumen a ser masculines. L’àmbit no està lliure de dificultats, però hi ha un intent de cuidar-ho. Que no es quedi en intent, no ens hem de conformar.

Ara mateix ets un model a seguir per a moltes dones. Qui va ser la teva major inspiració tant en l’àmbit personal com professional?

No sé pas si sóc un model a seguir… però ja que em preguntes per les meves referències, d’una banda hi ha la meva àvia. Em va criar de petita fins als nou anys, set anys vivint amb ella sola. No és que fos una dona molt emprenedora: de fet tenia tendència depressiva. Però va ser molt important per a mi. Ella havia portat un estanc en una estació de tren, s’havia encarregat de la gerència d’un hotel, va obrir una botiga de roba i complements de nadons… Encara que no em deia res sobre tot això, em va transmetre el seu esforç. Durant la seva vida personal i familiar devia patir molt, però tot i les dificultats anímiques va tirar endavant. Una altra dona que m’agrada referenciar és Isabel Allende. De molt joveneta vaig descobrir-la amb l’obra “La casa de los espíritus”. Tot el seu realisme màgic em va encantar. He llegit tot el que ha escrit. El seu estil aventurer i juganer sempre m’ha semblat que té un toc infantil fascinant. En tercer lloc, hi ha un personatge que també ha estat molt present a la meva vida: Mafalda [personatge de còmic creat pel dibuixant argentí Quino]. En concret, la seva necessitat de pensar perquè el món és com és i el seu humor excessivament madur per la seva edat.

Quin consell donaries a les dones que volen emprendre?

No esteu soles. Si tens un projecte dins el cap, comptaràs amb gent al teu voltant que t’ajudarà. Per tant, el que recomano és que s’obrin el màxim que puguin, que expliquin el que volen fer i el que els apassiona. Que no es tanquin, perquè trobaran gent que generosament els ajudarà en el camí. Això no vol dir que només hi hagi bones experiències, però sobretot, els diria que busquessin, en la mesura del possible, estabilitat i confort en l’àmbit personal. Això les ajudarà professionalment. Si estàs sola, busca en el teu entorn, en la teva família, sigui biològica o sigui trobada. Algú que et reconforti i a qui li puguis explicar les teves experiències. És bàsic. Si al darrere tens un corcó que no deixa de desmotivar-te, no sortirà bé. Si només puc dir una recomanació, seria aquesta: obre’t i busca la teva estabilitat personal i emocional, perquè segur que et donarà bons resultats en tots els àmbits.