Crític Cerca
Opinió

Néixer, créixer (i no morir) venent llibres “independents”

02/04/2015 | 12:48

Un moment de la taula rodona celebrada a l'Espai Contrabandos / Mar Carrera
Un moment del debat celebrat a l’Espai Contrabandos / Mar Carrera

Fer i vendre llibres en el context econòmic actual no és una empresa fàcil, tot i que paradoxalment la ciutadania llegeix més que mai, amb la proliferació de tauletes i dispositius mòbils. La Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal) calcula en un informe recent que el 2014 es van tancar 912 llibreries a l’estat espanyol. Per contra, se’n van obrir 226 de noves. La majoria es troba entre els 30.000 i 90.000 euros anuals de facturació. En un article al diari Ara, Miguel Flamarit (BCC Consultors) assenyalava que aquesta és “una xarxa de microllibreries única a Europa, de negocis de molta proximitat“.

El bloguer i editor Bernat Ruiz va situar així un debat sobre el sector que es va celebrar el passat 28 de març a l’Espai Contrabandos. Llibreries i editorials independents van analitzar el mercat i van compartir estratègies per mantenir-se, créixer (i no morir). “Es parla molt de la venda del llibre i poc dels lloguers abusius. Els que ens fa fora són els interessos especulatius”, va interpretar Elba Mansilla, de la llibreria de Sants La Ciutat Invisible. “Som crítics amb el model d’expenedoria de llibres i amb la degradació brutal de l’ofici del llibreter”, va afegir Mansilla.

Quina visió compartien els tres projectes convidats (Taifa, amb 21 anys de trajectòria; La Ciutat Invisible, amb 10 anys; La Caníbal, acabada de néixer)? Cap de les tres té grans dimensions i totes aposten per arrelar-se al barri, per oferir activitats culturals i cooperar entre elles. “Hi ha una galàxia de llibreries que no pensem en termes de competència amb les altres, i no ho fem perquè siguem bones persones, sinó per l’enorme creixement potencial que té la lectura de llibres”, apuntava Jesús Arpal Moya, de La Caníbal.

Jordi Duarte, de Taifa, va afirmar que les lectores han de fer tria: “La gent ha de tenir la responsabilitat de triar una llibreria, també per com es tracta les seves treballadores”. El de la gestió del personal és un tema polèmic, no solament al si de grans empreses de la venda de llibres (grans superfícies, Fnac, Casa del Libro, etc.), sinó també en sistemes de funcionament com el de La Central. Aquesta última cadena va ser blanc de crítiques per les condicions laborals que ofereix, arran d’una entrevista realitzada per ‘Jot Down’ a una de les seves responsables, Marta Ramoneda.

(In)fidelitats i cooperació

Jesús Arpal es va mostrar més escèptic sobre la fidelitat de les lectores: va afirmar que, encara que es puguin admirar els projectes esmentats, “si a algú li és més a prop Casa del Libro, compra allà”. Què pot oferir una llibreria petita o mitjana davant de les grans superfícies? Bernat Ruiz va interpel·lar el públic assistent, en gran part compost per representants d’editorials (Icaria Editorial, Deskontrol ed, Godall, Ediciones del Serbal, Pol·len Edicions), sobre la complexitat de la cadena del llibre, des de les autores i les editorials fins a les llibreries, passant per les distribuïdores. Amb una llei del llibre que estableix un preu fix però no blinda els marges entre intermediàries, que acaben resultant més avantatjosos per als grans grups, què pot aportar el segell de ser “independents”?

La llibreria l’Odissea, a Vilafranca, també present al debat, forma part de Bestiari, que actua com a central de compres d’un col·lectiu amb vint llibreries situades a tot el territori català. Això permet que pugui exigir millors condicions als canals de distribució, o bé autoabastir-se. En l’àmbit de les editorials independents, Llegir en català o el mateix Espai Contrabandos són altres exemples de cooperació.

Dinàmics, selectes

Davant del debat sobre si cal reformar la llei del llibre, Pep Garcia, de l’Odissea, va reclamar que el que cal és protegir legislativament les llibreries com a “espais culturals”. Les llibreries ja no “només” són locals on es venen llibres, sinó espais on passen coses. La Ciutat Invisible és un exemple de dinamització d’activitats de tot tipus. Aquest esquema funciona, i ho evidencia un creixement de les vendes d’un 15-20% els darrers quatre anys. Situada a tocar de l’estació de Sants, rep públic del barri però també passavolants; assegura ser molt receptiva a les peticions de la gent, de títols i de temes. “En aquest moment, la societat està àvida de llegir discursos contrahegemònics”, va afirmar Mansilla. A Taifa compten amb menys activitats però amb un teixit social molt ric al voltant, amb qui col·laboren. “Ja estem en xarxa”, segons Duarte.

La relació entre llibreries i editorials també s’ha d’enfortir, s’han de buscar mecanismes de complementarietat, que a vegades suposen saltar-se la cadena “tradicional del llibre”. Es va tractar de l’aposta de les editorials per ser “franctiradores”, per “apuntar bé a quines llibreries volen arribar i a quines no”, com va explicar Deskontrol ed. Les llibreries, al seu torn, han d’emfatitzar la tasca de selecció, per afavorir que el públic lector reconegui les llibreteres com a activistes culturals. I, finalment, aquestes han de generar espais d’intercanvi: espais com ara fires o altres iniciatives que, segons Arpal, permetin que el sector es reconegui com a “ecosistema”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies