Inquietud a CDC: la CUP pot ser l’actor clau del 27-S

‘La Vanguàrdia’, ‘El País’ i ‘ABC’ publiquen avui les últimes enquestes legals del 27-S (caldrà veure si ‘El Periódico’ torna a apostar, com va fer amb les municipals, per un tracking des d’Andorra). Les enquestes són imperfectes, i més en un període d’alta inestabilitat com l’actual. Però al cap i a la fi són l’única eina que tenim per orientar-nos.

De les que s’han publicat fins ara, podem extreure’n set tendències generals:

1) Les candidatures independentistes podrien assolir amb relativa facilitat la majoria absoluta d’escons.

2) Gairebé cap enquesta pronostica una majoria absoluta de vots independentistes, tot i que algunes s’hi apropen molt.

3) Junts pel Sí té la majoria absoluta a tocar, però no la té assegurada.

4) Catalunya Sí que Es Pot no qualla i té difícil disputar-li el segon lloc a Ciutadans, que es consolida com l’oposició forta al pròxim Parlament.

5) PSC i PP segueixen en una davallada accentuada per un precipici de fondària inescrutable.

6) Unió ho té difícil, però no impossible, per entrar al Parlament.

7) La CUP està en un ascens clar i es consolida com l’actor clau a partir del dia 28.

Última enquesta. La de l'ABC… pic.twitter.com/uuDqQc4Ezm

— Jesús Rodríguez (@albertmartnez) September 19, 2015

La qüestió, doncs, no és si l’independentisme assolirà la majoria absoluta d’escons. Aquest és, si no hi ha canvis accentuats d’última hora, l’escenari més probable del 27-S. La qüestió és quins seran els equilibris de forces dins del bloc sobiranista. Si Junts pel Sí té majoria absoluta, s’aplicarà el seu programa, que inclou la investidura com a president del número 4 de la seva llista, Artur Mas. En canvi, si Junts pel Sí no té majoria absoluta, serà igualment la llista més votada però haurà de negociar per aconseguir suports per la investidura. I l’únic suport viable –si es tracta de tirar endavant un procés en clau independentista- és la CUP.

Junts pel Sí ha estat evitant el tema durant tota la campanya. De portes enfora, tot són elogis i bones paraules per la CUP. Però la possibilitat que l’esquerra independentista sigui clau el 27-S inquieta, tensa i preocupa. Repesqueu les paraules d’Artur Mas durant l’entrevista amb Julia Otero a Onda Cero del passat 16 de setembre. Otero va preguntar diversos cops a Mas per un hipotètic suport ‘cupaire’. Els mitjans catalans no han donat gaire volada a les declaracions del President, però la cosa va anar així:

Julia Otero: Por cierto, si depende de la CUP que usted sea presidente…

Mas: No depende de la CUP.

Otero: Si necesitan mayoría y sus escaños son necesarios…

Mas: Hay un déficit de información. El presidente se elige en el Parlamento catalán en primera votación por mayoría absoluta. En la seguna votación ya no. Por lo tanto no depende de la CUP.

Otero: Ni que voten en contra?

Mas: Si votan en contra y los demás también votan en contra, alguien tendrá que dar explicaciones de por que se aborta un proceso de esta magnitud por no permitir que haya un gobierno en Catalunya o un presidente de este Gobierno.

[Podeu escoltar les declaracions al minut 27 d’aquest clip)

‘O la CUP dóna suport a Mas… o adéu procés’

La resposta del President, amb un punt altiu, és l’avantsala del que li espera a la CUP el 27S si és decisiva: atacs, retrets, xantatge emocional i una campanya per terra mar i Twitter similar a les que ha patit ERC al llarg de la seva història. Primer, la tropa convergent exigirà un vot afirmatiu a la investidura de Mas, que no arribarà. En segona volta, exigirà l’abstenció. I sinó… algú haurà de donar explicacions per dinamitar el procés.

A les xarxes hi ha un estol d’activistes digitals amb la icona de Junts pel Sí i la CUP juntes a l’avatar de Twitter. Veurem quina de les dues icones ‘cau’ a partir del 28-S si la CUP és decisiva. Molt important serà també el paper de l’ANC i l’Òmnium. Jordi Sánchez és una persona molt més pròxima a l’entorn de Mas que no Carme Forcadell. Quim Torra, sense ser afí a ERC, és un altre perfil: a Convergència no se li perdona que, segons expliquen fonts de les entitats sobiranistes, fos l’ideòleg de la ‘llista sense President’ que durant una setmana va fer escac a l’hegemonia convergent del procés. Un dia -aviat- parlarem d’aquells set dies de juliol que van poder canviar-ho tot. 

Com afronta la CUP el fet de ser decisiva?

Antonio Baños s’ha cansat de repetir que no investiran Mas. Ahir deia això sobre un hipotètic suport de la CUP a Junts pel Sí: ni fer President Mas ni fer descarrilar el procés. “Si després del 27S es forma un govern de concentració, qui el presideixi hauria de ser un nom de consens. És lògic que si en un extrem ideològic hi ha Mas i en l’altre som nosaltres, busquem un mig camí on tots ens poguem sentir còmodes”. Baños parlava d’una “figura de prestigi, no política o política no partidaria”. En altres paraules: la CUP podria investir per activa o per passiva un president de Junts pel Sí que no fos Mas. Detall rellevant: segons la legislació actual, hauria de ser, necessàriament, diputat de Junts pel Sí. Segon detall rellevant, per si algú se li havia passat per alt: en les eleccions autonòmiques catalanes dels últims quaranta anys, excepció feta de Junts pel Sí, el candidat a President de tots els partits ha estat sempre el número 1 de la llista.

Enric Juliana ha parlat sovint d’un combat de judo entre CDC i ERC per l’hegemonia del sobiranisme. En aquest combat, la CUP ha estat sovint espectadora, però ara s’hi pot veure abocada de ple. Amb tres diputats era una anècdota. Ara serà clau. Al mateix temps, Junts pel Sí no actuarà com un bloc. En els seu sí hi ha diverses sensibilitats. És possible que els diputats d’Esquerra i alguns independents se sentin més aprop de la proposta de l’esquerra independentista que no del que propi programa de Junts pel Sí. I si el que està en joc és la continuïtat d’un programa independentista, encara més. La pinça de juliol entre ERC i CUP per la llista sense President podria reproduïr-se en un altre format després del 27-S. I en aquest contex també podria jugar un paper important Catalunya Sí que es Pot.

El que passa, però, és que a la CUP també li caldrà tocar de peus a terra. No és el mateix que Junts pel Si es quedi a les portes de la majoria absoluta i la CUP no experimenti un gran ascens, que si passa a la inversa. Si Junts pel Sí s’aproxima als 60 diputats i la CUP s’apropa als 10, els vots cupaires esdevenen més valuosos. Si la cosa va d’un diputat, la CUP ho tindrà molt complicat per no avenir-se a facilitar la investidura. El problema més greu, però, vindrà després: què passarà amb els pròxims pressupostos de la Generalitat? I amb totes les lleis que requereixin suport parlamentari? Durant el període 2012-2015 la CUP ha donat suport a CiU en tot el que ha fet referència a la consulta del 9-N, però a nivell de polítiques socials han coincidit en ben foc. Ara serà diferent. La fractura interna pot ser important.

En tot cas, sembla que la CUP creix. Es nota. Es palpa. Ho diuen les enquestes. Catalunya Sí que es Pot no sembla haver quallat com va quallar Barcelona en Comú. Ja vam dir en aquest bloc que una Catalunya en Comú ho tindria difícil. La CUP té cert marge per captar vots en aquest espai social més afí al 15-M. Sobretot amb un candidat com Baños, que s’autodefineix com “un català autèntic, amb quatre avis de fora de Catalunya”. Ahir, al debat de la Sexta, va dir que portava Espanya al cor i va diferenciar entre els pobles d’Espanya i l’Estat espanyol. Un dicurs a anys llum d’algunes llumeneres del sobiranisme castís. Ahir, també a La Sexta, Albiol retreia demagògicament a Raül Romeva el vídeo en què Montserrat Carulla, ara candidata de Junts pel Sí, deia que Franco va voler diluir la identitat catalana amb la immigració. Romeva va dir que era una difamació. El vídeo està descontextualitzat i Carulla va matisar, però les declaracions existeixen. Unes declaracions desafortunades que no farien mai un Baños o un Fernàndez. Per a l’independentisme d’esquerres, la llista unitària era terreny abonat per aquesta mena de trampes. No es pot dir que no haguessim avisat.