Set preguntes sobre la Setmana Tràgica d’Artur Mas

A no ser que en les pròximes hores els esdeveniments donin un tomb imprevist, aquesta setmana viurem un fet inèdit en la política catalana de les últimes dècades: el ple d’investidura del Parlament no podrà escollir president de la Generalitat, ni en primera votació (per majoria absoluta) ni en segona (per majoria simple). Aquest fet no ha passat mai en la història de la cambra catalana des de la seva restauració l’any 1980.

La situació és extremadament complexa. Seguir la política catalana requereix un grau cada cop més alt d’especialització, hi ha gent cansada i la sensació d’atzucac s’estén com una taca d’oli. Si el sobiranisme vol desencallar la situació requerirà de solucions imaginatives i contundents. Estem davant del que l’ocurrent i imprescindible compte de Twitter conegut com Autobús de Campanya han batejat com “la setmana tràgica”. Una setmana que tindrà com a gran protagonista Artur Mas i que deixarà oberts diversos interrogants. En aquest article mirem de donar resposta set preguntes bàsiques per entendre la política catalana d’aquests dies tan convulsos.

1) Podria ser que Mas fos investit President aquesta setmana?

En política tot és impossible fins que deixa de ser-ho. Dit això, a hores d’ara sembla complicat que acabem la setmana amb una investidura exitosa. Què podria passar perquè fos així? Com a mínim coses ara com ara molt remotes. La primera seria que la CUP, en el segon debat d’investidura que se celebrarà dijous i en què a Mas només li caldrà majoria simple, li prestés un mínim de dos vots afirmatius. La resta de diputats ‘cupaires’ s’haurien d’abstenir. Això faria que Mas tingués el suport de 64 diputats (la resta de formacions del Parlament, exclosa la CUP, en sumen 63).

Aquest és, però, un escenari molt improbable: des d’avui i fins a dijous l’equip negociador de la CUP hauria d’arribar a un acord que, en teoria, hauria de validar ‘in extremis’ una assemblea no només de la CUP, sinó de les organtizacions que li dónen suport. Al mateix temps, també sembla improbable que des d’ara fins a dijous apareguin dos diputats ‘díscols’ de la CUP disposats a trencar la disciplina de vot del grup. Fins ara la candidatura liderada per Antonio Baños no ha mostrat cap fissura sobre la seva voluntat de no investir Mas.

Les altres opcions que no passen per un vot afirmatiu de la CUP són encara més improbables. Per exemple, que la CUP s’abstingués i també ho fessin diputats de forces no independentistes. En aquest cas, Junts pel Sí en tindria prou amb els seus 62 vots per investir Mas. Ara com ara no sembla que això hagi de passar, però ja ho hem dit: en política tot és impossible fins que deixa de ser-ho.

2) Què passa si el Parlament no investeix un President aquesta setmana?

Si Mas o cap altre diputat de Junts pel Sí no és investit aquesta setmana, entrarem en una interregne de dos mesos en què la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, podrà tornar a convocar tants cops com vulgui un ple d’investidura per escollir president de la Generalitat. Aquest fet, si bé és inèdit a Catalunya, no és inèdit a Espanya: ha passat aquest mateix any a Andalusia, en què la candidata del PSOE, Susana Díaz, va haver de ser investida en quarta votació gràcies finalment al suport de Ciutadans. Si mirem fora de Catalunya i de l’Estat espanyol, si bé aquestes situacions de bloqueig parlamentari no són habituals, tampoc estaríem davant d’un fet excepcional. En els sistemes multipartidistes, la formació de coalicions és complexa i sovint porta temps.

Mentrestant, el govern estarà en funcions i el Parlament pot seguir legislant. És a dir: podrien tirar-se endavant igualment el paquet legislatiu “de ruptura” que inclou la resolució pactada per Junts pel Sí i la CUP. Si transcorreguts els dos mesos des de la primera votació la cambra no ha investit President, el Parlament es dissol automàticament i es realitzen unes noves eleccions entre els 40 i els 60 dies següents. La data límit seria el 10 de gener, i els noves eleccions serien al març (Vicent Partal apuntava que el dia 6).

Eleccions el 6 de març: La CUP comunica formalment que no donarà suport a la investidura de Mas en cap cashttps://t.co/jfPGl96P4E

— Vicent Partal (@vpartal) November 4, 2015

3) Quins escenaris de futur es contemplen en cas que Mas no sigui investit President aquesta setmana?

A priori es contemplarien tres escenaris, que podrien donar-se més d’hora o més tard al llarg dels pròxims dos mesos. El primer, que Artur Mas faci un pas enrere i faciliti la investidura d’un nou candidat de Junts pel Sí. El segon, l’èxit del #PressingCUP i reedició de la presidència de Mas. I el tercer: que no s’arribi a cap acord i hi hagi noves eleccions. Un quart escenari, més improbable, passaria per que durant els pròxims dos mesos Junts pel Sí arribés a alguna entesa amb algun altre actor que no fos la CUP per facilitar la investidura de Mas. A hores d’ara és molt difícil i res indica que s’estigui explorant aquesta via, però com ja hem dit, en política res és impossible fins que deixa de ser-ho.

4) És possible un acord entre Junts pel Sí i la CUP sense Mas de President?

Molt difícil, però sí. De portes enfora Convergència segueix unida entorn de Mas, però dins del partit hi ha veus que han posat sobre la taula aquesta solució. La CUP ha dit aquest dissabte que proposarà noms, i afirma que està disposada fins i tot a votar un President de CDC. Els ‘cupaires’ també contemplen escenaris que comporten una continuïtat de Mas en l’executiu. La CUP va plantejar en un primer moment la possibilitat d’un govern coral, amb un president de consens i diversos vicepresidents amb amplis poders (un dels quals podria ser Mas). Aquest punt requeriria modificar la llei. Una altra possibilitat seria un President molt representatiu que delegués en un conseller primer amplis poders executius (i que aquest conseller fos Artur Mas).

En tot cas, un acord d’aquestes característiques és altament complex, perquè suposa que Convergència sacrifiqui o degradi el que ara com ara és el seu únic actiu, la qual cosa seria un pas molt dolorós pel partit com pel propi President.

5) És possible que la CUP acabi votant a favor de la investidura d’Artur Mas?

Molt difícil, però sí. La campanya de pressió perquè la CUP faci Mas president encara no ha assolit la seva màxima esplendor. De moment ni l’ANC ni l’Òmnium han entrat en la batalla. A mesura que vagin passant les setmanes, els creadors d’opinió pública afins al ‘masisme’ incrementaran el volum i l’agudesa de les seves atzagaiades. Si s’arriba a mitjans de desembre sense President, molts ‘cupaires’ hauran de començar a assumir un escenari tètric: un mínim de quatre àpats nadalencs (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis) amb una sessió de #pressingCUP de part d’aquell cunyat o cunyats convergents que mai poden faltar en qualsevol sobretaula. Serà un drama. Alguns arribaran a la conclusió que potser fins i tot és millor investir Mas abans de Nadal i estalviar-s’ho.

Conyes a part, el fet que la CUP i Junts pel Sí vagin pactant altres elements al marge de la investidura (com la resolució sobiranista i l’annex social que es votarà avui) afegeix pressió als ‘cupaires’ per investir Mas. El que alguns anomenen “declaració de ruptura” preveu que en un mes es comencin a tramitar tres lleis de marcat contingut sobiranista. Això posarà encara més pressió a la CUP, perquè les lleis s’estaran tramitant mentre s’esgota el termini per investir Mas. No investir Mas serà, més que mai, avortar el procés constituent. Convergència juga bé les seves cartes, com és habitual. Si al final hi ha acord en tot menys amb la figura de Mas, la CUP ho tindrà més difícil per negar-s’hi.

Al mateix temps, Mas pot comptar amb l’inestimable ajuda de l’Estat: qualsevol acció judicial contra el President per haver posat les urnes del 9-N pot fer més fàcil la seva reelecció. En tot cas, cal tenir en compte que el suport de la CUP a Mas seria una decisió que podria generar trencadissa interna entre els ‘cupaires’, la qual cosa fa que sigui un escenari extremadament complex.

6) Pot afectar el resultat de les eleccions espanyoles als acords entre Junts pel Sí i la CUP?

Sí. Tot i que el sobiranisme parla de desconnexió i unilateralitat, el cert és que tothom està més pendent de Madrid que mai. A priori hi hauria tres escenaris possibles el 20 de desembre a Madrid: un tancament del règim, una tímida obertura o un escenari preconstituent.

El primer escenari passaria per una sòlida majoria de PP i Ciutadans. Aquest context podria fer que la CUP i Junts pel Sí apropessin posicions a Catalunya. A Madrid hi haurà poc a pelar i per tant la via unilateral tindrà més arguments que mai. Amb Mas o sense Mas, l’acord Junts pel Sí-CUP per emprendre accions unilaterals estarà més a prop.

Un escenari de tímida obertura passaria per l’enfonsament del PP i un bon resultat del PSOE, que podria formar govern amb el suport de Ciutadans o dels nacionalistes de sempre (el partit abans conegut com Convergència i el PNB). L’escenari preconstituent passaria perquè el PSOE, Podem, els ‘Comuns’, les Marees i la Unitat Popular assolissin una àmplia majoria, el PP s’enfonsés i Ciutadans no cresqués tant com pronostiquen les enquestes. Aquests dos darrers escenaris podrien suposar una oferta més o menys ambiciosa per part de l’Estat. Probablement Junts pel Sí no la podrà comprar, perquè difícilment incorporarà una consulta. Però potser sí que hi podria haver acord entre l’holograma de Convergència i el PSOE en un altre Parlament en què Junts pel Sí no existís. La tímida obertura o l’escenari preconstituent, doncs, podrien reforçar la idea de les noves eleccions a Catalunya. En tot cas, hi ha molts símptomes que assenyalen que l’escenari no es clarificarà fins passat el 20 de desembre.

7) És possible que no hi hagi cap acord i ens precipitem a noves eleccions?

Sí, ho és. Escenaris d’aquest tipus no són habituals, però sí que poden esdevenir-se en contextos de crisi i convulsió. Catalunya travessa des de fa anys una d’aquestes crisis, a nivell econòmic, polític i nacional. Per tant, tampoc caldria entrar en una depressió profunda: són coses que passen.

Tots els actors i especialment Convergència comencen a tenir assumit que aquest escenari no és impossible. Ahir, ‘La Vanguàrdia’ explicava en un documentat article que el pla B de Mas passa per aquí. Al mateix temps, la CUP no es mou en la dinàmica dels partits convencionals, i això pot suposar quer percebi que hi té poc a perdre en l’escenari de nous comicis. ERC, al mig de la batalla, preferiria que hi hagués acord. Però també sap que si hi ha noves eleccions l’electorat els pot percebre com l’àrbitre que ha intentat posar seny infructuosament.

Unes noves eleccions afegirien enorme complexitat a la política catalana i obririen moltes preguntes. Per començar: s’hi tornaria a presentar Mas? Es reeditaria Junts pel Sí? La CUP perdria diputats o sortiria reforçada per la seva actitud fidel al programa? El sobiranisme en el seu conjunt perdria suport? Hi hauria una gran desmobilització? Aquestes preguntes caldrà respondre-les en un altre article.