Cerca
Dades

Adéu al Nadal tradicional: demostrem que la família típica no existeix

La bona salut de les dones divorciades és, segons una enquesta, deu punts superior a la dels homes divorciats

22/12/2017 | 19:00

Aquests dies que venen, per a la majoria consisteixen en seure i menjar al voltant d’una taula amb la família: la pròpia, la política o, fins i tot, amb la família escollida, les amistats. En aquestes ocasions, sovint mirem les persones que ens envolten i pensem que la nostra és la llar més estranya que podríem trobar. Tenim una bona notícia al respecte: les famílies “típiques” són més escasses del que creiem.

És bona notícia perquè la família ideal està basada en una separació de rols clara: l’autoritat i preeminència econòmica pertany al cap de família i la submissió, afectivitat, i bon cuinar pertany a la mare, mestressa de casa. Gràcies a aquesta idea de família, la desigualtat de gènere a tots els àmbits de la vida ha estat viscuda com allò més natural per part de la major part de nosaltres durant, com a mínim, dos-cents anys. I no és només ideologia: recordem que al nostre país, fins l’any 1961, una dona no podia treballar sense el permís del seu marit.

Les dones han aprofitat la igualtat d’oportunitats en l’educació

Per sort, avui, si ets dona i llegeixes aquest article, possiblement formis part de la cohort que ha fet el “sorpasso de gènere” en l’educació superior per evitar la família que hem descrit i que està ben present als nostres imaginaris.

Independentment del nivell educatiu, la “inactivitat” femenina ha anat reduint-se de forma molt pronunciada durant les darreres dècades, però queda encara molt per fer: molts homes haurien d’assumir la seva part de la feina no remunerada per fer possible que les dones s’incorporin del tot a la remunerada. [Si ets home i estàs llegint aquest article, comptem amb tu per fer-te càrrec del dinar de Nadal!]

Marits i mullers… però no per l’església

En tot cas, i tornant al costat optimista de la història, la distància entre el que és una família normal i el que ens imaginem que és, és important. D’entrada (i tal i com veieu al següent gràfic) les parelles normals no es casen per l’església. Si l’evolució continua com en els darrers anys, passar per la vicaria serà aviat una excentricitat, per molt que la cultura popular, la tele i el cinema ens facin pensar el contrari.

De tota manera, com heu pogut veure al gràfic “diverses llars”, l’opció de convivència més freqüent, de llarg, encara és el matrimoni. Tot i això, en aquesta qüestió trobem de nou un lloc comú que les dades desmenteixen: les dones no estan tan desesperades per trobar parella com se sol dir, en particular quan han passat per l’experiència. Sabem per les dades de l’INE a 2015 que les segones núpcies estan força igualades, amb una lleugera majoria masculina (tot i que les diferències serien majors si comptéssim la cohabitació). El que és més important però, és que les dones que no viuen en parella viuen millor: un informe de la Fundació Bofill de l’any 2002 mostrava com el bon estat de salut variava no només en funció del sexe sinó també de l’estat civil. Així, mentre els homes afirmaven més sovint tenir bon estat de salut si eren casats (81,5%, contra 73,3%) la bona salut de les dones divorciades era més de deu punts superior a la dels homes divorciats (83% contra 69,6%).

La crisi va posar en ‘stand-by’ les famílies

Que no ens enganyi l’esperit nadalenc: les famílies estan condicionades per la situació econòmica. Això s’ha fet evident durant la crisi, que hi ha tingut un efecte evident. Ha frenat els matrimonis, especialment els matrimonis de diferent sexe, ha reduït la natalitat i ha limitat la dràstica baixada de les ruptures del període anterior, de bombolla. La següent infografia mostra doncs, com el sistema econòmic modula la forma de la família. A més, diversos informes apunten també com la família ha estat el coixí que ha esmorteït el cop de la recessió i les polítiques d’austeritat; els pares i mares que han tornat a acollir fills o filles que feia anys que vivien de manera independent, la pensió de jubilació que ha servit per pagar el lloguer d’una llar on viuen 3 generacions, instal·lar-se a casa els i/o les sogres, etc.

A causa de l’absència d’estadística pública sobre els usos dels temps, desconeixem l’increment de treball domèstic i de cura (gratuït) que ha implicat la darrera desfeta econòmica i la reducció dels serveis públics en quantitat i qualitat, però podem deduir que aquesta crisi no l’hem passat sense una sobrecàrrega de treball no remunerat realitzat a l’interior de les famílies. Ara bé, qui, dins de les llars l’ha dut a terme? La baixada de l’ocupació masculina ha estat una finestra d’oportunitat per a la coresponsabilitat a casa? Caldrà temps fins que les recerques permetin treure alguna conclusió respecte si s’ha produït un canvi clau, o en matèria de treball domèstic, tot segueix igual.

Més consum i menys misses?

Tornant a la qüestió nadalenca, cal desmuntar un darrer tòpic. Segons el CIS, tot i que un 69,8% de la població es declara creient de la religió catòlica, només el 15,9% d’aquesta proporció declara anar a missa, com a mínim, cada diumenge. D’aquesta manera, la pràctica religiosa al nostre país és menor que la d’altres països catòlics del nostre entorn, com Itàlia o Portugal. Sí, Espanya, per molt que ens sorprengui, s’assembla més en aquest sentit a Bèlgica (vegeu mapa de l’Enquesta Europea de Valors aquí).

Així que potser, aquest Nadal, et trobaràs duent a terme alguna pràctica religiosa que, al capdavall, és tan atípica per als altres membres de la teva família com ho és per a tu. I no ho saps perquè la qüestió de la religiositat (o la seva absència) segurament continua essent un tabú. Aquesta és l’explicació que li trobem a la següent gràfica, on, la població enquestada afirma que la seva parella és més religiosa que ella mateixa.

En resum, a la propera trobada familiar pots aprofitar per mirar-te diferent els éssers estimats. Pots revisar les idees preconcebudes sobre els seus sentiments religiosos, preguntar-te sobre el benestar dels divorciats i les divorciades, o fixar-te en qui passa més hores a la cuina.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies