Crític Cerca
Dades

Cinc dades que expliquen el ‘burnout’ a Catalunya

94.000 treballadors van estar de baixa per ansietat o depressió a Catalunya el 2020, però només 112 casos van ser atribuïts formalment a qüestions laborals

10/10/2022 | 06:00

L’any 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer per primera vegada l’existència del burnout, la síndrome del desgast professional, en la seva classificació oficial de malalties. A diferència d’altres diagnòstics de salut mental, el burnout té sempre un origen laboral. Aquest pas de l’OMS va servir per visibilitzar els problemes de salut mental a la feina. Però, quina és la situació de la salut mental laboral a Catalunya? 

Només l’any passat, 94.000 treballadors van estar de baixa per salut mental, però només en 112 ocasions es va poder acreditar que la causa estava relacionada directament amb la feina. És possible que l’ansietat pugui ser considerada un accident laboral? Com és que es recepten més del doble d’antidepressius a les dones? CRÍTIC analitza amb dades quina és la situació de les persones treballadores amb problemes de salut mental a Catalunya.

94.000 baixes per salut mental

Només l’any 2020, 94.691 persones van estar de baixa en algun moment per motius de salut mental, segons la memòria Incapacitat temporal a Catalunya del Departament de Salut. Segons fonts del Departament, aquesta xifra implicaria un 6,2% del total de les incapacitats temporals que es van concedir aquell any, però les mateixes fonts adverteixen que la xifra “no és comparable amb la d’altres exercicis, perquè va ser l’any de la pandèmia”. L’any 2019, la xifra va ser d’un 7,2%, i el 2021, encara amb fortes onades de Covid, d’un 6,2%.

Però quantes d’aquestes baixes van ser causades per motius laborals? CRÍTIC ha fet una petició de dret d’accés a la informació pública per preguntar al Departament de Salut quantes baixes laborals hi van ser causades per estrès laboral. En la seva resposta, la Generalitat afirma que “en els documents de baixa laboral emesos pels metges hi consta un grup diagnòstic” i no “la causa”. “Això vol dir que, quan un metge codifica amb ansietat o infelicitat o trastorn mixt ansiós depressiu, no es pot saber si és per estrès laboral o no”, puntualitza l’escrit. 

Establir amb concreció que una malaltia derivi d’una contingència professional no és senzill, ja que els diferents trastorns mentals combinen factors genètics i socials. Però des del punt de vista administratiu la distinció és molt rellevant, perquè en poden dependre indemnitzacions o sancions per mala praxi.

Hi ha estudis que posen dades a l’estreta vinculació entre feina i salut mental. Una anàlisi de la revista Molecular Psychiatry va determinar que l’estrès laboral era un dels factors de risc més habituals de la depressió, i que es reduirien un 18% els casos d’aquesta malaltia si no n’hi hagués. Ampliant el focus a altres tipus de patologies, un  informe d’Infojobs basat en un miler d’entrevistes va determinar que un de cada dos problemes de salut mental de persones treballadores té relació directa amb la feina.

Un metge atén un pacient a la seva consulta / WIKIMEDIA COMMONS

Només un 0,1% de les baixes de salut mental es consideren accidents laborals

Tot i això, a la memòria Incapacitats temporals del Departament de Salut es concreta que només 112 de les 94.000 baixes del 2020 van ser considerades un accident laboral. És a dir, oficialment només un 0,1% de les baixes laborals per salut mental, siguin burnout o qualsevol altre tipus de trastorn, tindrien origen i relació específicament en el lloc de treball.

La cooperativa jurídica Col·lectiu Ronda certifica que molts trastorns amb origen laboral no es registren com a tals: “El treballador va a cal metge de capçalera i li donen la baixa per malaltia comuna”, explica Sílvia Vázquez, advocada del Col·lectiu: “Són les mútues qui haurien de donar la baixa per contingència professional quan has emmalaltit a la feina. Quan està relacionat amb la feina, s’ha de considerar accident laboral, i mai ho fan per als casos d’ansietat i de depressió”.

“Les mútues mai consideren que els casos d’ansietat i de depressió són un accident laboral”, explica Vázquez

Més enllà de si la baixa es considera accident laboral o no, des del Col·lectiu Ronda expliquen que s’han detectat anomalies en la durada i classificació dels trastorns. Per al primer dels problemes, la cooperativa d’advocats i advocades responsabilitza les mútues: “Es donen altes mèdiques que no tenen raó de ser, fins i tot quan hi ha informes mèdics que corroboren que la persona encara no està recuperada”, explica Vázquez.

Joan Latorre, psiquiatre de l’Hospital Benito Menni, de Sant Boi de Llobregat i delegat de Metges de Catalunya, també detecta aquesta tendència: “Hi ha un biaix en les mútues. Per temes psicosocials és molt difícil que et mantinguin gaire temps una baixa. A vegades pressionen els pacients, quan justament el que menys els convé amb aquests trastorns és que els pressionin”. Quan una baixa s’allarga més d’un any, les mútues deixen el cas i la llei marca que  és l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) qui ha de fer-ne el seguiment.

1.075 trastorns d’ansietat detectats per les unitats de salut laboral

Si el mal no es reconeix com a accident laboral, però la persona treballadora vol demostrar-ho, se sol iniciar “un procediment llarg que normalment acaba en judici”, segons Vázquez. El primer pas és sol·licitar-ho a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), i aproximadament cal esperar un any per a la seva primera resolució. Després, pot venir el judici. Amb tot, s’acaben denunciant molt pocs casos “per tot el que suposa” per a la persona que està passant un d’aquests trastorns.

En aquest sentit, una peça clau són les unitats de salut laboral (USL). Es tracta d’un organisme del Departament de Salut que fa de pont entre el sistema sanitari, les mútues i la prevenció de riscos de les empreses: “Aquestes unitats poden determinar si la baixa és accident laboral o no, encara que els seus informes no són del tot vinculants”, explica Sílvia Vázquez.

L’any 2021, les USL van detectar 1.075 casos de trastorns d’ansietat, 93 trastorns adaptatius i 48 episodis depressius. Són xifres inferiors a les detectades els anys 2017, 2018 o 2019, però des del Col·lectiu Ronda consideren que això no reflecteix l’estat de la salut mental, sinó la inactivitat d’aquest servei. Destaca especialment la manca de diagnòstics a les Terres de l’Ebre. Les unitats de salut laboral no han detectat cap trastorn mental de cap tipus a la zona des del 2019. Per a Sílvia Vázquez, hi ha el problema afegit que els metges de capçalera no solen derivar els casos d’ansietat o de depressió a aquest servei perquè no el coneixen. 

Tant si les unitats de salut laboral (USL) hi intervenen com si no, és l’ICAM qui acaba valorant les baixes que s’allarguen més d’un any. En aquest punt, el Col·lectiu Ronda denuncia que el diagnòstic oficial no sempre es correspon amb el d’informes mèdics previs: “Estem veient que valoren a la baixa les malalties mentals”, lamenta Vázquez: “Quan un informe d’un psiquiatre diu que el pacient té una depressió major, ho qualifiquen de trastorn adaptatiu, o com una distímia, que és més lleu”.

700.000 antidepressius més que el 2019

Una altra mirada per detectar l’afectació dels problemes de salut mental són les prescripcions de medicaments. Segons dades del Departament de Salut, a Catalunya es van receptar 7.919.957 antidepressius només l’any 2021. La suma dels ansiolítics va ser de 7.108.635 receptes. La xifra d’antipsicòtics (2.800.486) i d’hipnòtics i sedants (2.447.585) és una mica menys de la meitat. En tots quatre casos, les xifres augmenten respecte al 2020 i també respecte al 2019. L’augment és més clar en l’àmbit dels antidepressius, que suma 700.000 receptes més que el 2019, i el dels ansiolítics, que augmenta 400.000.

Les dones van rebre més del doble de receptes d’ansiolítics i d’antidepressius que els homes

Les dades de receptes facturades al sistema català de salut també revelen un gran biaix de gènere: les dones van rebre més del doble de receptes que els homes, tant pel que fa als ansiolítics com als antidepressius. El psiquiatre Joan Latorre explica aquesta gran distància per dos factors: d’una banda, “la sobrecàrrega històrica de les dones en l’àmbit personal i familiar” i, de l’altra, el fet que els homes tenen més dificultats per assumir el problema i buscar ajuda mèdica. Latorre destaca que, a més, “la majoria dels ansiolítics creen dependència, i l’addicció a aquests fàrmacs és més freqüent en dones”.

Onze psicòlegs i psiquiatres per cada 100.000 adults

Malgrat aquest nivell d’incidència entre la població, el personal mèdic especialitzat en salut mental en el sistema públic és dels més minsos d’Europa. Segons les dades obtingudes per CRÍTIC a partir d’una petició de dret d’accés, hi ha 293 psicòlegs i 385 psiquiatres als centres de salut mental d’adults de Catalunya (CSMA). De fet, aquestes xifres són un càlcul del personal equivalent a jornada completa, ja que en realitat són més professionals, però una part treballa mitja jornada.

Amb tot, la mitjana catalana és que entre psicòlegs i psiquiatres hi ha 11,1 professionals de salut mental als CSMA per cada 100.000 habitants. Tanmateix, hi ha grans diferències en la distribució d’aquests professionals. Al CSMA de Cerdanyola del Vallès, hi ha 13 professionals, cosa que equivaldria a 49 per cada 100.000 habitants. Això és gairebé 10 vegades més que els professionals que al CSMA de Móra d’Ebre, on n’hi ha només 5 per cada 100.000. En els centres propers a Móra, com el de Tortosa o el d’Amposta, la proporció se situa al voltant de 7 per 100.000.

La ràtio de psicòlegs i de psiquiatres és 10 vegades més gran al CSMA de Cerdanyola que al de Móra d’Ebre

Després de Cerdanyola, els centres amb més presència de psicòlegs i de psiquiatres són el de Badia del Vallès (37,11), el del Bages (22,77) i el del Pont de Suert (22,58). A la part baixa de la classificació, es troba el de Balaguer – la Noguera (5,82), el de la Segarra (6,01) i el de l’interior de la comarca de la Selva (6,75). A la ciutat de Barcelona també hi ha instal·lacions amb menys personal que la mitjana, com el CSMA Sant Martí Sud, situat al barri del Besòs, amb 6,95 professionals per cada 100.000 habitants.

Aquests centres són els que poden atendre, per norma general, les persones treballadores que puguin requerir atenció en salut mental. A banda, la sanitat pública té altres unitats de salut mental dedicades a la població infantil i juvenil o personal hospitalari dedicat a tasques com les urgències. En qualsevol cas, segons un estudi del Defensor del Poble de l’Estat espanyol de l’any 2018 centrat en els psicòlegs, la ràtio total d’aquests professionals a l’Estat és de 6 per cada 100.000 habitants. En el cas dels psiquiatres, segons dades de l’Eurostat (l’oficina estadística de la Unió Europea) del 2016, la mitjana espanyola és de 10.

En una visita al debat Ateneu Crític del desembre de l’any passat, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va comprometre’s a anar “incrementant aquesta xifra fins a arribar a la ràtio europea”. Així mateix, Argimon remarcava que “quan parlem de salut mental, és important no quedar-se només amb la idea del psicòleg o del psiquiatre” i que “la salut mental s’ha d’abordar des d’una perspectiva més àmplia”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies