Crític Cerca
Ateneu Crític

Els determinants socials de la salut mental

Debat amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, sobre els reptes pendents i la lluita contra l'estigma

17/12/2021 | 06:00

Aquest diumenge 19, de desembre, la salut mental tindrà al nostre país un ressò mediàtic inusual, ja que TV3 li dedica La Marató 2021. Però, quan parlem d’aquesta mena de trastorns, sovint hi ha aspectes que queden a l’ombra. En especial, tot allò que fa referència als determinants socials: no n’hi ha prou de reforçar el sistema sanitari o lluitar contra l’estigma de les malalties mentals als mitjans de comunicació. També cal abordar tots aquells aspectes socials que hi estan relacionats: l’atur, la precarietat laboral o les dificultats per accedir a un habitatge en serien alguns exemples.

Com millorem l’atenció de la salut mental a la xarxa assistencial pública catalana? Quins recursos hi destinem en els pròxims anys? N’hi ha prou a augmentar-ne el pressupost? Aquestes i altres preguntes van sorgir durant l’Ateneu CRÍTIC sobre com cuidar la salut mental, que va tenir lloc el 3 de desembre passat al Palau Robert amb la presència del conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon. L’Ateneu CRÍTIC és una iniciativa de CRÍTIC amb el suport de la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu que representants de l’Administració debatin amb experts i societat civil grans temes d’interès ciutadà.

Els participants en el debat. D'esquerra a dreta, Albert Piquer, Laia Soldevila (moderadora), el conseller Josep Maria Argimon, Àurea Autet i Tània Sarrias / IVAN GIMÉNEZ

Al debat, moderat per la periodista de CRÍTIC Laia Soldevila, també hi van ser presents tres convidats més: la doctora Àurea Autet, metgessa psiquiatra i cap de Salut Mental de la Fundació Althaia; Albert Piquer, activista i portaveu de la plataforma Obertament, que lluita contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones que tenen trastorns de salut mental, i Tània Sarrias, actriu, presentadora i autora del llibre No et rendeixis, on narra la seva experiència personal amb un trastorn de salut mental.

Increment del pressupost i més atenció domiciliària

El conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va encetar el programa explicant les accions que ha emprès el seu Departament en matèria de salut mental, un cop confirmat un increment de consultes per ansietat i per depressió durant la pandèmia de la Covid-19 i especialment en els moments més durs del confinament de la primera onada. “Hem posat en marxa el Programa de benestar emocional, amb més d’un centenar d’equips d’atenció primària que fan, sobretot, prevenció i promoció de la salut”, concreta Argimon. “Aquests equips, amb un psicòleg al capdavant, miren de trobar en infants i en adolescents aquells símptomes, aquells indicadors de risc que ens diuen que, més enllà d’aquest malestar, que ja sabem que és present en bona part de la població d’ençà de l’inici de la pandèmia, hi ha alguna cosa més i que, per tant, potser hi haurà d’intervenir la metgessa de família o, fins i tot, caldrà derivar aquella persona al centre de salut mental infantil i juvenil”.

Pel conseller Argimon, la prioritat en salut mental és “sobretot, abordar els infants i els joves. Perquè la majoria de problemes de salut mental debuten en aquestes edats. Aquí és on hem de posar el focus. Sabem que hi tenim un gran camp de millora“. El titular de Salut explica que, quan va entrar al Departament, la primera reunió va ser amb el Consell Assessor de Salut Mental, on són presents, a part de representants de la part més assistencial o clínica, les associacions de persones directament afectades. “Nosaltres tenim clara una cosa”, hi afegeix Argimon: “La salut mental ha d’anar molt més enllà dels serveis sanitaris. Aquests, hi han de ser, per descomptat, i els hem de reforçar i millorar; però, si ens quedem només amb això, ens quedem curts”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Josep Maria Argimon: “La salut mental s’ha d’abordar des d’una perspectiva més àmplia que no pas l’estrictament sanitària”

En l’àmbit pressupostari, el conseller ha explicat que hi ha previstos 80 milions d’euros d’inversió en salut mental en els pròxims anys, 48 dels quals ja es desemborsaran durant el 2022. Una part d’aquests diners es destina a la creació d’equips guia, repartits arreu de Catalunya, que són multidisciplinaris, ja que inclouen psicòlegs clínics, psiquiatres i educadors socials. Ja s’han posat en marxa 10 d’aquests equips guia, que atenen els casos de més complexitat (uns 300 o 400 a tot Catalunya). Treballen i acompanyen l’entorn habitual dels malalts, tant la família com l’entorn social o de lleure. “A partir de l’any que ve incrementarem la xifra d’equips guia fins a 52, la qual cosa suposa la incorporació d’uns 400 psicòlegs. Com que n’hi haurà molts més, podran intervenir també en aquells casos no tan complexos, com, per exemple, casos d’ansietat, depressions o trastorns alimentaris, que també han pujat moltíssim en els darrers anys, i fins i tot de casos que han suposat intents d’autolesionar-se. Amb aquests equips volem incidir en la idea més comunitària i de prevenció de la salut mental, més que no pas en el tractament mèdic a seques“. Argimon hi ha afegit que també cal anar reduint els llits psiquiàtrics de llarga durada, en la línia de la majoria de països europeus, que és la d’evitar sempre que es pugui l’internament del malalt.

El titular del Departament de Salut reconeix que la ràtio de psicòlegs públics per cada 100.000 habitants encara és lluny a Catalunya (al voltant de 12) de la mitjana europea (uns 18). “En els pròxims anys, anirem incrementant aquesta xifra fins a arribar a la ràtio europea, però voldria remarcar que, quan parlem de salut mental, és important no quedar-se només amb la idea del psicòleg o del psiquiatre“, argumenta Argimon. “No defugim la responsabilitat que tenim com a gestors del sistema públic de salut, però és que la salut mental s’ha d’abordar des d’una perspectiva més àmplia, que inclou la feina, l’habitatge… i molts altres elements. Quin és ara el futur de molts joves, amb el 33% d’atur juvenil i els salaris molt inferiors als d’una dècada enrere? Quants joves poden emancipar-se de les seves famílies en aquesta situació? Per això, hem reactivat el Pacte nacional de la salut mental, on hem de ser-hi diferents actors. Evidentment, el Departament de Salut hi té un paper important, però també hi són molts altres departaments de l’Administració catalana”.

Un enfocament comunitari de la salut mental

En la segona part del debat, els convidats han explicat la seva visió sobre l’abordatge de la salut mental. La doctora Àurea Autet, cap de Salut Mental de la Fundació Althaia, ha demanat rigor als mitjans de comunicació a l’hora de parlar d’aquest tema: “Sense negar en absolut que hi ha trastorns psiquiàtrics que requereixen un tractament farmacològic, hem de saber que només amb això no canviem la vida d’una persona; fan falta moltes altres coses”, ha explicat. “No hem de negar o demonitzar el fàrmac, però hem de posar en valor els determinants socials de la salut mental. I aquesta pandèmia ha posat en evidència de manera clara aquests determinants. Hi ha molta gent que no està bé, que no descansa bé, que està agobiada, que està preocupada… i això no només no s’arregla amb una pastilla, sinó que és d’una complexitat que, com deia el conseller, requereix un abordatge molt global”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Àurea Autet: “Els equips guia fem un treball intens multidisciplinari, que pot durar de mig any a dos anys per cada cas”

Autet s’ha mostrat preocupada pel que ha descrit com “la psicologització de tot“: “Si una persona no té feina i no arriba a final de mes, això no ho arreglarem amb un suport psicològic”, ha posat com a exemple d’aquesta tendència creixent. Sobre si la sanitat pública ha treballat o no adequadament en el camp de la salut mental, la psiquiatra ha dit que cal partir de la base que “hi ha determinants de la salut mental que no són biològics, sinó que són conseqüència de com s’organitzen les coses socialment. Aquests condicionants s’han menystingut sempre, i moltíssim. En el nostre àmbit, tenim claríssim que hem d’anar més cap a un enfocament comunitari, que és cap on va el món civilitzat i és el que ens demanen les associacions i els familiars dels malalts. Hem d’escoltar el que ens diuen les víctimes”.

“Quines coses hem de canviar en l’atenció assistencial a la salut mental?”, ha preguntat Laia Soldevila a la doctora Autet. “El disseny dels sistemes de salut mental s’han de revisar“, ha respost. “Les consultes externes de salut mental estan fetes per esperar que vingui la família, que vingui la persona malalta… i, en trastorns mentals greus en adolescents o en joves, això no és sempre possible”. I n’ha detallat alguns exemples concrets: “De vegades, els metges no entenem que fer una entrevista en un entorn hostil, en un despatx d’un centre sanitari, no ens ofereix prou informació de com viuen les persones que pateixen un trastorn mental, de com són les seves circumstàncies vitals”. I aquí entra la feina d’aquests equips guia, dels quals Autet és una de les caps: “En molts casos, hem de sortir del centre de salut, hem d’anar a veure’ls al seu domicili; si cal, hem d’anar a fer un cafè amb ells… En els casos més complexos, on hi ha aspectes judicials i socials a més dels mèdics, hem d’anar-los a buscar a casa seva, amb la família, en l’entorn d’oci, i abordar-ho allí, amb un equip multidisciplinari i fer-hi un treball intens, amb intervencions que van des de mig any fins a dos anys, molt intenses, per després potser retornar-los als recursos més habituals i, si podem, evitar-ne l’ingrés hospitalari”.

Parlar-ne més perquè deixi de generar un estigma social

Tant Albert Piquer com Tània Sarrias han fet de portaveus d’una altra visió de la salut mental, diferent a la dels metges o la dels gestors del sistema sanitari: la que es viu des de la banda de qui la pateix, ja sigui transitòriament o de forma més continuada durant la vida. L’Albert s’ha centrat en la lluita contra l’estigma i la discriminació, que és un dels principals objectius d’Obertament. “Malauradament, la salut mental continua sent un tema tabú”, ha dit només començar a parlar. “I això fa que la discriminació sigui quotidiana, en molts àmbits de la nostra vida“. S’ha referit als drets fonamentals, que creu que de vegades són vulnerats en relació amb les persones amb trastorns de salut mental. “Ens pensem que això no pot passar en ple segle XXI, però passa: se’ns vulneren drets com el de la informació sobre la teva malaltia; com el de poder definir el teu projecte de vida, com el dret d’accés al món laboral”, ha explicat el portaveu d’Obertament, plataforma que va néixer fa 11 anys a partir de la conjunció de les principals associacions i entitats d’aquest àmbit, com ara la Federació Veus, Salut Mental Catalunya, el Fòrum Salut Mental i Addiccions, el Consorci de Salut i Social de Catalunya, l’associació ActivaMent o l’Associació d’Entitats Sanitàries i Socials La Unió.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Albert Piquer: “Si parlem de malestar o de benestar i no tant de trastorn o de malaltia, la gent se sent més a gust”

A Obertament fan campanyes publicitàries perquè la gent sàpiga que és l’estigma i l’autoestigma, intenten normalitzar els trastorns de salut mental, visibilitzar-los, fer-ne promoció… Albert Piquer ha esmentat alguns exemples de programes que tenen en marxa, com el projecte “What’s Up! Com vas de salut mental?”, adreçat als joves de tercer i quart d’ESO. “Quan els alumnes escolten històries en primera persona, explicades per gent com jo, notes de seguida que els estàs generant un canvi de mentalitat. És una feina de picar pedra, dia a dia… la que fem a Obertament”. En l’àmbit més personal, Piquer ha reconegut que, en el seu cas, va ser fonamental saber que existia Obertament i trobar-hi altres persones per compartir el que li passava. “Les etiquetes fan mal”, diu. “Nosaltres hem descobert que, si generalitzem, i parlem de malestar o de benestar i no tant de trastorn o de malaltia, la gent se sent més a gust. I en el benestar entra tot: no tenir estigma, poder aixecar la mà i dir el que et passa, poder compartir-ho, acceptar que pots tenir una vida plena malgrat que et diagnostiquin una malaltia mental permanent. Vivim en un món en què la imatge que es transmet és ‘Si vols, pots’. Però no sempre és així. De vegades has de poder dir: ‘No puc, senyors’. Això costa; et guanyes l’estigma. Però és clau perquè la gent no arribi tard a demanar ajuda”.

Trencar la soledat associada als trastorns mentals

De la seva banda, Tània Sarrias, actriu i presentadora, ha explicat per què va decidir escriure el llibre No et rendeixis sobre la seva experiència personal. Després de patir una depressió molt greu durant l’adolescència i d’haver-la superat, ja de gran va tornar a tenir una temporada complicada pel que fa a la seva salut mental i va haver de buscar eines per tirant endavant. “Vaig pensar que, si algú m’hagués explicat tot això de què parlem avui, en primera persona, potser no hauria arribat on vaig arribar. I aleshores em vaig plantejar escriure-ho jo mateixa, sense adonar-me’n que estava explicant una cosa molt personal”. El llibre li ha donat una gran satisfacció, la de “veure tanta gent que agraeix que algú ho hagi escrit, que algú parli d’això sense avergonyir-se’n i que ho faci d’una manera propera, no com alguns llibres de psicologia escrits per metges, que sembla que parlin amb condescendència cap als pacients”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Tània Sarrias: “Tenim més recursos per estar comunicats, però cada cop estem més sols”

Sobre les propostes que ella fa per tenir un benestar personal més gran a No et rendeixis, aclareix: “No voldria que algú pensés que caminant o corrent i rient ja n’hi ha prou per curar-se. Primer de tot, posa’t en mans dels experts, vés al metge i, si ell considera que necessites medicació, pren-la sense vergonya, perquè, si no tens una base, no pots tirar endavant, però després sí que hi ha una part que depèn de tu. El metge no vindrà a aixecar-te del llit, ni ho faran els teus amics, ni els teus pares, ni els polítics ni ningú. Pretenc descobrir la part proactiva; per això dic ‘No et rendeixis’, fes una passeta més, vés a caminar, parla’n… Com més en parlem, més sans estarem“.

L’actriu i presentadora té clar que cal trencar la soledat que va associada a una malaltia mental, i que, per això, amb la pandèmia, s’ha magnificat el fenomen: “Tots ens hem sentit molt aïllats i molt sols. Hem de mirar de trencar aquesta soledat. Per això vaig escriure el llibre, per això soc aquí, per això en parlo. Augmenten els suïcidis, augmenten les depressions, la gent està amb un alt nivell d’ansietat, i l’origen sovint és el mateix: ens sentim molt sols. Tenim més recursos per estar comunicats, els mòbils, les xarxes socials… però cada cop estem més sols”.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha recollit aquesta última idea per tancar el debat amb una perspectiva positiva de futur per a la salut mental: “Hi posarem recursos públics, però és bàsic reforçar la xarxa de suport social i comunitari. Jo mateix reconec que he tingut moments, en aquests darrers dos anys, en què he estat malament, emocionalment parlant. I, quan m’ha passat això, he buscat refugi en la gent amb qui porto 50 anys relacionant-me, la gent que vaig conèixer a l’escola i amb la qual he continuat mantenint una amistat. Aquesta ha estat la meva principal xarxa de suport, juntament amb la família”. Àurea Autet hi ha afegit, en la mateixa línia: “No podem pretendre que les institucions ho resolguin tot. Com a societat, hem d’acompanyar la gent, hem de teixir xarxes: associacions, centres cívics, centres de joves, clubs esportius, esplais, entitats de cultura popular…; tot ajuda al benestar emocional”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies