Dones i homes al mercat laboral: cinc àmbits on es reprodueix el masclisme

En aquest article seguim aprofundint en la diferent situació d’homes i dones al mercat laboral al llarg d’aquesta dècada de crisi econòmica (llegiu-ne la primera part aquí). Més enllà dels indicadors bàsics ens apropem a cinc maneres en què el sexisme es reprodueix un cop entrem al mercat de treball.

1. Més enllà del sostre de vidre: el terra enganxós

Als últims mesos s’han multiplicat els debats on s’ha fet menció al concepte del sostre de vidre, com a manera d’explicar la incapacitat de les dones per accedir als càrrecs de decisió i de responsabilitat. Així, a Catalunya avui, només un de cada tres (un 31,4%) dels càrrecs de direcció i gerència són ocupats per dones. Però aquesta realitat té una altra cara de la moneda, força més dura, que és el terra enganxós. Aquesta expressió fa referència al fet que les dones tendeixen a ocupar-se en tasques que socialment estan menys valorades i per tant es realitzen en condicions més precàries, com seria el cas de les ocupacions elementals on el 56,9% són dones.

L’efecte de la crisi econòmica s’ha fet present, en tant que les dades absolutes ens mostren que de l’any 2011 al 2017, el nombre de dones en càrrecs de direcció i gerència s’ha mantingut relativament estable, però el nombre d’homes ha disminuït. D’altra banda, el nombre d’homes a les ocupacions elementals s’ha mantingut més o menys estable, en canvi, el nombre de dones ha disminuït. Això assenyalaria que hi ha hagut una pèrdua de llocs de treball masculins en les capes més altes i de treballs femenins en les capes més baixes, que podrien haver transitat cap a l’economia informal, cap a l’atur o la inactivitat. Així doncs, les dones d’estrat socioeconòmic més baix haurien patit en major mesura que els homes d’aquest col·lectiu, i que les dones en posicions laborals altes, els efectes de la crisi, i és que la crisi no afecta a tothom per igual.

2. Què ha passat amb els rols i estereotips de gènere a l’ocupació durant la crisi?

Un altre dels factors presents al mercat laboral és la segregació horitzontal. Això vol dir que les feines continuen tenint gènere, tal com mostra la següent infografia, hi ha sectors que continuen sent masculinitzats – com la construcció, la indústria, l’agricultura o la mediació financera – i d’altres feminitzats – com el treball domèstic, de serveis socials i personals, ocupacions sanitàries i educatives o les tasques més administratives -. Aquesta divisió, no és casual; aquelles feines que socialment s’entenen com una extensió de les tasques domèstiques i de cures, acaben estant ocupades per les dones. En canvi, aquells treballs que es consideren socialment com productius o tècnics, tendeixen a estar ocupats per homes.

Amb la crisi econòmica, a partir de les dades de l’Enquesta de la Població Activa, s’han observat variacions en aquests patrons. En alguns sectors molt masculinitzats ha augmentat el percentatge de dones (possiblement perquè hi ha menys homes que treballen en aquests sectors): és el cas de la construcció o la informació i la comunicació. Per altra banda, en alguns sectors feminitzats ha disminuït el nombre de dones, com són els serveis domèstics, artístics i d’altres. En canvi, en altres casos (on l’economia pública hi té un fort paper) encara s’ha reforçat més aquesta segregació: és el cas dels serveis sanitaris o educatius. Al llarg dels pròxims anys caldrà veure si aquests canvis augmenten, disminueixen o es mantenen als valors del període previ a la crisi.

3. Més educació per una bona situació al mercat laboral?

El nivell educatiu és, sens dubte, important per a un millor accés al mercat de treball. Però durant la crisi s’ha acusat sovint als i les joves de no estar prou formats, i s’ha apuntat cap a la millora del nivell educatiu com a via per a la creació d’ocupació. Aquesta idea, a més de tenir un biaix culpabilitzador dels i les joves d’una situació resultant de la responsabilitat dels poders econòmics, si la mirem amb perspectiva de gènere, a més veiem com pot resultar fal·laç, ja que altres factors de desigualtat intervenen en l’accés a una bona feina. Per començar, elles tenen més sovint estudis superiors però estan també sobrerepresentades entre les persones graduades que es troben en situació d’atur. A més, dues terceres parts de les persones amb estudis mitjans o més que tenen rendes de pobresa, són dones. El cas és que la revolució en l’educació que han dut a terme les dones en les darreres tres dècades, malgrat veure’s relativament acompanyada d’una important incorporació de les dones al mercat de treball, no s’ha traduït en una igualtat efectiva en l’àmbit laboral i econòmic.

4. Les dones joves tenen sous més precaris, però hi ha més diferència salarial en edats adultes

Un altre àmbit de desigualtat és en els salaris; les condicions són més precàries pels i per les joves – encara més per elles! – i malgrat que els guanys mitjans anuals augmenten per a les persones més adultes, les diferències salarials entre homes i dones també es fan més presents, sobretot a partir dels 55 anys.

Aquestes dades també obren un interrogant respecte si les opcions de promocionar o de millorar les condicions del lloc de treball responen a una visió androcèntrica de la carrera professional, ja que algunes autores han mostrat la divergència entre la trajectòria laboral d’homes i dones assenyalant, per exemple, que les possibilitats de promoció per elles es veuen limitades durant el període de criança, mentre que per als homes, aquest període no els passa factura. Per això, caldria parar l’atenció sobre si les trajectòries laborals es veuen alterades amb el pas del temps o bé es mantenen en la mateixa línia.

5. Quatre angles morts de la desigualtat de gènere al treball

Finalment, no es pot fer una anàlisi de les desigualtats de gènere al mercat laboral sense tenir en compte altres tipus de situacions que hi són, però sobre les quals no hi ha prou dades disponibles per conèixer-ne el seu abast.

Un fenomen important i del qual no se’n tenen dades és la violència de gènere que es produeix en l’àmbit laboral. L’assetjament sexual o per raó de sexe està insuficientment analitzat a les enquestes de l’àmbit laboral i la manca d’enquestes vigents sobre violència masclista agreugen el desconeixement sobre aquesta realitat, cada cop més denunciada a través de les xarxes.

El segon gran buit d’informació és el del treball informal, del qual en desconeixem l’abast. Tanmateix, però, sabem gràcies als estudis especialitzats, que és una feina feminitzada. Aquest fet s’explica perquè bona part de les tasques que s’associen a aquest tipus de treball, com les vinculades al tèxtil i calçat –treball realitzat a la llar i dut a terme preu fet-, la neteja i la cura d’infants o d’altres persones que així ho necessiten, eren tasques realitzades tradicionalment de forma gratuïta per part de les dones. En aquest sentit les especialistes han posat l’alarma sobre el fenomen actual de les cadenes globals de cures, on moltes dones de països empobrits han deixat a altres dones del seu entorn al càrrec de les tasques de cura (gratuïta) de criatures o altres persones dependents, tot renunciant-hi per venir a cuidar de forma remunerada a països enriquits. Aquesta és una cadena invisible de treball que s’està estudiant malgrat l’escassetat d’informació estadística al respecte.

Per últim, manquen dades sobre aquest treball que tots/es sabem que existeix, però tant ens costa de valorar: el treball domèstic i de cura dins la pròpia llar. Sosté el treball que s’entén com productiu, i sense ell no podríem ni tan sols existir com a societat. No té jornada, ni salaris i tampoc es declara a l’administració. L’eina estadística que ens aproxima més al seu càlcul és l’Enquesta de l’Ús del Temps però des de 2010 no se n’ha realitzat cap, ja que sembla que l’abast i la manera com es distribueix no és cosa d’interès públic en un moment de destrucció dramàtica de treball remunerat (i segurament de transformació d’aquest en treball gratuït domèstic). Malgrat les recomanacions de les Nacions Unides en el sentit que es comptabilitzi, per tal d’explorar com augmentaria el PIB i també podent ser una manera de visibilitzar aquest treball socialment, ja que aquest és el gran catalitzador de la desigualtat entre homes i dones en el mercat laboral i les rendes, la supressió (fins al moment) de l’Enquesta de l’Ús del Temps quan més falta ens hauria fet és, sens dubte, una pèrdua irreparable. Una més de les pèrdues en la igualtat de gènere que hem viscut en la darrera dècada de crisi i austericidi.