16/06/2025 | 06:00
Catalunya té 52.870 habitatges d’ús turístic (HUT). Així ho detallen les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), actualitzades el novembre de 2024. La xifra contrasta amb els 98.074 pisos turístics que havia detectat el Departament d’Empresa de la Generalitat a partir d’una petició de transparència de CRÍTIC: les dades estatals parteixen d’un seguiment de pàgines com Airbnb o Booking, i, en canvi, les del Govern català tenien com a referència les llicències legals.
Els 52.870 pisos turístics observats per l’INE representen un 1,35% del total d’habitatges censats al país. Malgrat tenir poc pes en termes percentuals, és una quantitat superior als 50.000 habitatges públics que el president Salvador Illa s’ha marcat com a objectiu en la principal política de construcció d’habitatge del Govern.
En aquest mapa, elaborat per Storydata, pots consultar al detall on es troben aquests pisos turístics amb el grau de detall més concret que s’ha conegut fins ara: mostra quants d’aquests pisos corresponen a cada una de les 5.077 seccions censals de Catalunya, carrer per carrer.
La secció censal amb més pisos turístics de tot Catalunya és a Empuriabrava, al municipi de Castelló d’Empúries, amb 1.277 habitatges destinats a ús turístic. Ben prop, a Roses, hi ha dues seccions censals que concentren 886 i 817 habitatges d’aquest tipus, respectivament. La quarta secció amb més afectació turística és als afores de l’Ametlla de Mar, on hi ha 785 pisos turístics. A Naut Aran, la zona que inclou Baqueira també destaca, amb 743 HUT.
En algunes zones rurals, l’aparició d’unes desenes de pisos turístics ja suposa desviar bona part del parc d’habitatge a aquesta finalitat. És el cas de municipis com Sales de Llierca, al Berguedà, el municipi amb un percentatge d’afectació més alt: hi ha 17 pisos turístics, però constitueixen el 19,5% del total d’habitatges. A Margalef, un poble del Montsant, hi ha una situació similar: 27 HUT, que suposen el 17% del total de cases.
Si ens fixem en els municipis sencers, Barcelona lidera amb molta diferència el nombre absolut de pisos turístics: 9.750. La segueixen municipis molt orientats al turisme de sol i platja: Roses (2.304 pisos turístics), Salou (2.194), Castelló d’Empúries (1.709) i Lloret de Mar (1.620).
A l’interior de la ciutat de Barcelona, també s’observen grans diferències entre diferents seccions censals. La més afectada de totes és la que engloba les places de Catalunya i d’Urquinaona: acumula fins a 274 pisos turístics, un 20,7% del total d’habitatges.
També hi ha diverses seccions a Ciutat Vella amb més d’un 5% del parc d’habitatge desviat al turisme. El mateix passa en algunes zones limítrofes amb la capital, com ara el barri de Granvia Sud, de l’Hospitalet de Llobregat, o Sant Adrià de Besòs. En canvi, en moltes seccions de la ciutat com Sarrià – Sant Gervasi, Nou Barris, Sant Andreu o Horta-Guinardó, l’afectació no arriba al 0,5% dels pisos. L’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, s’ha compromès a no renovar llicències de cap pis turístic quan aquestes caduquin, l’any 2028.
