Crític Cerca
Dades

Els catalans de Vox: molt de dretes, molt espanyols i més monàrquics que ningú

Analitzem amb dades el perfil dels votants de la formació d'extrema dreta a Catalunya, que té opcions d'entrar al Parlament després de les eleccions del 14-F

10/12/2020 | 06:00

El líder de Vox, Santiago Abascal, durant les eleccions a Andalusia, el 2 de desembre / REUTERS – MARCELO DEL POZO

En la darrera enquesta sociopolítica del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicada al mes d’octubre passat, una bona part dels titulars es van centrar en quin partit tenia opcions de ser el més votat en les eleccions del 14-F, en les possibles aliances o en la valoració dels diferents governs en temps de pandèmia. Però una altra dada va passar més desapercebuda: l’enquesta atorgava entre 4 i 6 escons a Vox i un 4,5% dels vots en unes eleccions catalanes. Més diputats respecte a principis d’any, quan els sondejos li donaven entre 2 i 3 escons.

Si els sondatges no l’erren, doncs, les eleccions del febrer implicaran l’entrada d’una formació política explícitament d’extrema dreta per primer cop al Parlament de Catalunya. La irrupció de Vox tindria lògica, després que la formació aconseguís el 6,3% dels vots i col·locar dos diputats per Barcelona —Ignacio Garriga i Juan José Aizcorbe— en les eleccions generals del novembre de l’any passat.

Quin és el perfil del votant de Vox en les pròximes eleccions al Parlament? Per què Catalunya, una de les societats que sistemàticament, i segons els sondejos, apareixen com de les més d’esquerres, tampoc no és immune a aquest tipus de discursos i moviments? Malgrat que poques persones admetin simpaties amb la formació liderada per Santiago Abascal quan se’ls pregunta, els sondatges d’opinió del CEO dels darrers dos anys ens permeten dibuixar un primer retrat robot provisional dels catalans de Vox.

Molt de dretes, molt orgullosos de ser espanyols i preocupats per la immigració

Els partits que aspiren a governar tenen en el seu punt de mira l’anomenat votant mitjà, és a dir, aquell perfil sociològic que representa un grup més nombrós de l’electorat. Aquest votant mitjà, a Catalunya, és de centreesquerra i se situa vora el 3,8 de l’escala esquerra-dreta (en què 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta). El votant de Vox és lluny de representar aquest terme mitjà. La ideologia mitjana del seu votant és de 6,7 i, com mostra el gràfic posterior, una bona part dels seus electors se situen en posicions clarament dretanes. La formació no busca la centralitat, la qual cosa es veu reflectida en els tipus de suport que rep.

També és curiós que una part dels seus electors es considerin de centre. Tot i que seleccionar aquesta posició pot ser una manera d’obviar la resposta autèntica, també és indicadora de la possible capacitat recent de Vox de recollir suports una mica més enllà dels seus partidaris més fervorosos.

Una altra característica del votant de Vox a Catalunya és el seu espanyolisme desacomplexat. En una escala del 0 al 10, el votant mitjà de Vox se situa en l’escala d’espanyolisme en el 8,2, molt lluny del votant mitjà català en el mateix eix, situat en el 3,7. Així, si bé és cert que fins a un 15% dels seus futurs votants se situen en el valor intermedi 5, pràcticament la meitat s’ubiquen en el valor màxim d’espanyolisme (valor 10), i 3 de cada 4 dels seus votants se situen en el valor 8 o superior.

Per tant, en els dos eixos principals de competició a Catalunya —la dimensió ideològica i la nacional—, els votants de Vox s’ubiquen clarament lluny del votant mitjà català. Fa alguns anys es podia considerar que aquest flanc ja estava cobert amb el PP i C’s. Vox, però, els ha superat encara més per la dreta. 

No menys important és el tema de la immigració. En una pregunta oberta sobre el problema principal de Catalunya, el 20% dels futuribles votants de Vox afirmen que és la immigració. Un percentatge que per als votants de la resta dels partits és tan sols del 6%.

El partit amb més homes

Un dels èxits dels partits d’extrema dreta arreu d’Europa ha estat la seva capacitat de mobilitzar un electorat que, fins que no hi eren, se solia abstenir. Aquest es corresponia, en bona part, amb persones d’entorns urbans i d’un nivell educatiu baix. En altres latituds, a més, com el cas de Trump als EUA o el de Bolsonaro al Brasil, l’extrema dreta mobilitza votants amb una combinació de discurs antiimmigració, antielitisme i, a més a més, un antifeminisme desacomplexat. Així, més enllà de recollir l’electorat menys format, el votant d’extrema dreta era eminentment masculí.

Aquest és, a grans trets, el perfil del votant de Vox a Catalunya. Un 66% dels seus votants són homes, cosa que el converteix en el partit més masculinitzat del futurible arc parlamentari català. A més a més, un 44% dels electors catalans de Vox només tenen estudis primaris. Tot i així, també es podrien interpretar aquestes dades a la inversa: malgrat el seu discurs marcadament antifeminista, un de cada tres votants del partit són dones i 2 de cada 10 dels seus votants tenen estudis universitaris. De nou, el tòpic sobre el seu elector emergeix com a relativament cert, com també la capacitat del partit d’arreplegar, encara que sigui lleugerament, suports més enllà de les seves costures habituals.

Profundament monàrquics, però també insatisfets

A diferència d’altres formacions d’extrema dreta europea, amb un vot més concentrat en zones singularment rurals, a Catalunya Vox obté un suport territorialment més dispers. Tal com explicava CRÍTIC fa un any, el podi l’encapçalava Vila-seca (Vox va ser-hi segona força), seguida de Salou i del Pont de Vilomara. L’eix Vila-seca, Salou i Tarragona, la major part de la franja litoral i Aran són tres de les zones amb major vot per a l’extrema dreta. Tal com els exemples anteriors il·lustren, l’anàlisi de les dades no indica que la mida del municipi sigui un factor explicatiu important. El suport a la formació és, de mitjana, semblant en municipis de mida diferent. Tampoc no es detecten diferències importants amb relació al lloc de naixement del votant de Vox: el percentatge dels seus votants nascuts fora de Catalunya és només lleugerament superior al dels altres partits.

Hi ha un altre element que els votants de Vox comparteixen amb la majoria dels votants de la resta de les formacions polítiques: la insatisfacció amb la democràcia. Vora 8 de cada 10 votants de la formació ultra se senten poc o gens satisfets. La diferència probablement rau en el fet que Vox és capaç de capitalitzar, més que altres formacions polítiques, aquest descontentament entre certs sectors de la població.

Per contra, hi ha un element que diferencia de manera important el votant de Vox del de la resta de les formacions polítiques: el seu suport a la monarquia. Així, més de 7 de cada 10 votants de la formació d’extrema dreta està a favor de mantenir el règim monàrquic actual, una posició clarament allunyada de la posició majoritària a Catalunya, la d’establir un sistema republicà. 

Exvotants de C’s, del PP i abstencionistes

D’on sortiran els votants de Vox en les eleccions al Parlament del 14-F? Les dades indiquen que provindran d’altres formacions polítiques, però també de l’abstenció. Una mica més d’una tercera part dels seus votants asseguren que, en les eleccions anteriors al Parlament, van donar suport a Ciutadans, mentre que un 18% representen antics votants del PP.

Tot i això, un de cada quatre probables nous votants de Vox són persones que en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017 es van abstenir, un percentatge no gens menyspreable si tenim en compte que aquests serien nous vots que s’afegirien al suport del partit sense que formacions properes com C’s o el PP perdessin més suports.

Cal tenir en compte també que si, en lloc de fixar-nos en les eleccions al Parlament del 2017, ens centrem en el record de vot en les eleccions generals del 2019, el percentatge de persones que afirmen que votarien Vox i que s’havien abstingut cau del 25% al 12%. Amb tot, un percentatge prou alt que mostra com Vox és capaç de créixer tant a costa de les altres dues formacions de dretes com a través d’absorbir nous votants.

Com a anècdota, en les enquestes considerades, hi ha un 13% de la gent que diu que va votar Vox, tot i que aquests no es van presentar a les eleccions al Parlament del desembre del 2017. Aquest patró, ben habitual a les enquestes, ens podria estar indicant una combinació del problema de no record o d’ocultació de les preferències reals, però també l’existència d’un grup de gent convençuda de la seva tria.

Què explica el vot a Vox?

Finalment, anàlisis més sofisticades de les dades ens mostren que tres característiques són especialment rellevants a l’hora d’explicar el vot a Vox: la ideologia, la seva posició en l’eix nacional i la seva opinió envers la immigració. El seu votant es troba, de moment, allunyat de la posició mitjana de l’electorat. Tanmateix, la formació ha aconseguit fer forat en diferents nínxols ideològics que, com l’experiència d’altres latituds ens demostra, es poden anar fent grans a mesura que l’extrema dreta sacseja la política convencional i els partits tradicionals són incapaços de donar resposta als problemes que aquestes formacions plantegen.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària anual, rebreu el llibre 'Fils' i el dossier 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies