Crític Cerca

Il·lustració: Fàbrika Gràfika

Dades

La discriminació de gènere als premis de la Generalitat

Les dones només han rebut un 18% de les 3.700 medalles i guardons que ha atorgat l'Administració catalana des del 1978

04/03/2024 | 07:00

Les dones han estat marginades de manera sistemàtica en la concessió dels premis i guardons de la Generalitat de Catalunya durant els darrers 40 anys. Aquesta tendència només s’ha començat a revertir des del 2017, amb l’esclat del moviment feminista i després de l’aprovació de la Llei d’igualtat catalana del 2015. Des de 2021, amb l’arribada de la primera conselleria de Feminismes, els principals guardons són paritaris. Segons la informació que ha recollit i analitzat CRÍTIC del portal de dades obertes i de la web del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), des del 1978 la Generalitat ha concedit 3.778 reconeixements, medalles i premis, distribuïts en nou guardons diferents. De tots aquests, només un 18% (681) han estat concedits a dones.

A preguntes de CRÍTIC, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, explica que el Govern actual “ha vetllat” pel fet que la concessió de guardons sigui completament paritària, i que així ha estat des del 2021. “Les lleis d’igualtat no són recomanacions, sinó que són d’obligat compliment”, afirma la consellera. Verge considera que cal corregir el “greuge històric” que han patit les dones, no només en aquest àmbit, sinó també en les commemoracions oficials. Segons Verge, també s’ha vetllat pel fet que els guardons tinguessin en compte persones racialitzades o d’origen migrant: “La societat és diversa i els premis han de reflectir aquesta diversitat”.

Tània Verge: “el govern actual vetlla perquè la concessió sigui completament paritària, i així ha estat des de 2021”

CRÍTIC ha sistematitzat i analitzat les persones reconegudes amb la Medalla d’Or de la Generalitat, les Creus de Sant Jordi, els Premis Nacionals de Cultura i de Comunicació, la Medalla i Placa al Treball President Macià, la Medalla i Placa Josep Trueta al Mèrit Sanitari, el Premi Ramon Margalef d’Ecologia, el Premi Internacional Catalunya i els premis FPCat per les contribucions a una formació professional de qualitat. Només en el cas d’aquest darrer guardó hi ha paritat entre homes i dones: es tracta, però, d’uns premis creats el 2019. En la resta dels casos, els homes dupliquen, tripliquen o quadrupliquen el percentatge de dones.

La Medalla d'Or de la Generalitat del 2023 va recaure en Marta Pessarrodona, Maria del Mar Bonet i Eliseu Climent / ACN

La Medalla d’Or de la Generalitat: 25 anys sense reconèixer cap dona

La Medalla d’Or de la Generalitat és el guardó més antic, el de rang protocol·làriament més alt i també un dels més masculinitzats. El guardó va ser instituït per Josep Tarradellas el 1978 (abans i tot que les Creus de Sant Jordi) i el proposa directament el president o el Govern de la Generalitat. Se n’han donat un total de 83 al llarg de les darreres dècades, de les quals només 13 han anat a parar a dones. 62 han reconegut la tasca d’homes, i 8, la d’entitats o d’organitzacions.

Cal tenir en compte, però, que la presència de dones només ha estat habitual els darrers anys. Des del 1984 fins al 2008 no es va donar la Medalla d’Or de la Generalitat a cap dona. I des del 2009 fins al 2015 hi va haver un nou període de sis anys sense cap reconeixement femení. Des del 2018, en canvi, els guardons són paritaris. Sota la presidència de Quim Torra se’n van donar tres a dones i tres a homes, i de moment, sota la d’Aragonès, s’hi han reconegut més dones que homes: quatre dones (la investigadora Josefina Castellví, la il·lustradora Roser Capdevila, l’escriptora Marta Pessarrodona i la cantautora Maria del Mar Bonet) i tres homes.

Marginació històrica en les Creus de Sant Jordi

Un dels casos més explícits són les Creus de Sant Jordi, que s’atorguen des del 1982 i es van crear per distingir persones, entitats o empreses que han fet “un servei a Catalunya”. Des d’aquella data s’han concedit un total de 1.839 Creus de Sant Jordi, de les quals només 299 han reconegut dones (un 16% del total). La resta han estat per a homes (56%) i per a entitats o empreses (28%).

Cal tenir en compte que durant els primers anys després de la Generalitat restaurada el nombre de Creus de Sant Jordi concedides va ser molt alt per tal de reconèixer personalitats i entitats que no havien pogut ser distingides durant la dictadura. Tot i això, en aquest període el nombre de dones guardonades va ser igualment baix. L’any 1982, en què es va constituir el guardó, es van premiar 58 homes i 4 dones: Maria Aurèlia Capmany, Rosa Leveroni, Maria dels Àngels Ferrer i Sensat i Lola Anglada. Però no cal remuntar-se fins al principi dels vuitanta per trobar anys en què les dones han tingut una presència mínima als guardons: el 2006 es van donar Creus de Sant Jordi a 47 homes i només a 16 dones.

Només des del 2017 els guardons han començat a tendir cap a la paritat, un fet que des de la Generalitat s’atribueix a l’aprovació de la Llei d’igualtat catalana l’any 2015. Tot i això, la paritat no va arribar fins als anys 2021 i 2022, en què es van guardonar 10 homes i 10 dones. El 2023 s’hi han premiat 9 dones i 11 homes.

Els Premis Nacionals de Comunicació del 2023 van reconèixer la tasca de Txell Feixas i de Marc Giró / ACN

Invisibilitzades als premis culturals i de comunicació

El sector cultural és un dels àmbits més feminitzats, però això no es tradueix en un major nombre de reconeixements a dones. Pel que fa als Premis Nacionals de Cultura, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i es lliuren a persones o entitats amb una trajectòria i referència en diversos sectors, s’han atorgat 329 guardons des del 1995. Només en 71 casos han estat concedits a dones, el 22%. Els homes representen un 52% i, igual que passa amb les Creus de Sant Jordi, les entitats i empreses culturals superen les dones (25%). En quatre ocasions s’hi han premiat projectes culturals mixtos.

Cal tenir en compte que, en aquest cas, els guardons incorporen una dotació econòmica. En l’actualitat s’atorguen cinc premis nacionals de cultura en categories diferenciades, que tenen una dotació de 15.000 euros cadascun. No ha estat fins a les darreres edicions que s’ha tendit a la paritat: el 2023 es van premiar dues dones (la traductora Dolors Udina i la directora de circ Alba Sarraute), dos homes (el cantautor Joan Manuel Serrat i el pintor Joan Pere Viladecans) i una entitat (el festival Eufònic).

Tot i això, el premi en què percentualment hi ha menys presència històrica de dones és el Premi Nacional de Comunicació, que s’atorga des del 1999. Cal tenir en compte que des d’aquell any la Generalitat ha concedit 128 guardons, i el 70% han recaigut en empreses i mitjans de comunicació. El 23% restant han estat concedits a homes (30), i el 7%, a dones, que han rebut un total de 9 premis en 24 anys. Molts d’aquests guardons han estat atorgats els darrers anys: el 2023 es va reconèixer la tasca de la periodista de TV3 Txell Feixas, i el 2022, la periodista d’Antena 3 i de TVE Olga Viza.

Els premis internacionals més dotats, en mans d’homes

Un altre guardó prestigiós és el Premi Internacional Catalunya, que s’atorga des del 1989 per reconèixer personalitats internacionals i “oferir als catalans exemples de la més alta qualitat i exigència en tots els aspectes”. No és un reconeixement menor: està dotat amb 80.000 euros i una escultura d’Antoni Tàpies, Institucions de tot el món i els membres del jurat hi poden presentar candidatures, però des de la seva institució només s’han reconegut 12 dones i una persona no binària, la filòsofa Judith Butler l’any 2021. La resta (31) han estat homes. La primera dona reconeguda va ser l’escriptora britànica Doris Lessing l’any 1999: durant els primers 10 anys de la creació del Premi Internacional Catalunya només s’hi van reconèixer homes.

El Premi Ramon Margalef d’Ecologia només ha reconegut quatre científiques des de l’any 2004

Un altre premi internacional és el Ramon Margalef d’Ecologia, dotat també amb 80.000 euros, que va ser creat l’any 2004 per reconèixer persones d’arreu del món que s’hagin distingit en el conreu de la ciència ecològica. Tot i que en els últims anys s’hi ha volgut posar en relleu l’aportació de les dones en la ciència, el cert és que des de la seva institució el Premi Ramon Margalef només ha reconegut la tasca de quatre dones: l’ecòloga marina Sallie W. Chisholm (2013), la biòloga Sandra Díaz (2017), l’ecòloga Sandra Lavorel (2020) i la biòloga Gretchen C. Daily (2022). La resta dels guardons han anat a parar a homes.

Els premis al mèrit sanitari i del treball també són masculins

Les dones encara són minoria als Premis Josep Trueta al Mèrit Sanitari, per bé que aquests són els guardons on tenen més representació. Des de la seva creació el 1998, les dones han representat un 24% dels guardons (48). Tot i això, encara s’hi han premiat més entitats i empreses que no pas dones: 49. Els homes s’han endut 102 premis. La Placa i Medalla Josep Trueta les proposa el Departament de Salut per honorar les persones i les entitats “que s’hagin destacat de manera significativa pels serveis prestats en ordre al progrés i la millora de la sanitat”.

Un altre guardó de llarga trajectòria és la Medalla i Placa President Macià al Mèrit al Treball, el guardó més antic de la Generalitat, creat l’any 1938, en plena Guerra Civil i amb Rafael Vidiella (PSUC) com a conseller de Treball. És remarcable que, en aquella ocasió, el guardó va ser plenament paritari: s’hi van reconèixer tres homes i tres dones: Petronella Ladrón de Guevara, organitzadora de la Primera Brigada de Superproducció del Taller del Sindicat del Vestit, Abric i Similars de la UGT; Obdúlia Imbert, “pel seu magnífic comportament i la seva abnegació en el treball”, i Adelina Canyelles, obrera del Parc Base núm. 1 d’Indústries de Guerra, “com a premi per la seva abnegació i sacrifici”.

Des de llavors, però, les coses han anat molt diferents: restituït el 1981, el guardó ha reconegut en total 718 homes, 215 dones i 198 entitats i organitzacions. Les dones, doncs, representen en el global històric només un 12%.

Els únics guardons paritaris atorgats per la Generalitat fins ara han estat els Premis FPCAT, que reconeixen les bones pràctiques en la construcció d’una formació professional de qualitat. S’hi han premiat 10 dones, 11 dones i 34 entitats.

Concentració de dones periodistes el 8 de març de 2018 als jardins Montserrat Roig de Barcelona / Agència 8M

Els premis culturals i la síndrome d’Hermione Granger

Des del col·lectiu On Són les Dones, la periodista i investigadora especialista en gènere Marta Roqueta apunta al que denomina la “síndrome d’Hermione Granger” per explicar la discriminació de gènere històrica en els guardons i premis: “En el món de la cultura i de les arts les dones han de fer més mèrits que els homes per tenir més reconeixements. Hem de ser com Hermione Granger, el personatge de Harry Potter molt treballadores, constants… Segurament sense nosaltres Harry hauria mort al primer llibre de la saga; però, en canvi, ells tenen aura i talent per naturalesa”.

Marta Roqueta (On Són les Dones): “Només s’haurien de premiar dones fins a corregir el greuge històric”

Roqueta també creu que els homes “han tingut més oportunitat per avançar en la seva carrera professional”, i això és un fet estructural que “els permet assolir més mèrits i arribar més lluny”. També considera que tot el que fan els homes és sempre més rellevant socialment: “Els sabers de les dones estan vinculats a la reproducció del passat i són menys valorats. Per això els xefs que tenen estrelles Michelin són homes; però, quan volem elogiar la seva obra, diem que ens recorda la cuina de l’àvia o de la mare”.

Roqueta creu que no n’hi ha prou a tendir a la paritat per resoldre aquest greuge històric. “Caldria canviar tots aquests factors estructurals; però, com que tot això implica molt de temps, la mesura més justa és que fins que no corregim aquest biaix els premis només reconeguin dones. Això també ens serviria per conscienciar de quants anys trigarem a resoldre aquest greuge”.

Des del Govern, la consellera Tània Verge afirma que la paritat “ha vingut per quedar-se i és inconcebible cap retrocés: s’han de seguir fent polítiques feministes per combatre les desigualtat estructurals”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies