17/02/2021 | 19:30
* Per a una millor experiència d’usuari, consulteu el mapa aquí.
La CUP ha aconseguit créixer en les eleccions del 14-F i torna a recuperar el suport perdut fa quatre anys: un 6,7% dels vots, 189.000 votants, cinquena força política del Parlament i passa de 4 a 9 diputats. Són cinc escons per la demarcació de Barcelona, dos per Girona, un per Tarragona i un per Lleida. Però, on es concentra exactament el seu vot? La formació anticapitalista no té un vot homogeni pel territori com sí que tenen ERC o el PSC, sinó que el seu suport es concentra en comarques com el Berguedà, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Priorat, el Solsonès i, on obté el seu rècord, el Pallars Sobirà. Per contra, la candidatura liderada per Dolors Sabater punxa en comarques com el Baix Llobregat, el Tarragonès o el Vallès Occidental, a banda de la Val d’Aran, on té el seu pitjor resultat.
El mapa de color del vot de la CUP, elaborat per Storydata, mostra la implantació que va tenir el 14-F a l’interior de les comarques gironines (el Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa) i de les comarques tarragonines (l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà) i en una bona part de les comarques del Pirineu i del Prepirineu (al Berguedà, a la Cerdanya o, sobretot, al Pallars). La CUP reivindica haver arribat a ser la força més votada en sis municipis: són pobles petits com Sobremunt (Osona, lloc on obté el seu major percentatge: s’endú el 44% dels votants), Farrera (el Pallars Sobirà), la Quar (el Berguedà), la Vilella Alta (el Priorat), i Sales de Llierca (la Garrotxa).
El municipi de més de 3.500 habitants amb més vots per a la CUP va ser Celrà, feu històric de la CUP i d’on és alcalde el cap de llista per Girona, Dani Cornellà. Aquí va arribar a obtenir un 27% dels sufragis. Tot i que, si mirem la llista de ciutats de més de 40.000 habitants, les principals ciutats cupaires serien Vilafranca del Penedès, Girona i Vic, on supera el 10% del vot. L’esquerra independentista també obté bons resultats en municipis més poblats com la Bisbal d’Empordà (un 13,8%), Capellades (un 13,7%), Navàs (un 13,7%) o Arbúcies (un 13,2%). Es nota, doncs, la importància que té per a l’organització tenir una CUP forta en l’àmbit local per, després, poder obtenir també bons resultats en eleccions al Parlament. Després, de més a menys, apareixen localitats com Artés, Banyoles, Berga, Alcover, Solsona i Cardedeu.
La CUP queda per sota de la seva mitjana de vot al Baix Llobregat, al Tarragonès i al Vallès Occidental
I, en canvi, s’observen més problemes per aconseguir percentatges de votant rellevants en tota la franja litoral des de l’Alt Empordà fins a les Terres de l’Ebre i, sobretot, als municipis més poblats de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les comarques on la CUP és per sota de la seva mitjana de vot són, per aquest ordre, la Val d’Aran (un 3,6%), el Baix Llobregat (un 4,1%), el Baix Penedès (un 4,9%), el Tarragonès (un 5%) i el Vallès Occidental (un 5,6%). En ciutats importants i poblades de l’àrea metropolitana de Barcelona és on tenen, probablement, més deures per fer: són el partit del Parlament amb menys vots en ciutats molt poblades com l’Hospitalet de Llobregat (un 3,5%), Cornellà (un 3,8%), Sant Boi (un 3,6%), Santa Coloma (un 3,4%), el Prat (un 3,3%), Castelldefels (un 3,1%) o Viladecans (un 2,5%).
A la ciutat de Barcelona han aconseguit ara mantenir-se una mica per sobre de la seva mitjana de vots, amb un 6,9% de suport i 42.900 vots. Això dona moral als cupaires barcelonins, ja que, si aconseguissin un resultat similar en uns futurs comicis municipals el 2023, podrien tornar a entrar al consistori de l’Ajuntament de Barcelona. En les municipals del 2019, amb una participació d’un 60%, la CUP es va quedar fora amb 29.000 vots i un 3,9% del vot. Per tant, gairebé duplica vots.
La CUP va irrompre al Parlament el 2012 amb el 3,4% dels vots i només tres diputats, però de seguida va pujar fins al 8,2% i els deu diputats l’any 2015, quan es van presentar ERC i els neoconvergents amb Junts pel Sí. La seva bona implantació en el món local va ajudar a aconseguir bons resultats en els comicis municipals allà on es presentava. Posteriorment, però, en les eleccions catalanes del 2017, va perdre empenta i s’havia quedat amb quatre escons i el 4,4% dels vots. Després d’un cicle de dotze anys i set campanyes electorals, la CUP actualment ja té representants tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya, i en bona part dels municipis més poblats de Catalunya, amb l’excepció rellevant de Barcelona.
