Qui són i d’on venen els nous diputats de la CUP

La CUP ha més que duplicat la seva representació electoral el 14-F. La formació no solament ha pujat de quatre a nou escons, sinó que pot tornar a ser decisiva en la constitució d’un nou Govern. Els tres partits independentistes han aconseguit novament la majoria absoluta i, per primera vegada, superen el 50% dels sufragis. En aquest context, els cupaires tornarien a tenir la clau de la formació del proper executiu, en cas que ERC i JxCat reeditin el pacte anterior i Pere Aragonès es presenti a la investidura. En aquest escenari, el soci més probable dels dos partits serien els anticapitalistes, que podrien assumir responsabilitats en el Govern o avalar-lo des de fora.

Però qui són i d’on venen els diputats de la CUP que han assolit l’escó? Activistes socials i veïnals, militants en l’independentisme d’esquerres, figures vinculades al sector de la cooperació i a la lluita antiracista i feminista: aquest és el perfil dels nou càrrecs electes cupaires que podrien condicionar la nova legislatura.

Dolors Sabater, una cara coneguda del municipalisme i de l’activisme social

La cap de llista de la CUP és una cara coneguda del municipalisme i dels moviments socials i veïnals. Professora i activista, Dolors Sabater va ser alcaldessa de Badalona del 2015 al 2018, liderant la confluència Guanyem Badalona en Comú, que agrupava els Comuns, la CUP, Procés Constituent i independents. Abans de concloure el seu mandat, però, va perdre l’alcaldia a causa d’una moció de censura que va presentar el PSC i que va tenir el suport del PP de Xavier García Albiol i de Ciutadans. A finals de l’any passat i amb el suport d’alguns dels actius principals d’aquest espai polític, com l’exdiputat David Fernàndez, Sabater es va situar com a número 1 a la llista dels anticapitalistes.

La seva trajectòria està molt marcada per l’activisme social i veïnal al marge de les institucions. Als anys setanta, va participar en el moviment pacifista i d’objectors de consciència. El seu compromís antimilitarista, de fet, la va portar a col·laborar en la campanya electoral de Lluís Maria Xirinacs. També ha estat involucrada en la lluita en defensa de les persones amb diversitat funcional i intel·lectual, forma part de les plataformes Badalona Som Tots i Totes i Deixem de Ser Invisibles, entre d’altres. En el terreny cultural, va ser vicepresidenta d’Òmnium al Barcelonès Nord, on es va ocupar, sobretot, de projectes relacionats amb la cohesió, la llengua o l’educació, fins que va fer el salt a la política institucional el 2015.

Compromesa amb el dret a l’autodeterminació, com a candidata a les municipals va signar el manifest Ajuntaments per la independència, de l’ANC, en què es comprometia a impulsar un procés constituent català des de la seva acció al consistori. De fet, quan va ser investida alcaldessa, va prometre complir les seves obligacions amb lleialtat al rei, a l’Estatut i a la Constitució, però hi va afegir: “Fins que el poble treballador català, exercint la seva voluntat democràtica, decideixi canviar-la per obrir un procés constituent cap a una república catalana sobirana, lliure i justa socialment”. Així mateix, el 2017, Sabater va ser una de les protagonistes de la declaració unilateral d’independència del Parlament, perquè, després que s’acabés el ple, va prendre la paraula per afirmar que el món municipal s’havia de comprometre “amb el procés constituent de la república catalana”, en tant que una oportunitat per acabar “amb el caduc règim del 1978”.

Carles Riera, militant històric de l’independentisme d’esquerres

Riera va ser el cap de llista de la formació en les eleccions del 21 de desembre de 2017, quan la CUP va obtenir quatre escons. Després dels comicis de diumenge, serà diputat al Parlament per tercera vegada. Riera acumula dècades de militància a l’independentisme d’esquerres: va viure en primera persona tant l’època de forta presència al carrer de mitjan anys vuitanta —amb el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), per on no va passar, com a exponent principal— com la que suposa la creació de les bases del moviment institucional actual. Prèviament, havia estat portaveu de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, juntament amb l’expresident de l’ANC i exdiputat de JxCat, Jordi Sànchez. Durant els anys noranta, Riera també va formar part de l’Assemblea de la Unitat Popular.

Sociòleg i terapeuta Gestalt, el cupaire va ser director de la Fundació Randa, lligada a Lluís Maria Xirinacs, i entre el 2010 i el 2015 va presidir el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN). Per l’entitat hi han passat altres figures destacades d’aquest espai polític, com Quim Arrufat o Anna Gabriel. Ferm defensor dels Països Catalans, poc després de la investidura de Carles Puigdemont del 2016, Riera va signar un article amb Gerard Horta i Aleix Cardona —un activista del Lluçanès que, com ell mateix, connecta l’independentisme rupturista d’esquerres dels vuitanta amb l’actual— en què advertia del procés d'”institucionalització” de l’esquerra independentista. En el text, també afirmaven que “el procés sobiranista està qüestionant i afeblint com mai fins ara el projecte de construcció nacional dels Països Catalans” i advocaven per ser “més en una etapa de desmantellament de l’actual entramat institucional que no pas instituint des de les instàncies autonòmiques”.

Eulàlia Reguant, del tercer sector social a ser una de les figures de pes de la CUP

Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) va ser diputada al Parlament de Catalunya per la CUP – Crida Constituent després del 27-S de 2015, quan la formació va obtenir 10 representants. Aquell mateix any s’havia quedat a les portes d’entrar al ple de l’Ajuntament de Barcelona, ja que en les eleccions municipals anava de número 4 a la llista que encapçalava María José Lecha i que va aconseguir tres regidors. A l’octubre del 2017, però, va renunciar a l’acta de diputada i va saltar al consistori per ocupar l’escó que havia abandonat prèviament l’edil de la CUP Josep Garganté. Va mantenir aquest càrrec fins a les eleccions municipals del 2019, quan la formació no hi va aconseguir representació. També va formar part del Secretariat Nacional del partit i es va presentar de número 3 en la candidatura dels anticapitalistes al Congrés dels Diputats, però no hi va obtenir l’escó.

Reguant prové d’una tradició política no vinculada de manera orgànica amb l’esquerra independentista. Ha estat vinculada durant anys al sector de la cooperació –ha treballat per a col·lectius com Lafede.cat, Setem i Justícia i Pau– i de les finances ètiques: és sòcia i impulsora del nucli català de Fiare. Actualment, és consultora en processos d’incidència política i en projectes de cooperació internacional per a diverses entitats. Activista, llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i implicada en la lluita del poble kurd, també ha participat en plataformes contra el deute extern.

Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària

El quart diputat de la CUP que ha entrat per Barcelona és Xavier Pellicer, fins ara portaveu d’Alerta Solidària, l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista. En l’àmbit polític, l’any 2015 va formar part de la Crida per Sabadell, que integra el Moviment Popular de Sabadell i els partits Entesa i la CUP. La coalició va pactar amb ERC la formació del govern municipal per fer fora el PSC de Manuel Bustos.

Pellicer és sociòleg, advocat, i té una llarga trajectòria en el camp de l’activisme polític. Ha estat vinculat al Casal Independentista i Popular Can Capablanca, al moviment estudiantil, i va ser portaveu de l’Assemblea d’Okupes de Sabadell. Com a membre d’Alerta Solidària, ha estat una de les cares més visibles en la campanya de defensa dels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts per ordre de l’Audiència Nacional al setembre del 2019 en l’operació Judes, per presumpta fabricació d’explosius. Des del primer moment, els advocats van denunciar diverses irregularitats en el procés, i malgrat que els encausats van ser acusats de terrorisme, tots ells van ser excarcerats i encara estan pendents de judici.

Basharat Changue, militant antiracista i afrofeminista

Basharat Changue ocupava el cinquè lloc en la llista que els anticapitalistes van presentar per Barcelona diumenge passat. Changue és coordinadora de la CUP a la Catalunya Central, integra la comissió antiracista de la formació, i, en els comicis municipals del 2019, va ser elegida regidora de l’Ajuntament de Moià. Militant antiracista i afrofeminista, va ser una de les impulsores de l’organització AfroFem Koop i forma part de la Comunitat Negra, Africana i Afrodescendent de Catalunya (CNAACAT).

Dani Cornellà, alcalde investigat per les protestes de l’aniversari de l’1-O

Amb 42 anys, aquest llicenciat en Educació Social i director d’un centre de menors tutelats entra per primer cop com a diputat al Parlament després d’una llarga trajectòria en el món municipal. Des del 2007 és regidor de l’Ajuntament de Celrà, municipi d’uns 5.000 habitants al nord de Girona, i n’ha estat alcalde en dos períodes diferents: entre el 2011 i el 2013, quan va compartir govern municipal amb una altra candidatura local i es van repartir l’alcaldia entre els dos caps de llista, i des del 2015 fins ara, en dos mandats seguits en què la CUP hi ha obtingut la majoria absoluta (7 regidors el 2015, 8 regidors el 2019).

Dani Cornellà va ser detingut el 16 de gener de 2019 per la policia espanyola, sense ordre judicial, en el marc d’un procés d’identificació de possibles participants en els talls de l’AVE a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Amb ell, van ser detingudes 15 persones més, entre les quals l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, també de la CUP. Al cap de poques hores, van ser deixades en llibertat. L’operació va desencadenar una campanya de suport anomenada “21 raons”, que va aconseguir milers de signatures. Les persones detingudes van presentar denúncia contra el cos policial per detencions irregulars i lesions. El cas està pendent de judici a l’Audiència de Girona.

Montserrat Vinyets, l’advocada de la causa contra els sobresous de Catalunya Caixa

Advocada nascuda a Sant Celoni (Baix Montseny) i establerta a Girona des de fa anys, Vinyets va ser coneguda per l’opinió pública quan el 2013 va actuar com a acusació participar en representació de la CUP en el cas dels sobresous de Catalunya Caixa en els moments més greus de la crisi. Ella va aconseguir asseure al banc dels acusats el totpoderós Narcís Serra, exvicepresident del Govern espanyol amb Felipe González i president de la caixa d’estalvis ara ja desapareguda, entre molts altres càrrecs, i Adolf Todó, director general de l’entitat. L’Audiència de Barcelona els va absoldre al febrer del 2019.

Montserrat Vinyets també ha estat implicada en la lluita ecologista i en la defensa del medi ambient de les comarques gironines. Per exemple, va ser una de les veus més combatives contra la construcció d’un polígon industrial a Palamós (Baix Empordà). En els últims temps, ha fet d’advocada defensora d’Alexis Codina, restaurador de mobles i d’antiguitats de Mollet del Vallès, que va passar tres mesos a la presó acusat de terrorisme en l’anomenada operació Judes, en què l’Audiència Nacional van encausar diversos membres dels CDR.

Laia Estrada, la regidora que va fer caure l’exalcalde Ballesteros

Bregada en mil lluites socials, aquesta diplomada en Ciències Ambientals de 39 anys és la portaveu actual del grup municipal de la CUP a Tarragona. És regidora des del 2015 i en el mandat anterior (2015-2019) va tenir un paper rellevant en la vida local quan va destapar i denunciar davant de la Fiscalia el cas de corrupció conegut per INIPRO. Aquest cas, pendent encara de judici, implica l’exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i vuit persones més en una presumpta desviació de fons de l’Institut Municipal de Serveis Socials tarragoní cap a l’empresa Iniciatives i Programes (INIPRO), vinculada a militants socialistes, i que servien per finançar activitats que beneficiaven el PSC.

Laia Estrada és una activista infatigable en el moviment feminista, pel dret a l’habitatge i en defensa de la sanitat pública. En aquest darrer cas, i juntament amb el reusenc Xavier Milián, ha publicat recentment el llibre Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública (Tigre de Paper), que critica el col·lapse sanitari durant la pandèmia i proposa solucions per evitar que es torni a repetir. En aquest article a CRÍTIC, tots dos en resumeixen les tesis principals. Estrada va ser la representant de la CUP a l’últim debat televisat a nou que es va fer l’11 de febrer a La Sexta.

Pau Juvillà, pendent de judici pel fet de no retirar els llaços grocs del despatx municipal

Biòleg i tècnic en medi ambient, Juvillà ha estat vinculat des de ben jove a les lluites estudiantils, a l’antimilitarisme i al sindicalisme d’arrel llibertària, mitjançant la CGT. Amb 47 anys, afegeix ara també l’experiència com a regidor a la Paeria de Lleida per la Crida-CUP entre el 2015 i el 2019. Tot i tenir només 2 regidors d’un total de 27, va destacar perquè va fer front a l’alcalde Àngel Ros (PSC), que governava en aquell mandat amb Ciutadans i el PP, i va vehicular iniciatives ciutadanes com la de treure els noms franquistes del nomenclàtor de la ciutat i retirar símbols feixistes de l’espai públic.

Està pendent de judici pel delicte de desobediència, arran d’una denúncia de Ciutadans pel fet de no retirar els llaços grocs de les finestres del despatx de la Crida-CUP a la Paeria durant la campanya de les eleccions espanyoles del 28 d’abril de 2019, tal com havia exigit la Junta Electoral. La Fiscalia li demana 4 mesos de presó i 8 mesos d’inhabilitació de càrrecs públics; però, amb la seva nova condició de diputat al Parlament, aquest cas haurà de passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i això pot retardar-ne la vista oral.