26/10/2022 | 06:00

L’estiu del 2022 ha batut un nou rècord de víctimes mortals a causa de la calor extrema. S’han multiplicat per 10 respecte a l’any passat i són un 55% més elevades que el 2018, que fins ara era la temporada estival amb més víctimes de la calor des que hi ha sèries. Han mort 578 persones només aquest estiu a Catalunya, un dels pitjors de la història recent.
Segons les dades oficials de l’Institut de Salut Carles III, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més morts per calor des de principi d’any (711), superada només per Madrid (1.317), i per darrere els segueixen Castella i Lleó (amb 700) i Andalusia (515). De fet, si s’amplien les dades fins al 20 d’octubre passat, l’any 2022 es confirma també clarament com el més letal climàticament dels darrers vuit anys.
Les xifres de mortalitat atribuibles a la calor extrema a Catalunya mostren una major afectació en les dones (322) que en els homes (256). El biaix de gènere per al conjunt de l’Estat espanyol és remarcable: la calor ha trencat la vida de 3.346 dones, en contrast amb la mort de 2.482 homes.
Com pel que fa a la Covid-19, la immensa majoria de les víctimes mortals eren gent gran. Segons les estadístiques del MoMo, el sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes del Ministeri de Salut, més de 500 de les 711 persones mortes superaven els 65 anys. El recent informe de The Lancet ressalta aquesta afectació desigual entre els diferents grups d’edat: la gent gran ha esdevingut la víctima massiva de les onades de calor i la crisi climàtica.

Rècord de víctimes de la calor a Europa: unes 100.000 morts el 2022, un 30% més que el pitjor episodi fins ara
L’any 2022 està registrant també un rècord històric de víctimes de la calor a Europa, amb unes 100.000 persones mortes, segons SciLogs, la xarxa de blogs d’investigació científica més prestigiosa del món, i Der Spiegel, el setmanari alemany de referència. És pràcticament un 30% més que les estimades per a l’any 2003, la que fins ara va ser l’onada de calor més mortífera a Europa i que va agafar per sorpresa els serveis de salut i estadístics de tot el continent.
Tant en el cas, però, de Catalunya com d’Espanya, sembla que se situen com a segon estiu més mortal climàticament del segle. Així, les 578 víctimes de l’estiu passat queden encara lluny de les 834 que van morir a l’estiu del 2003 a les quatre capitals provincials catalanes (no hi ha xifres oficials per al conjunt de Catalunya). Igualment, la mortalitat induïda per la calor estival passada a Espanya, per bé que molt elevada (4.728), resta un 28% inferior a les 6.500 morts estimades de l’any rècord del 2003. Tanmateix, com assenyalava l’Institut Nacional d’Estadística per al 2003, cal tenir en compte que les morts directes per calor són només una petita fracció de les totals. La repercussió més gran es va produir en altres causes de mort que responien a patologies prèvies considerades de risc davant situacions d’altes temperatures.
Cal matisar que l’any 2003 no existia ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol ni a la Unió Europea cap sistema de monitoratge de la mortalitat associada amb la calor. Arran d’aquella onada extrema de fa 20 anys, el Ministeri de Sanitat, a través de l’Institut de Salut Carles III (el mateix que valida l’evolució de les dades de la Covid-19), va crear el MoMo. Actualment, ofereix dades tant de l’excés de mortalitat com de la fracció atribuïble a temperatures extremes (tant de calor com de fred) des del gener del 2015. A la vegada, el MoMo espanyol forma part de l’EuroMoMo, el seu homòleg continental, que agrupa les estadístiques de 24 estats europeus a més d’Ucraïna i d’Israel.
Rècord històric de calor a l’estiu…
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, aquest estiu ha estat tan càlid o més que el que va patir el país durant l’onada de calor rècord del 2003. Al Pirineu, al Prepirineu i a la Depressió Central, així com als dos extrems del litoral i del prelitoral, s’ha igualat o fins i tot s’ha superat la temperatura mitjana de l’excepcional estiu de fa 20 anys.
A l’Observatori de l’Ebre, amb dades des del 1905, aquest estiu s’ha assolit una temperatura mitjana de 28,2 ºC, i s’ha batut el rècord del 2003 (27,7 ºC). L’augment de la calor equival a +3,9 ºC respecte al període 1961-1990. L’altra sèrie centenària de què disposem, la de l’Observatori Fabra, a Barcelona, amb dades des del 1914, palesa una temperatura estival mitjana de 26,2 ºC, la segona més acusada des del pic del 2003 (26,7 ºC). Són 4,4 ºC més que la mitjana entre el 1961 i el 1990.
S’han ultrapassat els +4 °C en punts del centre i del nord del país, amb un màxim superior als +5 °C al massís del Montseny. A la resta del territori, les anomalies han estat més moderades, amb mínims que se situen al voltant dels +2 °C en punts de Ponent i al litoral. Els increments se situen molt per sobre de l’augment mitjà màxim d’1,5 ºC de temperatures considerat límit de seguretat climàtica planetària pel Panel científic Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides.
A Barcelona, un altre indicador de l’acceleració de la crisi climàtica és el del nombre de nits tropicals (de més de 20 ºC) i tòrrides (superant els 25 ºC) que s’han patit aquest any. A mitjan octubre sumaven ja 119 nits tropicals en comparació de les 76 del rècord del 2003. Quant a les tòrrides, vorejaven les 40, una fita inèdita des que hi ha registres.
…i les temperatures que vindran seran pitjors
A falta d’unes projeccions climàtiques actualitzades per a Catalunya i per a Espanya, podem intuir el nostre proper futur mirant al nostre veí transpirinenc. Des del Centre Nacional d’Investigació Científica (CNRS, en francès) i Météo France confirmen que la canícula del 2022 és la pitjor que s’ha conegut al país des de finals del segle XIX. Tot i això, ja esperen que en poques dècades se superin episòdicament els 50 ºC de temperatura i que, a mitjan segle, patir 30ºC a l’octubre podria ser habitual.
Els recents estudis climàtics per a França constaten que l’”escenari intermedi” preveu un augment de les temperatures anuals de +3,8 ºC amb un pic a l’estiu de fins a +5,1 ºC, previsions que fa no res eren atribuïdes a l’”escenari pessimista”. Finalment, la comunitat científica francesa avisa que, tot i no ser el més probable, no es pot descartar aquest darrer escenari en vista dels nombrosos efectes dòmino de la crisi climàtica, com ara l’excessiu alliberament de metà per la fosa del permagel a l’Àrtic. Això podria portar a un augment mitjà anual de +6,7 ºC i cops de calor de fins a 8,9 ºC a l’estiu a França cap a finals d’aquest segle. El del 2022 sembla, doncs, que, ni a Franca ni a la Mediterrània, no serà l’estiu més calorós i letal del segle XXI.