Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Francesc Mauri “Repsol ens patrocinava ‘El temps’ a TV3; era un contrasentit bestial”

Francesc Mauri (Barcelona, 1966) és una de les cares més conegudes de la televisió catalana. Ja fa 37 anys que va començar a ser l’home del temps a Catalunya Ràdio, i ràpidament va incorporar-se també a TV3. Aquesta trajectòria el converteix en una memòria viva de la meteorologia catalana, a través d’episodis com la gran nevada del 2010. Mauri va formar part de l’especial de Catalunya Ràdio sobre aquell temporal, que va rebre un premi Ondas al millor tractament informatiu d’un esdeveniment. En aquesta entrevista, Francesc Mauri fa un repàs dels escenaris climàtics que haurem d’afrontar i es mostra dur amb les resistències al canvi que observa en la societat catalana.

08/08/2022 | 06:00

Fa gairebé 40 anys que ets home del temps. Quin diries que ha estat l’episodi meteorològic més difícil de comunicar?

Recordo una llevantada que el dia de Nadal de 2008 es preveia per a l’endemà, per Sant Esteve. Va trinxar la costa catalana, i va matar dos submarinistes. Hi va haver onades de set a nou metres; va ser la primera vegada en moltes dècades que la costa queda plena de milers de peixos arrencats del mar. La gent agafava peixos pertot arreu. Aquell dia de Nadal vaig dir al Ramon Pellicer, que presentava, que allò seria fort. Que havíem d’explicar que era una alerta vermella. També recordo, per exemple, la nevada del març del 2010, que a les comarques gironines s’havia advertit explícitament sobre les línies elèctriques i sobre quedar-se sense llum per les ventades. Tot això va acabar passant fil per randa. No saps mai què pot acabar passant, perquè al final un arbre pot acabar aixafant un autobús on hi van 60 persones o pot caure sol i que quedi en una anècdota. Però la prevenció sempre és fonamental.

Amb l’emergència climàtica, cada vegada hi haurà més fenòmens extrems com aquests. I cada vegada hi estarem més acostumats. Costa de transmetre, l’excepcionalitat del temps?

És que s’està convertint en recurrent. Aquest any, vàrem viure un gener amb rècords històrics de temperatura elevada. Segur que ja gairebé ningú se’n recorda a hores d’ara. Després va venir un febrer amb rècords històrics. I el primer cap de setmana d’abril, rècords històrics de fred. A més, el fred més bèstia de tot l’hivern previ. Al maig, altre cop batent rècords de calor. I a la primera quinzena de juny també, i pocs dies abans de Sant Joan també. Cada vegada hi és més, i, cada vegada més, la societat ho viu amb resignació.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Els creuers contaminen, però a Barcelona t’està matant el tub del cotxe”

Com ha canviat, amb els anys, la professió?

Ha canviat gairebé tot. Abans era molt més artesà. Quan jo començo en aquesta feina, fa 37 anys, només hi havia el telèfon fix. Trucaves i feies la composició del temps que feia a Catalunya amb set o vuit trucades i ja està. No sabies què passava als altres 900 municipis; no hi havia xarxa de radars meteorològics. Per tant, era artesania pura. Tenies quatre mapes per començar el dia. Ara amb un cop d’ordinador tens 300 punts d’observació de Catalunya, el radar en temps pràcticament real, el Meteosat… No es pot comparar.

Els científics insisteixen que hauríem d’evitar un augment de temperatures de més d’1,5 o 2 graus per evitar la catàstrofe climàtica, però en un dia hi ha variacions molt més grans de temperatura. Per què diferències tan petites són tan importants?

Perquè la suma de milions de diferències en milions de punts del planeta acaba fent una mitjana planetària. Amb un exemple s’entén més clar. Al segle XVIII, tots els rius catalans es glaçaven cada hivern, tots. L’Ebre es glaçava a l’altura de Tortosa amb una capa prou gruixuda de gel perquè hi creuessin carros i cavalls. En aquella època, la temperatura mitjana del planeta era només 2 graus menys que l’actual. En els pròxims 30 o 40 anys, Barcelona pot acabar tenint la temperatura mitjana de Màlaga, i Lleida pot acabar tenint la temperatura mitjana de Sevilla. És una aberració; si no ho entenem estem perduts. Què farà la vegetació? Què faran els boscos? Què farem amb la disponibilitat d’aigua?

El diagnòstic és greu per a la pagesia?

Es distorsionaran completament les collites. Els fruiters en el pla de Lleida estan molt, molt, molt compromesos. Hi ha molts conreus que pujaran o han de pujar ja cap al Pirineu. No fa gaire, a Meteomauri vam entrevistar un pagès de maduixes del Maresme. Aquest home ja fa anys va pujar cap al Montseny, perquè ara al Maresme les maduixes tenen 10 dies de vida i després la calor ho rosteix tot. Li vaig preguntar quants anys podria aguantar a la nova ubicació, i la resposta va ser que, al ritme actual, tampoc podrem cultivar les maduixes al Montseny d’aquí a 5 o 10 anys. Tot va a una velocitat preocupant, molt preocupant.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“No he sentit ningú que plantegi fer una escullera per garantir l’operativitat en el futur de l’aeroport del Prat”

Un dels efectes més clars que hem vist darrerament és la regressió de la sorra en moltes platges. Això també anirà ràpidament?

Qualsevol municipi de costa té i tindrà aquest problema augmentat de manera exponencial els pròxims anys i les pròximes dècades. Anem clarament cap aquí, però tenim una línia de tren al Maresme i un aeroport al Prat a la primera línia de mar. I s’està pensant a ampliar-ne la tercera pista! Jo no he sentit ningú que plantegi fer una escullera per protegir-lo i garantir l’operativitat en el futur de l’aeroport. No, diuen que hem d’ampliar-lo. I no ens enganyem: la línia de Renfe del Maresme, tal com està ara, d’aquí a 30 o 40 anys no serà operativa. Ara diuen que haurem de fer passar la via del tren pel costat de l’autopista o més amunt. Qui pujarà dalt de tot de Mataró a buscar el tren? I, a part d’aquestes dues infraestructures, hauríem de desconstruir algunes primeres línies de la costa en molts punts. Però, és clar, qui tira la primera pedra? Qui es presenta a unes eleccions dient que el primer que farà és desconstruir la primera línia de la costa en els llocs més sensibles?

Creus que no s’acceptarien aquests canvis necessaris a la costa?

No. Hi ha un company meu que és expert en riscos naturals de la Universitat d’Alacant. Fa molts anys, el PSOE li va oferir ser alcaldable a la ciutat d’Alacant, a aquest senyor. Ell va preparar una llista de coses per incloure al programa electoral com a prioritàries. Una de les propostes era desconstruir la primera línia de la costa d’Alacant per protegir-se dels temporals. Ell fa anys que adverteix que gastar diners públics a la reconstrucció dels danys causats per temporals al litoral és una aberració, perquè al cap d’algun temps torna a arribar el temporal i t’ho torna a tirar a terra. Li van dir que no seria alcaldable, que no podia presentar això a la societat. I se suposa que és un partit que més aviat tendeix a les esquerres! Això, parlat en aquesta entrevista és molt fàcil, però si ets tu qui té un habitatge a la primera línia de mar…

Potser hi ha coses més fàcils a les quals renunciar, a banda d’una casa a la primera línia de mar…

Però també passa quan es plantegen noves formes de reciclatge… Hi ha qui està en una guerra amb el porta a porta, que sembla que li vagi la vida! O amb la mobilitat, gent que no vol que li toquin el cotxe. Però si el 2035 serà prohibit vendre vehicles que no siguin cent per cent elèctrics, que això és d’aquí a 12 anys! Hi ha unes autoritats que podrien fer i farien molt més si no fos pels lobbies i per les inèrcies. També és cert que implementar segons quins canvis estructurals d’una manera molt ràpida pot deixar molta gent fora de joc, i això és delicat. Les revolucions són delicades perquè són grans canvis en poc temps. Però vaja, el resum de tot això és que, com a societat, no tenim interioritzat que o canviem a fons i ràpidament o ens estavellarem amb una facilitat terrible.

“Putin ens ho ha posat en safata. Què més ha de passar perquè tallem l’aixeta del petroli i del gas?”

Potser cal que vingui un temporal el doble o el triple de fort que el Glòria, per aprendre que cal canviar la primera línia de mar?

Sí, les bufetades ens faran aprendre. El senyor Putin ens ho ha posat en safata. Els problemes que ara tenim amb Ucraïna i la guerra ens han fet obrir els ulls: no pots dependre d’un coronel del KGB. Com pots comprar el gas a un personatge com aquest? Però no només al senyor Putin: el mateix amb els de Veneçuela, amb el dels Estats Units, amb els dels Emirats Àrabs… amb tots. En canvi, el sol és teu. El vent és teu. L’aigua dels pantans és teva. Som una potència mundial en renovables. Què més ha de passar perquè ens adonem que hem de tallar d’una punyetera vegada l’aixeta del petroli i del gas?

Quasi tota l’economia depèn del petroli. Per on comencem?

A casa, d’energia, només gastem electricitat, i, a més, hem contractat energia verda. Ni gasolina, ni gas per escalfar-nos. Al mes de febrer vaig gastar 237 € del rebut. Aquests diners són pels 3.000 quilòmetres de cotxe que faig al mes, la calefacció del pis i de la feina de la meva dona, aigua calenta i cuina per a quatre. Si jo pagués 3.000 quilòmetres de cotxe mensuals amb benzina o gasoil, estaria arruïnat. Al mes de febrer haurien estat 1.200 euros, més o menys. Ahir estàvem filmant en un edifici de Barcelona. Em mirava les teulades i fa pena. Hi ha tantes teulades, tantes terrasses sense plaques solars… Vas a Atenes i n’està plena.

Foto: IVAN GIMÉNEZ
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Anterior Següent

“El 48% dels casos d’asma de Sant Joan de Déu són associats a la contaminació”

Però, per poder comprar un cotxe elèctric o posar-te plaques, necessites una mica de capital inicial. Molta gent potser no s’ho pot permetre.

No hi estic d’acord. Si ja estàs pagant cada mes un rebut, per què no pagues un préstec exactament pel mateix valor per fer aquest canvi? Jo no estic disposat a entrar a la benzinera i que cada vegada caiguin 70 euros o 80 euros de combustible. L’únic a què vam renunciar és a tenir un cotxe gran; el que podíem pagar eren 19.000 euros, un de quatre places i petit de collons. Però abans em gastava 400 euros al mes entre aparcament i combustible! Com no han de sortir, els números? Si estàs pagant cada mes aquests rebuts, ho pots pagar.

A Barcelona es critica molt que l’Ajuntament posi límits a l’espai dels cotxes. També hi veus aquesta actitud de resistència als canvis?

Completament, és així. I t’ho diu una persona que fa 40.000 quilòmetres a l’any amb cotxe! Per mi, les grans ciutats han de ser pacífiques; han de ser per a la gent que hi viu, i el cotxe és un ferro invasiu. Quan tens un tub d’escapament al costat, t’estàs menjant aquella contaminació d’una manera terrorífica, molt més de la que es detecta en una estació de control situada uns quants metres més amunt. Si poséssim un colorant en el fum dels cotxes, entendríem de cop i volta què ens estem menjant. A banda, els motors cada vegada són més sofisticats i generen partícules més fines. El nostre pulmó té una gran capacitat de filtratge, però aquella partícula fina passa del pulmó a la sang perquè la malla del sistema respiratori no té capacitat per aturar-la. I d’aquí venen els ictus, les cardiopaties… El 48% dels casos d’asma de Sant Joan de Déu són directament associats a la contaminació; ho van comprovar els de l’Institut IS Global, que són una referència mundial. És que per què has de tenir un cotxe dins de Barcelona? No ho puc entendre. Si no vols anar amb gent suada a l’autobús i al metro, vés en taxi.

Posaries un peatge a l’entrada a Barcelona?

Absolutament sí. Només ho entendrem d’aquesta manera. Ha de ser un peatge intel·ligent, perquè la tecnologia ho permet. Hi ha diferents nivells de renda; hi ha vehicles més o menys contaminants… Aquí hi hauria d’haver un pagament, jo crec, diferent. És a dir, si vols entrar a Barcelona amb una ranxera, amb un pick-up, escolta, clatellada. Els peatges electrònics ja hi són en moltes ciutats escandinaves: hi és a Milà, hi és a Londres. A París ho implantaran ara. Jo crec que hem d’anar cap aquí, i fins i tot et diria que no només a Barcelona: hi ha alguna altra ciutat potent a Catalunya que té un abús del cotxe molt notable al seu centre.

Però no contaminen més els creuers?

Són coses absolutament diferents. Els creuers contaminen: són un problema gravíssim de contaminació global, però no a la ciutat de Barcelona, perquè el 95% dels dies aquests fums van cap al mar. Això passa per un tema de freqüència de vents dominants. Aleshores, el que t’està matant és el tub d’escapament del cotxe al costat del carrer, no el creuer. El fum del creuer és molt aparatós i és un problema gravíssim per al planeta, sí, però són coses diferents.

“La disponibilitat d’aigua cada vegada serà més difícil”

Incendis, onades de calor, regressió de la costa… Què més haurem d’enfrontar?

Un dels problemes que cada vegada tindrem més és el tema de l’aigua. A Catalunya, la disponibilitat d’aigua cada vegada serà més difícil. Serà més difícil, senzillament, perquè els episodis de pluja cada cop són més curts en el temps, més irregulars i més torrencials. El recurs de l’aigua cada vegada serà més difícil. I realment no s’està fent gairebé res en prevenció.

Com es pot prevenir?

Sempre penso en l’Hotel Samba, de Lloret de Mar. Fa 30 anys, s’hi havia de fer una reforma dels lavabos. Un llauner d’allà de l’hotel, un lampista, va decidir connectar els plats de dutxa a un dipòsit d’aigua del costat de la piscina. L’aigua baixava per allà, s’hi posava clor, i després els vàters s’alimentaven d’aquesta aigua reutilitzada. La xifra d’estalvi va ser estratosfèrica. En aquest hotel gastaven de mitjana uns 500 litres, i ara en gasten uns 270. Hòstia, ha passat molt temps i jo no he vist enlloc que hi hagi aquesta obligació en els establiments turístics. Ja només estic dient els establiments turístics, ni tan sols altres llocs. Tot això ha d’anar arribant. Les dessaladores són una opció interessantíssima, amb un consum molt baix d’energia comparat amb fa dues i tres dècades. Però la prevenció hi ha de ser.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Com pot ser que Repsol no tingui gairebé punts de càrrega elèctrica a les seves benzineres?”

Has comentat que la ciutadania no està disposada a fer els canvis necessaris: quina actitud veus en els nostres governs respecte al canvi climàtic?

Jo crec que l’actitud ara mateix dels governs és positiva; una altra cosa és que hi ha estructures que moure-les és molt difícil. Per mi, la Teresa Ribera és un número u. És incansable. Ha estat a les Nacions Unides, ha estat advocada mediambiental, i les coses que fa se les creu. El que passa és que, just a sota, té els interessos d’unes grans empreses que tallen l’herba molt curta a cada minut. I lluitar contra això és molt difícil. A Catalunya tenim una gran consellera, per mi, la Teresa Jordà, i tenim una gran directora d’energia, que és l’Assumpta Ferran, que s’ho creu. En l’àmbit del País Valencià, el Pedro Fresco és un crack. Però hi ha unes inèrcies i hi ha unes estructures que pesen moltíssim. Com pot ser que, a hores d’ara, la companyia energètica més important d’Espanya, Repsol, no tingui gairebé punts de càrrega elèctrica a les seves benzineres? Hi ha baguettes, a la Repsol, i no hi pot haver electricitat per als cotxes? Si tenien un anunci que deia que a les benzineres hi havia de tot. Home, no fotem. Potser així s’explica que Catalunya cada mes es venguin un 3% de cotxes elèctrics, i a Portugal un 12%. A la Xina, ja és un 30%! Ens quedarem els últims del món?

Ara que parles de l’anunci de Repsol… Diversos sectors ecologistes han criticat que programes on es parla de temps i de clima com El temps puguin estar patrocinats per empreses de combustibles fòssils. Com ho veus?

A TV3 ja fa temps que no passa. Però sí, durant una època llarga, Repsol ens patrocinava; era un contrasentit bestial. També és veritat que cada cop tenen menys simpaties cap al nostre departament o la meva persona. És clar que avui dia estem recomanant a la societat que anem cap a una altra banda.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies