13/06/2022 | 06:00
“Entrarem en una campanya com fa temps que no veiem”, afirmava la setmana passada Marc Castellnou, el cap del Grup d’Acció Forestal (GRAF) dels Bombers, en una entrevista al 3/24. Els dos mesos propers seran més càlids del normal, segons les previsions. I això connecta amb un any i mig de sequera acumulada i amb l’absència de pluges al juny i al juliol. Aquesta serà la tònica habitual a partir d’ara: el risc d’incendi és cada vegada més gran a causa de l’emergència climàtica i de l’abandonament rural.
La situació adoba el terreny per als grans focs, sobretot si es té en compte la manca d’inversió històrica en prevenció. Una tendència que el Govern vol corregir aquest 2022: la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat un pla dotat amb 76 milions d’euros fins al 2025, que, segons l’executiu, multiplica per sis la inversió actual, “passant dels 3 milions del 2021 als 18 milions d’euros anuals a partir d’aquest mateix any”. Mentrestant, preocupa especialment la vulnerabilitat de Collserola i del Pirineu.
CRÍTIC analitza com seran aquests grans incendis de bracet amb Etel Arilla, sotsinspectora dels Bombers de la Generalitat, i amb Elsa Pastor, investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) especialitzada en el risc d’incendi a Collserola.
L’olla de pressió de Collserola: “una població poc preparada, urbana i que desconeix el risc”
La serra que domina l’àrea metropolitana de Barcelona és un maldecap per als bombers. Les característiques idònies per a un gran incendi són les temperatures altes, les humitats baixes, la sequera acumulada, els vents forts de ponent i molta disponibilitat de combustible. I Collserola pot complir aquestes cinc condicions.
Elsa Pastor lidera des de la UPC un projecte que busca, precisament, estudiar com són aquestes vulnerabilitats i com es podrien afrontar. Pastor creu que l’impacte social d’un incendi a Collserola seria especialment alt: “És un pulmó per a milions de persones, i, a més, hi ha molta gent que hi viu”. La preparació psicològica no és la mateixa que en altres zones més rurals: “Estem parlant d’una població eminentment urbana, amb un gran desconeixement del risc i molt poca preparació”.
L’escenari d’un gran incendi comportaria molts problemes associats: “Collserola està travessada per línies elèctriques que abasteixen Barcelona, i també l’entrada i sortida de la ciutat es veuria bloquejada”, explica des de la sala de control del GRAF Etel Arilla. “Les vies de comunicació no suposarien un tallafoc, i l’incendi progressaria igualment malgrat que hi hagués una autopista o qualsevol carretera”, hi afegeix Elsa Pastor.
A banda, s’hauria d’afrontar que caiguin columnes de foc en zones densament poblades, com ara els barris de la falda de la muntanya: “És esperable que apareguin focus secundaris a un quilòmetre del front principal. No se sap mai on poden caure, perquè aquests incendis es comporten de manera erràtica”, comenta la investigadora de la UPC.
El Pirineu, candidat a l’incendi més gran: “podria cremar des de Navarra fins a la costa”
No tot Catalunya està igual d’exposada al risc d’incendi. En els últims 10 anys, les comarques que més hectàrees han vist cremar són, amb molta diferència, l’Alt Empordà i la Ribera d’Ebre. Són dades molt influenciades per dos episodis concrets: L’incendi de la Jonquera del 2012 i el de la Torre de l’Espanyol del 2019. El gran incendi de l’estiu passat a Santa Coloma de Queralt fa que l’Anoia sigui la cinquena comarca més afectada.
Però les comarques que més han cremat no tenen per què ser les que més poden cremar a partir d’ara. De fet, la preocupació pot ser inversa: “Els llocs que preocupen més són aquells que fa més temps que no s’han cremat”, explica Etel Arilla. Això passa perquè els ecosistemes que han passat per un incendi han renovat la seva vegetació, de manera que aquestes zones estan més adaptades al nou clima: “A les zones no adaptades, és més probable que l’ecosistema mori sense possibilitat de rebrot ni de supervivència”, diu Arilla.
“Els llocs que preocupen més són aquells que fa més temps que no s’han cremat”, explica Etel Arilla
Per això mateix, són el Pirineu i especialment el Prepirineu els que tenen les pitjors cartes. El clima muntanyenc, que fins ara tenia temperatures suaus i estava menys exposat als incendis, ara ha d’afrontar el risc sense haver-se renovat. Això no vol dir que el Pirineu sigui el lloc on es declararan més incendis –hi ha altres regions més proclius–, sinó allà on un gran incendi puntual pot fer més mal: “És la zona que més ens preocupa. Podria cremar tot el Pirineu, des de gairebé Navarra fins a la costa”, menciona Etel Arilla.
El bosc és un contínuum especialment gran a la zona, de manera que el paisatge no fa de tallafoc: “Els camps que hi havia en el seu moment estan pràcticament tots abandonats”, lamenta Etel Arilla. La sotsinspectora dels Bombers també assenyala la superfície i les evacuacions com a dificultats principals: “Serien moltes hectàrees. La població està dispersa en pobles petits, masies aïllades i accessos difícils”.
Manca d’inversió històrica en prevenció
A inicis d’aquest any, el Govern va anunciar que el pressupost anual en prevenció d’incendis es multiplicaria per sis: 72 milions d’euros per a un nou pla fins al 2025. Aquesta inversió pretén compensar una mancança històrica. Entre el 2000 i el 2015, el 90% del pressupost de la Generalitat contra els focs es va dedicar directament a l’extinció d’incendis ja declarats, segons un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Segons aquests càlculs, recollits pel diari Ara, només 1 de cada 10 euros es va destinar a la prevenció d’incendis. Les dades disponibles del 2015, amb el Govern de Junts pel Sí, apunten que la xifra va ser de 7,6 milions. Durant la darrera etapa dels governs tripartits, prèviament a la crisi econòmica del 2008, la xifra havia estat lleugerament superior (18,2 milions) però molt lluny de la destinada a extinció.
Elsa Pastor recorda que la capacitat dels bombers ha anat creixent en paral·lel a la dels focs que s’han hagut d’afrontar: “Estan més preparats que mai, però tenen uns incendis davant que es veuen incapaços d’extingir d’una manera ràpida i eficaç”. Davant de la pregunta sobre si s’estan dedicant prou recursos per afrontar el problema, Pastor obre el focus: “S’està fent prou per lluitar contra el canvi climàtic? És que és un problema sistèmic i fem anys tard!”.
En una entrevista a CRÍTIC, el cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, lamentava que “tenim un territori abandonat, envellit i articulat a partir d’una gran metròpoli que no té en compte la resta”. Castellnou també reivindicava que s’hauria de premiar econòmicament la cura de la terra: “El pagès del Baix Camp que conrea oliveres crea seguretat perquè, si es crema la serra de Llaberia, no arribi a Salou. Això se li ha de reconèixer fiscalment o contributivament”.
Etel Arilla insisteix que el paisatge que tenim determina els tipus d’incendi, però que això no s’està tenint prou en compte a l’hora de prendre decisions d’infraestructures o de protecció de la biodiversitat: “Si jo he de fer planificació urbanística, és probable que ho faci com m’han ensenyat a la universitat. Però les conseqüències en incendis, en consum d’aigua o per al medi natural d’aquella planificació no es tenen en compte i ho ha de solucionar un altre”. Per això, Etel Arilla pensa que tenir més bombers no resoldrà el problema de base: “La capacitat d’extinció només es recuperarà quan els boscos estiguin gestionats i s’hagi reduït la quantitat de combustible que hi ha a cada hectàrea del territori”.
Incendis de sisena generació: com actuen i quines conseqüències tenen
En els darrers anys, l’equip d’anàlisi dels Bombers de la Generalitat ha detectat un nou comportament en alguns grans incendis. És l’anomenada sisena generació. De fet, cada cop que els incendis evolucionen amb nous elements que desborden la capacitat d’extinció del cos, els Bombers de la Generalitat ho defineixen com una nova generació.
La característica concreta dels incendis de sisena generació és que tenen la capacitat per modificar l’atmosfera del seu entorn: “Són comportaments molt intensos, generant columnes de convecció –formades per fum, gasos i partícules– molt grans que interaccionen amb l’atmosfera i creen les seves pròpies condicions meteorològiques”, descriu Elsa Pastor. Amb aquesta dinàmica, es fa més fàcil que apareguin focus secundaris relativament lluny del focus principal.
Els incendis de sisena generació no són els més freqüents: “els focs menys severs són més habituals”
Encara que alguns incendis anteriors compartissin característiques semblants, el primer cas catalogat com a sisena generació va ser el de Santa Coloma de Queralt. L’incendi, de fa només un any, va crear un pirocúmul –un gran núvol clar format per l’evaporació sobtada de la vegetació que pateix l’incendi– que es va desprendre al segon dia. Els bombers es van haver de retirar pel risc que suposava aquest despreniment per a la seva seguretat.
Ara bé, els incendis de sisena generació no són els més freqüents. Pot donar-se un incendi de molta gravetat que no sigui d’aquest tipus. Etel Arilla explica que “les diferents generacions d’incendis conviuen. La majoria del que veiem són de la tercera” (quan el problema principal és la intensitat del foc) “o de la quarta” (quan la dificultat és que connecta amb una interfície urbana). Elsa Pastor recorda que, estadísticament, “els incendis menys severs són més freqüents”.
Evacuar o apagar: el dilema dels bombers
Una de les derivades més problemàtiques dels incendis són les evacuacions. La tasca és habitual en situacions d’emergència; però, si les necessitats desborden les capacitats dels bombers, cal prioritzar què s’hi fa i com. En un escenari com el de Collserola, gestionar el comportament de les persones pot ser un repte en si mateix: “Hi hauria gent que agafaria el cotxe, quan això probablement no seria el més assenyat. La xarxa de camins i de carreteres està molt imbricada, i l’actuació seria complicada per desplegar els mitjans”, planteja Elsa Pastor.
Des dels Bombers, expliquen que en aquestes situacions s’analitza com avança l’incendi per valorar els danys de cada opció: “La dificultat és respondre a aquestes emergències de protecció civil sense descuidar l’extinció de l’incendi. Si no podem fer les dues coses, llavors l’incendi creixerà, i de rebot afectarà encara més gent”.
“Si no podem fer les dues coses, l’incendi creixerà i de rebot afectarà encara més gent”, expliquen els Bombers
Una altra decisió difícil és fins a quin punt es bloquegen comunicacions. Les línies elèctriques poden interaccionar fàcilment amb l’incendi, i, per tant, tallar-les temporalment evita el risc que s’encenguin. A banda, barrar el pas a carreteres i camins pot ser útil per facilitar la feina als equips mòbils de bombers i allunyar la població del risc. Però qualsevol d’aquests passos té efectes secundaris. “Els efectes d’un incendi no són només les hectàrees cremades”, explica Etel Arilla: “Una línia elèctrica tallada té moltes implicacions. Llars sense llum, empreses que han de parar la producció o ferrocarrils que s’aturen…; hi ha moltes coses en cadena”.
L’emergència climàtica i l’abandó rural incrementen el risc
En els propers anys, els efectes de l’emergència climàtica es faran més evidents, de manera que el risc d’incendi serà creixent: “A l’estiu, hi ha més dies que tenen un risc d’incendi elevat, a causa de les temperatures que són més altes, de les humitats relatives més baixes i dels vents més càlids”, explica Elsa Pastor. “I, si analitzes les pluges i les dinàmiques de sequera, veuràs que el bosc cada cop està més estressat”, hi afegeix la investigadora de la UPC.
L’augment del risc també es pot entendre des d’una perspectiva històrica: “Venim d’un abandonament rural fruit de la industrialització. I tot això ha fet que s’hagi anat acumulant el combustible en el territori”, explica des dels Bombers Etel Arilla. Arilla menciona que abans hi havia menys bosc, i que estava més ben tractat: “S’aprofitava tot, per a la construcció, per a la calefacció… Ara això s’ha deixat de fer; s’ha perdut l’ofici”. Amb l’abandonament dels camps, la massa forestal ha passat de ser una part minoritària del territori català a representar-ne el 64,6%, segons l’Observatori Forestal Català. Això fa que hi hagi més superfície que pot cremar fàcilment sense barreres.
