10/06/2022 | 06:00
Només un 23% de les propostes musicals que programen els festivals catalans aquest estiu estan liderades per una dona. En canvi, les bandes integrades de forma exclusiva per homes representen el 52% de les propostes. A més, un 25% dels grups programats són mixtos, és a dir, que inclouen com a mínim una dona a la seva formació, per bé que aquesta no lidera el projecte. Així es desprèn de l’anàlisi amb perspectiva de gènere que ha fet CRÍTIC de 20 festivals que tindran lloc aquesta temporada en diferents punts del territori català.
El recompte inclou des de grans esdeveniments com el Cruïlla, el Vida, l’Acampada Jove o el Canet Rock, fins a convocatòries de nova creació com el Cabró Rock o propostes de format mitjà com l'(a)phònica, l’Ítaca o el BioRitme. En total, 450 grups i solistes. En 12 casos, aquest mitjà no ha pogut acreditar amb certesa la presència de dones en la formació del directe, i, per tant, aquestes bandes han estat excloses del recompte.
En 16 dels 20 festivals analitzats, els grups formats només per homes superen les bandes mixtes o liderades per dones
De l’anàlisi de CRÍTIC es desprèn que el més habitual és que el cartell d’un festival català sigui format majoritàriament per grups integrats de forma exclusiva per homes. En 16 dels 20 festivals analitzats, els grups masculins superen les bandes mixtes o liderades per dones. Això és així amb independència d’estils i de gèneres musicals, i sovint també de l’aposta social i política que pugui tenir el festival.
Només en quatre programacions les propostes que compten amb dones a les seves files són majoritàries: al Porta Ferrada el 68% de la programació està formada per grups que compten amb alguna dona i al Festival Castell de Peralada i al Portalblau aquest percentatge és del 66%. A l’(a)phònica de Banyoles aquesta xifra és del 53%. A l’extrem contrari, trobem el Cabró Rock, de Vic, on cap de les 13 propostes musicals està pilotada per una dona i tan sols 3 de les bandes programades són mixtes.
Primavera Sound: un 51% de grups amb presència femenina
Un capítol a part mereix el macrofestival Primavera Sound, que ha donat el tret de sortida a les programacions a l’aire lliure de l’estiu, amb una xifra rècord de 220.500 assistents. A preguntes de CRÍTIC, el festival fa públic per primer cop dades internes que afirmen que hi ha una presència de dones d’un 51% entre els artistes del seu cartell d’enguany. Això vol dir que en la meitat dels 400 grups que ha programat el festival hi ha, com a mínim, presència d’una dona. Segons fonts del Primavera, aquest cap de setmana, que servirà de cloenda de la cita, hi actuaran un 49% de grups musicals amb dones entre les seves files. Marta Pallarès, portaveu del festival, ha fet declaracions a CRÍTIC en què explica aquestes dades: “Des del 2019 ja vam fer un ferm compromís amb la paritat de gènere als cartells; volíem oferir un cartell eclèctic, divers i obert que contemplés la paritat de gènere sempre. Ara, el 2022, hem vist de nou els fruits d’aquesta decisió que vam prendre. S’ha programat amb intenció i voluntat de ser paritaris però sense un sobreesforç, de manera molt natural, amb el que ens agrada i creiem que és interessant per al nostre públic. Avui dia no hi ha excuses per dir que no hi ha dones”
No sempre ha estat així. Fa només cinc edicions, però, l’Observatori Cultural de Gènere apuntava a l’informe Dones als festivals musicals de Catalunya xifres molt més escasses en qüestió de paritat: el 72% de les propostes dels concerts a l’equipament del Fòrum eren bandes d’homes, i un 28%, de dones o grups mixtos, és a dir, en cinc anys la presència femenina ha augmentat 23 punts percentuals. Una referència per seguir l’evolució dels festivals de música a Catalunya en aquest aspecte és l’Anuari de la Música, que impulsen el Grup Enderrock amb l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya a través de l’Anuari de la Música, que publiquen cada any i analitza amb profunditat els canvis respecte a anys anteriors. L’Anuari de l’any 2021 apuntava una disminució de la presència femenina als festivals del 32% al 19% durant l’any de la pandèmia, el 2020.
El Cruïlla compta amb una presència masculina d’artistes del 73%
Vida i Cruïlla: majoria de bandes liderades per homes
Pel que fa a altres cites de gran format que aterraran a Catalunya les properes setmanes, amb públic internacional, destaquen el Vida Festival (exceptuant-ne la programació del Vida Club) i el Cruïlla, que se celebraran només amb una setmana de diferència a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, respectivament. Cap d’aquests dos grans esdeveniments no abasta la paritat del seu germà gran, tot i que el Vida s’hi acosta lleugerament, amb més d’un 40% aproximat de bandes mixtes i femenines, i deixa així un gairebé 60% d’espai per a les veus masculines. Aquestes dades suposen una millora sensible respecte al 2017, quan els escenaris de Vilanova i la Geltrú van omplir-se amb un 69% de músics homes, segons l’Observatori Cultural de Gènere.
El cas del Cruïlla, amb seu al Fòrum de Sant Adrià de Besòs com el Primavera Sound, parteix d’una proporció del 73% de grups masculins el 2017, de manera que el seu 66% d’homes actual al cartell suposaria un canvi de tendència lleuger. D’aquest festival, només el 21% són projectes pilotats per dones.
En 9 dels festivals analitzats, els projectes liderats per dones representen menys del 25% de la programació
Jardins de Pedralbes i Canet Rock, entre els festivals més masculinitzats
El festival que presenta més proporció d’homes entre els seus músics és un de nova creació, el Cabró Rock, amb una xifra del 77% i grups de referència com Oques Grasses, Doctor Prats, Sopa de Cabra o Manel. Però la masculinització dels escenaris no s’ha inventat recentment: altres cites històriques com el Canet Rock (65%), el Festival de Begur (62%) , el Jardins de Pedralbes (62%) i el Festival Grec Montjuïc (58%) mostren un gran nombre de bandes formades exclusivament per homes als seus cartells. En el cas de la cita de Pedralbes, hi ha cinc solistes homes més que no formen part del recompte perquè no s’ha pogut acreditar si comptaven amb alguna dona a la formació.
A més, l’historial de dades de l’Observatori Cultural de Gènere no apunta a un augment substancial de la presència femenina d’aquestes propostes els últims cinc anys: respecte al 2017, per exemple, el festival de Pedralbes ha augmentat aproximadament 6 punts percentuals la representació d’homes. Per la seva banda, el Canet Rock ha reduït en 15 punts el nombre de grups masculins que pugen a l’escenari. En matèria de masculinització també destaca el Festiuet, amb gairebé un 76% d’homes.
Malgrat que alguns esdeveniments musicals com els de gran escala hagin caminat cap a programacions amb més presència i lideratge femení, l’estiu del 2022 tampoc no serà l’any en què les dones dominin els escenaris catalans. Fins a 9 dels 20 festivals analitzats oferiran menys d’un 25% de concerts on les artistes siguin les protagonistes, és a dir, on siguin elles les solistes, les que posen nom al grup o les que integren bandes formades exclusivament per dones.
L’Acampada Jove registra una presència de lideratge femení d’un 19% i un 53% de grups formats exclusivament per homes
A part del Cabró Rock, que ocupa la primera posició d’aquest rànquing per absència de lideratge femení al seu cartell, la resta de festivals presenten xifres baixes. Dels 37 directes que celebrarà el Festiuet al Vendrell, només 4 estaran conduïts per dones, és a dir, un 10,8%, i de l’Anòlia, d’Igualada, serà tan sols Gemma Humet l’única proposta femenina, que representa així un 12,5% de la graella. Voltant el 20% de concerts de solistes o bandes femenines també trobem els Jardins de Pedralbes, el Canet Rock i el Cap Roig Festival. L’Acampada Jove en registra un 19%; el Cruïlla, un 21%; el Tingladu, un 23,5% i el Porta Ferrada, un 25% aproximadament.
Ítaca i Castell de Peralada, els que més dones líders programen
A l’altre costat de la balança, el festival que presenta un major nombre de projectes liderats per dones és el del Castell de Peralada, amb un percentatge del 55%, tot i que amb noms ben diferents a la resta de propostes, ja que la cita de l’Alt Empordà se centra en la música clàssica i la cançó. En segona posició en la llista de festivals amb major nombre de propostes pilotades per dones trobem el Festival Ítaca (comptant-hi la programació a partir de la festa grossa que celebraran per Sant Joan), que se situa en el 40%.
Tot seguit, amb un 36%, es posiciona Maleducats, una cita centrada en la música urbana del país que, tot i ser creada el 2019 pel raper Lildami, es farà per primera vegada aquest 2022 a Terrassa. Entre els noms femenins que s’hi podran escoltar hi ha la canària Ptazeta i talent musical català emergent com Julieta o Mushka, exponents d’un gènere musical històricament molt masculinitzat. Amb un total de 12 propostes al seu cartell, el Portalblau també aposta per la paritat: només un 34% de les bandes que han programat són formades per homes, de manera que hi ha una majoria femenina. Els noms més repetits als 20 festivals analitzats en aquesta categoria són Roba Estesa, que tocarà en 4 d’aquestes cites, i Jazzwoman, Rigoberta Bandini, Suu i Balkan Paradise Orchestra, que ho faran en tres ocasions cadascuna.
Si ens centrem en la quantitat de grups mixtos d’aquests esdeveniments, és a dir, amb un mínim d’una dona, la presència femenina augmenta considerablement. L’Anòlia és la programació de petit format amb major percentatge de grups mixtos, el 37,5%, tot i que cal destacar que es tracta d’una graella amb només vuit artistes. El segon grup amb més proporció és el Portalblau amb un 33% i el segueix el Canet Rock, que amb el 30% de bandes mixtes fa pujar la presència de dones a un 45%. En el cas de l’Acampada Jove, el quart de la llista, els grups mixtos representen un 28% del cartell, fet que provoca un augment de la presència femenina fins al 47%. Gràcies a l’aportació dels grups mixtos, de gairebé un 40% del total de la programació, el Porta Ferrada se situa amb una presència femenina de gairebé el 70%.
Prop del 50% de presència femenina: BioRitme, Ítaca i (a)phònica
Fora dels extrems que indiquen o una aposta destacada per les propostes femenines o una continuïtat de la masculinització dels escenaris, hi ha projectes que decanten la balança cap a una de les dues tendències. Per exemple, el BioRitme, que en aquesta edició canvia d’ubicació i se celebrarà a Torelló, suma un 47% de bandes femenines i mixtes, i així s’apropa a superar la barrera del 50%. Es troben en la mateixa situació el Festival Ítaca, el Tingladu, l’Acampada Jove i el Maleducats, que es queden al voltant d’un 47% de presència femenina. Per la seva banda, el Sons Solers, un festival de petit format que té lloc a Sant Pere de Ribes, se situa en un equilibri entre el 50% de grups d’homes i el 50% de dones i mixtos, tot i que cal destacar que la formació mixta només inclou una instrumentista d’un projecte liderat per un home, Paunezz. L’(a)phònica és un dels esdeveniments que aconsegueixen arribar fins al 53% de presència femenina en el cartell, amb gairebé un nombre igual de grups liderats per dones i grups mixtos.
Aquests exemples són els que més s’assimilen a la tendència observada pel Grup Enderrock amb l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya a través de l’Anuari de la Música. Segons recullen els volums d’anys anteriors, el 2020 el nombre de grups femenins i mixtos que es van programar a Catalunya va ser del 41%. El 2016, el percentatge era encara més baix, d’un 26% escàs.
Només un 10% de les professionals de la indústria musical es dedica a l’àmbit dels festivals
Què passa fora dels escenaris?
Segons recollia l’Anuari de la Música l’any 2019, mentre que les estudiants de les escoles de música de formació elemental sumen el 54% del total, el nombre de matriculades va disminuint a mesura que puja la professionalització. En estudis superiors i professionals, les dones són el 38% de l’estudiantat. En el cas del professorat, passa el mateix: les professores d’escoles de música elemental representen un 45%, i les d’escoles superiors, un 33%.
Més enllà de les dones que trepitgen l’escenari i agafen els micròfons, n’hi ha moltes altres que treballen en la indústria musical, però que són molt menys visibles. Segons un informe de l’Asociación de Mujeres en la Industria Musical (MIM), accedir a l’àmbit dels festivals de música per a les treballadores culturals és complicat: només s’hi dediquen un 10% de les professionals. A disciplines com la tècnica de gravació, s’hi dediquen el 2,6% de les dones de la indústria, mentre que, en el cas dels homes, aquesta xifra és del 20%. A més, un 57% del total de treballadores de la música d’Espanya ha de suplir la seva feina amb altres tasques remunerades, ja que el sou mitjà és entre els 10.800 i els 16.800 euros anuals. Un 70% considera que el fet de ser dona ha determinat la seva contractació.
