07/04/2025 | 06:00
“Tenim un país de més de 8 milions d’habitants, però els serveis públics segueixen dimensionats i finançats per a la població de 6 milions que teníem 30 anys enrere”. Així és com Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, resumeix en una frase per què hi ha llistes d’espera sanitàries als hospitals que superen els límits legals. Aquesta realitat es dona especialment a les regions sanitàries amb més població —però fora de Barcelona ciutat—: el Barcelonès Nord, el Maresme i el Vallès Occidental. L’Hospital de Sabadell, també conegut per Hospital Parc Taulí, és el que té més llistes d’especialitat amb dies d’espera per sobre del que marca la llei, i les d’intervencions quirúrgiques programades són les que més superen els límits legals.
La llei estableix un temps d’espera màxim de referència per a les visites mèdiques d’especialistes i per als procediments quirúrgics. CatSalut publica mensualment les dades de pacients en llista d’espera, i a CRÍTIC les hem analitzat per conèixer realment l’estat de la qüestió més enllà de les percepcions dels usuaris i del discurs oficial de les diferents conselleries de Salut. Els terminis màxims de llistes d’espera es determinen tenint en compte criteris de priorització; així, per a proves diagnòstiques i consultes externes d’especialitats els casos de prioritat preferent s’han de resoldre abans de 30 dies, i els de prioritat ordinària, en un termini màxim de 90 dies.
En data de gener de 2025, a l’Hospital de Sabadell per a l’especialitat d’urologia el temps d’espera mitjà per a una primera consulta és de 616 dies; a l’Hospital de Mataró el temps d’espera mitjà per a una primera visita a dermatologia és de 420 dies, i a l’Hospital de Calella cal esperar de mitjana 304 dies per a una primera visita en l’especialitat d’aparell digestiu. Són els pitjors casos de la xarxa pública d’hospitals a Catalunya.
El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, assevera que “les llistes d’espera són un dels efectes més visibles de la precarietat de la sanitat pública, i que més afectació tenen per a la salut de la ciutadania”. Situa el 2010 com una data clau en l’empitjorament de la qüestió. Aquell any van començar les retallades en els pressupostos de Sanitat del Govern d’Artur Mas. Des d’aleshores, segons el mateix Lleonart, “s’han fet petits plans de xoc que, en el millor dels casos, només han aconseguit contenir les llistes, però no rebaixar-les fins a nivells raonables”. Tot i que sosté que “una espera mínima és inevitable”, hi afegeix que tampoc “no és tolerable” que en determinats casos es puguin arribar a superar els dos anys de demora.
Reduir els dies d’espera en la llista és un dels objectius que la consellera de Salut, Olga Pané, va establir a inicis de la legislatura. Es va comprometre a “treballar perquè tots els proveïdors de Salut disposin d’un sistema de finançament que els permeti impulsar l’eficiència i la reducció de les llistes d’espera”. Des de la conselleria justifiquen que “davant la dràstica reducció de l’activitat quirúrgica i de les consultes durant la pandèmia de la covid, i la seva dificultat per assolir els nivells anteriors, el 2023 es van establir una sèrie d’incentius per impulsar la recuperació tant de les visites com de les proves diagnòstiques i les intervencions quirúrgiques realitzades”. Així, apunten “el CatSalut manté el seu compromís ferm amb la millora de l’accessibilitat al sistema sanitari i la reducció de les llistes d’espera”, i ho fa a través del Pla de millora de l’accessibilitat a l’atenció sanitària que es va començar a implementar el març de 2023 i que continua “en desenvolupament, adaptant-se a les necessitats canviants i incorporant noves mesures per optimitzar els recursos, reforçar l’atenció i garantir una resposta àgil i equitativa per a tota la ciutadania”.
Esperant una visita a l’especialista: l’Hospital de Sabadell, el pitjor
Hi ha un total de 127 casos en què la primera visita per a una especialitat en un hospital té un temps d’espera mitjà superior als 90 dies establerts per la llei. En 39 hospitals hi ha almenys una llista d’espera que supera el termini marcat, i l’Hospital de Sabadell – Parc Taulí és el que té més casos, amb vuit especialitats en aquesta situació. L’Hospital de Terrassa, l’Hospital de Calella i l’Hospital Santa Caterina, a Girona, tenen set casos cada un, i l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Vall d’Hebron i el de Sant Joan de Reus tenen cada un sis llistes que superen els terminis màxims.
Pel que fa a les especialitats, la traumatologia és la que té més llistes amb una espera superior als 90 dies en més hospitals de Catalunya, seguida de l’oftalmologia i la neurologia. Per regió sanitària, Barcelona Metropolitana Nord és la que en té més casos, però també és la regió sanitària amb més població resident assignada, un total de 2.108.882 segons les últimes dades de Salut. En segon lloc, la regió de Girona, amb 27 casos i quarta en la llista de població assignada, amb 916.570 residents. La tercera posició l’ocupa el Camp de Tarragona, amb 17 casos i 552.074 residents assignats, cinquè en quantitat. Lleonart confirma que “no hi ha equitat territorial perquè tampoc es planifica amb aquesta orientació. El 2025, el Departament de Salut encara no té un registre de professionals controlat. No sap quants metges treballen al sistema, de quines especialitats i on exerceixen”.
Esperant una prova: una colonoscòpia a les Terres de l’Ebre, 537 dies d’espera
Respecte a llistes d’espera per a proves diagnòstiques, n’hi ha 100 arreu de Catalunya que superen els 90 dies establerts per la llei. Les quatre llistes que més superen els terminis legals són de la Clínica Terres de l’Ebre per a les proves d’ecografia abdominal, colonoscòpia, ecocardiografia i ergometria, amb esperes de 649 dies, 537 dies, 523 dies i 461 dies respectivament. Les regions sanitàries de Barcelona Metropolitana Nord i Girona tornen a ser les que n’acumulen més casos, seguides, en aquest cas, per la regió de Lleida. L’Hospital de Sabadell, amb 10 llistes per a proves diagnòstiques amb terminis mitjans d’espera superiors a 90 dies, torna a ser l’hospital amb més casos.
Esperant una operació: pròtesis de genoll i de maluc o cataractes, les pitjors
La legislació també preveu terminis màxims d’accés per a les operacions quirúrgiques: 45 dies per a intervencions vinculades a processos oncològics o tumors malignes de tots els tipus, excepte de bufeta o de pròstata, que tenen un termini màxim de 60 dies. Les intervencions de cirurgia cardíaca tenen un termini màxim de 90 dies, i les de cataractes, pròtesi de genoll i pròtesi de maluc, de 180 dies. Per contra, cap intervenció cardíaca en cap hospital de Catalunya té, en data de gener de 2025, un període d’espera superior al màxim establert per la llei.
Això no passa amb les operacions de pròtesi de genoll i de maluc i de cataractes en què hi ha quatre casos que superen els terminis establerts: l’operació de pròtesi de genoll a la Clínica Salus Infirmorum, de Banyoles, que té una espera de 414 dies; les reconstruccions mamàries, a l’Hospital de Reus, amb un termini d’accés de 221 dies; la intervenció per cataractes a l’Hospital Doctor Trueta, de Girona, que és de 217 dies, i l’operació de pròtesi de genoll, a l’Hospital Joan XXIII, de Tarragona, amb un període d’espera de 181 dies.
La manca de pressupost i de professionals és el principal motiu de les llistes d’espera, segons Metges de Catalunya
Pel que fa a les intervencions oncològiques, a l’Hospital del Mar l’operació per neoplàsia maligna de pròstata amb dos pacients en llista d’espera preveu un període mitjà d’espera de 75 dies. L’Hospital de Sant Celoni té 73 dies d’espera per a l’operació de neoplàsia maligna de cap i de coll amb un pacient en llista. L’Hospital Moisès Broggi, de Sant Joan Despí, té un pacient en llista d’espera amb una mitjana de 66 dies per accedir a l’operació de neoplàsia maligna de recte i d’anus. La Clínica NovaAliança, de Lleida, té un pacient en espera i 64 dies per a una operació de neoplàsia maligna d’altres òrgans genitals.
Quan es tracta d’intervencions quirúrgiques programades, el temps màxim que dicta la llei per a casos de prioritat preferent és de 90 dies; de prioritat mitjana, 180 dies, i de prioritat baixa, 365 dies, és a dir, un any. En 35 casos arreu de Catalunya hi ha un temps mitjà d’espera superior als 365 dies per a altres tipus d’intervencions. El més elevat és de 1.037 dies per a un pacient en llista d’espera per a una intervenció hematològica a l’Hospital Santa Caterina, de Girona. La segueix una llista de dos pacients amb 884 dies d’espera per a una intervenció de parpella i conjuntiva a l’Hospital Josep Trueta, de Girona.
El secretari general de Metges de Catalunya assenyala que “teòricament, el model no és dolent, però a la pràctica, amb els recursos que tenim, és pràcticament impossible complir els seus paràmetres. Falta pressupost i falten professionals”. Exposa que “cada vegada que s’ha fet un pla de xoc per reduir les llistes d’espera ha consistit a destinar-hi un finançament específic per incrementar les sessions quirúrgiques, obrir quiròfans a la tarda i pagar hores extres als professionals. El 70% de les especialitats mèdiques són deficitàries a les plantilles, com reconeix el mateix Departament de Salut en els seus plans d’ordenació de recursos humans”.
