27/08/2025 | 06:23
(Actualitzat el 2 de setembre de 2025)
Si aquest estiu has reduït la dieta informativa, a CRÍTIC et resumim aquí en tres minuts tot el que ha passat al juliol i a l’agost a Gaza. Les imatges que arriben des de la Franja, gràcies als pocs periodistes palestins que resisteixen sobre el terreny, mostren mort, desesperació i destrucció. Tot el que està passant es podria resumir en una sola frase, i la va dir el mateix ministre de Defensa de l’Estat d’Israel, Israel Katz: “Aviat s’obriran les portes de l’infern”, amb referència a l’atac definitiu sobre Ciutat de Gaza.
El nombre de morts puja per sobre dels 60.000
El Ministeri de Sanitat de Gaza, en el seu darrer recompte de víctimes, xifra ja en 63.746 morts i 161.245 ferits des de l’inici de la invasió israeliana de la Franja l’octubre de 2023. Les xifres podrien ser molt més grans perquè és molt probable que nombroses persones segueixin encara sota la runa dels milers d’edificis destruïts. La relatora especial de l’ONU per als territoris palestins ocupats, Francesca Albanese, va arribar a exclamar aquest agost: “Suplico als estats: què més s’ha de presenciar abans que actueu per aturar aquesta carnisseria? Trenqueu el bloqueig, imposeu un embargament d’armes, imposeu sancions”. Fins i tot, les organitzacions israelianes pels drets humans B’Tselem i Metges pels Drets Humans van acusar a finals de juliol per primera vegada Israel d’estar cometent un genocidi.
Atac a Ciutat de Gaza: un milió de persones en risc
El Govern israelià va anunciar a mitjan agost que atacaria i destruiria Ciutat de Gaza, la més important de la Franja. Abans de l’atac, va ordenar l’evacuació de tota la ciutat, on ara mateix es calcula que hi ha un milió de persones que ja no saben on fugir. Els mediadors, Qatar i Egipte, estan intentant in extremis assolir un acord per evitar l’ofensiva i han presentat una nova proposta per a una treva de 60 dies i l’alliberament de la meitat dels 50 ostatges que hi quedarien. Hamàs assegura que ha acceptat la proposta, i, fins i tot, algú com el cap de l’Exèrcit israelià, Eyal Zamir, ha demanat a Benjamin Netanyahu que accepti immediatament l’acord de treva amb Hamàs. Tot i això, el primer ministre israelià va assegurar a principis d’agost que el seu objectiu era el control i l’ocupació total de la Franja de Gaza.
Morir de fam a Gaza: ja van 300 morts
Les Nacions Unides van declarar oficialment aquest agost l’estat de fam en una part de Gaza. “Les morts per fam augmentaran exponencialment”, alerten. Segons la Classificació Integrada de les Fases de Seguretat Alimentària, la situació a la zona ha assolit el nivell més alt de l’escala d’inseguretat alimentària. Des de l’octubre del 2023, quan Israel va iniciar la seva invasió després de l’atac de Hamàs, les autoritats gazianes han registrat 67 morts per fam, 131 dels quals, nens. La majoria d’aquestes morts s’han donat des del juliol passat. Si no mors de fam, pots morir també als punts d’accés oficials a aliments i medicaments. El Govern espanyol i organitzacions i governs van qualificar d'”horrible” les més de 800 morts que s’han produït a la Franja durant les entregues de productes.
Silenciar els testimonis a Gaza
Israel va matar expressament cinc periodistes d’Al-Jazeera a Gaza, un dels quals, el conegut corresponsal Anas Al-Sharif, que dormien en una tenda de campanya als afores d’un hospital de Gaza la matinada de l’11 d’agost. De fet, Israel no se’n va amagar i va assegurar que Al-Sharif formava part de Hamàs i que, per aquest motiu, el van assassinar. Per això, l’assassinat dels periodistes d’Al-Jazeera va despertar una indignació per tot el món, però no van ser cap excepció. La setmana passada, Israel va tornar a matar tres periodistes més (que col·laboraven amb agències com Reuters i Associated Press i amb mitjans com la nord-americana NBC) i un fotoperiodista d’Al-Jazeera. En total, la invasió d’Israel ha causat més de 200 morts entre periodistes palestins.
Reconeixements oficials de Palestina
El primer ministre britànic, el laborista Keir Starmer, i el seu homòleg francès, el liberal Emmanuel Macron, van assegurar a finals de juliol que reconeixeran l’estat de Palestina el mes de setembre a l’Assemblea General de les Nacions Unides si Israel no pren “mesures substantives” per millorar la situació a Gaza. Bona part dels països àrabs ja reconeixen Palestina com un estat independent, i des de l’atac del 7 d’octubre, s’hi han sumat alguns europeus, com Espanya, Irlanda o Noruega. De fet, les potències europees fins ara poc crítiques com Alemanya, el Regne Unit i França han apujat el to contra Israel en els últims dos mesos exigint un alto el foc immediat i la fi de les restriccions alimentàries.
*Bola extra: les accions de protesta, per fi, apugen el to
Desenes de vaixells van sortir l’1 de setembre del port de Barcelona cap a les costes de la Franja de Gaza en la “major missió humanitària” organitzada des de l’inici de l’atac israelià. L’acció, organitzada per la Global Sumud Flotilla 2025, tindrà sortides des de diferents ports del Mediterrani. L’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, l’activista ecologista sueca Greta Thunberg i la diputada de la CUP Pilar Castillejo o el portaveu adjunt d’ERC a Barcelona Jordi Coronas aniran a bord d’una de les embarcacions que salparan de la capital catalana.
