Crític Cerca
Dades

Una radiografia de l’esquerra en 10 gràfics

El mapa polític català sembla abocat a la fragmentació. Totes les enquestes dibuixen escenaris post-electorals atomitzats per la més que probable irrupció de nous partits i sense un dominador clar. I això val tant per les eleccions autonòmiques com per les municipals. Aquesta fragmentació afecta especialment al terreny de joc de l’esquerra, on fins a cinc partits tenen possibilitats d’obtenir representació al Parlament. En aquest text intentarem fer una radiografia d’aquests electorats a dia d’avui, a les portes d’un cicle electoral tant llarg com intens.

01/04/2015 | 08:39

El mapa polític català sembla abocat a la fragmentació. Totes les enquestes dibuixen escenaris post-electorals atomitzats per la més que probable irrupció de nous partits i sense un dominador clar. I això val tant per les eleccions autonòmiques com per les municipals. Aquesta fragmentació afecta especialment al terreny de joc de l’esquerra. Fins a cinc partits tenen possibilitats d’obtenir representació al Parlament.

L’aparició de Podem, un PSC incapaç d’aturar la caiguda, les aliances d’ICV-EUiA, o la lluita a ERC i CUP entre l’eix nacional i el social han sacsejat amb força l’oferta a l’ala esquerra del ventall electoral, i els seus votants potencials es realineen en resposta a aquests canvis. En aquest text intentarem fer una radiografia d’aquests electorats a dia d’avui, a les portes d’un cicle tant llarg com intens. L’article es centra en la intenció de vot recollida pel CEO al baròmetre de març 2015, menys els gràfics 6 i 10 que per motius tècnics s’han realitzat a partir del baròmetre d’octubre 2014.

Gràfic 1. De l’envelliment socialista a la joventut de Podem

 

interes_politica.xlsx

De l’anàlisi per edats en destaquem dues coses. La primera és l’envelliment de l’electorat socialista. El 68% dels votants del PSC tenen més de 50 anys. Tot indica que els electors més joves que alguna vegada van optar pel PSC a dia d’avui es decanten per altres opcions i només els més grans s’hi mantenen més o menys fidels. I l’escàs 2% de votants entre 18 i 24 anys que aconsegueixen atraure alerten sobre els problemes que poden tenir per renovar i rejovenir el seu electorat a mig termini.

La segona, la joventut de l’electorat de Podem. Mentre que Podem obtindria el 51% del seu suport de votants amb edats entre 25 i 49 anys, pel PSC aquest grup de votants representaria només un 35%. Podem és el partit que més suport té entre els grups d’electors més joves. El 31,5% del seu vot correspon als votants entre 18 i 34 anys. És a dir, gairebé el 70% del seu vot és menor de 50 anys, una dada en què només la CUP està per sobre. La CUP, l’altre partit “jove”, obtindria sumant aquests dos primers grups, “només” un 22% del seu suport.

Gràfic 2. Iniciativa, els il·lustrats

 

 

perfil_educatiu

De vegades els tòpics són certs: tal i com s’ha caricaturitzat tantes vegades, efectivament l’electorat d’ICV és el que té un nivell educatiu més elevat. El 44,5% dels seus votants tenen un títol superior, i se’ls ha de sumar encara el 3,7% amb titulació post-universitària. La CUP, tot i que amb xifres lleugerament inferiors, també atrau un electorat amb un nivell educatiu alt: entre els que diuen que el votaran, s’hi compta un 36,9% amb estudis universitaris i un 6,6% amb post-universitaris.

La dada és rellevant, ja que normalment el nivell educatiu està relacionat amb l’edat dels mateixos votants (com més jove és l’electorat, més format està, un reflex del canvi sociològic profund al país en les últimes dècades). Això quadra en el cas de la CUP, però en el cas d’ICV sobta perquè el seu percentatge de votants entre els grups de 18 a 34 anys és força inferior a Podem o la mateixa CUP, i fins i tot està per sota del del PSC.

Gràfic 3. L’interès per la política com un indicador que no entenem

 

interes_politica

Els votants de la CUP i d’ICV són els que es mostren més interessats en la política, amb un 74,4 i un 71% respectivament. L’electorat d’ERC també té un nivell d’interès polític més elevat que la mitjana catalana, amb un 65,8%. En canvi, l’electorat del PSC és el més desafecte, ja que fins a un 70% manifesta no tenir cap interès per la política. Però el de Podem no li queda molt lluny, amb un 61,7%.

La explicació a la diferència entre els dos blocs és complicada. Podem especular amb un major compromís amb els electorats més escorats a l’esquerra, o fins i tot argumentar que el procés ha connectat molta gent a l’actualitat política. Però tot i així, la forma en què els electors entenen i processen aquesta pregunta no ens permet extreure’n una única lectura. En el cas de Podem, per exemple, és probable que la “desafecció” del seu electorat no ens parli tant del votant desconnectat clàssic, sinó d’algú cansat i distant del sistema en general, per a qui Podem és la via per expressar aquest descontentament.

En qualsevol cas, i cal insistir-hi, tot es queda en el terreny de l’especulació.

Gràfic 4. Un recordatori: la classe social encara determina el vot

 

classe_social

Les classes socials tenen una mala salut de ferro i van camí de sobreviure a tots els seus enterradors. Existeixen, i la gent, en termes generals, actua en conseqüència. Almenys si parlem de política electoral. Així, el 56,6% dels votants de Podem s’ubiquen entre la classe baixa i la mitjana-baixa, seguits pel PSC amb un 47,1% de l’electorat en aquests dos grups. La resta se situen en percentatges sempre inferiors al 40%.

La diferència és prou significativa com per a condicionar les estratègies dels partits a l’hora d’apropar-se als seus electorats. Al míting de Pablo Iglesias a la Vall d’Hebron vam tenir un primer botó de mostra de com pretenen tenyir de morat el cinturó que un cop va ser roig. Un moviment que força els socialistes a intentar posar la crisi econòmica al capdamunt de l’agenda política.

La classe alta, al seu torn, és testimonial, i on repunta és en partits que a banda de l’eix social tenen una posició inequívoca en l’eix nacional, com ERC o la CUP.

Gràfic 5. Primer l’atur i després ja veurem

 

preocupacions

Aquestes són les tres principals preocupacions de la ciutadania a Catalunya: l’atur, els problemes d’autogovern i la corrupció política. Tots els votants dels partits d’esquerra de Catalunya coincideixen en que la manca de feina és el més important de tots tres, encara que no ho fan amb la mateixa intensitat.

Seguint amb la lògica de la classe social, els del PSC i Podem són els més preocupats per la situació laboral, encara que en aquest cas els d’ICV i ERC se situen en nivells similars. Només els votants de la CUP situen l’atur en un nivell no molt superior a la corrupció política, un tema al qual els votants de Podemos atorguen la mateixa importància.

Gràfic 6. Ideologia: De l’esquerra al centre, de la CUP a Podem

 

ideologia

Així quedarien ordenats els partits d’esquerra a dreta –millor dit, d’esquerra a centre- segons la posició que ocupen els seus electorats dins de l’espectre de l’esquerra. El partit que agrupa votants amb posicions més escorades en l’eix ideològic és la CUP, amb gairebé un 50% del seu electorat que es defineix com d’extrema esquerra. En el cas d’ICV, ERC i PSC tenen una distribució ideològica molt similar, amb la major part dels seus votants potencials ubicats a l’esquerra.

Podem, en canvi, i mentiríem si diguéssim que sorprenentment, veu com el gruix del seus votants (fins a un 40%) s’identifica amb el centre polític. L’argumentari del nou eix “a dalt – a baix” sembla que ha tingut un efecte entre els seus votants.

Gràfic 7. La llengua: un altre factor diferencial

llengua

La variable de la llengua pròpia també és un element que ens ajuda a entendre com es distribueixen els diferents grups d’electors d’esquerres. Menys en el cas d’ICV, que és el partit que aconsegueix una distribució més homogènia entre els tres grups, els altres quatre partits s’organitzen en dos blocs molt clars. Per un costat, els electors que consideren el català com a llengua pròpia es decanten majoritàriament per ERC i la CUP. Per l’altre, els que tenen el castellà voten PSC i Podem. I no creiem que a ningú pugui venir-li de nou, això. Perquè si ho comparem amb els gràfics següents, encaixen com un guant amb els posicionaments respectius a l’eix nacional.

Gràfic 8. Tothom és catalanista, però uns ho són més que altres

 

catalanisme

Si entenem que un valor 1 representa aquells que tenen un menor sentiment de catalanisme i el 5, els que més, la gràfica no ens diu res. Res de nou, almenys. Com era d’esperar, els dos partits que assumeixen sense matisos posicions sobiranistes, ERC i les CUP, són els que atrauen un electorat més catalanista. Els votants d’ ICV també s’escoren cap a aquestes posicions, tot i que la gran majoria se situa en un punt intermig, en uns nivells no molt allunyats de l’electorat de Podem.

El PSC i Podem, tot i que tenen la majoria dels seus votants la indeterminació del tant una cosa com l’altra, són els dos partits amb més suports entre aquells que es consideren menys catalanistes. Unes bosses d’electors en què el PSC encara ostenta una certa hegemonia (potser és l’últim lloc on la té).

Gràfic 9. Cadascú a les seves trinxeres

Mitjans

 

Fa alguns mesos ja ho vam explicar al Cercle. A Catalunya es veu molt clarament com els diferents col·lectius –definits per llengua pròpia, lloc de naixement o bé pel seu vot- s’informen majoritàriament a mitjans de comunicació diferents. En el cas dels partits d’esquerres això també es compleix. Els votants d’ERC i la CUP s’informen sobre política a TV3, escolten RAC1 -especialment els d’ERC- i llegeixen l’Ara i La Vanguardia (ep, en català!). En canvi, els votants de PSC, Podem i ICV s’informen a TVE i LaSexta –tot i que ICV té també un grup que mira TV3-, escolten majoritàriament la Ser, i llegeixen El País, en detriment de diaris en català. És allò que ja s’ha explicat tantes vegades dels diferents espais de comunicació. I abans que us hi abraoneu: no, no hi ha evidència de que el mitjà on t’informes sigui la causa del vot… però tampoc la seva conseqüència. Segurament, és una mica de cada.

Gràfic 10. Ah…i el TEMA

 

indepe

Probablement el gràfic menys interessant de tots, però no podria no ser-hi. Almenys ens serveix per constatar tres coses. Primer, que l’electorat d’ICV està tan dividit com sembla, encara que el bloc majoritari segueix sent el no independentista. Segon, que al PSC pràcticament ja no hi queda electorat independentista. I tercer, que Podem atrau a pràcticament un 30% d’independentistes (i està per veure com s’ho fan Iglesias i els seus per poder conservar-los).

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació