21/04/2020 | 08:00
El confinament a casa s’ha erigit, per ara, com la solució més eficaç per evitar contagis i lluitar contra la pandèmia de la Covid-19. Però no tothom l’està patint de la mateixa manera: hi influeixen el nivell de renda, les característiques de les llars, les tipologies de família o l’accés a la tecnologia, entre altres paràmetres. CRÍTIC i Storydata hem volgut radiografiar les condicions del confinament a través de vuit gràfics que demostren com les desigualtats socials, tecnològiques, d’habitatge i d’edat influeixen moltíssim en com estem patint l’estat d’alarma per coronavirus.
Un 45% de les dones amb més de 80 anys estan soles a casa
És evident que la manera d’afrontar la quarantena per la Covid-19 és ben diferent si es viu sol, si es conviu en parella o si es tenen fills. Si s’extrapolen les dades de l’Enquesta contínua de llars del 2019 a l’actualitat, es pot concloure que hi ha 786.500 catalans que estan passant sols aquest confinament, un 30% dels quals són dones de més de 65 anys i un 45% de les quals tenen més de 80 anys. A més, segons la mateixa enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un total d’1.267.400 llars catalanes passen el confinament amb canalla. D’aquestes, 300.000 famílies són monoparentals, de les quals un 79% són mares soles amb fills a càrrec.
A la ciutat de Barcelona, l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament acaba de publicar una enquesta, duta a terme entre el 6 i el 16 d’abril, en què el 34% dels entrevistats diu passar aquest confinament en parella de dues persones, el 29% diu que hi conviuen quatre persones o més, mentre que el 15% l’està passant sol.
En paral·lel, el confinament multiplica els factors de risc i la vulnerabilitat de les dones que pateixen violència masclista, que es veuen obligades a viure tancades amb el seu maltractador. Segons l’Institut Català de les Dones, l’augment de les trucades en el període de confinament al març ha estat d’un 34%, respecte als mesos de gener i de febrer. El Servei d’Atenció a les Dones en Situació de Violència Masclista de la Generalitat ha atès 2.088 dones durant l’estat d’alarma, de les quals 119 han estat ateses per primera vegada. Pel que fa a l’atenció d’infants i adolescents, se n’han atès 275, dels quals 10 per primera vegada.
Confinament sense balcó ni terrassa
Les característiques de les llars, com la mida o el nombre d’habitacions i de sortides a l’exterior, condicionen la qualitat del confinament. A Catalunya, segons dades de l’Enquesta contínua de llars de l’INE del 2019, hi ha més pisos de 46 a 75 metres quadrats, seguits per habitatges de 76 a 105 metres.
Tancar-se a casa es pot fer més suportable depenent de si l’habitatge disposa d’una sortida a l’exterior per poder ni que sigui estirar les cames. Segons l’enquesta ‘Confinament i condicions d’aprenentatge’, que els sociòlegs de la UAB Sheila González i Xavier Bonal van fer durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma a 35.937 famílies amb fills de 3 a 18 anys (59.167 infants), un 38% de les llars disposen d’un balcó, un 53% d’altres espais com terrassa, pati o jardí, mentre que un 6% de les llars no tenen cap espai exterior i un 3% només espais comunitaris però que no es poden fer servir, segons recull la prohibició de l’estat d’alarma. Per tant, els investigadors adverteixen que un 9% de les famílies estan estrictament confinades en espais interiors, sense poder treure la canalla a jugar a l’aire lliure.
L’estudi, que permet fer una radiografia viva de les condicions durant el confinament, també evidencia que hi té molt a veure l’arquitectura de les grans ciutats, on abunden els blocs de pisos sobre els habitatges unifamiliars. Segons aquestes xifres, a les ciutats de més de 100.000 habitants, un 15% de les famílies enquestades només tenen finestres a casa seva, un 38% tenen espais d’ús exclusiu i un 48% disposen d’un balcó. En canvi, un 77% de les llars que es troben en municipis de menys de 10.000 habitants disposen d’espais d’ús exclusius, mentre que un 18,5% es limiten a tenir balcons.
Per nivell d’estudis de les famílies, l’enquesta també observa diferències. Un 13% de les famílies on els progenitors tenen estudis bàsics no disposen d’espais exteriors a casa, mentre que, en el cas de les llars amb estudis universitaris, aquesta xifra cau fins a un 4%.
Unes 55.000 famílies, sense connexió a Internet
Internet s’ha convertit en la gran finestra al món exterior en aquest confinament, una tecnologia que no solament permet ocupar les llargues hores d’oci entre quatre parets, sinó que esdevé una eina clau per a aquells que poden teletreballar però també per continuar el curs lectiu de manera telemàtica. Però, aquí, la bretxa digital també fa aflorar desigualtats que influeixen en les condicions del confinament. A tall d’exemple, el Govern ha calculat que hi ha 55.000 famílies catalanes sense connexió per poder seguir les classes a distància, com vol el Departament d’Educació fins que no es pugui tornar a les aules de manera presencial.
Segons les últimes dades disponibles sobre tecnologia, recollides a l‘Enquesta territorial sobre TIC a les llars del 2017, de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), un 81% de les famílies catalanes tenen ordinador a casa, un 84% tenen connexió a Internet, i un 97%, telèfon mòbil.
L’estudi de la UAB també posa el focus en la tecnologia. La majoria de les famílies confinades enquestades diuen tenir accés a fibra òptica però un 3,5% o no té connexió o només en té via mòbil, mentre que un 15,3% de la mostra tan sols disposa d’un dispositiu a la llar. Pel que fa a nombre de dispositius per persona, el 56% dels enquestats diu tenir-ne menys d’un per cap i un 24%, un dispositiu per cada membre familiar.
Si les xifres es miren segons la composició de la llar, l’enquesta alerta que un 12% de les llars enquestades amb 2 infants només compta amb un dispositiu; un 32% de les famílies amb 3 menors disposa de 2 dispositius o menys i un 48% d’aquelles que tenen 3 fills, té menys de 3 dispositius.
L’estudi adverteix, a més, que l’accés a la tecnologia també està condicionat pel nivell de renda. El 25% de les famílies amb rendes més baixes només compta amb un sol dispositiu, mentre que la xifra cau fins al 4% en les famílies amb rendes més altes. D’altra banda, més d’un 10% de les llars enquestades no té accés a plataformes digitals i un 30% té accés a 3 o més plataformes d’aquest tipus.
D’altra banda, el 95% dels entrevistats a l’enquesta de l’ajuntament de Barcelona diu tenir connexió a Internet durant el confinament.
Google confirma que no ens movem de casa
El confinament ha fet caure la mobilitat a Catalunya. Segons un estudi del Ministeri de Transport, que utilitza com a font de dades el posicionament dels telèfons mòbils i que actualitza les dades amb 3 dies de marge, l’activació de l’estat d’alarma el 14 de març va fer créixer el confinament a casa, reduint el nombre de desplaçaments personals.
També Google ha obert les seves dades de mobilitat durant la pandèmia per països i regions. Les últimes de què es disposen sobre Catalunya, del 5 d’abril, demostren que s’ha incrementat un 23% l’estada a casa per part dels catalans des del 23 de febrer, dos dies abans de conèixer oficialment el primer cas de coronavirus a Catalunya. Segons el mateix informe, la mobilitat per oci s’ha reduït durant aquest temps un 94%, mentre que la mobilitat per anar a comprar ho ha fet un 77%; per anar a parcs i zones naturals d’esbarjo, ha caigut un 90%, i per anar a treballar, un 68%.
Aquesta darrera setmana, Apple s’ha sumat a l’obertura de dades de mobilitat per països. Pel que fa a Catalunya, només hi ha dades de la ciutat de Barcelona. A 13 d’abril, les xifres demostren com, en comparació amb el 13 de gener, el fet de caminar i la conducció de vehicles han baixat un 96%, mentre que el trànsit ho ha fet un 89%.
Per contra, l’enquesta de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre confinament mostra que un 5% dels enquestats manifesta que ningú de la llar no va sortir en les dues primeres setmanes de confinament, un 20% ho va fer només un cop i un 25% va sortir cada dia. Per nivell d’estudis, els que surten cada dia són un 27% dels progenitors amb estudis més baixos i un 20% dels progenitors amb estudis universitaris.
Per contra, l’estudi apunta també que un 85% dels infants no va sortir mai al carrer. “Els pares amb estudis universitaris són els més crítics amb la manca de consideració cap als infants en el període de confinament. També els que tenen fills petits, els que no tenen espais exteriors per sortir de casa i aquelles famílies que viuen en ciutats de més de 100.000 habitants”, assegura Sheila González. En aquest sentit, la sociòloga també apunta que es percep més angoixa entre els infants de famílies més instruïdes però que viuen en habitatges que només tenen finestres i llars amb rendes més baixes.
700.000 treballadors a casa perquè han perdut la feina
Per a uns 700.000 catalans, el confinament esdevé més que imposat. Són els treballadors que han perdut la feina de manera temporal a Catalunya per culpa de la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Segons l’enquesta de la UAB, durant les primeres setmanes del confinament, un 23% dels enquestats manifestava que havia perdut la feina. D’aquests, el 60% afectat per un ERTO, mentre que un 17% admet que és probable que perdi la feina durant l’estat d’alarma. Previ al confinament, hi havia un 13% d’aturats a la mostra. L’estudi també indica que un 21,5% dels enquestats va a treballar mentre la resta fa teletreball.
L’enquesta de l’ajuntament de Barcelona mostra també que un 27% dels barcelonins entrevistats han estat víctimes d’un ERTO en les darreres setmanes mentre un 19% diu no poder treballar i a un 5,3% se’ls ha acomiadat. A més, poc més de la meitat dels enquestats (53,3%) és pessimista pel que fa a la seva perspectiva laboral i considera que la crisi sanitària afectarà a la seva feina.
“Les famílies que diuen que porten millor el confinament són les que tenen una renda més elevada“, diu la sociòloga Sheila González. Si es miren les últimes dades de la renda familiar bruta disponible (RFBD) per habitant (del 2016), és a dir, els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi, lideren el rànquing Matadepera, Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès, Alella i Tiana, amb una forquilla que va dels 26.000 als 23.000 euros per habitant, mentre que a la cua es troben municipis com Lloret de Mar, Castelló d’Empúries, Ulldecona, la Sénia i Salt, amb entre 10.900 i 11.500 euros per habitant. Per comarques, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Garraf es tenen una RFDB més elevada, mentre que són cuers el Montsià, el Baix Ebre i l’Alt Empordà.
D’altra banda, segons les últimes dades de l’Enquesta de condicions de vida 2018 de l’INE, un de cada cinc catalans es troba en risc de pobresa, una situació en la qual es troba també un 25% de les llars amb fills, un 43% de les famílies monoparentals i un 27% de les llars unipersonals. Per grups d’edats, són les dones més grans de 65 les que tenen un risc de pobresa més elevat, ja que representen un 24% de la població, mentre que la pobresa infantil continua afectant un terç dels menors.
