20/03/2023 | 21:00
La setmana passada va passar pel jutjat per declarar com a imputada per una querella del fons voltor Vauras. Contra el govern de Barcelona en Comú s’han presentat fins a 14 querelles. Acabarà inhabilitada?
Són accions judicials sense base. Onze de les querelles han acabat arxivades, i voldria destacar que les tres que hi ha obertes ara s’havien arxivat en primera instància, però les ha reobert l’Audiència de Barcelona. Aquesta reiteració és força cridanera.
Creu que no són només els poders econòmics, sinó també la justícia, qui té el focus posat sobre Ada Colau?
Hi ha funcionàries de la casa que porten aquí dècades i que diuen que això no ho havien vist mai. Els poders econòmics com Vauras o la mateixa Agbar veuen que estem posant límits i ordre, i estaven acostumats que no els demanessin de complir les lleis. La seva reacció és atacar-nos amb una guerra judicial i amb digitals que escampen notícies falses.
De forma periòdica apareixen posts o notícies a les xarxes socials (posteriorment desmentides) sobre que Ada Colau s’ha comprat una torre a Horta o un pis de luxe a Sant Gervasi. La darrera notícia falsa, de la setmana passada, feia referència a un fals empadronament massiu d’immigrants en un pis.
Avui mateix [per divendres passat] posarem una denúncia davant de la Fiscalia de Delictes d’Odi sobre aquesta qüestió.
Què en pensa, del periodisme que s’ha fet sobre Ada Colau?
Hi ha periodistes que fan molt bé la seva feina, i no faré una crítica general. Però és cert que amb Ada Colau s’atreveixen més que amb altres alcaldes, i hi ha una certa impunitat. Com que no hem fet aliances amb grups econòmics i mediàtics, sembla que és gratis difondre notícies enganyoses.
“Que els grans propietaris estiguin representats avui per l’exalcalde del PSC Joan Clos és un trist símptoma d’on som”
Els grans tenidors d’habitatge i els fons voltor són el problema principal de Barcelona?
En matèria d’habitatge ho tenim més complicat que en altres grans ciutats d’Europa perquè vivim en un Estat on hi ha hagut una manca de regulació absoluta i catifes vermelles per als especuladors. El mercat privat ha fet el que li ha donat la gana, i hem tingut ajuntaments que s’han venut el sòl públic, cosa que ha agreujat encara més la situació. Ara estem redreçant-ho, però durant dècades no s’ha fet un parc fort d’habitatge públic. Defensar el dret a l’habitatge passa per regular els lloguers.
Salvador Illa, líder del PSC, deia en una entrevista al programa Cafè d’idees que regular els lloguers “és una mesura efectista”. Què en pensa?
Em preocupa la deriva del PSC. Que els grans propietaris estiguin representats avui pel senyor Clos, exalcalde socialista d’aquesta ciutat, és un trist símptoma d’on som. Em preocupa que la vicepresidenta primera Calviño faci de lobbista interna dins del Govern espanyol perquè la llei d’habitatge no s’aprovi. Tenen l’estratègia d’anar a buscar el vot de Ciutadans, i això els ubica cada cop més a la dreta. Fins i tot han obert la porta a governar amb Xavier Trias.
Però, tot i això, Bcomú governa amb el PSC a Barcelona i Podemos i els Comuns amb el PSOE a l’Estat. El PSC és un aliat imprescindible per als Comuns?
Barcelona és una ciutat d’esquerres i necessita governs d’esquerres. Hem governat amb el PSC dins del govern i amb ERC com a aliat principal, amb qui hem tingut un acord d’estabilitat de facto. En l’àmbit municipal es demostra que la clau per marcar el lideratge d’un govern progressista és qui ocupa l’alcaldia. I, si l’ocupem nosaltres, el PSC i ERC miren més cap a l’esquerra.
La batalla amb Agbar per la municipalització de l’aigua a Barcelona està perduda?
No s’ha acabat. És un dret fonamental. Som en plena sequera i continuarem defensant que s’ha de plantejar la gestió pública, com s’està fent a tot Europa i en una gran part del món.
Però com? La via judicial està esgotada per una sentència del Tribunal Suprem que dona la raó a Agbar.
El Tribunal Suprem de Madrid va tombar completament una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que donava la raó als moviments socials i a nosaltres. Però amb Agbar i els tribunals passen coses estranyes. Tenen molts contactes, i els veus a tot arreu posant publicitat als grans mitjans. D’Agbar hem vist coses que no hem vist amb cap altre poder econòmic. És l’oposició més dura que hem tingut mai.
“Hi ha una campanya per associar Barcelona a la inseguretat: passen coses més greus a Madrid, i són tractades com una anècdota”
Els barcelonins diuen que el problema principal de la ciutat és la inseguretat, però les dades diuen que la delinqüència baixa… Per què tenen aquesta percepció els ciutadans?
En una gran ciutat sempre hi ha problemes de seguretat. Som molta gent, hi ha bandes organitzades que es mouen per les rutes turístiques, existeix el tràfic de drogues… Les dades baixen, però l’augment de la percepció pot tenir a veure amb la postpandèmia: com que ha vingut menys turisme, els robatoris no s’han concentrat tant en les zones habituals i s’han traslladat als barris. Això pot incrementar legítimament la sensació d’inseguretat. Però també hi ha un fet innegable: hi ha una campanya per associar Barcelona al caos i a la inseguretat. Quan hi ha un incident o un robatori violent a Barcelona, algunes televisions el passen en bucle, mentre que hi ha coses més greus a Madrid, i són tractades com una anècdota. Sánchez Llibre, des de Foment del Treball, ha atacat Barcelona amb mentides quan diu que la ciutat és decadència i caos. És molt irresponsable.
Les administracions tenen eines per regular el capitalisme tecnològic d’empreses com Amazon, Airbnb o Uber?
En tenim molt poques, però les que tenim les hem d’utilitzar, perquè la convivència a la ciutat està en perill. El capitalisme tecnològic pot inundar la ciutat de Cabifys i Ubers que no paguen impostos i incrementen la contaminació, o l’especulació i el col·lapse que representen els pisos turístics il·legals. A Barcelona hem obert camí. Xavier Trias havia deixat milers d’apartaments turístics il·legals, i els vam tancar. Primer Airbnb se’n va riure a la nostra cara. Els vam posar una multa de 600.000 euros i van acabar retirant els anuncis de pisos il·legals.
Però Airbnb encara publicita pisos turístics il·legals.
N’hi pot haver algun; però, si es detecta, hi ha els mecanismes per denunciar-ho i tancar-lo. Hem trobat la manera de fer responsables les grans plataformes que se’n rentaven les mans i no assumien cap conseqüència.
“Els Jocs Olímpics d’Hivern són una bogeria; és incomprensible que la Generalitat encara hi aposti”
A Barcelona arriben milers i milers de turistes cada dia amb creuers. Aquest model és sostenible?
La situació de sequera és insostenible: demano al president Aragonès que limiti l’arribada de creueristes. En temporada alta n’arriben 400.000 al mes, i no haurien de passar de 200.000. El 2022 vam convocar una taula amb representants de la Generalitat i de l’Estat on van acceptar estudiar-ho. I ho podem fer, perquè les Balears ho han fet. Primer ERC s’escudava en el fet que Junts no hi estava d’acord, però ara fa mesos que governen en solitari i no ens han donat cap resposta. No només això, sinó que han nomenat un president del port [Lluís Salvadó] que ha dit que està en contra de limitar-los i que vol recórrer, en nom del port, contra la taxa de creuers aprovada pel Parlament. No podem demanar als ciutadans que tanquin l’aixeta i que els creueristes continuïn consumint el doble d’aigua que un veí de Barcelona. Això és un privilegi escandalós i lamentable.
Per què diu que ERC es posa “de perfil” amb l’emergència climàtica?
Perquè han creat una conselleria d’Acció Climàtica, però a la pràctica obren la porta als macroprojectes, i això en el context de sequera és inadmissible. És incomprensible que la Generalitat encara es plantegi fer el Hard Rock, que suposa un consum d’aigua com l’Hospitalet de Llobregat. Igual que la bogeria dels Jocs Olímpics d’Hivern.
“L’Ajuntament no s’endeutarà per fer la Copa Amèrica: els vam deixar clar que no repetiríem el model de València”
La Copa Amèrica de Barcelona, que impulsa el seu Ajuntament, no és un macroprojecte?
En etapes anteriors no hi havia idees ni model de ciutat, i això se substituïa amb grans esdeveniments internacionals. Ara tenim un model de ciutat amb més inversió social i transformació urbana, i on també entren esdeveniments internacionals que encaixen en allò que fem. Barcelona és una de les ciutats on es fa més esport, i l’Ajuntament inverteix milers d’euros en beques per fer activitats extraescolars esportives als clubs de barris. Un esdeveniment esportiu ens hi encaixa.
Però l’experiència de la Copa Amèrica a València no és precisament plàcida: va deixar un deute milionari per a la ciutat.
És cert que la Copa Amèrica té un historial que no estaria gaire alineat amb el nostre model de ciutat. Però l’Ajuntament no s’endeutarà per fer la Copa Amèrica. Hi havia ciutats que oferien més diners, i nosaltres vam dir que no, i que Barcelona no reproduirà el que va passar a València amb grans infraestructures i endeutaments públics.
La regulació del trànsit per reduir la contaminació amb la zona de baixes emissions ha estat una de les grans apostes del govern de BComú. Però és una mesura que pot tenir un impacte sobre les rendes més baixes, perquè fa que els cotxes vells no puguin circular. És un ecologisme per a rics?
En cap cas ens podem permetre un ecologisme per a rics. Però hem d’actuar, perquè l’aire és irrespirable. Hem fet la zona de baixes emissions, però també hem duplicat la inversió en transport públic i n’hem reduït les tarifes. La ZBE té una mirada social: les persones de rendes més baixes en resten excloses. Però la majoria de la població utilitza el transport públic i va a peu. Només un 20% es desplaça amb cotxe. Cada cop que ampliem voreres i reduïm el trànsit estem beneficiant una majoria dels barcelonins.
“Tenim dret a no estar assetjats pels cotxes: l’Eixample no pot ser una autopista”
Les superilles com la de l’Eixample han estat un altre dels projectes estrella. Però hi ha qui diu que aquest model urbanístic només fa que alimentar la gentrificació als barris.
Les superilles les estem fent en tota la ciutat, però a l’Eixample hi hem posat èmfasi perquè és per on més passen més cotxes: 350.000 vehicles hi circulen cada dia perquè els resulta còmode usar-la com una autopista, i això s’ha d’acabar. Tenim dret a no estar assetjats pels cotxes. La superilla no genera gentrificació: aquest fenomen es produeix en tota la ciutat perquè el sòl urbà és un objectiu prioritari dels grans capitals. És un fenomen global que cal regular, i hi ha estats que ja ho estan fent. Però no deixarem de millorar la ciutat pel risc de gentrificació. Mentre això no passi, l’Ajuntament farà el que pugui: per exemple, comprar edificis sencers a preus inferiors de mercat en les zones on s’estan fent les reformes per fer-hi habitatge públic. Hem fet la mesura del 30% que obliga els privats que qualsevol tingui una reserva de pisos a preu protegit.
Foment del Treball diu que és una mesura que no ha funcionat.
Han intentat boicotejar-la, però ja tenim desenes de pisos que provenen d’aquesta mesura. És qüestió de temps que s’apliqui aquesta mesura de forma generalitzada.
“Amb els diners que he deixat d’ingressar reduint-me el sou hauria pogut comprar una casa d’aquestes que diuen que tinc”
Una de les accions que va fer en arribar al càrrec és abaixar-se el sou. Se’n penedeix?
No. Perquè crec que la funció pública ha de guanyar un sou digne; però, quan vam entrar, hi havia un descrèdit de la política molt fort, i era important demostrar que hi entraves per convicció i no per enriquiment personal. Vam plantejar abaixar el sou dels regidors al plenari: els grups van votar-hi en contra de forma generalitzada, i el que hem fet és autoreduir-nos-el i donar a fins socials una part del nostre sou.
Quants diners ha deixat d’ingressar?
El càlcul gira entorn dels 400.000 euros… Em podrien haver comprat una d’aquestes cases que diuen que em compro. Perquè hi ha la part del sou, però també les dietes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Soc la primera alcaldessa que hi ha renunciat. Podria ingressar 7.000 euros al mes, i estic ingressant-ne 3.190.
“Convergència va haver de tancar la seu, subhastar-la i canviar de nom; és un partit corrupte amb moltes sentències condemnatòries”
Vostè va dir de Xavier Trias que no era corrupte, però que CiU era un partit corrupte. Sona molt fort.
Convergència va haver de tancar la seu, subhastar-la i canviar de nom. Si, sí: un partit corrupte amb moltes sentències condemnatòries.
Algunes adjudicacions durant el mandat de Trias s’estan investigant pel 3%. Un dels seus tinents d’alcaldia, Antoni Vives, està imputat en aquesta causa, i va admetre davant la Fiscalia un cas de malversació a Barcelona Regional. Vostè creu que Trias no en sabia res?
És molt difícil pensar que Xavier Trias no sabia res del que feia Antoni Vives, que era la seva mà dreta. Després de la sentència condemnatòria, Trias ha seguit sense renegar ni distanciar-se del que va fer el senyor Vives. No sé si és una forma d’acceptar que sabia el que feia, però l’ha seguit lloant després que es declarés culpable.
És impossible que Ada Colau i Xavier Trias s’acabin entenent d’alguna manera?
És impossible que governem junts, perquè tenim models oposats. Que hi hagi una votació puntual conjunta és possible perquè en el dia a dia municipal pots estar d’acord en coses concretes. Però no és possible un acord de govern. Convergència ha perdut poder, està descol·locada, i per això busca recuperar grans referents del seu espai com Pujol o Mas, i també com el mateix Trias.
“‘Sociovergència’? Voldria pensar que no, però els líders del PSC i de Junts hi estan dient que sí”
Abans has dit que Jaume Collboni no havia tancat la porta a Xavier Trias. La sociovergència és un escenari possible?
Voldria pensar que no, però els líders dels partits respectius hi estan dient que sí. Hem sentit Trias reiteradament dient que està disposat a governar amb el PSC i que a Pedro Sánchez li pot interessar molt, i hem vist el senyor Collboni obrint la porta a Junts. Ja hi ha pactes a la Diputació i en alguns ajuntaments, i, ara que el procés ha baixat la intensitat, tots dos partits obren la porta. Crec que molts dels votants progressistes del PSC no entendrien un pacte amb Junts.
Què pensa que Jaume Collboni marxés del govern de la ciutat en el tram final de mandat?
En el marc del govern amb el grup socialista hem tingut bona relació, i allà on hi ha hagut discrepàncies hem pactat. A mesura que s’anaven apropant les eleccions, però, vam detectar més nerviosisme sobretot en el senyor Collboni. No esperava, però, que arribés fins a una acció irresponsable i injustificable com abandonar el govern per fer campanya a quatre mesos de les eleccions. És una manca de respecte pels seus companys de partit dins del govern i envers els barcelonins. Ha perdut credibilitat.
Els vots de Manel Valls van facilitar que fos alcaldessa (tot i que Ernest Maragall havia guanyat les eleccions). Vostè va parlar amb Ernest Maragall d’arribar a un pacte per repartir-se l’alcaldia i així governar amb ERC?
L’hi vaig proposar jo i no va voler.
Li va proposar partir-se l’alcaldia?
Li vaig dir que exploréssim les possibilitats d’un acord entre nosaltres. Teníem 10 regidors cadascun. Era legítim que jo em plantegés arribar a l’alcaldia. Primer li vaig suggerir un acord a tres [els Comuns, ERC i el PSC], però ell prioritzava el seu acord amb Junts, i això feia inviable un acord. Jo l’hi vaig plantejar fins a l’últim moment. Crec que aquell moment Ernest Maragall no el va gestionar bé, però després la relació amb ERC ha millorat moltíssim, i em quedo amb això.
Veu possibles acords més intensos de futur amb ERC?
Hi ha una majoria de ciutadania que vol un govern progressista, i crec que soc la garantia més gran que això passi. En l’últim mandat el govern ha estat amb el PSC, i ERC ha estat soci al plenari, però podria haver-hi altres fórmules. Maragall, però, no ha tancat la porta a Trias. L’única que ha dit que han de pactar les forces d’esquerres soc jo.
